Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

709-720 de 2109

23 de març del 2021
19'
Entrevistes de la Justa del 23/3/2021 — Impacte de les restriccions al comerç de Sant Just i respostes del sector: entrevista a Rosa Maria Manuel Piqué
Context i participants Dimarts, 23 de març, al magazín Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Entrevista a Rosa Maria Manuel Piqué, presidenta d’Esvern Comerç i Empresa (Associació Comercial de Sant Just). Obertura en caps de setmana i efectes immediats Des del 7 de gener, les botigues no essencials no podien obrir en caps de setmana; el passat dissabte va ser el primer amb obertura i es va notar la diferència. Clientela diferent que entre setmana: compra més relaxada, passeig pel poble, mercat i descoberta de producte. Coincidència amb la fi del confinament comarcal: molta gent va marxar i es va notar menys afluència del que hauria estat normal. “Van canviant tan sovint [les restriccions] que la gent va bastant desinformada.” Confusió per canvis constants Excés de canvis (horaris, aforaments, metres quadrats) genera desconcert: clients truquen per saber si la botiga és oberta. Dificulta la planificació: “En 15 dies no pots ni programar absolutament res.” Fires i esdeveniments 2020 cancel·lades; 2021 encara en stand-by fins, com a mínim, a l’estiu per la dificultat de controlar aforaments en espais oberts. Excepció: Sant Jordi es farà a Mas Lluí per disposar de més espai i facilitar el control. Balanç sectorial d’un any de pandèmia Alimentació: remuntada molt forta (compra al poble durant teletreball i restriccions de mobilitat). Restauració: el sector més castigat (tancaments, aforaments, no tots tenien estructura per a menjar per emportar, dependència de terrasses/interior). Resta de comerç: Nadal es va salvar gràcies a la compra local i regals fets al municipi; persisteix la incertesa sobre la fidelització un cop torni la normalitat. Canvi d’hàbits de consum Molta gent ha descobert comerços locals i l’oferta real del poble. Creixement de la compra online: hàbit còmode i difícil de revertir per a part de la clientela. “És una tendència que és difícil… trencar aquesta rutina i tornar a comprar físic.” Digitalització i canals online Impuls massiu a les xarxes socials (Instagram, Facebook) i creació de webs per visualitzar producte i captar clients. Restauració: publicació diària de menús a Instagram, encàrrecs i take away com a nova línia de servei. Canvi de xip general: cal “no esperar que el client entri” i comunicar activament online. Marketplace local de Sant Just En marxa un marketplace municipal amb comerç, serveis i restauració (més de 60 participants), amb opcions de recollida a botiga o repartiment a domicili. Llançament previst en 1–1,5 mesos; es confia que sigui una eina clau per concentrar oferta i facilitar la compra local online. Retenció i valor diferencial del comerç local Eixos per mantenir el “ganxo”: Servei i assessorament personalitzat. Tracte humà i xarxa entre botigues per orientar el client. Servei postvenda i resolució d’incidències ràpida i propera. Mostrar competitivitat de preus (paritat amb PVP de fabricant) i transparència a través del marketplace. Repartiment a domicili i flexibilitat horària. Accions de comunitat mentre no hi hagi fires: concursos i dinamització digital per mantenir el vincle amb la clientela. “A Sant Just hi ha de tot… El més valorat és el servei i l’explicació de la persona que t’atén.” Conclusions clau Les obertures de dissabte són fonamentals per recuperar una part crítica de la demanda. La incertesa regulatòria continua afectant la planificació i la percepció del client. La digitalització ha deixat de ser opcional: xarxes, webs i el nou marketplace són pilars per competir amb l’online generalista. El valor humà i el servei són l’element distintiu per fidelitzar més enllà de la pandèmia.
22 de març del 2021
26'
Entrevistes de la Justa del 22/3/2021 — Poesia a Sant Just (Pedrals, Margarit) i preparatius de Sant Jordi 2021; guia pràctica per obrir i decantar vins vells
Panorama general Capítol amb dos blocs clau: Crònica del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just i un cap de setmana ple d’actes literaris (recitals i presentacions), amb homenatge a Joan Margarit i accent en les noves veus. Guia pràctica sobre vins antics: què fer si es trenca el tap, quines eines utilitzar i quan convé la decantació (per airejar o per separar sediments). "Sant Just va decidir que volia salvar la llibreria." "Hi ha futur" (sobre les noves veus de la literatura catalana). Dia Mundial de la Poesia i cap de setmana literari Recital familiar a l’Esplanada del Casal de Joves Josep Pedrals + grup musical amb espectacle al voltant del bestiari de Josep Carner: format familiar, amb poemes d’animals, veus i cançons de caire tradicional (polca, jota, instruments folklòrics). Ambient de primavera assolellada; nens atents i pares contents. Un xou molt ben pensat per apropar la poesia als més petits: • Poesia com a joc • Música tradicional per reforçar cada poema Organització i millores per a pròximes edicions Habitualment, l’acte del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just l’organitzen diverses entitats (Centre d’Estudis, Ateneu, Escola d’Escriptura i la Llibreria). Es commemoren efemèrides (centenaris, obres rodones) i l’Institució de les Lletres Catalanes proposa un poema que es llegeix en diverses llengües (amb suport de l’Escola d’Idiomes i l’Escola d’Adults). Aquest any, per Covid, moltes lectures s’han fet en vídeo (difusió a xarxes). Proposta de millora: pensar en un doble acte (matí familiar + tarda per a públic adult) per donar més espai a les lectures (inclosa Marta P. Serradona) i a l’homenatge a Joan Margarit (es van llegir tres poemes). Recital a la llibreria (dissabte) Davant la llibreria, amb Sílvia Rodkovic i Mireia Calafell. Molta vida al carrer, públic espontani i veïnat als balcons. Tot amb distàncies, mascareta i sense aglomeracions. Presentació a l’Ateneu i noves veus Presentació de Desperfectes d’Irene Pujades (presenta Carme Verdoy), amb lectures d’amigues de l’autora. Acte dinàmic i molt celebrat; el llibre queda molt recomanat. Mirada a noves veus: a banda de Pujades, el premi Anagrama Napalm al cor de Pol Guas. Sensació que “hi ha futur” i s’obren nous camins en la literatura catalana. Preparatius de Sant Jordi 2021 A Sant Just: parades davant la llibreria el 23 d’abril (i possiblement més dies); opció d’afegir parades