Entrevistes de la Justa
Entrevistes de la Justa
Programa

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis
RSS

episodis

661-672 de 2109
  • Entrevistes de la Justa del 2/6/2021 — Dia del Donant: trasplantaments a Catalunya, testimonis en primera persona, llei i el “Bus de la Sang” - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 2/6/2021 — Dia del Donant: trasplantaments a Catalunya, testimonis en primera persona, llei i el “Bus de la Sang”

    Resum general En aquesta entrevista del magazín matinal, es commemora el Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits i, properament, el Dia Mundial dels Pacients Trasplantats. La conversa amb Josep Maria Martínez i Pere Puig (Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya, ATH) aborda la importància de la donació, el lideratge del sistema sanitari català i espanyol en trasplantaments, testimonis d’espera i recuperació, la llei i els mites al voltant de la donació, els serveis de l’ATH, i la gran jornada “El Bus de la Sang” per fomentar la donació de sang, medul·la i òrgans. Temes clau • Sensibilització i xifres: prop de 1.300 persones en llista d’espera; un 7–8% no hi arriben. • Excel·lència del sistema: model referent internacional, protocols consensuats i reconeixement als professionals. • Testimonis reals: esperes llargues (fins a 17 mesos), moments límit i una “segona oportunitat” de vida després del trasplantament. • Òrgans i diferències: el ronyó és el més trasplantat (inclou donació en viu i opció de diàlisi com a pont); el fetge no té alternativa terapèutica equivalent. • Marc legal i mites: a Espanya hi ha consentiment presumpte, però es consulta la família; religions principals no s’oposen a la donació. • El paper de l’ATH: suport integral (jurídic, laboral, emocional), pisos d’acollida, voluntariat hospitalari i prevenció de malalties hepàtiques. • “El Bus de la Sang” (12 de juny): jornada festiva amb el Banc de Sang, OCATT, Fundació Carreras i associacions; objectiu: fer-se donant de sang, de medul·la i d’òrgans. • Impacte de la pandèmia: voluntariat i reunions telemàtiques, retards diagnòstics i represa gradual de l’activitat. Punts destacats • 1.300 en espera; 7–8% no hi arriben: urgència d’incrementar la base de donants. • Líders en trasplantaments: protocols robustos i equip humà excepcional. • Testimoni: l’associació i el voluntariat ajuden a sostenir l’esperança durant l’espera. • Llei: encara que la llei presumeix donació, és clau comunicar-ho a la família i registrar-ho (targeta de donant, La Meva Salut). • Ronyó vs fetge: el ronyó admet donació en viu i diàlisi; el fetge no té alternativa. • Acció comunitària: “El Bus de la Sang” com a espai per sumar-se i donar visibilitat. Cites destacades “Sense el donant, ni en Pere ni jo estaríem aquí.” “Sempre acaba de ploure i al final apareix un donant… i se t’obre una escletxa, una possibilitat d’un demà de qualitat.” Desenvolupament per temes Importància del Dia del Donant i xifres • Conscienciació ciutadana per augmentar la donació d’òrgans i teixits. • Prop de 1.300 persones esperen un trasplantament; 7–8% no hi arriben a temps. Lideratge del sistema de trasplantaments • Espanya i Catalunya, referents mundials per l’organització i protocols. • Agraïment explícit als professionals sanitaris. Experiències personals d’espera i recuperació • Esperes de 17 mesos i 1 any i mig; deteriorament físic i dubtes, però suport associatiu crucial. • Després del trasplantament, vida de qualitat amb immunosupressió i controls. Trasplantaments per òrgan i donació en viu • El ronyó és el més freqüent: dos ronyons per donant cadavèric, opció de donació en viu i diàlisi com a pont. • En fetge, “o arriba el fetge o no hi ha altra solució”. Llei i mites • Model de consentiment presumpte, però a la pràctica es consulta la família: cal dir-ho a l’entorn i registrar-se (targeta de donant, La Meva Salut). • Mites religiosos desmentits: consens interreligiós favorable a la donació. L’ATH: serveis, ubicació i organització • Sedes a Bellvitge i Barcelona (prop de Vall d’Hebron i Clínic); pisos d’acollida (2 a Bellvitge i 1 a BCN); delegacions a Vilafranca, Terrassa, Tarragona, Girona i treballant per Lleida. • Serveis: suport laboral, jurídic, emocional i prevenció de malalties hepàtiques. • Organització en comissions (planificació, xerrades, voluntariat, pisos) per ser àgils i eficients. Activitat destacada: “El Bus de la Sang” (12 de juny) • Jornada amb Banc de Sang (5 carpes), OCATT, Fundació Josep Carreras i moltes associacions (fetge, cor, pulmó, ronyó…). • Objectiu: donació de sang, registrar donació de medul·la i fer-se donant d’òrgans. • Llocs: Rambla Badal x Carretera de Sants i Club Esportiu Mediterrani (c. Babur 44). Horaris: 10–14 h i 16–20 h. Info i reserves: Instagram “elbusdelasang” i web de l’ATH. Activitat sense ànim de lucre. Impacte de la pandèmia i crida a l’acció • Voluntariat i reunions telemàtiques; represa gradual de visites presencials. • Retards diagnòstics durant la COVID-19: cal “posar-nos les piles” per recuperar activitat. • Missatge final: implica’t; la teva decisió pot salvar vides.

