Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

721-732 de 2109

5 de març del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 5/3/2021 — Stolperstein a Sant Just: recerca i memòria de Francisco Casares, de la Desbandada de Màlaga a Mauthausen i el retorn
Context i objectiu de l’entrevista Divendres 5 de març de 2021, el magazín matinal Just a la Fusta entrevista en Juli (Julio Ochoa), historiador santjustenc i membre del Centre d’Estudis Santjustencs, arran de l’aprovació municipal d’una Stolperstein en memòria de Francisco Casares, veí de Sant Just deportat als camps nazis. • Punt de partida: aprovació al ple per col·locar una llamborda commemorativa (Stolperstein) per a Casares. • Objectiu: explicar qui era Casares, com es va descobrir el seu cas i com s’ha fet la recerca que el documenta. Qui era Francisco Casares? (Biografia exprés) • Naixement: 1918, Motril (Granada), entorn de monocultiu de canya de sucre; ofici de fuster. • Guerra Civil: afectat per la Desbandada de Màlaga, combat a Catalunya i retirada a França. • França: internat al camp del Barcarès; s’incorpora a una companyia de treball a la Línia Maginot; capturat pels alemanys. • Diplomàcia i apatrídia: en la preparació de la trobada Serrano Suñer – von Ribbentrop, la part espanyola es desentén dels republicans a França: "Fora d’Espanya no hi ha espanyols" • Conseqüència: classificats sota Nacht und Nebel (Nit i boira), camí dels camps nazis. La deportació i els camps • Mauthausen (1941–1945): entrada a la Pedrera (escales i càrrega mortal); s’hi escapa i entra en una brigada d’oficis espanyols. • Supervivència: gràcies a l’ofici de fuster, és destinat a kommandos externs: construcció d’una presa; treball en components i combustibles de les bombes V1. • Gusen: trasllat al subcamp, treball en túnels subterranis en la fabricació d’un avió a reacció Messerschmitt. "Entrar a Mauthausen és morir" (captura l’ambient de terror del sistema concentracionari) • Final de guerra: ordre d’extermini final (volar els túnels amb presos dins) frenada per la intervenció d’un oficial nazi horroritzat, la Creu Roja i les patrulles americanes; alliberament de Gusen i posteriorment de Mauthausen. L’alliberament i el periple posterior • Postalliberament: sense estat que els reclamés, vaguen per Àustria. • França, sota pressió dels resistents, reconeix els espanyols com a guerrillers; trasllat a París. • 1950: retorn a Motril; troba miseria i repressió; decideix emigrar a Catalunya. • 1963: s’instal·la a Sant Just, treballa a la “N” i viu als pisos de l’Ener; no explica gairebé res de la seva història als veïns. • Defunció: mor als 91 anys (aprox. 2009). Més de mitja vida viscuda a Sant Just. La recerca: metodologia i fonts • Descoberta casual: llistat de catalans deportats on apareix un veí de Sant Just; contrast amb l’Arxiu municipal (padrons, domicilis) i localització de la família amb l’ajuda de Maria Teresa Cots. • Fonts clau: • Arolsen Archives (fons de la Creu Roja): dossier documental complet (malgrat llacunes). • Testimoni familiar: quadern «Iai Opaco» amb records dictats a la jove de Casares. • Bibliografia i testimonis coetanis de Mauthausen i Gusen. • Arxiu local i padrons per reconstruir la trajectòria a Sant Just. • Metodologia: començar amb poques dades, estirar fils, verificar en creu, i fer criba final de la informació rellevant. El projecte Stolperstein i la publicació • La Stolperstein (llamborda commemorativa creada per un artista alemany) ja està sol·licitada; hi ha llista d’espera. • El Centre d’Estudis preveu presentar un llibret (~100 pàgines) coincidint amb la inauguració de la llamborda. • Mentrestant, l’estudi és consultable a Academia.edu: "Francisco Casares, el Sant Justenc que va sobreviure a l’infern de Mauthausen". • Com trobar-lo: cercar el títol a Google i afegir "academia.edu". Memòria local: altres santjustencs i projectes • Molts santjustencs van passar pels camps francesos (Argelers, Barcarès) durant la retirada. • Hi ha una comissió local que treballa per rescatar de l’oblit: • Exiliats permanents per la guerra. • Internats temporals en camps francesos que van poder tornar. Dificultats i aprenentatges • Reptes: arrencar amb poques pistes, pandèmia i restriccions de mobilitat. • Solucions: ús intensiu d’internet i arxius digitals, contacte directe amb Arolsen, xarxa veïnal i familiar, i triangulació constant de dades. • Resultat: perfil complet i contrastat de la trajectòria de Casares i base per a futures recerques locals.
4 de març del 2021
22'
Entrevistes de la Justa del 4/3/2021 — Protecció del jaciment de la Penya del Moro i preparatius del 8M a Sant Just: entrevista amb Laia Casas (Ràdio Desvern, 04/03/2021)
Resum Context i titulars del tram inicial Protecció del jaciment de la Penya del Moro: es remarca la necessitat d’una actuació per protegir el poblat ibèric de la Penya del Moro (dels laitetans, finals de l’edat del bronze), arran de l’augment de visitants dels darrers mesos. Dades clau: l’Ajuntament de Sant Just Desvern va adquirir el terreny el 2000; el 2002 es van recuperar i restaurar les estructures medievals del cim amb el Consorci del Parc de Collserola. El poblat s’insereix en la xarxa de petits assentaments del Baix Llobregat, possiblement dependent del poblat de primera categoria de Montjuïc. Falques i serveis emesos Publicitat i informació comarcal: informatiucomarcal.com, indicatius de Ràdio d’Esvern (98.1 FM) i promocions locals. Missatges institucionals: consells COVID-19 (millor exterior, grups reduïts, temps limitat, mascareta), 012 i Institut Català de les Dones (serveis gratuïts d’atenció psicològica i assessorament jurídic per a dones, inclosa violència masclista). Tram musical amb lletra d’una cançó en català. Entrevista principal Laia Casas (Assemblea del 8 de març de Sant Just) Objectiu i naturalesa del col·lectiu Assemblea oberta i en aquest cas mixta (hi poden participar també homes) impulsada des de Arran Sant Just per organitzar un moviment popular de base. Caràcter reivindicatiu més que celebratiu: l’èmfasi és visibilitzar l’opressió de les dones en l’àmbit social i laboral. Vol independència de les institucions (no subjecta a l’Ajuntament), tot i valorar positivament els serveis socials i projectes locals. Coordinació territorial Treball conjunt amb Esplugues i la coordinadora Baix Llu Feminista per sumar forces i cohesionar pobles. Eix temàtic 8M 2021: les cures Visibilització dels treballs de cures: tant els remunerats (sanitat, educació, atenció domiciliària) com els no remunerats (tasques domèstiques, criança, la “doble jornada”). Ponències previstes amb participants de: SAT (Servei d’Atenció Domiciliària), sanitàries en lluita, USTEC / Doctorands en lluita, i moviments d’habitatge (p. ex. PAH). Actes i horaris (8 de març, coordinats Sant Just–Esplugues) 08.00 h: Concentració a l’Institut de Sant Just. 11.00 h: Acció a l’Institut La Mallola (visibilització de casos d’agressions sentides per alumnes envers professors). 13.00 h: Dinar de carmanyola a Esplugues (Robert Brillas). 18.00 h: Taula rodona (Esplugues). 20.00 h: Concentració i marxa de torxes amb lectura del manifest a l’Ajuntament d’Esplugues. Mesures COVID-19 i participació Actes a l’aire lliure, amb distància, mascareta i gel hidroalcohòlic; format obert (sense inscripció prèvia). “Quantes més siguem, millor” — sense renunciar a la seguretat. Organització i perfils Grup de 17–20 participants; franja d’edat 15–25 anys amb voluntat d’intergeneracionalitat. Reunions al Parador i tallers al Casal de Joves; s’assenyala el Casal Popular Les Sales com a espai clau per teixir associacionisme. Relació amb altres espais: coordinacions puntuals amb l’Espai Lila; valoració positiva de la Casa de les Dones (Can Freixes), mantenint l’autonomia del moviment. Contacte: de moment, via Arran Sant Just (l’assemblea oberta no té perfil propi). Cites destacades “El nostre motiu és molt més de lluita que de celebració.” “Quantes més siguem, millor.” “El dia com a tal mereix que es pugui sortir al carrer complint les mesures.”