de floristes i llibreters al mercat de Mas Lluí el dissabte anterior. A Barcelona: sense la gran Rambla/Passeig de Gràcia. Recintes delimitats per barris (p. ex. Jardinets), control d’aforament, polsereta i temperatura; parades més separades i signatures distribuïdes. Record de Sant Jordi 2020 i comunitat Amb el confinament, el poble de Sant Just es va bolcar: plataforma Llibreries Obertes, comandes per WhatsApp i mail, i avançaments de diners. Logística intensa: un “tren de bosses” de comandes durant setmanes, que va salvar la llibreria fins a la reobertura. Guia pràctica: com obrir i servir un vi antic Si el tap es trenca: calma i mètode No precipitar-se ni enfonsar el tap d’entrada. Valorar com s’ha trencat: • Si el suro està sec però compacte, potser es pot rescatar. • Si hi ha esmicolament (trossets petits), caldrà trasbalsar amb filtre. Si no es pot extreure: empènyer el tap cap endins i abocar lentament el vi a un altre recipient, amb colador fi. Eines útils (a mà a casa) Decantador o gerra (fins i tot un porró): per rebre el vi net. Colador fi (millor que filtre de cafè, que pot frenar massa el pas del vi). Netejar i preparar els estris abans del trasbals. Decantar per airejar (vins “tancats”) Objectiu: donar aire a vins amb aromes tímides o una mica reduïdes. Temps orientatiu: uns 30 minuts. Si cal, es pot tornar a l’ampolla per servir millor i controlar temperatura. Atenció a la temperatura ambient: si és alta, decantador a la nevera una estona. Truc social: “ja està decantat” i després es torna a l’ampolla per servir còmodament. Decantar per sediments (separar sòlid i líquid) Indicis: partícules en suspensió, matèria colorant precipitada, cristallets. Fer una decantació lenta, idealment amb decantadors de base ampla que retenen sediments. Resum exprés Claus: calma, bons estris, trasbals lent i net, decantar només quan cal (airejar o separar sediments), i controlar la temperatura.
19 de març del 2021
17'
Entrevistes de la Justa del 19/3/2021 — Jardí de Somnis: escultures de granit i valors humans al parc de Can Freixes (Sant Just Desvern)
Resum de l’entrevista Context i autor Programa: magazín matinal de Ràdio d’Esvern (divendres 19/03/2021) Protagonista: Pep Plaza, artista de Sant Just, especialitzat en disseny d’interiors i exteriors Projecte: Jardí de Somnis, una instal·lació escultòrica permanent de 7 peces de granit a Can Freixes "És un conjunt d'obres de granit que parlen de la realitat humana i que es transformen en formes abstractes." La col·lecció i el seu simbolisme Obres iniciades el 2015 i ara instal·lades de forma permanent al poble (tot i l’interès d’altres municipis) Materials i estil: granit (durabilitat), formes orgàniques i abstractes, simbologia de valors i sentiments Una peça nova creada arran de la pandèmia, com a homenatge a les víctimes i als qui pateixen la malaltia Les 7 peces i el seu significat Records: roca de granit amb petites finestres tallades in situ (boulder de 5 tones) que evoquen el confinament i la mirada des de casa. Inspirada també en el pare de l’artista. Vida i esperança: dues formes solapades sota un lledoner centenari. "Sense esperança no n'hi ha vida." Sentinella: situada a l’era de la masia (plaça de dalt); inspirada en un versicle bíblic sobre el guerrer que vigila el poble. Veritat: ser fidel a un mateix, perseverança i coherència. Humilitat: una línia "fina, però molt marcada"; treball quotidià de virtuts i defectes. Respecte: base ètica i moral; sense respecte no hi ha llibertat. Rosa dels vents (Ma liberté): al mirador entre eucaliptus, amb vista a la posta de sol; metàfora de la brúixola interior. "És una brúixola, és buscar el teu nord sempre, per molt que caiguis." Ubicació, logística i seguretat Ubicacions triades expressament pel simbolisme i per la logística (accés de camions i grua de 15 m) Pesos: la més gran 5 tones; la resta entre 1.000 i 1.300 kg Ancoratge amb varilles d’acer i bases de formigó (treball de la brigada municipal) Col·laboracions i assessorament en ubicació: professionals com Marta Balada i Calma Malaret Senyalització i experiència de visita Cada peça té el seu nom en una cartela (peu d’obra) Dos panells explicatius: a l’entrada de Can Freixes i al carrer de l’Església Inauguració Dissabte 20/03/2021, 12 h Acte amb: Lectura de poema per Arnau Cònsul Música en directe a l’inici i al final (Uichi Amargós i David Palau) Format adaptat per la COVID-19 (sense còctel) Fonts d’inspiració de l’artista Música de Kitaro ("Caravansary") i la sèrie La ruta de la seda; connexió amb el budisme zen Estudi de diverses religions (budista, cristiana, musulmana) i de escriptures antigues (íbers, víkings) per destil·lar simplicitat i símbols Georges Moustaki i la cançó "Ma liberté" com a inspiració directa de la Rosa dels vents Idees clau Arrelament local: l’artista decideix mantenir les obres a Sant Just pel seu valor sentimental Abstracció amb propòsit: formes simples per expressar sentiments i valors humans Memòria i present: una peça nova homenatja l’experiència col·lectiva de la pandèmia
18 de març del 2021
21'
Entrevistes de la Justa del 18/3/2021 — Sergi Seguí (ERC Sant Just) valora la gestió local de la pandèmia, reclama ajuts directes, debat sobre equipaments i defensa l’amnistia
Context i participants Programa: Just de la Fusta (magazín matinal de Ràdio d’Esvern). 18/03/2021 Convidat: Sergi Seguí, portaveu d’ERC Sant Just i regidor de l’oposició "Ens hem anat sobreposant; ens hem anat a trompicons." Gestió de la pandèmia a Sant Just Valoració general: resposta progressiva i amb incerteses inicials; decisions preses amb la informació disponible en cada moment. Exemples: al primer any es van fer tasques de desinfecció als carrers que ara s’han reduït, reflectint l’aprenentatge col·lectiu. Ajudes i suport econòmic Crítica principal: l’Ajuntament ha estat massa a l’expectativa de finançament d’altres administracions (Generalitat, Estat). Petició d’ERC: ajuts directes i injecció de liquiditat als col·lectius afectats (comerç, restauració, autònoms amb i sense local), a més de la bonificació d’impostos i taxes. Mesures existents: línia d’ajuts petita per EPIs i despeses de gestió; considerada insuficient per ERC. Coordinació política i comitès d’emergència Els comitès d’emergència locals estan reglats per llei; l’oposició no hi participa i ho troben lògic. Comunicació: molt fluida al inici de la pandèmia entre portaveus; ús de grups de treball i WhatsApp; seguiment de les residències del municipi. Vacunació i salut mental Prioritat: accelerar la vacunació per salut mental i evitar un nou confinament. Col·lectius vulnerables: gent gran, persones que viuen soles, adolescents i joves. Crida a la corresponsabilitat: vacunar-se quan toca, distància, i seguir indicacions sanitàries. Cultura: vitalitat en temps de Covid Bona notícia: efervescència cultural amb exposicions i propostes que canalitzen el “sacseig” creatiu del moment. Referències: Francesc Fàbregues, Carme Malagueret i col·lectius locals. Ple municipal de febrer: punts clau 1) Retribucions de la corporació (+0,9%) Vot d’ERC: en contra. Motiu: gest simbòlic inadequat en el context actual; distingir d’increments a treballadors municipals. 