Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

685-696 de 2109

28 d’abr. del 2021
27'
Entrevistes de la Justa del 28/4/2021 — Trànsit i Felicitat: identitat, família i sexualitat en un rodatge orgànic que trenca estereotips
Panorama general Trànsit i Felicitat és un documental coral i proper que segueix la vida de Rosa Maria Maristany en el seu procés de trànsit de gènere, posant l’accent en la normalització, el respecte i la diversitat. Dirigit per Jonás Benarroc, el film evita el dramatisme i adopta un rodatge orgànic al llarg d’un any i mig, explorant l’esfera íntima, familiar, laboral i social de la protagonista. "El trànsit no s’acaba mai." — Rosa Maria Maristany Temes principals Motivacions i objectius del director • Trencar estereotips: la Rosa Maria desmunta la hiperfeminització i altres idees preconcebudes sobre la transsexualitat. • Mirada íntima: el director se centra en la personalitat i la vida quotidiana més que no pas en un tractat temàtic. • Punt de partida: el viatge a Tailàndia per a la reassignació genital als 57 anys (retornant amb 58) marca l’obertura narrativa. Experiència de la Rosa Maria davant la càmera • Espontaneïtat per damunt de la posada en escena: les escenes sobreactuades es van descartar; es prioritza el naturalisme. • Documental coral: hi apareix “molta gent del poble”, amb context a Sant Feliu i Sant Just. Família i emocions • Pes de la part familiar: escenes dures amb opinions dels germans que la Rosa insisteix a incloure per honestedat. • Relació amb les filles: procés de diàleg, estima i escolta; una mirada al pare que esdevé més sensible i present. Vida quotidiana, feina i habitatge • Feina: continuïtat laboral; dificultats actuals per autoritzar rodatge a la feina (canvi de context). • Habitatge: discriminació directa en la recerca de pis. "El propietari no qui era puticlubs." — Comentari rebut en una visita de lloguer Educació, referents i respecte vs acceptació • Referents joves: més xerrades i presència de la diversitat als centres educatius; contacte amb menors trans. • Respecte per damunt de tolerància/acceptació: el missatge de la Rosa és respectar la diversitat, no només “tolerar-la”. • Transversalitat: la transsexualitat travessa tots els estrats socials i professionals. Trànsit com a procés vital i sexualitat • Procés continu: el trànsit és aprendre i reajustar-se al llarg de tota la vida. • Sexualitat i cos: canvi de mecànica sexual i aprenentatge corporal després de la cirurgia; la reassignació és un pas definitiu. "No vam néixer amb un cos equivocat; vam néixer amb uns genitals equivocats." — Distinció clau que fa la Rosa i que el director recolza Expressió de gènere i estereotips • Allunyada de la ‘pluma’ i l’hiperfemení: defensa que hi ha moltes maneres de ser dona, sense encaixar en un 90-60-90 ni en codis rígids. • ‘Captor’ i màscara social: anys de camuflatge per complir expectatives; eventual trencament quan el gènere sentit “vol sortir”. Producció i distribució • Rodatge orgànic: sense guió tancat; un any i mig filmant i muntant en paral·lel per detectar mancances. • Qüestions legals: gestió complexa de drets d’imatge i veu a posteriori; suport de l’Ajuntament de Sant Feliu. • Estrena i festivals: estrena al Cinebaix; pas per festivals com Salerno.
27 d’abr. del 2021
8'
Entrevistes de la Justa del 27/4/2021 — Aina Ayuso, draftejada pels Los Angeles Sparks: trajectòria, futur a la WNBA i visibilitat de l’esport femení
Resum de l’entrevista Context i notícia principal Aina Ayuso (base santjustenca) ha estat draftejada amb el número 34 de la WNBA Draft 2021 pels Los Angeles Sparks. És una aposta de futur: no marxa immediatament; la franquícia en té els drets per quan decideixi fer el salt. "És una inversió a llarg plaç" El que significa el “draft” i la seva situació El draft és un sistema de selecció de jugadores (habitualment després de quatre anys d’universitat a la NCAA). Aina va poder-se presentar perquè havia estat un any als EUA i complia els criteris d’edat/formació. Va descobrir la notícia per xarxes socials i missatges; la gestió es va fer entre agent i franquícia. "És una mica complicat..." Plans a curt i llarg termini La WNBA és una lliga d’estiu (4 mesos). Es pot compaginar amb la temporada europea. Per ara, Aina segueix a Europa (Casademont Saragossa) i valora el salt a Los Angeles més endavant. Perfil i aportacions esportives Es veu com una jugadora jove, en formació, amb potencial per encaixar en el model de joc dels Sparks. Manté humilitat: el seu rol i contribució es definiran amb el temps. Trajectòria formativa i professional Inicis: Bàsquet Sant Just (7-8 anys) → Sarrià / UB Barça → Bàsquet Almeda (Cornellà). Segle XXI (Blume): 4 anys d’alt rendiment (estudis + residència + entrenaments). NCAA: Oregon Ducks (Universitat d’Oregon). Retorn a Espanya: Lliga Femenina; base al Casademont Saragossa (2 temporades al club de la ciutat; 1 sota patrocini Casademont). Estudis i visió de carrera Estudia fisioteràpia: vol una segona opció professional, especialment rellevant en l’esport femení. "El bàsquet són 10-15 anys de la teva vida i s’acaba." Impacte de la COVID-19 Positius a la pretemporada: inici de lliga 3 setmanes tard i cúmul de partits seguits (gran exigència física i emocional). Confinament inicial: entrenaments com es podia; cancel·lació de lliga i treball individual de post-temporada. Visibilitat i igualtat a l’esport femení (EUA) Els EUA són potents en màrqueting i xarxes; s’està fent molt bon treball de visibilitat. Audiències creixents a la NCAA femenina; progrés també en causes socials (p. ex. antiracisme). Vincles amb Sant Just Manté família i amistats al poble; hi ve sovint i vol preservar l’arrelament. Participació en un torneig minibàsquet “Aina Ayuso” per Nadal, que li va fer molta il·lusió. Moments destacats i anècdotes Reconeixement de Magic Johnson a Twitter: "Welcome to LA Ina" Emoció i incredulitat inicial abans de confirmar que era real. Sobre decidir ser professional: "Mai" (va anar arribant de forma natural, sense un moment concret de decisió). Punts clau Draftejada #34 per les Los Angeles Sparks; drets reservats, salt no immediat. Trajectòria sòlida: Sant Just → Almeda → Segle XXI → Oregon Ducks → LF Endesa. Formació acadèmica en fisioteràpia com a pla de futur. COVID-19: temporada alterada, alta exigència física i incertesa emocional. Esport femení en auge als EUA: més audiència i visibilitat. Arrelament a Sant Just i rol de referent local. Termes clau Draft, WNBA, NCAA, Los Angeles Sparks, Casademont Saragossa, Oregon Ducks, Segle XXI (Blume).