3 de març del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 3/3/2021 — 33a edició del Concurs de Poesia i Prosa de Sant Just: bases, premis i terminis; cursos de català (proves de col·locació) i actes especials (homenatge a Joan Margarit i Dia de la Dona)
Visió general Entrevista amb Marta Mossà, responsable del Servei Local de Català de Sant Just, sobre la 33a edició del Concurs de Poesia i Prosa per a no professionals, els terminis i bases, la composició del jurat i la presentació d’obres. També es detallen les proves de col·locació i la matrícula dels cursos de català del tercer trimestre, i es comenten dos actes especials: un possible homenatge a Joan Margarit i el dictat popular pel Dia de la Dona. Concurs de poesia i prosa (33a edició) Presentació i participació • Concurs consolidat (33a ed.) i vinculat a Sant Jordi, amb alta implicació local (escoles, Institut, Ateneu i entitats). • Model de presentació digital ja implantat fa anys; la virtualitat no és cap barrera. • Dades recents: mitjana d’uns 225 treballs/any; 196 el darrer any (descens en categoria infantil per la pandèmia, però més adults participant). Terminis i crida a participar • S’han rebut treballs des del primer dia de convocatòria, fet poc habitual. • Termini de presentació: fins al 25 de març. • Crida explícita a no esperar a l’últim moment. Objectiu i filosofia del concurs • Oferir una oportunitat d’expressió en poesia o prosa, oberta a tothom (no professionals, des dels 9 anys). • El jurat valora l’autenticitat i la capacitat d’arribar: "m’han triat a mi... sí, perquè potser amb allò ens has arribat al cor" • Vol ser un trampolí per seguir escrivint i millorant: "ha de ser com un trampolí" Categories i premis • Franges d’edat: 9–11, 12–14, 15–17, 18+ (adults). • Dues modalitats separades: poesia i prosa (més oportunitats). • Premis: - Infantils: xecs-llibre de ~45–70 €. - Joves: 60–80 € (econòmics). - Adults: 100–160 €. - En tots els casos: 1r, 2n i 3r premi per a poesia i per a prosa. Jurat i participació escolar • Dos jurats: un per a infantil i un per a joves + adults (equilibri de lectures). • Composició habitual: professorat de les escoles i l’Institut, i persones del poble vinculades a Ateneu o Ajuntament. Participació no anònima i voluntària (agraïda per l’organització). Bases i requisits tècnics • Prosa: màxim 3 pàgines, Word, doble espai, cos mín. 12. • Poesia: 1 poema o col·lecció (màxim 2 pàgines), Word, cos mín. 12. • Publicació posterior al web de l’Ajuntament; es demana format Word per fer petites correccions (accents, puntuació) sempre amb respecte i consulta si cal. Originalitat i anonimat (pseudònim) • Obres originals i inèdites. • En l’obra: ús de pseudònim (i número); el jurat només veu el títol/número/pseudònim. • Al formulari (plataforma), s’indiquen dades reals (nom, cognoms, correu que es consulti i telèfon). • L’enllaç d’inscripció és accessible via el web de l’Ajuntament i xarxes del SLC. Cursos de català i proves de col·locació Calendari i inscripcions • Proves de col·locació prèvies recomanades perquè el 13 d’abril es pugui matricular directament (3r trimestre) a través de ctnl.cat. • Inici de cursos: finals d’abril. Hi ha cursos gratuïts i d’altres de pagament. Modalitats formatives • Modalitat en línia: treball autònom a plataforma amb tutor/a (correccions i part oral), amb flexibilitat setmanal. • Modalitat virtual: classes en directe per plataforma, amb horari i docent assignat. Dinàmica més propera a la presencialitat. Accessibilitat i suport • Per a nivells bàsics 1 (dificultat lingüística inicial), s’han fet sessions híbrides (presencials amb mesures + connexió virtual simultània). • Acompanyament tecnològic: accés a plataforma, fitxers, i ús d’aplicació mòbil (opció per qui no té ordinador, aprofitant wifi quan cal). Resultats i futur • Millors taxes d’acabament en la modalitat virtual (o híbrida) per a molts perfils; l’en línia funciona bé per a alumnat més autònom. • Es preveu que ambdues modalitats es mantinguin en el futur, segons el perfil de l’alumnat. Actes i efemèrides Homenatge a Joan Margarit i Dia Mundial de la Poesia • Es treballa, coordinadament amb Ateneu, Biblioteca i Cultura, un acte principal i únic en record del poeta Joan Margarit (santjustenc), al voltant del 21 de març (Dia Mundial de la Poesia), amb possibles homenatges complementaris posteriorment. Dictat popular pel Dia de la Dona • Recuperació del dictat popular en format en línia, obert a tothom, el dimarts a la 13.00 h (convocatòria a xarxes). • Text d’una dona (famosa o no) per commemorar el Dia de la Dona i fer-ne homenatge des de l’escola. Punts clau destacats • Data límit de presentació d’obres: 25 de març. • Pseudònim a l’obra; dades reals al formulari. • Premis diferenciats per edat i per gènere (prosa/poesia). • Proves de col·locació abans del 13 d’abril per matricular-se amb el nivell adequat. • Actes: homenatge a Joan Margarit (entorn 21/3) i dictat del Dia de la Dona (dimarts 13.00 h).