2) Modificació de crèdit (630.000 €) — Patrimoni Municipal del Sòl Operacions: vinculades a l’Algaró i a l’habitatge dotacional de Camp Modulell. Demandes d’ERC: Accés als convenis i estudis de valoració per justificar les quantitats. Definir usos dels espais abans de consolidar decisions. Usos avançats: A l’Algaró: dependències policials (confirmat parcialment). Edifici gran, cal concretar altres usos. A Camp Modulell: Govern vol replicar el Mil·lenari per a gent gran; ERC proposa model intergeneracional (gent gran + gent jove) per fomentar convivència i retenció de jovent al municipi. Observació política: queixes per celeritat desigual en resoldre necessitats segons el color polític del regidor responsable. Reunió pendent: trobada sobre equipaments futurs encara per calendaritzar; preocupació per decisions anunciades abans del debat. Transparència, informació pública i mobilitat 1) Pla de mobilitat de la Miranda Problema: dificultat d’accés a la informació (ubicada en una notícia dins el web de mobilitat, no a la seu electrònica/tauler d’anuncis). Petició: nou període d’exposició pública. Observació: s’haurien executat obres abans d’acabar el període d’al·legacions. 2) Corredor verd Mas Lluí – Barri Sud (i carril bici/passera) Falta de memòria del projecte i enfocament fragmentat (passera, carril bici i corredor informats separadament). Proposta: tractar-ho com un tot per una visió global i coherent. Moció per l’amnistia Presentada per: ERC, CUP i Junts per Cat. Resultat: desestimada (empat i vot de qualitat de l’alcalde; Movem s’absté). Lectura d’ERC: manca de majoria independentista al ple (PSC té 7 regidors). Posició: l’amnistia és imprescindible per "passar pàgina" i iniciar una nova etapa en condicions d’igualtat. "Una llei d’amnistia posa el compte 2-0; sense amnistia no hi pot haver un compte 2-0." Conclusions clau La resposta local a la Covid-19 va millorar amb l’aprenentatge, però faltaren ajuts directes i proactivitat municipal. Cal transparència i debats previs sobre usos d’equipaments (especialment a l’Algaró i Camp Modulell). Prioritzar vacunació i salut mental per evitar nous confinaments. En mobilitat, demanen informació completa i visió integral dels projectes. En l’àmbit polític, ERC defensa l’amnistia com a via per normalitzar i resetar el conflicte polític.
17 de març del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 17/3/2021 — Planta de gel solar a Gàmbia: projecte amb Mbolo/Fandema per empoderar pescadors i dones, i denúncia de la sobrepesca
Context i convidat Data: dimecres 17 de març de 2021, al magazín “Just a la Fusta” de Ràdio Desvern. Convidat: Lluís Casals, president de Sant Just Solidari (SJS) i empresari d’energia solar. "No té res a veure amb Sant Just Solidari." Punt clau: El viatge a Gàmbia és una sortida professional vinculada a la seva empresa i en col·laboració amb l’ONG Mbolo (escola de dones Fandema), no pas un projecte de SJS. El projecte de gel amb energia solar a Kartong (Gàmbia) Instal·lació fotovoltaica de 40 kW per produir entre 800 kg i 1 tona de gel al dia. Ubicació: poble i port de pescadors de Kartong. Objectiu: donar autonomia als pescadors per conservar el peix i millorar-ne el preu, reduint la dependència d’intermediaris. Logística sostenible: introducció de tricicles elèctrics per portar el peix amb gel directament als ressorts i mercats. "Espero que... ja hi hagi una producció de gairebé una tonelada diària de gel." Altres components clau del projecte Aigua segura: màquina de dessalinització i potabilització (fabricada a Badalona) alimentada amb solar; cloració sense additius químics (electrodes de tungstè) perquè el gel i l’aigua siguin potables. Dones mariscadores: l’energia també alimenta congeladors per a grups de dones que recullen i processen ostres. Formació i lideratge femení (Fandema – Mbolo) Escola de dones amb més de 100 alumnes i itineraris professionals, inclosa l’energia solar. Impacte: dones formades que instal·len plaques, cablegen, munten bateries i inversors; referent per a la UE i Nacions Unides. Model de multiplataformes (6 kW): petites infraestructures solars amb neveres, congeladors, rentadores, molí de gra, pou i bomba. Beneficis: Alliberen hores diàries de feines dures (rentar i moldre mill). Impulsen horts comunitaris i seguretat alimentària. Sostenibilitat econòmica: quotes simbòliques en dalasis, gestió amb Excel setmanal, i sou per a la responsable local. Context energètic i tecnològic a Gàmbia Només un 20% de la població té accés a electricitat; xarxa cara i molt inestable (pics de voltatge). Expansió de les renovables: el país salta directament a la solució solar per evitar el cost del dièsel. Exemple: centre d’investigació “Emersi” (UK/Bill Gates) amb 150–200 kW solars. Manteniment mínim: netejar plaques (pluja de fang) i afegir aigua destil·lada a bateries d’àcid. Mar de fons: sobrepesca i migracions Denúncia de la sobrepesca per part de vaixells factoria (UE, Xina, Corea) que capturen massa biològica per fer farina de peix i alimentar piscifactories. "Estan arrasant tot el litoral africà." Contractes abusivos i corruptes amb governs locals agreugen la crisi; els pescadors artesanals han d’anar més lluny i tornen amb poca captura. Conseqüència: augment de les migracions en cayucos cap a les Canàries. Referències periodístiques: reportatges de Xavier Aldecoa (La Vanguardia) i El País. Properes passes Tasca principal del viatge: posada en marxa de la planta de gel i formació per al manteniment dels tricicles elèctrics. Horitzó immediat: producció estable de gel i consolidació de la cadena de fred i logística local. Idea clau Energia solar + gel + logística + formació femenina = més autonomia econòmica, resiliència local i menys pressió migratòria.