26 d’abr. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 26/4/2021 — Immunodeficiències primàries: diagnòstic precoç, tractaments i vacunació Covid; i cristalls al vi (precipitats tartàrics) amb Astrid Goldstein
Entrevista a Sara Cáceres (ACADIP) Què són les immunodeficiències primàries (IP) i per què importen • Conjunt de més de 400 malalties minoritàries on el sistema immunitari no funciona bé. • Exemples que ressonen més: síndrome de Bruton, atàxia telangiectàsia, immunodeficiència comuna variable (ICV). • Molts casos encara sense nom i cognom malgrat saber que el sistema immunitari falla. "No té res a veure diagnosticar i tractar aviat que fer-ho després d’una sepsi o quan el risc de mort és alt." Setmana Mundial i objectius clau • Sensibilitzar població i, sobretot, metges per millorar el diagnòstic precoç. • Donar a conèixer els tractaments: immunoglobulines (hemoderivats, via subcutània o endovenosa) i trasplantament de moll de l’os en casos greus. • Crida a la donació de sang i plasma: la Covid ha fet caure les donacions i preocupa l’abastiment. "Les immunoglobulines són un medicament essencial per a l’OMS." Activitats d’ACADIP durant la Setmana Mundial • Tallers lúdics per a joves (p. ex. campionat de videojocs) i taller de galetes per als petits. • Trobada d’adults per compartir experiències. • Xerrada amb el Dr. Xavier Solanich (Hospital de Bellvitge) sobre signes clínics d’IP en adults. • Plans de formació per a metges residents d’immunologia i infermeria. Manca de difusió i detecció tardana • Encara hi ha diagnòstics massa tardans que es podrien haver sospitat amb hemograma i immunoglobulines. Recerca, diagnòstic i experiència personal • Hi ha recerca en nous tractaments i millores en diagnòstic. • Testimoni: fill de la Sara amb IP sense classificació concreta malgrat estudis a diversos centres; evolució menys agressiva del previst i seguiment estricte. Tractaments actuals • Teràpia substitutiva amb immunoglobulines per transferir defenses. • En casos autoinflamatoris: immunomoduladors. • Antibiòtics profilàctics (sovint de per vida, 3 cops per setmana). • Trasplantament de moll de l’os en casos molt greus. Infants vs adults i evolució històrica • Són malalties genètiques: es neix amb elles però l’expressió pot ser infantil o adulta. • Avui hi ha més adults amb IP perquè els tractaments (immunoglobulines i trasplantaments) han millorat la supervivència. Complicacions i efectes adversos • Risc elevat d’infeccions recurrents, càncer, autoimmunitat i al·lèrgies. • Tractaments: baix risc d’efectes adversos (mal de cap transitori, rares reaccions anafilàctiques a immunoglobulines; via subcutània pot mitigar). Tasca d’ACADIP durant l’any • Formació a pediatres (presencial abans; ara online a la tardor) i futur a adults. • Acompanyament psicològic: projectes com “No estic sol” i suport a pacients pediàtrics a Vall d’Hebron, amb plans per estendre’l a adults de Catalunya (modalitat online). • Trobades de pacients (ara telemàtiques) per “trobar la teva tribu”. Vacunació Covid-19 i IP • Les persones amb IP són col·lectiu de risc i han començat a ser vacunades (>16 anys). • No poden rebre vacunes vives i sovint fan mala resposta humoral; es confia en certa immunitat cel·lular. • Convivents es vacunen per intentar protegir, tot i que la protecció indirecta encara no és concloent. Vivència durant la pandèmia • Precaucions extremes: confinament precoç, desescalades més lentes, Nadals reduïts; famílies amb IP ja tenien hàbits de protecció més estrictes. Pausa musical i publicitat • Bloc musical amb cançó en català (lletra narrativa, to íntim i emotiu). • Anuncis i serveis públics: nou model de recollida de residus amb targeta, consells Covid-19 i Voluntariat per la Llengua. Secció de vins amb l’Astrid Goldstein (Celler de Can Mata) Observació del vi: netedat, terbolesa i pòsits • En vins blancs és més fàcil veure si el vi és net i brillant o presenta tèrbolesa. • Alguns viticultors redueixen tractaments per preservar personalitat; una certa tèrbolesa pot ser acceptable si el vi és bo. • En vins negres poden aparèixer pòsits foscos (matèria colorant precipitada) amb el temps; és normal. Cristalls al tap o a l’ampolla: els precipitats tartàrics • Els cristallets brillants no són sucre ni un defecte “artificial”, sinó precipitats tartàrics (bitartarats), naturals del vi. • El vi és una barreja complexa (sucres, àcids, alcohols, fenols…). Segons solubilitat, temperatura, alcohol i temps, alguns components acaben precipitant. • Tipus habituals: tartàrics, proteics i col·loidals. Els tartàrics són els més visibles com a cristalls. • Afectació sensorial: normalment cap; és sobretot estètic. Es pot minimitzar amb estabilització o decantant si cal separar sòlids. "Aquests cristallets creen curiositat, però són naturals del vi i no en comprometen la qualitat."