2 de març del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 2/3/2021 — Fons Social de Medicaments a Sant Just, impacte COVID a la farmàcia i novetats musicals: C. Tangana i Nick Jonas
Resum general Entrevista central amb Marta Calduc sobre l’adhesió de la Farmàcia Calduc al projecte Fons Social de Medicaments del Banc Farmacèutic, seguida d’un bloc musical amb la cançó “Tu ets casa meva” i una secció de novetats on es comenten C. Tangana (àlbum El Madrileño i el tema “Pártame la cara”) i Nick Jonas (single “Spaceman”). "El lema era menjar o medicar-se" — una frase que resumeix la urgència de combatre la pobresa farmacèutica. Punts clau de l’entrevista (Fons Social de Medicaments) Què és i com funciona Projecte de l’ONG Banc Farmacèutic per cobrir l’aportació (copagament) de medicaments a persones en situació de vulnerabilitat. Les farmàcies actuen com a intermediàries: gestionen tràmits (pressupostos, factures, intranet) i el Banc Farmacèutic reintegra la despesa a 60 dies. Detecció i derivació Els casos arriben sobretot derivats per Serveis Socials (treballadora social, Ajuntament). La farmàcia elabora un pressupost mensual i el projecte valida l’entrada al programa. Xarxa i impuls local Volen articular una xarxa de farmàcies (Catalunya i focus al Baix Llobregat). A Sant Just, de moment, s’hi ha adherit la Farmàcia Calduc; la resta han rebut informació per sumar-s’hi. Necessitat social Tot i la imatge acomodada del municipi, existeixen bosses de pobresa i persones que han de triar entre “menjar o medicar-se”. Impacte de la COVID-19 a la farmàcia Caiguda de la patologia hivernal (constipats, amigdalitis) per l’ús de mascaretes. Alguns crònics han descurat el tractament per por d’anar al metge. Alça d’EPIs (mascaretes); els gels hidroalcohòlics han baixat per la seva disponibilitat arreu. Com informar-se Llistat de farmàcies adherides a la web del Banc Farmacèutic i via Serveis Socials municipals. La Farmàcia Calduc disposa d’un vinil identificatiu. Novetats musicals C. Tangana — El Madrileño i “Pártame la cara” Àlbum conceptual que combina folklore espanyol i sons urbans, amb una crítica a l’home blanc de l’Espanya profunda. S’ha presentat amb videoclip per a totes les cançons. Impacte a plataformes: >5 milions de reproduccions en 24 h, superant rècords previs (Rosalía, Aitana). Es destaca “Pártame la cara” com una de les millors peces del disc. Nick Jonas — “Spaceman” Llença single i àlbum en solitari (3r) en paral·lel als Jonas Brothers (gira ajornada per pandèmia). Polèmica per la seva participació com a jurat a The Voice (EUA); es defensa la renovació de cares i la seva experiència musical des de l’adolescència. Clariment final: treu música pròpia però no deixa Jonas Brothers. Idees destacades Compromís social de les farmàcies: col·laboració en tràmits i temps per garantir l’accés a medicació essencial. La pandèmia altera hàbits: menys diagnòstics de temporada, risc de desatenció en crònics, canvi en el mix de vendes (EPIs vs. OTC hivernals). A l’escena musical, C. Tangana marca un punt d’inflexió per ambició artística i xifres de streaming; Nick Jonas aprofita l’aturada de gires per impulsar el seu projecte en solitari.
1 de març del 2021
25'
Entrevistes de la Justa del 1/3/2021 — Ple de Sant Just: exempció de taxa de terrasses, retribucions (0,9%) i sous polítics, motosharing AMB, mocions (llibertat d’expressió i amnistia) i serveis municipals (residus i policia)
Resum general Entrevista a Laia Flotats (Junts per Catalunya i Plataforma Alcaldia Republicana) sobre el ple municipal ordinari de febrer 2021 de Sant Just. Es repassen els acords i debats clau: ajudes a la restauració (exempció de la taxa de terrasses), crítica a la planificació pressupostària per factures 2020, increment del 0,9% per a empleats municipals i rebuig a l’augment de sous dels càrrecs electes, conveni AMB per a motosharing/carsharing, revisió del cànon de Vitàlia, i un bloc ampli de mocions (gent gran, memòria de l’Holocaust, esport escolar no federat, llibertat d’expressió i amnistia). Tanca amb precs i preguntes sobre residus, oposicions de policia i soroll de la neteja. "No creiem que en aquest escenari els regidors i regidores ens haguem de pujar el sou. No és pertinent i es tracta d’un exemple." Temes principals Ajudes COVID a la restauració: Exempció de la taxa d’ocupació de via pública per a terrasses (gener-juny 2021) aprovada per unanimitat. Pressupost i despesa 2020: Reconeixement extrajudicial de crèdits per manteniments coneguts; crítica a la falta de planificació i a recórrer a partides ordinàries per fenòmens excepcionals (temporal Glòria). Retribucions 0,9%: A favor per a personal municipal (per llei) i en contra per a càrrecs polítics (discrecional); debat sobre l’argument d’“estalvi” i canvis de dedicacions/dietes. Mobilitat compartida metropolitana (AMB): Delegació de competències per a un únic mercat de moto i cotxe compartit; advertiment perquè inclogui també la segona corona metropolitana. Vitàlia (residència i centre de dia): Revisió anual del cànon a la baixa per IPC negatiu. Mocions: Gent gran: lluita contra l’aïllament; reobrir activitats municipals amb seguretat. Memòria històrica: Llamborda per a Francisco Casares i adhesió a l’associació Mai Més; demanar acte institucional el 22 de gener. Esport escolar no federat: suport però crítica a la retòrica contra el PROCICAT; coherència entre federat/no federat. Llibertat d’expressió i Pablo Hasél: suport; demanar reforma legal. Amnistia del procés: suport; rebutjada per vot de qualitat de l’alcalde. Indult Hasél (Movem): abstenció per ambigüitat. Serveis municipals: Residus i contenidors desbordats (execució d’ampliació pendent), oposicions a la policia i abús de contractació excepcional, i queixes per soroll de neteja a Plaça de la Pau en caps de setmana. Detall per temes Exempció taxa de terrasses (COVID) • Mesura per ajudar la restauració amb restriccions d’obertura. • Aprovació per unanimitat; continuïtat de l’exempció de 2020. Reconeixement extrajudicial de crèdits 2020 i planificació • Factures de manteniment conegudes sense partida suficient: crítica per mala planificació. • Cas de jardineria: s’hauria d’haver creat una “bossa excepcional” pel Glòria, no tirar de la de manteniment. • Aigües freàtiques: contracte conegut amb quotes estables; s’ha de pressupostar bé. "Quan tens un fenomen excepcional, crees una bossa excepcional. No tires de la del manteniment." 