16 de març del 2021
31'
Entrevistes de la Justa del 16/3/2021 — Un any de Covid a Sant Just: vacunació, obres i seguretat ciutadana; exposicions de memòria i especial Grammys amb novetats musicals
Panorama general • Episodi dividit en dos blocs principals: - Balanç d’un any de pandèmia a Sant Just: impacte social i econòmic, gestió municipal, cultura i memòria, estat de la vacunació, via pública i equipaments, participació als plens, i seguretat ciutadana. - Bloc musical: resultats dels Grammys 2021, actuacions destacades i novetats discogràfiques. "Alguns dels canvis que s'han vist forçats pel Covid, total o parcialment, segurament han vingut per quedar-se" 1) Un any de pandèmia a Sant Just Records i primeres decisions • Fa un any, l’estat d’alarma i el confinament van agafar tothom per sorpresa. • El comitè d’emergència local va viure dies tristos per l’increment sobtat de contagis i mortalitat. • Es va actuar amb poca informació i per assaig i error. Impacte local i factors mitigadors • Sant Just ha complert totes les mesures de PROCICAT i Generalitat. • L’impacte econòmic i social ha estat menor que en municipis amb alta dependència del turisme (p. ex. Barcelona) per factors com baixa densitat, espais verds i Collserola. • Tot i així, hi ha persones que han patit molt i cal no oblidar-ho. Balanç de víctimes • No hi ha xifra exacta per divergència de fonts i possibles infradeteccions (defuncions anteriors a l’esclat oficial podrien ser Covid). Gestió municipal i canvis operatius • Pressupostos reorientats: més despesa en EPIs i material sanitari, reforç de partides socials i ocupació. • Compensacions a empreses concessionàries de serveis municipals afectades per l’aturada. • Digitalització: - Plens parcialment telemàtics i assistència virtual del públic. - Reunions intermunicipals en línia, estalviant temps i desplaçaments. Cultura i memòria de la Covid • Exposicions que recullen l’expressió artística del confinament: - Fotografia de Francesc Fàbregas al Mercat (fins al 17 d’abril). - Escultures de Pep Plaza al Parc de Can Freixas (instal·lació permanent). - Pintura de quatre artistes locals amateurs a les escoles. 2) Vacunació • Ritme més lent del desitjat i afectat per la pausa/controversia amb AstraZeneca. • Previsió d’augment de dosis a l’abril a Catalunya i acceleració del ritme. • Objectiu: a finals de juny, població >60 anys vacunada per recuperar certa normalitat. 3) Via pública i equipaments Mobilitat i obres de carrer • Barri de la Miranda: canvis de sentit a Setmana Santa (Batista Roca, Sant Josep i Bruc) per crear una anella i millorar l’entorn de les escoles Canigó i Fundació Miranda. • Carrer Dos de Maig: obra principal acabada; contenidors reubicats a Plaça Ismail II. • Carrer Caçadors (Vell Solé/Solei): projecte a exposició pública; execució prevista darrer trimestre de l’any. Equipaments • Soledat Sants (Mas Lluí): obra a bon ritme; final d’obra set.-oct.; obertura probable any vinent per tràmits de legalització. • Nova deixalleria: inici d’obra previst abans de l’estiu si no hi ha contratemps. • Ateneu: rehabilitació i altres projectes d’espai públic, majoritàriament cap al darrer trimestre. • Casa de la Dona a Can Freixas: en negociació amb grups municipals l’assignació d’usos del conjunt. 4) Participació als plens • El torn de preguntes del públic se situa al final; es pot avançar si hi ha petició nombrosa sobre un punt concret. • Es treballa per millorar la lectura fidel de preguntes i respostes, equilibrant clareza i agilitat. 5) Seguretat ciutadana • Borsa d’agents de Policia Local creada (proves finalitzades al febrer); objectiu de 40 efectius pròxim. • Contractacions d’urgència s’han fet per: - Mantenir el servei ben dotat (dues patrulles per torn). - Cobrir la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra al municipi. • Increment de petita delinqüència desplaçada de Barcelona per absència de turisme. • Nova comissaria: es projecta trasllat parcial a l’edifici de la Fundació d’Arts Gràfiques, amb millora d’espai, i impuls a l’augment de dones agents. "Estem tenint una certa pressió a nivell de petita delinqüència [...] i ens convé tenir tots els efectius possibles al carrer" 6) Bloc musical: Grammys i novetats Interludi musical • Emissió d’una cançó en castellà amb el leitmotiv “Ahora viene lo bueno” abans de les novetats. Grammys 2021 • Premis repartits: Beyoncé és la més guardonada del vespre (4) i ja suma 28 Grammys històrics (a prop del rècord absolut de 31). • Record of the Year: Billie Eilish per “Everything I Wanted” (single independent del seu darrer àlbum). • Actuacions destacades: Dua Lipa i Harry Styles; notable evolució escènica de Dua Lipa (treball coreogràfic amb l’equip de Rosalía). Novetats discogràfiques • Imagine Dragons anuncien retorn després de pausa des de 2018 (Dan Reynolds es va centrar en la família), amb nou material en camí.