23 d’abr. del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 23/4/2021 — Sant Jordi a Sant Just: activitats i reflexió cultural, reforma de l’Ateneu, nous equipaments i l’arribada de “Chloe” de Jaume Plensa
Resum general En una edició especial de Sant Jordi, el magazín Just a la Fusta conversa amb Gina Pol (Regidora de Cultura) sobre l’efervescència cultural a Sant Just Desvern. Es destaquen activitats amb aforament complet, noves polítiques culturals i equipaments, la reforma integral de la sala de l’Ateneu i la notícia destacada de l’arribada de l’escultura “Chloe” de Jaume Plensa al parc de la Rambla. La segona part del programa ofereix un bloc de poesia i música amb veus locals i poetes catalans. "La cultura moltes vegades ens omple l’esperit" "Si no avança [la vacunació] a altres punts del món, aquí no la resoldrem" Sant Jordi 2021: activitats i reflexió social Aforaments complets i gran acollida de les activitats: senyal de gana cultural. Autors i autores locals posen en valor la memòria del poble i problemàtiques actuals. La intervenció de Mònica Parra remou consciències: refugiats, dignitat, drets humans i la mirada global sobre la Covid-19. Idea central: la cultura com a eina per obrir els ulls i fer-nos pensar. Punts clau • Activitats distribuïdes al llarg de setmanes per adaptar-se a restriccions. • Èmfasi en la responsabilitat global de la vacunació. La cultura en temps de pandèmia: exposicions i música Exposicions recents: escultures de Pep Plaza a Can Freixes; fotografies de Francesc Fàbregas sobre un any de Covid. Concerts que “tornen a la vida” (Germans Puerta, Big Mama): la música com a energia vital. Reivindicació que Ajuntament i entitats promoguin música, escriptura i arts per fer-nos sentir vius. "Gràcies a la cultura, la vida té un altre caire..." Sala Mercat i El Carrau: infància, cultura i art Balanç de la nova sala expositiva del Mercat: del col·lectiu Set Just a F. Fàbregas. Properament: exposició d’El Carrau (preparada l’any passat), que uneix infància, cultura i art. L’anècdota de Joan Turu: descobrir el Carrau el va portar a viure de crear. La importància de la motxilla creativa que transforma la mirada. Reforma de la sala de l’Ateneu: projecte, accessibilitat i sostenibilitat Inversió de 2,5 M€ amb finançament extern com l’IDAE per eficiència energètica i climatització. Obra de 15-16 mesos (objectiu: cap a estiu de 2023), pendent d’aprovació en ple (treball amb ERC). Millores clau: Excavació de ~3 m i nous nivells d’ús. Platea amb cadires retràctils (sala diàfana per dansa, etc.). Caixa escènica més profunda, magatzems laterals, control de so i llum renovats. Accessibilitat total (ascensor a vestidors i entrada) i vestuaris dignes. Projectes en marxa: carrers i nous equipaments Ple d’abril: obres a carrer Caçadors i carrer Bonavista (tram Major–Creu) per iniciar al 2n semestre. Nou Centre Cívic Bellsoleig (La Plana): equipament sostenible i integrat al parc. Detall d’usos de Bellsoleig: Sala ampla (60–70 persones), espai de reunions i magatzem; lavabos; volum baix (~4 m). Pensat per a trobades, projeccions i tallers coberts, complementant l’espai obert del parc. Reordenació d’espais culturals i nous usos Avaluació d’encaixos entre necessitats i espais disponibles: Algueró: la policia s’hi trasllada parcialment; un altre espai quedarà lliure a consensuar. Can Freixes: planta baixa com a Casa de la Dona (acord polític); part superior en estudi per a infància, lectura i creació. Mas Lluí: centre cívic amb espai potent d’infància i programació adulta a definir amb el veïnat. Mirada de futur: espais per a teletreball, co-working i activitats en format híbrid (presencial + online). Jaume Plensa a Sant Just: l’escultura “Chloe” Cessió d’una obra per part de l’artista (resident i vinculat al municipi): “Chloe”. Emplaçament: parc de la Rambla, en un punt interior amb control social i assegurances. Acte de presentació previst a mitjans de juny, amb acompanyament musical. Valor simbòlic i cultural: diàleg entre l’obra i l’espai públic, prestigi internacional. Cloenda i recomanacions de Sant Jordi Recordatori del confinament comarcal i invitació a passejar pel poble i consumir cultura local. Punts suggerits: zona Bonavista (llibreries), Parador i Camuapa (flors), Maragall; a la tarda, activitats amb El Carrau i música barroca. Missatge d’optimisme: vacunació que avança, esperança i aprenentatges socials. Bloc de poesia i cançons (post-entrevista) Fragments poètics i cançons amb veus locals i clàssics catalans. Obres destacades: Versos inicials dedicats a Catalunya (rosa i drac). “Abril” de Miquel Saleric Torrents. “Literatura” de Mireia Calafell. “No llencis les cartes d’amor” de Joan Margarit. Poema d’Elisabet Giné i Zapata. Poema de Miquel Martí i Pol (“Un dels 27 poemes en tres temps”). "Tenir uns ulls màgics de creació [...] fa que tot brilli més"
22 d’abr. del 2021
27'
Entrevistes de la Justa del 22/4/2021 — Casal Popular La Sala a Sant Just: cohesionar entitats, acte del 29 de maig i enquesta sobre els usos de Can Freixas
Resum general Entrevista a la Cinta (Casal Popular La Sala) sobre el naixement, objectius i estat del projecte a Sant Just, l’organització interna i la presentació pública del 29 de maig. La conversa també aborda la relació (independent) amb l’Ajuntament, la campanya de sòcies, i la nova enquesta ciutadana sobre els usos de la masia de Can Freixas, amb propostes concretes i crítica a la manca de participació institucional. "La nostra idea és desvincular-nos totalment de la institució... anar amb la nostra, amb les sòcies." Temes principals tractats Casal Popular La Sala: qui són i què volen • Objectiu central: ser un aglutinador d’entitats i persones, un punt de trobada i de treball per fer créixer el poble en cultura, infraestructura i alternatives. • Necessitat detectada: Sant Just té fama de “poble dormitori” i cal enfortir el teixit cultural i associatiu amb un projecte comú. • Suports locals: diables, cau/esplai, gegants i altres col·lectius han mostrat interès per fer assaigs, projeccions, cessió de material i activitats compartides. Organització i sostenibilitat • Sòcies i quotes: unes 50-60 sòcies (unes 40 amb aportació econòmica). Quota anual voluntària amb domiciliació. • Estructura interna: assemblea amb 4 comissions; reunions setmanals i tasques definides per comissió. • Finançament i local: en recollida de sòcies per cobrir lloguer i reformes. Locals mirats, pendent de recursos per tancar ubicació. • Xarxes actives: Twitter i Instagram (Facebook menys actiu). Acte del 29 de maig i referents • Presentació pública: el 29/05, amb tres ponències: Estudis Sant Justencs (origen del nom i memòria de “la sala”), Ateneu Popular d’Esplugues (projecte referent) i La Sala (estat del projecte). • Aprenentatges clau: campanya de sòcies, negociació de local amb immobiliàries i estratègia comunitària agafades com a referència de l’Ateneu d’Esplugues. Impacte de la Covid-19 • Retard en l’obertura (prevista octubre 2020), però ha permès enfortir la campanya de sòcies i presència a xarxes abans d’obrir. Can Freixas: enquesta i debat d’usos • Objectius de l’enquesta: - Mesurar l’interès en propostes d’activitats (tallers, gimnàs popular, espai d’entitats, tallers d’antifeixisme, etc.). - Escollir espais preferents per a cada proposta (Can Ginestà, centres cívics, Can Freixas). • Metodologia: valoració de l’1 al 5 per proposta i tria d’emplaçament. • Crítica: es percep decisió unilateral de l’Ajuntament (pista sobre Promunsa i instal·lació de la Casa de la Dona) sense participació. "Volem que el poble tingui l’oportunitat de participar en la decisió." • Posicionament de La Sala: si el poble vol que Can Freixas sigui aglutinador d’entitats, la definició encaixa amb el Casal; en qualsevol cas, respectaran el que decideixi el poble. Relació amb l’Ajuntament i participació • Independència total: sense subvencions, només els vincles legals imprescindibles. • Participació ciutadana: el Casal reclama més eines participatives. Si una entitat petita pot enquestar el poble, l’Ajuntament podria arribar a tothom amb més recursos. Com sumar-s’hi • Fer-se sòcia: via formulari a les xarxes socials, per correu electrònic, o a les paradetes (inscripcions també el 29/05). • Difusió i resultats de l’enquesta: oberta fins al 26 d’abril; després anàlisi i publicació (inclosa possible difusió a la revista “La Vall d’Avers”).