0,9% retribucions: personal vs. càrrecs electes • Personal municipal: increment obligat per llei; vot a favor. • Càrrecs electes: increment discrecional; vot en contra per context de crisi i com a gest de coherència amb ajudes al comerç. • Crítica a l’argument d’“estalvi de 21.000 €”: barreja amb canvis de dedicacions a dietes (efecte organitzatiu independent de l’increment). Motosharing/carsharing metropolità (AMB) • Delegació de competències a l’AMB per a un mercat únic i evitar incompatibilitats com amb les bicis. • Alerta: només s’hi inclou la primera corona; es reclama extensió a tota l’AMB (p. ex. Molins de Rei). Revisió del cànon de Vitàlia • Revisió anual a la baixa per IPC negatiu. • Apunt irònic sobre la lògica d’increments/estalvis vista en el punt de retribucions. Mocions Gent gran i aïllament • Suport al dictamen “La vida de les persones grans importa” del Consell Consultiu del Baix Llobregat. • Es demana reprendre activitats als centres cívics amb mesures, per combatre la soledat. "El Covid és dolent, però la soledat també —jo crec que és pitjor." Memòria de l’Holocaust: Llamborda per a Francisco Casares • Suport a la instal·lació de la Llamborda i adhesió a Mai Més. • Proposta d’acte institucional el 22 de gener i treball amb escoles. Esport no federat a centres escolars • Suport a l’activitat esportiva no federada. • Crítica a l’ús de declaracions excessivament dures contra el PROCICAT; es reclama coherència federat/no federat. Llibertat d’expressió i Pablo Hasél • Suport a la moció (conjunta amb CUP i ERC) en defensa de la llibertat d’expressió i reforma legal. Amnistia del procés • Defensa que el conflicte és polític, no judicial; cal amnistia (no indults). • Moció rebutjada per vot de qualitat de l’alcalde. Indult a Pablo Hasél (Movem) • Abstenció: text percebut com ambiguous i massa extens, tot i compartir el fons. Precs i preguntes • Residus: contenidors desbordats; ampliació pressupostària aprovada però no executada encara; risc sanitari amb la calor. • Policia local: ús reiterat de contractació excepcional i procés d’oposicions amb 3 places insuficients; es demana planificació. • Soroll de neteja a Plaça de la Pau: queixes veïnals per pas de brigada a primera hora del dissabte.
26 de febr. del 2021
16'
Entrevistes de la Justa del 26/2/2021 — Pep Plazam a “Just a la Fusta”: Esperança, escultura en pedra i paisatgisme amb ànima
Context Entrevista al programa matinal “Just a la Fusta” de Ràdio d’Esvern (divendres 26 de febrer). Cloenda de l’exposició del col·lectiu Set Just a l’espai artístic Mercart (últim cap de setmana). Convidat: Pep Plazam — dissenyador, arquitecte paisatgístic i escultor. L’obra “Esperança” Obra escultòrica concebuda durant la pandèmia com a homenatge a les víctimes de la Covid-19, familiars i personal sanitari. Materials i simbolisme: Pedra tosca vermella del Figaró (Montseny): base rugosa, al·lusió a terratremols i als moviments de la vida. Marbre blanc de Macael (Andalusia): superfície lisa i fina, com la pell; contraposició de fragilitat i força. Lectura formal: de front, la peça és potent; de costat, és prima — la fragilitat de l’esperança si no es cuida. Il·luminació: part essencial per potenciar el missatge i l’impacte visual. Recepció i experiència de visita Assistència estimada: 700–800 persones. Recomanació de l’artista: primer veure i sentir l’obra, i només després llegir la cartela. Impacte per forma, mida i llum. "Primer tens que veure-la, mirar-la, si la pots tocar, acariciar, i una vegada que notes el missatge [...] després mires el nom." Trajectòria a Sant Just 2013: exposició Secrets a Can Ginestà (obres íntimes fins aleshores inèdites). 2015: participació a InVeí i intervencions amb granits a l’exterior de Can Ginestà. Projectes públics: Gran maleta al barri Sud (amb el company Dogni), homenatge a l’emigrant. Sabates de bronze al refugi antiaeri de Sant Lluís (memòria de la guerra). Estil i materials Estètica: abstracció molt lineal, recerca de l’essència, simplesa i subtilesa. Materials: preferència per la pedra; també treballa fusta, ferro, ceràmica. Objectiu: obres amb missatge i espais on el client s’hi sent a gust. Metodologia de disseny Procés centrat en la persona i l’ús: entrevista inicial extensa (família, animals, edats, hàbits). Prioritats: practicitat i seguretat. Integració amb el paisatge: orientació, vistes, posta/ sortida de sol; portar el context cap a casa. Projectes destacats Brasil: casa autònoma a la selva i dos condominis a l’àrea de Rio de Janeiro. Estats Units (Utah): habitatge al desert. Marroc: casa amb doble espai i pati àrab. Piscines com a “llàmina d’aigua” Concepció de piscina com a mirall: colors foscos, grans llàmines d’aigua, espais relaxants. En temporada freda, l’aigua actua com a element paisatgístic que reflecteix cel i arbres. Orígens i formació Vocació primerenca: fang de la bòbila on treballava el pare; sempre dibuixant. Impuls docent: la professora Marta Balada el guia cap a estudis artístics. Formació: disseny, part de Belles Arts i paisatgisme. Convé art i paisatgisme per sostenibilitat professional i perquè considera la jardineria una forma d’art. Agraïments A visitants, mitjans (Ràdio d’Esvern, revistes locals), Ajuntament i tot l’equip (neteja, transport, etc.). Desig que Mercart esdevingui un espai cultural de futur per al poble.