15 de març del 2021
29'
Entrevistes de la Justa del 15/3/2021 — 10 anys de l’Agrupació Fotogràfica de Sanchús: cicle de xerrades online, calendari i convidats; exposicions, concurs i consells per saber si un vi guardat està a punt
Visió general de l’episodi Entrevista amb Joan Elias (president de l’Agrupació Fotogràfica de Sanchús) sobre el 10è aniversari de l’entitat i el nou cicle de xerrades fotogràfiques online: objectius, calendari i fotògrafs convidats. També s’expliquen activitats i exposicions previstes, l’estat del concurs internacional de fotografia i, a la segona part, la secció d’enologia amb l’Astrid: com saber si un vi guardat està en bon moment per obrir-lo. "Parlar de fotografia: què fan, com ho fan, per què ho fan..." — Joan Elias Entrevista: 10 anys de l’Agrupació Fotogràfica de Sanchús Context i objectiu de l’any d’aniversari • Aniversari dels 10 anys (fundació el 2011) marcat per la pandèmia i el “semiconfinament”. • Les activitats presencials s’ajornen; l’agrupació impulsa un cicle de xerrades fotogràfiques online per difondre l’afició. Format i accés a les xerrades • No són classes ni tallers: són converses amb fotògrafs, guiades per preguntes dels participants. • Calendari habitual de l’entitat: dilluns de 19 a 21 h, via Zoom, obert a tothom. • Inscripció prèvia: cal escriure un correu per rebre l’enllaç. "No són classes de fotografia; el que volem és parlar de fotografia." Dinàmica i primers convidats • El públic és part activa: es proposa viure la conversa triant fotos dels autors per preguntar. • Primer convidat: Tino Soriano (fotoreportatge). - Participa de manera generosa (sense cobrar). - L’agrupació sortejarà un llibre dedicat entre qui enviï preguntes. Calendari i avantatges del format online • Inici: 22 de març; final: 10 de maig; quasi cada dilluns (total 6 xerrades). • Avantatge del virtual: facilitar la presència de autors de fora a cost i logística reduïts. Convidats i temàtiques clau • Tino Soriano — Fotoreportatge. Conversa oberta a preguntes de l’audiència. • Jesús Manuel García Flores — Paisatge i natura espectacular: panorames, llums i colors; presentarà la seva obra i oferirà codi de descompte per un llibre sobre fotografia de color. • David Salcedo — Fotografia intimista i de proximitat: com fer un projecte sense gairebé sortir de casa; reconeixement internacional (p. ex., Talent FNAC 2015). • Fede Garrido — Lectura i valoració d’imatges: com ser jurat i educar la visió fotogràfica; gran comunicador. • Mario C. — Natura (ocells i fauna): publicat a National Geographic, Planet Earth, El País; ambaixador de marques (Canon, Godox). • Javier Alonso Torre — Paisatge i natura intimista: recerca de la bellesa de l’entorn immediat; també viatge, coordinador de revistes i fundador de North Photo Tours. Altres activitats i exposicions de l’agrupació • Setembre (Espai Mercart del Mercat, amb l’Ajuntament): exposició d’Agustí Centelles (Guerra Civil; camps de concentració a França). • Festa de la Fotografia (amb la Federació Catalana de Fotografia): trobada prevista per a ~950 fotògrafs; es posposa a la primavera vinent per incerteses sanitàries. • Exposicions en curs al Mercat: - Francesc Fàbregas: mostra principal. - “Fotos des de la finestra” (mini-exposició digital): iniciativa a Instagram amb el hashtag; per cada foto, l’agrupació destinava 1 € a recerca COVID. Concurs internacional de fotografia • La participació sol concentrar-se en la darrera setmana; és aviat per xifres. • Es percep una lleu davallada general de participació (possibles dificultats per sortir a fer fotos). • Incertesa sobre veredicte presencial; l’entitat demana un espai ampli i ventilat a l’Ajuntament per si s’hi pot fer. • Crida final: pujar les fotos i provar sort. Secció d’enologia: Com saber si un vi guardat està bé? "Tinc un vi guardat: com sabré si està bé o si està passat?" Idees clau per decidir quan obrir-lo • Guardar amb propòsit: quan decideixes guardar un vi, pensa ja quan el consumiràs i si el repòs li beneficiarà. • No guardar per inèrcia: no tots els vins estan pensats per madurar; evitar “me’l guardo i ja veurem”. • Finestra temporal raonable: si és per ocasió especial però el vi no és de guarda llarga, pensa en un horitzó proper (1–2 anys). • Objectiu: guardar perquè, en el moment oportú, el vi es gaudeixi més, no perquè sí. "A l’hora de guardar el vi, un ja ha de fer-se la idea de quan l’haurà de consumir." Recordatori • Molts vins “carregats d’expectatives” (per preu o regal) s’acaben guardant sense considerar paràmetres bàsics; cal planificar la seva afinació i consum.