21 d’abr. del 2021
29'
Entrevistes de la Justa del 21/4/2021 — Estrenes de cinema i nou model de residus a Sant Just: contenidors de càrrega lateral, dades post-Covid i campanya "Coneix el que llences"
Visió general Episodi amb dues parts: primer, un repàs a les estrenes de cinema del cap de setmana de Sant Jordi; després, una entrevista en profunditat amb Just Fosalba, regidor de Medi Ambient, Espais Naturals i Gestió de Residus de Sant Just, sobre el nou model de recollida de residus, la tecnologia de contenidors amb xip i targeta, el canvi a contenidors de càrrega lateral amb pedal, i la campanya de conscienciació “Coneix el que llences”. Estrenes de cinema (abans de l’entrevista) Península (Train to Busan 2) • Seqüela d’acció/terror que situa l’acció 4 anys després de l’epidèmia zombi a Corea. • Protagonista: un soldat que retorna a Seül per recuperar un objecte valuós i hi descobreix supervivents. • Participació a Sitges 2020 (Secció Oficial). Mamà Maria (La Daronne) • Comèdia dramàtica francesa de Jean‑Paul Salomé. • Sinopsi: una traductora de la brigada antidroga de París s’implica en un tripijoc i acaba gestionant una pila de cànnabis mentre continua treballant… i es converteix en camell. • Nominada als Premis César 2020 (millor guió adaptat). Entrevista a Just Fosalba: nou model de residus a Sant Just Model híbrid i objectius • Sant Just impulsa un model híbrid: porta a porta comercial + contenidors tancats amb xip i targeta per a resta i orgànica. • Objectiu clau: millorar la recollida selectiva i els índexs de reciclatge. • Fort acompanyament comunicatiu: xarxes socials, telèfon, informadors de carrer i assessorament continuat. Dades i impacte de la pandèmia • Seguiment del porta a porta comercial via PDA a cada recollida; al ciutadà, registre d’obertures per targeta. • Distribució de targetes: 75–80% al barri pilot (La Miranda i Canigó). • Efecte 2020 vs 2019: +23% paper, +20% vidre, +35% envasos, +22% orgànica (més de +25% de reciclable total). • Causes: més consum a casa i auge de la compra online (cartró voluminós). Desbordaments i servei extra • Servei extra diari amb camioneta per retirar desbordaments als punts de contenidors. Nous contenidors: capacitat, accessibilitat i tecnologia • Modificació de contracte per passar de càrrega posterior a càrrega lateral amb contenidors de 2.000–3.000 L (abans 1.000 L). • Increment de capacitat setmanal: envasos +58%, paper +45%, orgànica i vidre amb contenidors molt més grans. • Amb pedal (menys contacte), més accessibles per a PMR i sistema de xip/targeta integrat. Impacte a l’espai públic i calendari • Reorganització de bateries: de 211 a 174 punts (mantenint proximitat). • Pèrdua neta estimada: 54 places d’aparcament (p. ex. Barri Sud: 11 de 410; Barri Nord: 3 de 110). • Obres a l’estiu (pintura, pilones, fanals, voreres) per tenir-los a punt al novembre (condicionat a aprovació al Ple d’abril). Implantació per barris i targetes • Es manté el pilot a La Miranda i Canigó fins als nous contenidors. • Desplegament per fases, més ràpid que el pilot, i canvi de logística: la targeta anirà al domicili (més àgil), amb suport de l’Agència de Residus de Catalunya. Incidències i duplicats de targeta • Canals: Instagram, correu residus@santjuscat, telèfon específic i tramitació a l’OAC (duplicats sense problema). Voluminosos (mobles i trastos) • Dues opcions gratuïtes: deixalleria o recollida concertada (deixar a la via pública la nit abans al punt acordat). • Crida al civisme: el camió de residus no recull voluminosos; cal usar el servei específic. Restes vegetals • Empreses de jardineria: han de gestionar per via pròpia (no als contenidors municipals). • Particulars: servei gratuït amb bujol de 120/240 L; deixar-lo setmanalment al costat de la bateria i el camió el recull. Nous contenidors: boques i consells • Boques més grans per evitar problemes amb les bosses. • Paper/cartó: cal plegar les capses per optimitzar espai. Campanya “Coneix el que llences” (Know as you throw) • Programa voluntari amb prop del 50% d’adhesions al barri pilot. • Informació i retorn personalitzat via Telegram/WhatsApp a partir de dades d’ús per millorar hàbits. • Forma part d’un projecte europeu compartit amb municipis d’Itàlia i d’arreu d’Europa. Cites destacades "Nosaltres, com a municipi, tenim un repte gegantí... i per això aquest canvi de model de recollida." "Com més coneixement tens del que llences, millor et comportaràs en el futur."