  • Entrevistes de la Justa del 1/6/2021 — Boira presenten “Cendres Mineral”: trajectòria, canvis de formació i nova etapa post-rock - episode art
    11'

    Entrevistes de la Justa del 1/6/2021 — Boira presenten “Cendres Mineral”: trajectòria, canvis de formació i nova etapa post-rock

    Resum de l’entrevista amb Guillem Albaric (Boira) Context Entrevista al guitarrista Guillem Albaric (Boira) al magazín de Ràdio d’Esvern, amb motiu de la publicació del seu segon disc d’estudi, Cendres Mineral (2021). Qui són Boira? Banda nascuda el 2013; primer disc el 2015. Estil: rock instrumental (post-rock) amb moments atmosfèrics i trams de potència. Membres actuals: Guillem Albaric – guitarra Aleix Arcs – guitarra Llobet – bateria Núria – piano i sintes Marc – baix (i disseny gràfic del grup) "Fem rock instrumental, també se li diu post-rock... moments atmosfèrics i després també moments més potents." Per què 6 anys entre discos? El debut va tenir bona rebuda i van girar llargament. Van començar a compondre al cap de 2 anys. Cendres Mineral es va gravar el 2018; l’electrònica i síntesi es van afegir el 2019. Canvi de teclista: marxa de la Clara Aguilar; entrada de la Núria després d’una cerca calmada per assegurar el directe. Pandèmia: va endarrerir la sortida per l’absència de concerts. "No treurem disc si no tenim una persona que això pugui tocar en directe." Procés creatiu i concepte Evolució amb més electrònica i sintes, però mantenint el segell Boira. Concepte del títol: de les cendres en pot néixer vida; el mineral com a idea de perdurabilitat. Portada creada a partir d’un mecanisme amb dues agulles sobre vinil; disseny del Marc (baixista). Paral·lelament: bandes sonores Han compost dues bandes sonores per a documentals: "Pòscar Front Nepal" (sobre el terratrèmol del Nepal) "Tocant el cel" (món casteller) Recepció i segell El disc (estrena 23 d’abril de 2021) rep crítiques molt positives: maduresa i evolució sense perdre identitat. Coeditat amb el segell Aloud Music, referent del gènere, que ha aportat suport logístic i oportunitats (vinculació amb l’AMFest). "La resposta està sent molt bona." "Evolucionar, però sense perdre la nostra identitat." Impacte de la pandèmia en la banda Aturada d’assaigs del març a l’estiu; després, trobades segons restriccions. Va facilitar l’aterratge de la Núria amb calma i sense presses. Directes i agenda Recentment: Festus (Orralló) i altres dates. Proper: Primavera Pro (Pati de les Dones, Barcelona). Després de l’estiu: gira i més bolos. Idees clau Evolució sonora amb electrònica sense tapar l’essència. Continuïtat conceptual entre el primer disc i "Cendres Mineral" (portada i relat). Canvi de formació gestionat amb temps i cohesió. Recepció excel·lent i impuls del segell Aloud Music.