11 de març del 2021
19'
Entrevistes de la Justa del 11/3/2021 — Dia Mundial del Ronyó: prevenció, detecció i tractaments — entrevista a Beatriz Silva (Associació de Malalts de Ronyó de Barcelona)
Resum Context Data i marc: Dijous 11 de març de 2021, Dia Mundial del Ronyó, al magazín matinal de Ràdio d'Esberna. Convidada: Beatriz Silva, presidenta de l’Associació de Malalts de Ronyó de Barcelona. Per què un Dia Mundial del Ronyó? La malaltia renal és poc coneguda i sovint sense símptomes fins a fases molt avançades. Objectius del dia: conscienciació, prevenció i detecció precoç. "Sempre s’anomena l’enemic invisible." Causes principals i altres orígens Causes principals de la insuficiència renal crònica: hipertensió i diabetis. Altres causes: hereditàries (p. ex. poliquistosi renal), o desconegudes detectades en analítiques rutinàries. Prevenció i factors de risc modificables Fer una analítica anual de sang i d’orina per valorar el funcionament renal. Controlar la tensió arterial i el sucre. Hàbits saludables: dieta equilibrada, exercici regular. Evitar hàbits tòxics: tabaquisme i ultraprocessats. Dades i magnitud Es calcula que prop del 10% de la població mundial pot tenir algun grau de malaltia renal. A Espanya, unes 64.000 persones estan en tractament substitutiu (diàlisi o trasplantament). Què fan realment els ronyons? No només "fan orina": Filtren toxines i residus de la sang. Participen en la producció d’eritròcits (via hormona com l’EPO). Sintetitzen vitamina D. Conseqüències freqüents quan fallen: anèmia i dèficit de vitamina D, entre d’altres. Símptomes d’alarma (sovint tardans) Quan apareixen símptomes, la malaltia sol estar molt avançada: Nàusees, vòmits. Retenció de líquids i turmells inflats. Marejos, mal de cap, insomni. Missatge clau: No esperar símptomes. Prioritzar la detecció precoç. Tractaments quan el ronyó falla Diàlisi (tractament substitutiu): Hemodiàlisi en centre: 3 dies/setmana, sessions de 4–5 hores; filtra la sang amb una màquina. Diàlisi peritoneal: es pot fer a casa, habitualment diària. Trasplantament renal: millor opció terapèutica a llarg termini. Pot ser de donant cadavèric o donant viu (programable i sovint amb millors resultats). "El trasplantament és un regal de vida." Immunosupressors: clau per evitar el rebuig i allargar la vida del greix. Durabilitat mitjana del ronyó trasplantat: al voltant de 15 anys, amb casos d’èxit de 20–30 anys. Alguns pacients poden necessitar múltiples trasplantaments al llarg de la vida. Per què hi ha tants trasplantaments renals? És l’òrgan més trasplantat perquè hi ha més pacients renals comparat amb altres òrgans. Tècnica molt consolidada des dels anys 60; l’experiència acumulada n’ha millorat l’eficàcia. Impacte de la Covid-19 en pacients renals Molt elevat, especialment en persones en hemodiàlisi que han de desplaçar-se als centres. Major mortalitat que la població general durant les onades inicials. La vacunació ha estat clau; l’associació ha ajudat a resoldre dubtes i temors. Què fa l’Associació de Malalts de Ronyó de Barcelona? Acompanyament integral al llarg de totes les fases: prediàlisi, diàlisi i post-trasplantament. Assessorament: psicològic, dietètic, tràmits de discapacitat i incapacitat laboral. Grups d’ajuda mútua, webinars i testimonis per compartir experiències i informació fiable. Idees clau per emportar-se La detecció precoç salva funció renal: analítica anual i control de la tensió i el sucre. Hàbits saludables i evitació d’hàbits tòxics són fonamentals. Diàlisi sosté la vida; trasplantament ofereix la millor qualitat de vida disponible. Acompanyament i informació són vitals per al benestar del pacient i la família.
10 de març del 2021
27'
Entrevistes de la Justa del 10/3/2021 — Sant Just: amnistia vs indult, residus amb targeta, participació i seguretat — entrevista a Carles García + vermut de temporada
Resum general de l’episodi Programa magazine Just a la Fusta (Ràdio d’Esberna) amb entrevista a Carles García (CUP Sant Just) sobre l’actualitat municipal i, a la segona part, una secció enològica dedicada al vermut i als productes de temporada. Punts clau • Majoria independentista del 51,2% destacada al butlletí local com a fita simbòlica del municipi. • Debat amnistia vs indult: la moció d’amnistia presentada per CUP-ERC-JxCat va ser desestimada; el govern defensava l’indult. • Retribucions del 0,9%: la CUP dona suport a l’increment per a funcionariat però rebutja l’augment als càrrecs polítics per exemplaritat en plena crisi. • Casal de Joves i externalitzacions: vot en contra de la CUP a l’autorització vinculada a una concessió; postura antiexternalització per defecte. • Nova recollida de residus amb targeta als barris de la Miranda i Canigó: suport al reciclatge, però crítica a la campanya de màrqueting i dubtes sobre protecció de dades i participació veïnal. • Participació ciutadana al Ple telemàtic: proposta de permetre intervencions directes via videoconferència i avançar les preguntes del públic per evitar la fatiga de finals de sessió. • Can Freixas i Casa de la Dona: la CUP reclama processos participatius més oberts i transparents i qüestiona el possible ús d’un edifici singular per a oficines (Promunsa) i la representativitat dels consells municipals. • Seguretat ciutadana: crítica a la priorització pressupostària en policia (més agents i nova comissaria) i aposta per polítiques socials; els robatoris organitzats requereixen reforç de Mossos, no només Policia Local. • Ajudes COVID-19: balanç d’ajudes insuficients, atur juvenil molt elevat i precarietat preocupant. • Segona part: secció de vins amb conversa sobre el vermut, la terrasseta al sol i els bunyols de quaresma com a dolç de temporada. L’amnistia és un borrón i cuenta nova, mentre que l’indult reconeix culpabilitat i és una gràcia governamental. Els polítics han de donar exemple i, en una crisi social i econòmica, no apujar-se el sou encara que sigui simbòlic. Temes destacats i context Independència i simbolisme del 51,2% • El butlletí municipal exhibeix la xifra 51,2% per remarcar una majoria independentista històrica. Ple municipal: amnistia vs indult i altres mocions • Moció d’amnistia (CUP-ERC-JxCat) vs contramoció PSC-Movem per l’indult; desestimada amb vot de qualitat de l’alcalde. • Esment de mocions sobre Pablo Hasél sense entrar-hi a fons. Retribucions i externalitzacions • 0,9% d’augment: sí als funcionaris; no als càrrecs electes per coherència i exemplaritat. • Casal de Joves: oposició a l’autorització vinculada a concessió administrativa; rebuig general a externalitzacions. Residus amb targeta i participació veïnal • Inici del sistema de contenidors intel·ligents (orgànica i resta amb targeta) a la Miranda i Canigó. • Crítica a una campanya de comunicació massa orientada al màrqueting; dubtes sobre dades personals. • Reconeixement de resistències al canvi i demanda de més diàleg amb el veïnat. Ple telemàtic i democràcia local • Problemes amb la lectura/resum de preguntes del públic al final del ple: risc de malinterpretació. • Propostes: permetre connexió telemàtica del públic, avançar o repartir el torn de preguntes per millorar la qualitat del debat. Can Freixas, Casa de la Dona i consells municipals • Reclamen processos participatius reals, més transparència i difusió dels consells. • Dubtes sobre ubicar Promunsa en un edifici singular i sobre la representativitat d’alguns espais (poca pluralitat, presència institucional elevada). Seguretat ciutadana i prioritats • Sant Just no és percebut com insegur; els robatoris organitzats són cíclics i de competència sobretot de Mossos. • Crítica a l’augment de pressupost policial i a la nova comissaria; defensa de prioritzar polítiques socials. Impacte social de la pandèmia • Ajudes insuficients (estat, Generalitat, ajuntaments); atur juvenil molt alt i precarietat creixent. Secció de vins: vermut i temporada • Conversa sobre el vermut com a ritual social, especialment a terrassa i sol. • Referència a productes de temporada (març) i bunyols de quaresma com a dolç del moment.