20 d’abr. del 2021
29'
Entrevistes de la Justa del 20/4/2021 — Cultura de Sant Jordi, serveis socials “L’Ajuntament t’acompanya”, accessibilitat i corredor Mas Lluí–Barri Sud, habitatge de lloguer i inversions del ple (Ateneu)
Panorama general de l’episodi "L’Ajuntament t’acompanya" és la idea força: ajudar sense paternalismes, amb corresponsabilitat i enfoc comunitari. • Data i context: dimarts 20 d’abril de 2021, magazín matinal de Ràdio d’Esberna, entrevista a Josep Maria Ranyer (PSC Sant Just) • Fil conductor: repàs a l’actualitat municipal amb focus en cultura, serveis socials, via pública, mobilitat, habitatge i inversions del proper ple Sant Jordi i cultura en temps de pandèmia Idees clau • Recuperació d’actes culturals amb protocols estrictes a Sant Just (exemple: activitats a Mas Lluí) • Compliment i responsabilitat col·lectiva: l’afluència ha estat bona i les mesures sanitàries s’han seguit correctament • Resultat observable: sense repunt de contagis associats als actes; la gent manté l’esforç perquè veu la recompensa Campanya social “L’Ajuntament t’acompanya” Per què cal? • La renda mitjana alta de Sant Just amaga desigualtats: existeix dispersió amb llars molt per sobre i llars molt per sota de la mitjana • Evidència: amb la tarifació social de l’escola bressol s’ha detectat presència de famílies en trams de renda baixos Objectius i enfoc • Acostar ajudes universals als col·lectius vulnerables i millorar la difusió (s’han detectat ajuts amb poca demanda per desconeixement) • Àmbits destacats: gent gran, educació i bretxa digital (llibres, ordinadors i recursos per a la igualtat d’oportunitats) • Metàfora de la cordada: acompanar no és proteccionisme passiu, sinó seguretat compartida amb esforç personal i suport comunitari Pla d’accessibilitat de la via pública Radiografia i criteris • Sant Just parteix d’una situació "no negativa" però amb marge de millora: objectiu d’accessibilitat del 100% dins les limitacions tècniques (p. ex., pendents màximes) • Problemàtiques típiques: voreres estretes, arbrat i escossells que impedeixen el pas, rebaixos de guals inexistents, paviments i botoneres per a persones cegues • Recomanació tècnica: plataforma única en carrers < 7 m d’amplada entre façanes Execució i costos • Pla en exposició pública; document molt extens (anàlisi punt per punt, fotos i fitxes tècniques) • Horitzó de 10 anys i cost estimat d’uns 5 M€ si es fes tot de cop • Estratègia: aprofitar obres programades per incorporar millores (p. ex., carrers Caçador i Bonavista) i eliminar barreres per a vianants, cadires de rodes i cotxets Corredor Mas Lluí – Barri Sud (a peu i en bicicleta) Traçat i finançament • Itinerari: baixada de Mas Lluí fins a la Riera, passera sobre l’avinguda de la Riera cap a c. Juan Ramon Jiménez, enllaç a Xabaca/Indústria/Salvador Espriu i baixada per av. Indústria amb passos compartits vianants-bici • Pressupost: 1,2 M€, amb aportacions de AMB (suport bici), FEDER (via Illidae) i fons de l’urbanització de Mas Lluí Estat i impacte • Projecte a punt d’aprovar-se al ple i licitar-se; inici d’execució previst enguany • Benefici: recorregut més amable i amb menor diferència de cota que l’actual itinerari per Ponce de León, fomentant mobilitat activa Habitatge: mercat de lloguer tens i resposta pública Mesures de contenció • Suport a la declaració de zona de mercat d’habitatge tens a l’AMB (lloguer supera el 30–40% dels ingressos en molts casos) • Objectiu: limitar increments i facilitar l’aplicació de topalls i mesures estatals/catalanes Política d’oferta • Clau de fons: augmentar l’oferta de lloguer assequible perquè el mercat privat moderi preus • Operació destacada: a l’antiga Ceres Bergada s’hi faran 200 pisos de lloguer, amb 50% de titularitat municipal (habitatge social) i la resta lloguer amb protecció oficial i preus regulats Avanç del ple d’abril: romanents, carrers i Ateneu Finançament i projectes • Modificació de crèdit per incorporar romanents (prop de 3,4 M€) i finançar obres i projectes • Actuacions viàries: Bonavista, Caçador, Verge del Pilar, i connexió Mas Lluí – Barri Sud • Equipaments: Ateneu — inversió d’uns 2,5 M€ (al voltant de 15 mesos d’obra) per a una nova sala amb requisits tècnics actualitzats, vestuaris, accessos i accessibilitat millorats Tancament i transició musical • Cloenda de l’entrevista amb felicitació de Sant Jordi • Inici de novetats musicals amb l’Andrea Esmeralz, presentació amb el tema "Juramento Eterno de Sal" d’Álvaro de Luna
19 d’abr. del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 19/4/2021 — Nou WhatsApp 24/7 dels Mossos contra la violència masclista: ús, denúncies i circuits d’atenció + Enologia: diferències entre blanc, negre i rosat
Resum general Entrevista amb Toni Moreno (Mossos d’Esquadra, Esplugues de Llobregat) sobre el nou servei via WhatsApp (601 00 11 22) per a informació i assessorament en casos de violència masclista. Es remarca que és un canal 24/7, però no és d’emergències, no admet trucades i no té caràcter de denúncia; serveix per orientar tant a dones com al seu entorn proper, i deriva al Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria de referència. També s’explica la coordinació amb ajuntaments i el procés després de la denúncia (valoració de risc, proteccions, assistència lletrada). La part final del programa inclou música, falques i una peça d’enologia sobre la maceració i les diferències entre vi blanc, negre i rosat. No és un servei d’emergències; no té consideració de denúncia; i no admet trucades. Per emergències, sempre 112. Temes principals Servei WhatsApp 24/7 dels Mossos (violència masclista) • Objectiu: informació i assessorament policial a víctimes i entorn proper. • Disponibilitat: 24 hores, 365 dies. • Canal: exclusiu via WhatsApp; no rep trucades; no substitueix el 112. • Número: 601 00 11 22. Denúncies i emergències: com actuar • Les denúncies s’han de formalitzar a comissaria (qualsevol comissaria). El seguiment l’assumeix el GAV del domicili. • Emergències: sempre trucar al 112. Si arriba una urgència pel WhatsApp, s’activa el 112 i patrulles. Derivació i acompanyament: GAV • Les consultes es deriven a l’Oficina/Grup d’Atenció a la Víctima (GAV), present a totes les comissaries. • El GAV atén en primera instància, fa seguiment (denúncia, ordres de protecció) i treballa en circuit amb serveis locals (socials, jurídics, cases de la dona, etc.). Difusió i públics • Eina pensada per acostar-se a les víctimes (inclosa gent jove) i reduir barreres d’accés a comissaria. • Difusió a través de xerrades preventives en instituts i espais locals; iniciativa d’àmbit autonòmic. Procés després de posar la denúncia • Avaluació inicial amb test de risc i, si cal, protecció imminent abans de judici. • Opció d’assistència lletrada en dependències policials; connexió amb recursos del circuit. Formació dels agents i paquet de mesures • Formació específica (ex. actualització legislativa) per a agents dels GAV. • El WhatsApp s’emmarca en un paquet de ~20 mesures del Departament per millorar l’atenció a la violència masclista. Altres continguts del programa • Música en castellà: dos talls (1065–1221 i 1383–1553). • Falques i promocions de programes i campanyes municipals (1228–1373). • Tancament/jingle “Fins demà!” (1553–1697). • Enologia: explicació de la maceració i diferències entre vi blanc, negre i rosat (1702–1849). Dades clau • Telèfon WhatsApp: 601 00 11 22 • Canal: informació, orientació i assessorament; no emergències; no denúncies; no trucades. • Derivació: GAV de la comissaria de referència. • Emergències: 112.