26 de febr. del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 26/2/2021 — Ple de Sant Just (febrer 2021): exempció de terrasses, +0,9% retribucions, mobilitat elèctrica AMB i set mocions clau
Context i participants • Data: divendres 26 de febrer (ple municipal celebrat telemàticament el dia anterior) • Convidat: Just, tinent d’alcalde i regidor de govern de l’Ajuntament de Sant Just Desvern • Format: repàs dels principals punts del ple, mocions i torns d’informació i participació "Quan ha tocat congelar, ens hem congelat; quan ha tocat baixar, hem baixat, i quan ha tocat pujar, hem pujat." — Just, sobre l’alineació de les retribucions dels càrrecs amb el personal municipal Punts destacats del ple Obertura institucional • Minut de silenci per Joan Margarit i presa de possessió de la nova regidora, Desiré Slauca. Suport a la restauració i impacte pressupostari • Exempció de la taxa d’ocupació de via pública de terrasses entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2021. • Objectiu: alleujar les conseqüències econòmiques de la COVID-19 sobre el sector de la restauració. • Impacte: -54.000 € d’ingrés per a l’Ajuntament (coixí per a bars i restaurants). Ajustos i despeses 2020 • Reconeixement extrajudicial de crèdits (2020): 11.965 € per despeses no previstes o amb partida exhaurida. • Àmbits: jardineria i manteniment de pous freàtics. Retribucions 2021 i debat polític • Increment del 0,9% a: - Personal laboral i funcionari. - Càrrecs electes (sou i imports per assistència). • Marc: actualització prevista per administracions (Generalitat i Estat). • Vots: PSC-Movem + regidor no adscrit (a favor); Junts, Esquerra i CUP (en contra). • Punt clau: tot i la pujada, la massa salarial global dels càrrecs electes disminueix en 23.600 € (canvis d’alcaldia, relleus i pas d’un regidor a règim de dietes). • Crítica oposició: "ara no és el moment" d’augmentar retribucions (context socioeconòmic). Dol oficial • Ratificat el decret de 3 dies de dol oficial per la mort del poeta Joan Margarit. Mobilitat compartida metropolitana (AMB) • Conveni amb l’AMB per impulsar la mobilitat compartida elèctrica (motos i bicicletes) en xarxa. • Model: licitació conjunta entre municipis per garantir interoperabilitat i evitar sistemes aïllats per municipi. • Limitacions actuals: integració pendent amb Barcelona (històric del Bicing vs Bicibox), s’aposta per la homogeneïtat del servei a tota l’àrea. Governança del Parc de Collserola • Modificació d’estatuts del Consorci del Parc Natural de Collserola per incorporar l’EMD de Valldoreix. Concessions i IPC • Revisió del cànon de la residència Vitalia Sant Just: ajust per IPC negatiu (reducció d’uns 125 €); cànon resultant: ~20.700 €. Les 7 mocions del ple 1) Persones grans (Unanimitat) • Suport al dictamen del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat: "La vida de les persones grans ens importa". • Focus: soledat, impacte de la pandèmia i necessitat de polítiques actives. 2) Prohibició d’armes nuclears (Unanimitat) • Moció de la xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la pau: posicionament local a favor de la prohibició d’armes nuclears. 3) Stolperstein per a Francisco Cazares (Unanimitat) • Instal·lació d’una llamborda Stolperstein en memòria del veí deportat als camps nazis. • Context: projecte internacional amb llista d’espera (1–2 anys); més de 50.000 peces al món. 4) Amnistia (Rebutjada) • Proposada per Junts, ERC i CUP; abstenció de Movem i no del PSC i del regidor no adscrit. • Resultat: empat i desempat negatiu amb el vot de qualitat de l’alcalde. 5) Esport no federat i Procicat (Aprovada amb esmenes) • Impulsada per PSC i regidor no adscrit; ERC en contra i CUP s’absté. • Missatge: crítiques a la possible arbitrarietat de les restriccions del Procicat sobre l’esport no federat; es retoca el text per l’última flexibilització normativa. 6) Llibertat d’expressió i Pablo Hasél — moció CUP (Rebutjada) • A favor: ERC, CUP, Junts. En contra: PSC, Movem, regidor no adscrit. 7) Suport i indult a Pablo Hasél — moció Movem (Aprovada) • Negociació fallida per una moció conjunta amb la CUP; enfoc i camí diferents. • A favor: PSC, Movem. Abstencions: Junts i ERC. En contra: CUP i regidor no adscrit. Informació periòdica i transparència • Informació econòmico-financera i decrets d’alcaldia: diversos punts de "donar compte" (no votació), alguns retirats per manca de publicació prèvia al portal de càrrecs electes (transparència). • Cas: nomenaments d’agents de policia local. Participació ciutadana als plens telemàtics • Sistema vigent: preguntes per correu electrònic (llegeix i respon l’alcalde). • CUP demana presencialitat/participació directa per evitar interpretacions i permetre rèpliques. • Proposta de millora: model híbrid que combini avantatges del correu (accessibilitat, asincronia) amb interacció en viu quan es recuperi la presencialitat. Altres • Interludi musical amb "Moving" i missatge ecologista. • Tancament del programa amb una nova entrevista cultural: Pep Plazam presenta l’obra escultòrica "Esperança" a l’exposició de Les Bernardes (Salt). Idees clau • Alleujament econòmic al teixit de restauració local. • Alineació retributiva amb el personal municipal i reducció global de cost en càrrecs electes. • Impuls a la mobilitat elèctrica compartida metropolitana amb visió interoperable. • Pluralitat política en mocions sensibles (amnistia, esport, llibertat d’expressió) amb resultats diversos.