  • Entrevistes de la Justa del 31/5/2021 — Ple de maig a Sant Just: gestió econòmica i factures endarrerides, ajuts a l’ocupació i emprenedoria, cas Bona Aigua, mocions (lactància, permís menstrual, patents), Sanjos Market, neteja a Mas Lluí i nomenament a Collserola - episode art
    27'

    Entrevistes de la Justa del 31/5/2021 — Ple de maig a Sant Just: gestió econòmica i factures endarrerides, ajuts a l’ocupació i emprenedoria, cas Bona Aigua, mocions (lactància, permís menstrual, patents), Sanjos Market, neteja a Mas Lluí i nomenament a Collserola

    Context i convidada • Entrevista a Laia Flotats (portaveu de Junts per Catalunya a Sant Just Desvern) sobre els principals temes del ple municipal de maig de 2021. "Hem de fer servir els diners de tots i totes per generar llocs d'ocupació que siguin estables." Gestió econòmica i contractació pública Reconeixements extrajudicials de crèdit (brigada municipal) • Es critica haver estat usant una nau de la brigada amb el contracte caducat des de 2018 i sense renovar fins 2021. • Flotats assenyala manca de previsió i control tant de l’ens propietari (Promunsa) com de l’Ajuntament. Reconeixements extrajudicials per despeses recurrents i pandèmia • Factures de serveis essencials (neteja viària, recollida d’escombraries, manteniments, ascensors) es van quedar sense partida disponible. • L’Ajuntament va patir un ciberatac i hi ha l’efecte Covid-19, però Junts considera que no justifica el volum i la tensió de tresoreria als proveïdors. • Dades clau: es van esgrimir fins a 650.000 € de despesa extraordinària Covid, xifra posada en dubte. "No ens podem permetre que els proveïdors pateixin quan és un Ajuntament que té diners." Ocupació i empresa Subvencions a empreses per contractació (POFI) • Vot a favor amb retrets: enguany es subvencionen contractes temporals de 6 mesos (1.800 €), fins i tot amb efecte retroactiu des de març 2020. • Crítica: es perd l’èmfasi en la estabilitat laboral i formació que tenia el programa en edicions anteriors. Ajuts a la creació de noves empreses i autoocupació • Programa dotat amb 20.000 € (fins a 2.500 € per alta d’autònom/a), però només per a altes entre 01/01/2021 i 31/12/2021. • Queixa de greuge comparatiu: no inclou persones que es van donar d’alta a finals de 2020 per reinventar-se per la Covid. Igualtat i serveis municipals Pròrroga del Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats • Junts s’absté: es demana primer avaluació d’objectius complerts/no complerts abans de prorrogar el pla de 5 anys. Neteja viària i residus a Mas Lluí • Continuen queixes per contenidors desbordats i dimensionament insuficient del servei al barri més dens. • L’alcalde anuncia reforç al novembre amb la modificació del contracte; Junts denuncia retard d’un any i mig. Cas Bona Aigua (concessió i obres) • Rebuig a la modificació del contracte: obres gestionades pel concessionari amb diners públics, sense concurs ni supervisió tècnica municipal. • Avançament de 100.000 € sense garanties prèvies i risc si hi hagués concurs de creditors. • El recurs de Junts, CUP i la regidora no adscrita va ser finalment admès dintre de termini, tot i un primer rebuig. "No estem d'acord ni en l’allargament del contracte, ni en obres privades amb diners públics, ni en avançaments fora del que diu la llei." Mocions Sant Just, municipi amic de la lactància materna • Aprovada per unanimitat. Permís retribuït per menstruació i climatèria • Junts s’absté: demana anàlisi rigorosa per evitar efectes col·laterals sobre la contractació de dones i recorda que el conveni ja preveu dies d’absència i assumptes propis. • Forma: el text va passar de posicionament polític a suggeriment a la mesa de negociació. Alliberament de patents de vacunes contra la Covid-19 • Junts vota en contra: defensa el sistema de patents com a incentiu a la R+D. • Problema principal per a l’accés global: matèries primeres, capacitat de producció i transferència tecnològica, més que no pas les patents. • Esment a mecanismes com COVAX i línies del Banc Mundial per facilitar l’accés als països menys rics. "No és la patent; són moltes altres qüestions: matèries primeres i transferència tecnològica." Comerç local i digitalització Llançament del portal Sanjos Market • Avaluació positiva: 100 comerços ja incorporats. Eina per adaptar-se a nous hàbits de consum i obrir un nou canal de venda online. • Reconegut el retard del municipi, però es valora el pas endavant. Governança supramunicipal Nomenament del gerent del Consorci del Parc de Collserola • Crítica a un decret de presidència que va obviar el compromís de debatre en comissió política amb pluralitat de municipis. • Tot i la possible legalitat tècnica, es reclama màxima transparència; el nomenament va ser retirat posteriorment. Conclusions clau • Pressió sobre l’equip de govern per millorar la gestió econòmica, el pagament a proveïdors i la planificació. • Suport als ajuts amb impacte directe en ocupació i comerç, reclamant estabilitat i equitat temporal. • Defensa de transparència i concurs públic en obres amb fons municipals. • Debat obert sobre igualtat laboral i propietat intel·lectual en context de pandèmia.