16 d’abr. del 2021
16'
Entrevistes de la Justa del 16/4/2021 — Converses a Can Ginestà: el llibre i el cicle cultural de Sant Just — Entrevista a Teresa Ferró i Lola Castany (Ràdio Desvern, 16/04/2021)
Context de l'entrevista Data i programa: Divendres, 16 d’abril de 2021, al magazín matinal Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Convidades: Teresa Ferró i Lola Castany, coordinadores del llibre Converses a Can Ginestà. Motiu: Presentació del llibre el dimecres 21/04 a les 18:30 (dos quarts de set) als Jardins de Can Ginestà. "El títol era Converses a Can Ginestà i El món il·lustrat era... per il·lustrar-nos." Què és el cicle “Converses a Can Ginestà” Inici: 2017 a Can Ginestà (Sant Just Desvern). Impuls i organització: Lola Castany i Teresa Ferró; amb suport puntual d’amics i col·laboradors. Objectiu: donar a conèixer a la ciutadania professionals amb projecció nacional o internacional, nascuts o residents a Sant Just Desvern. Marc intern: el col·lectiu organitzador es definia com a El món il·lustrat. "Volem donar a conèixer als ciutadans... les personalitats amb projecció... que moltes vegades desconeixem qui són." Format i metodologia Enfoc flexible i proper: Es proposava que els convidats parlessin de la seva trajectòria i vivències professionals i personals. Format obert: entrevista amb presentador triat pel convidat, col·loqui, o conferència. Resultat: sessions emotives i participatives, amb gran feedback del públic. "No els hi posàvem una cosa tancada... això va donar agilitat i un apropament a la gent." Moments i noms destacats del cicle Obertura: Susana Solano (escultora). Va “trencar el gel” amb una sala plena. Cloenda: Jaume Plensa. Aforament complet, públic de fora del municipi. Altres converses remarcades: Joan Margarit amb Pilar Sant Pau: "com una classe de filosofia". Lali Aiguadé i Clara Peya: contrast de vides i energia contagiosa. Àxel Pi amb Clara Segura (amb una exmestra com a presentadora): humor i proximitat. Francesc Fàbregas i Àngel Casas: anècdotes d’amistat i trajectòria. Víctor Puertas: connexió en directe amb el seu germà a Atlanta de matinada. Anna Bofill i Gabriel Brencic: processos de música electrònica. Brufau (arquitectura): les "tripes" de la rehabilitació interior del CaixaForum. Ferraté (arquitectura) i Ramon Ibar (escenografia): oficis i obres poc visibles per al gran públic. Montse Solsona (estudis de gènere): contrast entre la seva projecció internacional i la percepció local. Amargós (música): de la cantata de Sant Just a una trajectòria musical sorprenent. "Totes les persones que els hi vam dir van estar encantades de venir." Públic i impacte Alta assistència i gran resposta del veïnat de Sant Just i, en alguns casos, de fora. Valor afegit: conèixer les històries humanes i processos professionals més enllà del que surt als mitjans. De les converses al llibre Documentació prèvia: cada sessió quedava enregistrada i arxivada a l’Arxiu Històric Municipal; es feia un resum i un punt de llibre amb l’enllaç a la web de l’arxiu. Impuls editorial: proposta del regidor de Cultura (Sergi) de convertir-ho en llibre. Edició: autoedició amb impressor local; organització dels continguts per cronologia (de la primera a l’última conversa), amb índex, fotografies d’obres i resums de cada xerrada. Retrasos: la pandèmia va ajornar la presentació prevista per Sant Jordi de l’any anterior. Presentació del llibre (21/04) Lloc i hora: Jardins de Can Ginestà, 18:30. Presentació a càrrec de Pepa Fernández (veïna de Sant Just; figura destacada de RNE). Música: actuació dels Puertas. Aforament: limitació i inscripció prèvia obligatòria. "Ens conformarem amb que no plogui... i ben abrigats tots, és a l’aire lliure." Com aconseguir el llibre Repartiment principal: a participants i assistents habituals de les converses. Disponibilitat limitada el dia de la presentació (fins a fi d’existències). Consulta a la Biblioteca municipal; possible reedició si hi ha demanda. Continuïtat del projecte El col·lectiu El món il·lustrat (Ferró i Castany) manté la vocació de continuar, però sense data: l’organització requereix moltes hores i les impulsores estan implicades en altres projectes socials i culturals locals. "Ja tornarem, perquè ens agrada fer aquestes coses."