25 de febr. del 2021
24'
Entrevistes de la Justa del 25/2/2021 — Participació i transparència a Sant Just, habitatge dotacional a Torre Blanca, criteris culturals del mercat, Pla Local de Salut i projecte ambiental a Can Cortés; homenatge a Joan Margarit
Panorama general • Episodi amb dues parts: entrevista política local amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) i secció Natura i Medi Ambient amb Oleguer Ferraz (CEPA/ALDRUS). • Temes clau: homenatge a Joan Margarit, participació ciutadana i transparència (cas Miranda-Canigó i plens telemàtics), urbanisme i habitatge dotacional a Torre Blanca, canvi de calendari de comissions informatives, criteris de programació cultural al mercat vs Can Ginestà, campanya de residus i perspectiva de gènere, nova regidora d’ERC, eixos del Pla Local de Salut, i projecte ambiental al torrent de Can Cortés. "Participar no és fer reunions per escoltar i després no fer res." Homenatge a Joan Margarit Record i llegat cultural • Seguí subratlla la gran pèrdua per a la cultura del país i el vincle proper del poeta amb Sant Just. • Records d’actuacions de qualitat: recitals amb el seu fill Carles (saxo) i converses a Can Ginestà. • Imatge de proximitat: Margarit, accessible i compromès amb el municipi. "Si li permetia, no tenia mai un no per Sant Just." Participació ciutadana i transparència Estat actual i crítiques • Esquerra demana processos més ambiciosos i representatius; recorden que el seu PAM es va votar ciutadàment. • Crítica a l’argument de “poca participació” com a excusa per reduir processos; proposen grups més petits i objectius per millorar l’eficàcia. Cas Miranda–Canigó (mobilitat) • Reunió amb veïnat i regidor de mobilitat: els veïns presenten propostes i al·legacions detallades. • Respostes percebudes com massa genèriques i amb desestimació total de les 100 al·legacions: es reclama incorporar millores concretes. Plens telemàtics i drets de paraula • Amb plens en línia, les preguntes s’envien per correu i hi ha cribatge previ poc transparent. • La CUP entra un prec per millorar la participació en directe (p. ex. xat de YouTube o mecanismes similars). Esquerra hi dona suport total. Urbanisme i habitatge: Torre Blanca PGMet i pisos dotacionals • Veïns demanen que no s’hi construeixi; l’Ajuntament ajusta el projecte: reubicació i rebaix de cotes dels edificis. • Esquerra defensa fins a 20 habitatges de lloguer dotacional (joves, gent gran, famílies) i negociar millores d’implantació (separacions, alçades) per arribar a un punt mig. Funcionament dels plens: comissions informatives • Canvi de calendari: la documentació arriba 10 dies abans del ple (abans, una setmana i amb poc marge real). • Això facilita a l’oposició preparar expedients, intervencions i posicionaments. • Persistència de punts d’urgència i canvis d’última hora en mocions, però amb millor marge global. Cultura: programació d’exposicions • Can Ginestà: artistes locals i de petit format, amb bases i comissió de valoració. • Primera planta del mercat: gran format i oberta a artistes de fora, però amb selecció subjectiva sense bases públiques. • Esquerra ho considera un error i demana bases públiques i igualtat d’oportunitats per accedir a tots els espais. "Si no coneixes la persona adequada, no podràs exposar al mercat." Comunicació institucional: campanya de residus i gènere • Cartelleria amb només figures femenines tirant la brossa: es critica la manca d’equilibri. • L’Ajuntament no preveu canvis per cost elevat; Esquerra ho qualifica de descuit inicial. Política municipal: nova regidora • Desiré substitueix Jordi Porta (renúncia al darrer ple de gener). • Defensarà punts de patrimoni i territori i mocions assignades a ERC, amb repartiment d’àrees intern. Salut: Pla Local de Salut Marc i competències • La competència sanitària és de la Generalitat; l’Ajuntament pot fer polítiques complementàries i de promoció de la salut. Eixos proposats • Activitat física i esport per a totes les edats. • Mobilitat activa i hàbits saludables en el transport. • Salut mental: suport psicològic i a famílies en risc d’exclusió. • Enfocament preventiu: no només l’ambulatori, sinó actuacions prèvies des del món local. Natura i Medi Ambient: projecte de Can Cortés Convidat i marc • Oleguer Ferraz (CEPA/ALDRUS) presenta la feina local i el manteniment de la devesa. Devesa de roures i alzines al torrent de Can Cortés • Projecte iniciat fa anys: viver propi amb glans d’alzines i roures i reforestació progressiva. • Tasques de manteniment de l’hàbitat i seguiment per incidir en polítiques locals quan calgui. "Contribuir a la millora dels ecosistemes" mitjançant viver, plantacions i gestió del bosc de ribera.
24 de febr. del 2021
17'
Entrevistes de la Justa del 24/2/2021 — Entrevista a Acció Solidària i Logística: projectes a Senegal, Honduras i Bòsnia; impacte de la COVID-19 i crida a la ciutadania
Resum de l'entrevista Context i participants Programa: magazín matinal Just a la Fusta (segona hora). Data: 24/02/2021. Interlocutores: Maria i Bet (Comunicació d’Acció Solidària i Logística — ASL/ACL). Missió i línies d'actuació d’ASL Fundada el 1999 per oferir suport tècnic, formatiu i logístic a organitzacions humanitàries en països en desenvolupament. Àmbits prioritaris: sector sanitari i educatiu; també projectes mediambientals i productius. Territoris de treball: Honduras (arrel de l’huracà Mitch), Senegal, Nepal i Balcans (Bòsnia). Dues línies: cooperació al desenvolupament i actuació en emergències. "Que el projecte tingui continuïtat en el temps: no venim a construir una clínica i marxar." Projecte clau: Senegal (Casamance, Medina) 85 dones agricultores organitzades en grups de promoció femenina que gestionen 3 hortes locals. Formacions en tècniques agrícoles i gestió empresarial per millorar producció i comercialització. Objectius: seguretat alimentària, generació d’ingressos, empoderament i representativitat comunitària. Impacte observat: obertura de comptes bancaris, estalvi, reinversió a les hortes i cercle positiu de producció. Metodologia i sostenibilitat Diagnosi participativa al territori amb personal local i contacte directe amb els beneficiaris. Projectes amb continuïtat: bases sòlides, eines i formació per assegurar la sostenibilitat. Avaluació amb indicadors: assistència a formacions, aplicació pràctica i resultats en producció/ingressos. "No és allò de: arribem allà, us donem l'hospital i marxem; donem eines perquè hi hagi continuïtat." Voluntariat i impacte de la COVID-19 Abans: voluntaris viatjaven per identificar necessitats i fer seguiment. Ara: restriccions de mobilitat dificulten l’enviament; seguiment actiu amb equips locals i reunions periòdiques. Altres projectes destacats Honduras (Cortés, Potrerillos): Centre Intercomunitari d’Integració Social (CIS) per infants amb dificultats d’aprenentatge/discapacitats. Iniciat el 2019, 3 fases; segona fase completada. ASL amplia capacitat, materials, teràpies i professionals. Balcans (Bòsnia): suport a refugiats fora de campaments amb l’ONG sòcia No Name Kitchen. ASL aporta aliments, material i finançament; focus en persones despenjades del sistema d’ajuda. Dades ONU: 8.000 refugiats encallats i 2.500 sense sostre; COVID i temperatures extremes agreugen la precarietat. Finançament i base social 250–280 socis/es; descens recent per la situació econòmica. Fonts: quotes de socis i subvencions; la manca d’actes locals per la COVID ha limitat la captació i sensibilització. Donacions puntuals: es volen potenciar, tot i prioritzar la fidelització. Futur i crida a la ciutadania Prioritats immediates: completar fases a Honduras i Senegal, mantenir el suport a Bòsnia; seguiment de projectes a Nepal. Com participar: fer-se soci/a, fer donacions i seguir les novetats a Instagram (@acció solidària i logística) i a la web.