  • Entrevistes de la Justa del 28/5/2021 — Ple de Sant Just: nau de la brigada (lloguer i pròrroga), ajuts a l’ocupació i emprenedoria, conveni AEAT, protocols d’igualtat, cas Bonaigua i mocions (lactància, permís menstrual, patents COVID) - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 28/5/2021 — Ple de Sant Just: nau de la brigada (lloguer i pròrroga), ajuts a l’ocupació i emprenedoria, conveni AEAT, protocols d’igualtat, cas Bonaigua i mocions (lactància, permís menstrual, patents COVID)

    Resum general En aquest episodi es repassa el darrer ple municipal de Sant Just, amb acords clau en gestió patrimonial, impuls econòmic i drets laborals. Destaquen: regularització i pròrroga del lloguer de la nau de la brigada, ajuts a la contractació (60.000 €) i a l’emprenedoria (2.500 €), adhesió al conveni AEAT–FEMP per simplificar tràmits, protocol intern contra l’assetjament laboral i pròrroga del Pla d’Igualtat. També es resol el recurs sobre la Bonaigua (admesos els terminis, però desestimat en el fons), i s’aproven mocions sobre lactància materna, permís de menstruació/climatèria (a debat a la mesa de negociació) i alliberament de patents COVID. Finalment, s’anuncien bases de l’IBI amb més cobertura segons renda. "És un altre contacte i jo crec que aquest contacte humà tampoc no el podem perdre del tot." Temes destacats del ple Gestió patrimonial: nau de la brigada (Promunsa) • Regularització del lloguer de la nau del c. Espigolera, 3 (brigada i arxiu municipal). • Pagament de retards 2019–2020; posada al dia 2021 i pròrroga tàcita de fins a 8 anys mentre es treballa la compra. • Objectiu de fons: acabar comprant la nau per evitar despesa recurrent de lloguer, condicionat per prioritats d’inversió municipals (p. ex. escoles bressol). "Endrecem una situació que estava una mica estranya [...] afrontem el futur amb el repte de treballar la compra." Impuls econòmic i ocupació Ajuts a la contractació (60.000 €) • Pimes (<50 treballadors) que contractin persones aturades de Sant Just poden rebre imports segons perfil i durada (p. ex. 1.800 € per 6 mesos; >2.000 € per contractes d’1 any a joves). • Discriminació positiva per a perfils amb salut mental o discapacitat, per afavorir l’ocupació de llarga durada i perfils amb més dificultats d’encaix. • Acompanyament des del servei d’Ocupació perquè les empreses puguin optimitzar els beneficis i tramitar les sol·licituds. Emprenedoria (injecció inicial de 2.500 €) • Ajut per a despeses d’arrencada: lloguer d’espai, adequacions, mobiliari, web i comerç electrònic. • Complementari als ajuts de contractació (p. ex. nova pastisseria que contracta una persona de 35 anys). • Compromís de difusió massiva un cop publicada la convocatòria perquè arribi al màxim d’interessats. Administració digital i drets laborals Interoperabilitat tributària (conveni