15 d’abr. del 2021
18'
Entrevistes de la Justa del 15/4/2021 — Joan Turu presenta “Etiquetes”: el poder de les paraules, la lectura d’imatges i la riquesa de la diversitat
Resum de l’entrevista Context i novetat editorial Joan Turu, il·lustrador de Sant Just Desvern, presenta l’àlbum il·lustrat “Etiquetes” (2a edició en un mes). Presentació: demà divendres, a dos quarts de set, als Jardins de Can Ginestà, en el marc de Sant Jordi. Idees clau que travessen el llibre El llenguatge crea realitat: no és el mateix descriure un comportament que definir una identitat. “No és el mateix dir ‘has fet trampes’ que ‘ets una tramposa’.” Distinció essencial: fer (circumstancial) vs ser (immutable). Les etiquetes són fàcils de posar i difícils de treure. “És molt fàcil penjar etiquetes i són molt difícils de treure.” La diversitat com a valor: la diferència enriqueix i no ha de traduir-se en privilegis o desavantatges. “La diversitat per mi és sinònim de riquesa.” Subjectivitat de la percepció: una mateixa persona pot rebre mirades diferents segons qui la observa. Com està construït “Etiquetes” Protagonista: la Neus. A cada pàgina, una etiqueta nova que revela estereotips i expectatives. Llibre molt visual: la narrativa està a les imatges. Cal aprendre a “llegir” allò que la il·lustració comunica. “Som una societat que ha d’aprendre a llegir imatges.” Exemple: l’etiqueta “és una nena” activa rols de gènere (brilli-brilli, pintar ungles) enfront dels seus interessos (bàsquet). Impacte i recepció Èxit inicial: publicada el 10 de març de 2021, ja en 2a edició. Feedback divers: Positiu: presa de consciència sobre l’efecte de les etiquetes en la infància i en l’educació. Repte: alguns lectors no extreuen tot el missatge si no “llegeixen” la imatge. Missatge a famílies: equilibri entre responsabilitat i no culpabilitzar-se en excés. Infància i consciència d’etiquetes El llibre és una porta per parlar-ne amb infants. No sempre n’hi ha consciència plena, però la conversa la desperta. Exemples de racisme viscuts al voltant dels infants mostren com les etiquetes afecten la quotidianitat. Gènere, privilegis i lloses Etiqueta “home”: doble cara. Pot donar privilegis socials però també suposa una llosa (pressió de ser valent, no mostrar vulnerabilitat). Compromís de Turu: abordar la masculinitat en un futur àlbum per contribuir a aquest debat. Mirada humanista més enllà de les etiquetes Dedicatòria a una amiga infermera en un centre penitenciari: veure la persona per sobre del delicte. “Intento veure’t més enllà, que el que has fet no em condicioni.” Altres projectes i línies de treball Els dimarts de la Iaia Lola (Sònia Moll): relació lèsbica normalitzada dins una història que no gira només al voltant d’això. Quan perdem la por: desnonaments i vulnerabilitat social. Tinc un volcà (Míriam Tirado): gestió de la ràbia i les emocions. Murals educatius: processos molt adaptatius i participatius segons l’escola; l’objectiu és tant el procés com el resultat. Pandèmia, salut mental i creació Impacte laboral limitadament negatiu: va poder continuar treballant des de casa; alguns murals ajornats. Salut mental: percepció d’augment d’ansietat al voltant; pocs encàrrecs directes sobre Covid. Sant Jordi i identitat local Preparant un nou dibuix de Sant Jordi, fidel al seu estil de trencar estereotips. Presentació a Sant Just Desvern amb fort component emocional: arrels a l’Esplai i al Carreo Blau; reflexió sobre pertinença i identitat.
14 d’abr. del 2021
28'
Entrevistes de la Justa del 14/4/2021 — COVID i vacunació a Sant Just, Sant Jordi 2021, residus intel·ligents, energia solar i grans inversions: entrevista amb l’alcalde + Xarxa 06 (Carrau Blau)
Resum executiu Entrevista a Joan Bassacanyes, alcalde de Sant Just Desvern, centrada en: balanç de la COVID-19 i el ritme de vacunació, Sant Jordi 2021 amb actes escalonats i parades descentralitzades, pilot de residus amb contenidors intel·ligents (targeta i xip) i millores previstes, impuls de l’energia solar i l’autoconsum en equipaments i llars, i un paquet d’inversions municipals (~10 M€) que inclou llar d’infants, centre cívic, deixalleria, Casa Freixes i la sala municipal de l’Ateneu, a més de la millora del camp de futbol. Es tanca amb plans d’ocupació i, a la segona hora, la secció Xarxa 06 amb Alaia Margós (Carrau Blau) sobre l’adaptació de les extraescolars al COVID. "Demano màxima prudència... ja veiem la llum al final del túnel." "O anem al porta a porta o anem al contenidor intel·ligent. No hi ha fórmules intermitges." Temes principals COVID-19 i vacunació • Descens comarcal de casos al Baix Llobregat, però amb repunt puntual a Sant Just. • Crida a la prudència i a l’“últim esforç” fins a l’estiu, amb el ritme de vacunació accelerant. • Estat per col·lectius: residències cobertes i estables; franges de 70–80 anys en curs; persones de +80 pendents puntuals; mil·lenari amb 1a dosi i 2a imminent. • Logística: reserva d’aparcaments al frontó retirada per no ser necessària; coordinació amb CAP i Salut. Sant Jordi 2021 • Format desagregat (16–23 d’abril) per evitar aglomeracions, amb autors locals com a fil conductor. • Parades descentralitzades per tot el municipi (distància mínima 3 m), sense recinte únic a Can Ginestà; grans concentracions posposades al 2022 per criteris del Procicat. Residus: contenidors intel·ligents • Pilot a la Miranda i Canigó: 75% de targetes entregades; objectiu 85–90% a final de mes amb porta a porta informatiu. • Neteja intensificada en desbordaments durant el pilot. • Proposta (a ple del 29/04) de canviar el model de contenidors: més grans, obertura ampla i amb pedal (mà/peu), mantenint xip i targeta per facilitar l’ús i reduir desbordaments. Transició energètica i plaques fotovoltaiques • Canvi de model: de venda a xarxa a autoconsum compartit en equipaments. • Exemple: plaques a l’Escola Canigó alimentaran també el Centre Social del Mil·lenari i el Mercat Municipal. • Impuls a llars: campanya Moment Solar (Gremi d’Instal·ladors) + bonificacions fiscals municipals. • Comunitats