9 de març del 2021
16'
Entrevistes de la Justa del 9/3/2021 — CineBaix: Festival de Cinema Llatinoamericà (18–22 de març) — edició presencial amb 12 films i paritat de direcció
Visió general "La farem presencial... farem 12 pel·lícules de 8 països en 5 dies" El Festival de Cinema Llatinoamericà de CineBaix torna el 18 de març amb una edició 100% presencial, reforçada per la Sala 7 CineBaix Virtual per recuperar títols emblemàtics. En total, 12 pel·lícules de 8 països es projectaran en 5 dies, amb paritat destacada: el 50% de les obres estan dirigides per dones. Programació i dades clau Dates: 18–22 de març Format: presencial (amb suport de la Sala 7 per continguts complementaris) Volum: 12 pel·lícules | 8 països | 5 dies Paritat: 50% de films dirigits per dones Sessions: 3 pel·lícules/dia + cinefòrums/debats (dj., ds., dg.) Convidats destacats Inauguració (18/03): Laura Herrero Garvín, directora de Mami (Mèxic) Clausura (21/03): Eduard Fises, director de Conservaciones Familiarias (coproducció hispano-cubana) Dissabte: Andrea Carballo, actriu protagonista de Jo niña Països representats Xile, Brasil, Guatemala, Veneçuela, Mèxic, Argentina, Cuba i Espanya (coproducció hispano-cubana) Criteris de selecció Comissió de 4 persones amb “antenes” posades a: Festivals internacionals (Sant Sebastià —amb secció llatinoamericana—, Cannes, Venècia, Berlinale) Distribuïdores especialitzades en cinema llatinoamericà Atenció a films presentats als Òscars i als Goya Consideració de la disponibilitat per la competència entre festivals i calendaris de circuit Perspectiva de gènere (50% de direcció femenina) Exemples citats: El agente topo (Maite Alberdi), Érase una vez en Venezuela (Anabel Rodríguez), Mami (Laura Herrero), Jo niña (Natural Arpajou), Las mil y una (Clarisa Navas), Entre perro y lobo (Irene Gutiérrez) Logística i restriccions Sales: 1–1,5 sales dedicades al festival; la resta, programació comercial Aforament: 50% permès Horaris: inici de sessions a les 16 h; matinals diumenge; tancament obligat per toc de queda Objectiu: mantenir oferta, cuidar el públic i garantir hores laborals de l’equip Aprenentatges de la Sala 7 (edició anterior) Edició passada en streaming va doblar els visionats respecte al presencial Avantatges: trencar fronteres comarcals i arribar a nous públics La Mostra de CineBaix: context i continuïtat 15a edició d’un projecte nascut de la Mostra de Cinema i Drets Humans (context Guerra de l’Iraq, amb Sodepau i plataforma Aturem la Guerra) Eixos anuals consolidats: Àsia, Llatinoamèrica, Àfrica, Mediterrània i Llevant Properes cites: Festival Africà (primers de juny) i Festival de la Mediterrània (novembre) "Protegir i promocionar la diversitat cultural i lingüística del planeta" Expectatives d’assistència Marc condicionat pel confinament comarcal i les restriccions Voluntat de mantenir el ritme i la convocatòria de públic, directors i actrius, malgrat limitacions
8 de març del 2021
8'
Entrevistes de la Justa del 8/3/2021 — 8M a Sant Just: Casa de les Dones a Can Freixas, agenda d’actes i polítiques feministes amb Alícia Murcianó
Resum de la conversa Context i protagonista Entrevista amb Alícia Murcianó, regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat de l’Ajuntament de Sant Just, el 8 de març (8M), per repassar els actes i les polítiques feministes locals. Punts clau Impuls de la Casa de les Dones a la planta baixa de Can Freixas (fruit d’un procés participatiu), com a espai feminista de referència. Alta participació als actes del 7 de març (mural de missatges, actuacions i lectura de manifest). Agenda d’activitats del 8M al llarg de la setmana amb tallers virtuals, projeccions i teatre amb perspectiva de gènere. Treball en xarxa amb entitats locals (Dona i Empresa, Just Dones) i el Consell Municipal de Dones. Tercer Pla Municipal de Gènere en marxa; validació de les accions anteriors i enfoc transversal a tot l’Ajuntament. Reivindicació central: visibilitzar i incloure les dones trans, que pateixen doble discriminació. "Vull destacar el tema sobre les dones trans... les dones trans són dones i s’ofereixen una doble discriminació." Actes destacats 7 de març (matí, Can Freixas): Presentació simbòlica: “les dones de Sant Just hem trobat casa”. Mural participatiu de missatges. Actuacions: dansa del ventre i ballada de gegantes. Lectura del manifest pel grup impulsor de la Casa de les Dones. 7 de març (tarda, Ateneu): Projecció de curts de l’Observatori de la Dona sobre la pandèmia, la sororitat i l’empoderament (6 de 12; disponibles en línia). Dos capítols amb dones de Sant Just. Projecte: Casa de les Dones (Can Freixas) Ubicació: planta baixa de Can Freixas (entorn de parc, 300 m²). Procés: participatiu (pluja d’idees, definició de necessitats i distribució, suport tècnic d’una empresa). Grup impulsor: ~20 dones; crida per ampliar perfils i edats. Calendari orientatiu: 2021: actuacions a l’exterior de l’edifici i co-disseny d’interiors. Finals de 2022: moblament i posada en marxa de l’espai. Agenda de la setmana del 8M 9 de març: Taller virtual sobre xarxes socials i violència masclista digital. 10 de març: Taller virtual “No ets tu, són els teus privilegis” (mems feministes). 12 de març: 16:00 (YouTube, Biblioteca Joan Margarit): Tastet de contes a casa, molt femení i en perspectiva de gènere. 18:30: Teatre jove de caire feminista amb toc d’humor. Inscripcions: a l’agenda de l’Ajuntament (aforaments limitats; alta demanda). Governança i participació Consell Municipal de Dones: definició d’activitats del 8M i adaptació a protocols Covid (èmfasi en el format virtual per arribar a més dones). Relació amb entitats: reunions periòdiques per detectar necessitats i co-crear accions. Polítiques municipals Tercer Pla Municipal de Gènere: objectius, accions i validació de resultats (continuïtat respecte els plans anteriors). Sant Just es reivindica com a municipi feminista. Pla de diversitat de gènere: en procés de treball.