AEAT–FEMP) • Adhesió per consultar dades fiscals de persones sol·licitants d’ajuts i convocatòries, evitant tràmits redundants. • Benefici directe: simplificació per a la ciutadania (menys cites i paperassa), especialment rellevant en context post-Covid. Protocols d’igualtat i prevenció • Aprovació del protocol contra l’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions, separant-lo dels protocols per raó de sexe/LGTBI. • Pròrroga del Pla Intern d’Igualtat (1 any) per consolidar indicadors i incorporar nous reptes: - Llenguatge no sexista i imatge corporativa (ja consolidat). - Segregació ocupacional interna (més dones a Serveis a les Persones; més homes a Territori/Urbanisme) i arrels educatives del biaix. - Foment d’equilibris de gènere a unitats i càrrecs, amb implicació de RRHH i comissió interna. "No hem d’afrontar-ho només a l’empresa: ens ve de base, quan triem estudis." Serveis municipals: cas Bonaigua • Revisió del recurs (Junts per Cat i CUP) sobre la modificació del contracte de gestió (finals 2019): - Es reconeix un error de còmput (el recurs sí era en termini). - En el fons, secretaria i intervenció avalen que la inversió en nous vestidors està ben tramitada segons norma. • Votació: a favor (PSC, Movem, regidor no adscrit); en contra (Junts, regidora no adscrita); abstenció (ERC). Mocions Lactància materna • Aprovada per unanimitat: Sant Just, municipi amic de la lactància materna. • Compromisos: facilitar espais adequats en equipaments i promoure acreditació de qualitat als centres d’atenció primària. Permís de menstruació/climatèria • Debat sobre dismenorrea i salut de la dona: evitar normalitzar el dolor i estigmatitzar; reforçar diagnòstic (p. ex. endometriosi). • Es trasllada a la mesa de negociació (CCOO/UGT) per avaluar pros/contres, impacte en l’ocupació femenina i viabilitat d’implementació. "No hem de normalitzar que la regla fa mal [...] analitzem-ho a la mesa de negociació." Patents de vacunes Covid (urgència) • Suport a alliberar temporalment patents per garantir equitat global en l’accés a vacunes. • Es denuncia la desigualtat per país d’origen i el preu variable negociat pels estats; reflexió sobre aprenentatges de pandèmies passades. Fiscalitat • Bases de l’IBI ampliades per arribar a més població segons renda. Context Covid i retorn a la presencialitat • Plens amb aforament limitat (YouTube per al públic) i reunions presencials amb ventilació i distància. • Sensació de progressiva normalització gràcies a la vacunació.

  • Entrevistes de la Justa del 27/5/2021 — Pintacrep: nova gelateria-creperia de proximitat a la Mallola (entre Esplugues i Sant Just) amb 24 sabors i tracte familiar - episode art
    13'

    Entrevistes de la Justa del 27/5/2021 — Pintacrep: nova gelateria-creperia de proximitat a la Mallola (entre Esplugues i Sant Just) amb 24 sabors i tracte familiar