23 de febr. del 2021
29'
Entrevistes de la Justa del 23/2/2021 — Sant Just avui: residus i PGM, carregadors elèctrics, salut i participació, marketplace local, habitatge i policia; i novetats musicals (Ariana Grande)
Resum general Episodi amb dues parts: una entrevista d’actualitat municipal amb Quico Ferrer (regidor no adscrit de Sant Just Desvern) i, a continuació, una secció de música amb l’Andrea. Punts clau • Nou sistema de recollida de residus: campanya informativa iniciada a la Miranda; s’espera millora però caldrà un període d’aprenentatge i correcció d’incidències. • PGM i nous equipaments: impuls a una nova Escola Bressol (licitació a final d’any, “primera pedra” a inicis de l’any vinent); èmfasi en connectar barris i fomentar mobilitat a peu i bicicleta. • Participació veïnal (Torre Blanca/Miralls): reunions amb veïns; el projecte està en exposició pública per presentar al·legacions i ajustar-lo. • Carregadors elèctrics: xarxa impulsada per l’AMB amb 4 punts previstos (Miralls, Mas Lluí, centre/policia i pàrquing davant de la ràdio – càrrega lenta solar); alguns operatius però amb retrassos per obres i burocràcia. • Pla local de salut: balanç del Covid amb reconeixement a l’equip professional i crida a millorar informació i dimensionament; petició de més suport de la Generalitat. • Participació ciutadana (debat): defensa que hi ha processos en marxa i un nou pla d’acció (consensuat per tots els partits excepte la CUP); crítica a l’estratègia comunicativa de la CUP sobre Can Freixas. • Comerç local i digitalització: preparació d’un “marketplace santjustenc” tipus Amazon local; idea d’ajudes logístiques i alleujament de taxes per a pimes i microempreses. • Projectes prioritaris: 42 habitatges modulars de lloguer assequible; nova seu de la Policia Local a les Arts Gràfiques (~1.000 m²); obres de rehabilitació de l’Ateneu a partir de setembre. • Crida final: unitat per a la recuperació de Catalunya i condemna clara de la violència. • Secció de música: novetats d’Ariana Grande (Positions Deluxe): 4 temes nous, inclòs “Test Drive”, i el remix de “34+35” amb Doja Cat i Megan Thee Stallion; connexió temàtica amb Driver’s License d’Olivia Rodrigo pel recurs narratiu dels cotxes. Temes principals de l’entrevista a Quico Ferrer Nou sistema de residus i campanya informativa (barri de la Miranda) • S’implementa un nou model de recollida; la fase actual és de pedagogia i informació al veïnat. • Reconeix queixes per la recollida selectiva actual (containers amb “porteta” petita, bosses fora) i factors post-Covid. • Objectiu: “un Sant Just més net” amb un procés d’adaptació progressiu. “Esperem que aquesta nova línia de recollida ens ajudi a tenir un Sant Just més net.” Modificació del PGM: equipaments i Escola Bressol; connexió de barris • Vot favorable a l’exposició pública de la modificació del PGM. • Prioritat a un nou equipament educatiu (Escola Bressol): licitació a final d’any i inici d’obres a principis de l’any següent per respondre al creixement demogràfic (Miralls, Mas Lluí). • Eix estratègic: interconnexió de barris i mobilitat sostenible (caminar/bicicleta) per accedir a equipaments (biblioteca, centres nous, etc.). Veïnat de Torre Blanca/Miralls: diàleg i al·legacions • Promoció de reunions informatives amb representants veïnals per acostar posicions. • El planejament és en exposició pública: moment per presentar al·legacions i propostes. “És difícil posar contents a tothom, però cal acostar posicions.” Xarxa de carregadors elèctrics (AMB) • Xarxa supramunicipal amb quatre ubicacions previstes a Sant Just: Miralls, Mas Lluí, centre (àrea policia) i pàrquing davant la ràdio (càrrega lenta amb teulada solar). • hi ha punts en proves/funcionament; d’altres pendents de final d’obra i tràmits. Reconeix burocràcia i ritmes del sector públic. “Ens agradaria que la velocitat fos una altra, però ja tenim quatre punts…” Pla local de salut i balanç Covid • Sant Just rep felicitacions per l’organització; reconeixement a l’equip humà. • Es detecten punts de millora: informació més àgil, dimensionament en crisis i protocols (aprenentatges de la primera onada i residències). • Demana més impuls de la Generalitat. “Un 10 a l’equip humà que dona servei a la nostra ciutadania.” Participació ciutadana i cas Can Freixas (CUP) • Defensa que s’han fet i es fan processos participatius; s’està definint un pla d’acció per reforçar-los (consens menys la CUP). • Crítica a l’estratègia comunicativa de la CUP sobre Can Freixas, considerada una maniobra de màrqueting preelectoral. “Em trec el barret: estratègia de màrqueting… però no era el debat real.” Comerç local: marketplace i suport a pimes • Es ultimen la plataforma i la web per a un marketplace santjustenc (compra i distribució local). • Es proposa estudiar servei logístic compartit i alleugeriment de taxes/impostos menors per reduir costos a pimes i microempreses. Projectes prioritaris i crida final • Habitatge modular: 42 pisos de lloguer assequible (sòl adquirit; projecte en marxa) per a joves i veïnat. • Nova seu Policia Local: a les Arts Gràfiques (~1.000 m²), millorant confort i accessos (nucli i carretera). • Ateneu: rehabilitació de la sala; projecte i licitació en curs; obres al setembre. • Crida a la unitat política per a la recuperació i condemna de la violència als carrers. “Que mirem cap a una sola direcció: recuperar Catalunya de la crisi… i dir un no a la violència.” Secció de música amb l’Andrea Novetats d’Ariana Grande • Publica “Positions (Deluxe)” amb 4 temes nous, inclòs “Test Drive”. • “34+35 (Remix)” amb Megan Thee Stallion i Doja Cat. • “Test Drive” connecta, com a recurs temàtic, amb Driver’s License d’Olivia Rodrigo (romanç situat al voltant de cotxes), tot i que musicalment i líricament són diferents. Tema dedicat a Dalton Gomez i de to sensual i més ballable dins dels nous talls.