8 de març del 2021
24'
Entrevistes de la Justa del 8/3/2021 — 8M a Sant Just: Exposició “Impuls artístic – Art en confinament” i la nova Casa de les Dones a Can Freixas
Resum general En aquesta segona hora del magazín Just a la Fusta (8 de març, Dia de la Dona), el programa es divideix en dues converses principals: Entrevista col·lectiva a quatre artistes locals que inauguren l’exposició “Impuls artístic – Art en confinament” al claustre de les Escoles (14 de març). Parlen del fil conductor de la mostra, del procés creatiu durant el confinament i de la importància de veure les obres en original i dialogar amb el públic. Entrevista a l’Alícia Murciano, regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat, que detalla els actes del 8M a Sant Just, el projecte de la Casa de les Dones a Can Freixas i les activitats programades de la setmana. “El fil conductor és el temps.” “Una cosa és veure-ho per la pantalla del mòbil i l’altra cosa és veure l’original.” “L’art ha sigut per nosaltres com la salvació.” Temes principals Art i confinament: vivències, evolució i necessitat de compartir obra de manera presencial. Fils conductors de l’exposició: el temps (calendari del confinament) i frases/idees inscrites a les columnes del claustre. Pràctiques artístiques: gravat, il·lustració, aquarel·la i tècniques diverses. Procés col·lectiu de selecció de peces i gènesi del projecte. 8M a Sant Just: actes, manifest, sororitat i empoderament. Casa de les Dones (Can Freixas): espai, procés participatiu, calendari d’obres i posada en marxa. Tallers i activitats de la setmana del 8M: violència masclista digital, privilegis, i propostes en línia. Entrevista 1 – Exposició “Impuls artístic – Art en confinament” Concepte i objectiu • Mostra nascuda del primer confinament, amb vivències personals, col·lectives i plàstiques. • Volen compartir el que van sentir i crear, i recuperar el contacte directe amb el públic. “Crec que les coses s’han de compartir i, un cop les comparteixes, són de tots.” Fil conductor i recorregut • Fil narratiu principal: el temps del confinament (calendari a l’entrada). • Frases, pensaments i anècdotes escrites a les columnes del claustre que “parlen” d’aquells dies. • Les obres són heterogènies i responen a un impuls molt personal. Evolució un any després • Hi ha evolució tècnica (per la pràctica intensa), però persisteix el motiu emocional del confinament. • Sentiment de continuïtat: “encara no n’hem sortit del tot”. Autores i tècniques • Una autora treballa gravat. • Xita Camps: il·lustració. • Isabel Nebot: aquarel·la. • Maria José de Molina: tècniques diverses. • Diversitat d’estils que dialoguen a l’espai. Selecció de peces i gènesi del projecte • Selecció col·lectiva i personal, amb criteri de coherència amb “aquella època”. • Origen: conversa a Can Ginestà; enllacen el projecte amb programació municipal i s’aprova l’exposició. L’art com a via de cura • L’art com a desconnexió, repte diari i centrament emocional. • Importància del diàleg amb els visitants durant la mostra. “Estàs com en un altre món… ens va ajudar a passar les hores llargues del confinament.” Logística d’inauguració i tertúlia • Inauguració: diumenge 14 de març, claustre de les Escoles. • Voluntat de tertúlia amb presentació de Maria Borges. • Per protocol COVID, l’aforament queda limitat a 30 persones. • Tancament amb petit concert d’Oleguer Mas Joan i Bibiana. Interludi musical • Pausa amb tema musical i indicatius de l’emissora abans de la segona entrevista. Entrevista 2 – Polítiques de gènere i 8M amb Alícia Murciano Actes del 7–8 de març • 7/03 (matí), Can Freixas: acte simbòlic “les dones hem trobat casa”, amb mural de missatges, dansa del ventre i gegantes. • Lectura del manifest pel grup impulsor de la Casa de les Dones. • 7/03 (tarda), Ateneu: projecció del documental (Observatori de les Dones en els Mitjans) sobre pandèmia, sororitat i empoderament. • Selecció de 6 peces (de 12 totals), dues amb dones de Sant Just; disponibles al web de l’Observatori. Casa de les Dones (Can Freixas) • Ubicació: planta baixa de Can Freixas, escollida via procés participatiu. • Objectiu: espai feminista per a dones de Sant Just, amb grup impulsor obert (ara unes ~20 dones i crida a més perfils i edats). • 2021: treballs d’exterior de l’edifici i disseny interior col·lectiu (uns 300 m²). • Objectiu: a finals de 2022, moblament i posada en funcionament. Activitats de la setmana del 8M • 09/03: taller virtual sobre xarxes socials i violència masclista digital. • 10/03: taller virtual “No ets tu, són els teus privilegis”. • 12/03: activitats addicionals, inclosa una sessió via YouTube (organització local), segons l’Agenda municipal. “Estem treballant conjuntament per dissenyar l’espai; volem una casa de totes i feta entre totes.”