energètiques: en vies de normativa per compartir energia entre edificis. Inversions municipals (~10 M€ en mandat) • Nous equipaments: Llar d’infants (Bases de Sant Pere) — projecte redactat i finançament llest; Centre Cívic Soledat Sants — obra avançada (final d’estiu); Nova deixalleria — en exposició pública, licitació en breu; Centre social a Bexoleig (obra menor). • Rehabilitacions: Casa Freixes (planta baixa: Casa de la Dona; usos superiors a definir) i Sala municipal de l’Ateneu (2,7 M€) per reobrir el gran espai cultural. Esports: camp de futbol • Transformació del camp antic (zona de sauló) a gespa artificial: un camp de futbol-11 divisible en dos de futbol-7. • Objectiu: absorbir demanda de clubs i reduir horaris nocturns per millorar la convivència amb el veïnat. Ocupació municipal • 15 noves incorporacions (13 Ajuntament + 2 Diputació) amb 100.000 € pressupostats. • Tasques: brigada per polígons, neteja de grafitis en façanes (procediment al proper butlletí), agents cívics, suport administratiu/logístic. • Finalitat: servei comunitari i reinserció laboral. Xarxa 06 — Carrau Blau (Alaia Margós) • Extraescolars adaptades amb pla de reobertura, ajust de ràtios, distribució d’espais i protocols d’acord amb Procicat. Cites destacades "Ja falta poc per poder recuperar una certa normalitat... demano la màxima col·laboració ciutadana." "No centralitzarem les parades... millor parades repartides al municipi per evitar aglomeracions." "Amb el nou tipus de contenidors (més grans i amb pedal) facilitarem l’obertura i reduirem desbordaments." "Anem a un model d’autoconsum compartit que dona ple rendiment a les instal·lacions." "L’objectiu fonamental dels plans d’ocupació és la reintegració al mercat laboral." Conceptes clau Autoconsum, comunitats energètiques, contenidor intel·ligent, Procicat, bonificacions fiscals, porta a porta informatiu, Ateneu, Casa de la Dona.
13 d’abr. del 2021
21'
Entrevistes de la Justa del 13/4/2021 — Sant Just: usos culturals d’un espai polivalent, campanya d’ajuts, habitatge tens, policia de proximitat, comerç local i acte del 14 d’abril
Resum executiu Reclam: donar més usos a l’espai polivalent avui limitat a exposicions. Campanya municipal d’ajuts i prestacions: informativa però poc segmentada; efectivitat per avaluar. Tercer sector: reconeixement a Càritas i el Banc d’Aliments. Protecció Civil: suport al conveni i al reconeixement de la seva tasca. Habitatge: suport a la declaració de mercat d’habitatge tens; primers efectes en el lloguer. Policia local: aposta per un model de policia de proximitat amb estabilitat i paritat. Banca: demanar més horaris i notificació a Estat i entitats d’usuaris. Bonaigua: abstenció sobre el recurs; defensa de revisar tarifes i replantejar la gestió. Comerç local: impacte de la pandèmia; propostes de suport i retorn d’esdeveniments. Agenda: presentació del llibre de Joan Tardà el 14 d’abril. Espai cultural polivalent Context: espai actualment dedicat sobretot a exposicions artístiques. Proposta: ampliar usos amb activitats lligades al mercat municipal, al comerç de proximitat i a altres disciplines artístiques (més enllà d’arts plàstiques i fotografia). "Tenim un espai magnífic i polivalent... pot tenir molt més recorregut i joc." Campanya d’ajuts i prestacions Valoració: és normal apropar serveis a la ciutadania, però l’efectivitat és difícil de mesurar. Crítiques: campanya massa generalista i informativa, amb poca empatia i segmentació; cal definir millor el públic objectiu i diversificar canals més enllà de banderoles. "És complicat que algú s’hi senti identificat... el que busca és informar." Serveis socials i Càritas El Banc d’Aliments ha funcionat «molt i molt bé», senyal de la crisi social agreujada per la pandèmia. Proposta: complicitat màxima Ajuntament–Càritas per detectar necessitats i articular respostes. Protecció Civil Diferenciar el conveni de la tasca dels voluntaris; cal reconeixement explícit per la feina clau durant la pandèmia. El conveni clarifica drets, deures i objectius, facilita la gestió i pot fer créixer el voluntariat. Habitatge i lloguer Suport a l’AMB per estudiar i declarar Sant Just com a zona de mercat tens i aplicar la regulació de lloguers. Efectes observats: lloguers al voltant de 700 i escaig € al centre i al barri nord; el mercat comença a regular-se. Context polític: ERC va impulsar la moció; discrepàncies de Junts (PDeCAT) i PSC en la votació anterior. Policia local Necessitats: estabilitat de la plantilla, creixement proporcional a la població i més dones policies. Model: policia de proximitat centrada en mediació, prevenció i resolució de conflictes abans que s’esdevinguin. "No hem d’arribar a tenir el conflicte al carrer." Sucursals bancàries Suport a la moció sobre tancaments; aportacions clau: Notificar també al Govern de l’Estat i entitats d’usuaris de bancs i caixes. Ampliar horaris: obrir dues tardes setmanals, no només una. Complex esportiu Bonaigua ERC s’absté en la desestimació del recurs (Junts i CUP): Manca de coordinació prèvia amb la resta de l’oposició. El contracte vigent dona dret a indemnització per l’estat d’alarma, independentment de les crítiques al model. Posició de fons: revisar o rescindir la gestió i rebaixar tarifes abans d’aprovar nous acords. Comerç local i esdeveniments Impacte: pèrdua d’activitats (p. ex. QuintoTapa, Fira de Primavera, Nit de Sant Just al carrer) i menys ingressos. Adaptacions: restauració amb take away i reconfiguració d’activitats. Propostes de suport municipal: Exempcions/bonificacions de taxes. Ampliació de terrasses i permisos per treure taules/penjadors a l’exterior en locals petits. Ajuts per EPIs i adequacions. Futur: recuperar grans esdeveniments quan sigui segur (p. ex. un “mega QuintoTapa”). Agenda 14 d’abril Presentació del llibre “En defensa pròpia” de Joan Tardà a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu. Amb el periodista Sergi Sol i actuació musical. Retransmissió per Instagram d’ERC Sant Just; inscripcions a: [email protected].