22 de febr. del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 22/2/2021 — Premis BOC/VOC a Sant Just: curtmetratges en català, votació del públic, horaris i Filmin; novetats Sala Oberta i proposta educativa
Context i participants • Dilluns 22/02/2021, magazine matinal de Ràdio Desvern (segona hora del programa), entrevista amb Salvador Pont (organitzador local dels Premis BOC/VOC a Sant Just) conduïda per la Núria. "Tenim amb nosaltres el santjustenc Salvador Pont, encarregat d’organitzar els premis BOC al poble." Què són els Premis BOC/VOC • Iniciativa d’Òmnium per fomentar la versió original en català en l’àmbit audiovisual. • Mostra i premis centrats en curtmetratges amb dues seccions: ficció i documental. • Objectiu: visibilitzar i donar oportunitats a creadors emergents que produeixen en català, assegurant productes de qualitat. Funcionament i horaris de la mostra (Sant Just) • Format concentrat en una sola sessió amb els 10 finalistes: 6 de ficció + 4 documentals (entre 10 i 20 minuts cadascun). • Dissabte, a les 17:00, a l’Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari). • Dos passis d’uns 90 minuts cadascun (total ~3 hores) amb descans cap a les 18:30. • Intermedi amb col·laboració del Celler de Can Mata. "Volem començar a les 5 de la tarda… farem dos passis d’una hora i mitja aproximadament cadascun. A la meitat, cap a dos quarts de 7, farem un petit descans." Entrades i logística (COVID-19) • Entrades gratuïtes, però cal reserva prèvia a la web: boc.cat. • Control d’accés amb codi QR i enviament automàtic d’un correu a l’assistent per facilitar el vot posterior. • Mesures COVID-19 habituals i aforament limitat; previsió que la Sala del Cinquantenari permeti bona assistència amb seguretat. "Les entrades són gratuïtes, però sí que cal reservar-les a boc.cat." Votació del públic • Mostra amb interactivitat: el públic pot votar el curt preferit de cada secció (ficció i documental). • El codi QR validat a l’entrada envia un correu amb l’enllaç de votació. • El vot es pot emetre a la sala (amb el mòbil) en acabar els passis o des de casa. Selecció, jurat i finalistes • Hi ha un jurat qualificat del sector que fa la tria de finalistes a partir de les obres presentades a les bases. • En aquesta edició (5a), a Sant Just es projectaran els finalistes: 6 de ficció i 4 documentals. Visionat en línia (alternativa) • Conveni amb la plataforma Filmin per veure i votar en línia per a qui no pugui assistir presencialment. • Recomanació: prioritzar l’assistència presencial, i com a alternativa, la visualització via Filmin. Premis i dotacions • Doble reconeixement per secció: - Premi del jurat: 4.000 € (ficció) + 4.000 € (documental). - Premi del públic: 1.000 € (ficció) + 1.000 € (documental). • Possibilitat que jurat i públic premiïn obres diferents. • Comunicació de resultats a totes les persones que han votat. Perfil de les obres i qualitat • Mix d’autoria: talent emergent i presència d’actors coneguts en alguns títols. • Enfoc a productes de qualitat i pensats per a gran públic. Novetats: Sala Oberta • Nova categoria (impulsada l’any anterior i consolidada enguany): Sala Oberta. • Premia projectes audiovisuals en català d’abast més obert, no necessàriament vinculats a un sol curtmetratge concret. Novetats: Proposta educativa per a secundària • Proposta pedagògica als centres de secundària del municipi (IES, Arts Gràfiques, Madre Sacramento, La Miranda). • Selecció de curtmetratges adients per al debat a l’aula, amb materials didàctics facilitats. • Implementació flexible en calendari (al llarg del curs); resposta inicial molt positiva per part de l’IES; la resta, en curs de confirmació. Recordatori final • Quan i on: Dissabte, 17:00, Ateneu de Sant Just – Sala del Cinquantenari. • Entrades: Gratuïtes amb reserva a boc.cat (cal portar identificador/QR). • Contingut: 10 curtmetratges (6 ficció + 4 documental), votació del públic, descans amb el Celler de Can Mata, opció Filmin. — Punts clau destacats • Entrades gratuïtes amb reserva prèvia (boc.cat) • 6 curtmetratges de ficció + 4 documentals • Dissabte, 17:00, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari) • Votació del públic via codi QR/correu • Premis: 4.000 € (jurat) + 1.000 € (públic) per secció • Alternativa en línia via Filmin • Novetats: Sala Oberta i proposta educativa per a secundària
19 de febr. del 2021
10'
Entrevistes de la Justa del 19/2/2021 — Anna Bofill: música electroacústica, matemàtica i perspectiva de gènere a l’exposició Set Just (Mercart)
Resum de l’entrevista Context i format Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Data: divendres 19 de febrer (11:43). Convidada: Anna Bofill, arquitecta i compositora, membre del col·lectiu Set Just. Tema: la seva aportació sonora a l’exposició al nou espai artístic Mercart. L’obra sonora i la seva instal·lació La peça principal és titulada en Volare (segons l’autora, vol dir “caminar” en llatí), pensada per acompanyar el recorregut del visitant entre les obres. Problemes tècnics a Mercart: mini cadena domèstica a l’entrada i reproducció només sota demanda; incompatibilitat amb el so dels vídeos de sala; la música no “omple” l’espai. Comparació amb Les Bernardes: allà hi havia altaveus grans que sí omplien la sala, d’acord amb la idea original. Valoració crítica i constructiva: caldria haver estudiat millor l’acústica i les característiques del nou espai. “M’hagués agradat que ho preparéssim més bé, que el projecte hagués estat més treballat.” Concepció musical: abstracció, timbre i emoció La música d’Anna Bofill cerca emocions a través de contrastos tímbrics i sonors, més que no pas melodies reconeixibles. Rebutja la “melodia” com a eix: prioritza seqüències de sons que responen a emocions induïdes per les escultures. Materials sonors: electrònics (ordinador) i concrets (sons de carrer enregistrats i processats). Gèneres/etiquetes: música electrònica, electroacústica, acusmàtica. “La música és un llenguatge abstracte… la música no vol mai res.” Matemàtiques, física i composició Arrel històrica: de Pitàgores a l’actualitat, música i arquitectura comparteixen proporcions i geometria. Objectiu estètic: trencar la tonalitat i apropar-se a estructures del món descrites per la física (macro i microcosmos). Metodologia dual: Geometria (proper a l’arquitectura) per donar forma a l’estructura sonora. Aleatorietat inspirada en el comportament de partícules en líquids i el principi d’incertesa de Heisenberg. Exemple: peça per a piano Alea Arbòria — aleatorietat “treballada” amb forma d’arbre, conjuminant atzar i estructura. “Intento estar en sintonia amb els avenços de la ciència i incorporar estructures que provenen del món tal com el descriu la física.” Feminisme, recerca i difusió Llibre: Los sonidos del silencio (2015), una història de la música a través de les compositores; visibilitza més de 10.000 noms de dones. Trajectòria en arquitectura i urbanisme de gènere (recerca des dels anys 90). Participació en xarxes: Dones amb la Música i International Alliance for Women in Music. Idees clau L’obra sonora està pensada per acompanyar el moviment del visitant i suscitar emocions sense dependre de melodies. Problemes d’instal·lació han limitat l’experiència a Mercart; cal planificació acústica per integrar so i vídeo. Matemàtica, física i arquitectura informen l’estructura musical (geometria + aleatorietat). Compromís amb la visibilització de les dones en música i l’urbanisme de gènere.