    Resum de l'entrevista Context i ubicació Nova gelateria-creperia situada a la zona de la Mallola, entre Esplugues i Sant Just. Adreça: Carrer Rafael Casanova i Comas, 1, al costat del Berlín i del centre d’estètica Pinta i Cafè. Local acollidor i petit: 2 taules interiors i barra; en breu, terrasseta exterior. Origen i nom del projecte La idea sorgeix per cobrir una necessitat del barri detectada per la Mercedes amb els seus nebots Nico i Nadine. Nom: combinació de Pinta + Crep per fer evident l’oferta i aportar un toc simpàtic i familiar. "Hacemos todo con mucho cariño" "Que sea tu momento, Pinta Crepe" Oferta de producte Gelats: 24 sabors amb novetats setmanals (p. ex. crema catalana, Kit Kat, xocolata blanca). Bàsics imprescindibles i opcions a demanda (p. ex. torró sense sucre si el client ho demana). Altres: sorbets, horxata, llet merengada, granissats. Batuts: personalitzats amb qualsevol sabor de gelat i assessorament per a bones combinacions. Creps: Dolces: Nutella, xocolata blanca, melmelades, dulce de leche, mel, o simplement sucre. Salades: pernil dolç i formatge, sobrassada i formatge, salmó fumat, entre d’altres. Gofres i, caps de setmana, pastisseria selecta (p. ex. cupcakes). Marca de producte: Gijonenca. Opcions per a celíacs: galeta de gelat i diversos sabors aptes. Per a infants: èxit del sabor arcoiris/unicornio (gust a cotó de sucre). Es fan degustacions per ajudar a triar sabor o beguda. Filosofia i servei Tracte proper i personalitzat, amb molta cercania i recollint feedback constant. Objectiu: que cada visita sigui el “moment Pintacrep” del client, relaxat i agradable. Cura en els detalls: racions equilibrades i cafès ben treballats (temperatura de la llet al gust, etc.). Equip Mercedes Egea (entre setmana); Rita i Teresa (caps de setmana); suport del gerent Ricardo. Família amb experiència en hostaleria; la Mercedes ve d’un altre sector però hi ha trobat una experiència molt satisfactòria. Horaris i temporada Obert tot l’any. Horari: de dilluns a diumenge, 16:00–21:00; dissabte i diumenge, també 10:00–14:00. En estiu: focus en productes frescos (gelats, batuts, granissats, horxata). En hivern: begudes calentes, esmorzars i berenars més consistents. Possibilitat de celebrar aniversaris al local. Comunicació i xarxes Presència activa a Instagram (novetats i actualitzacions). Facebook en preparació. Diferenciadors clau Actualització setmanal de sabors i propostes. Degustacions per triar amb criteri. Personalització (incloses peticions especials com sabors sense sucre). Atenció a celíacs (galetes i sabors). Tracte familiar i de proximitat, amb cura del detall. Producte Gijonenca i validació de qualitat de l’horxata: "Mi marido es valenciano... ha dado el ok"

  • Entrevistes de la Justa del 26/5/2021 — Festival de Cinema Àfrica 2021 a CineBaix: format híbrid, 20 títols, 11 estrenes i cinefòrums en directe - episode art
    16'

    Entrevistes de la Justa del 26/5/2021 — Festival de Cinema Àfrica 2021 a CineBaix: format híbrid, 20 títols, 11 estrenes i cinefòrums en directe

    Resum Context Entrevista a Xavier Bax, president de CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), sobre el Festival de Cinema Àfrica 2021, dins la Mostra de CineBaix. Dates: del 27 de maig al 7 de juny de 2021 Format: híbrid (presencial + online via Sala 7) Objectiu: recuperar l’abast perdut l’any anterior i ampliar el focus del festival "Hem volgut recuperar el temps i l'espai perdut que no vam poder donar-li l'any passat" Dates clau i format Inici: dijous 27/05; clausura: dilluns 07/06 20 pel·lícules presencials i 13 en línia a la Sala 7 (des de l’1 de juny, de forma esglaonada, només títols ja projectats en sala) Durada ampliada a dos caps de setmana per oferir més contingut "Programarem 20 pel·lícules en forma presencial i 13 d'elles aniran a la Sala 7" Programació i països representats Diversitat geogràfica (almenys 16 països): Costa d’Ivori, Congo, Madagascar, Nigèria, Etiòpia, Burkina Faso, Djibouti, Kènia, Ruanda, Camerun, Sud-àfrica i coproduccions d’Espanya, França, Dinamarca, Canadà, Bèlgica. Col·laboracions i contactes directes amb distribuïdores europees i africanes davant el canvi de calendari del FCAT. Gèneres i temàtiques Barreja de ficció i documental. Temes: superació personal, cos i representació de la dona, genocidi de Ruanda, migracions, i memòria/colonialisme. Títols destacats: Running Against the Wind (Etiòpia): història de superació entre germans; obertura amb connexió en directe amb el director. Venus Noir (França): reflexió sobre el cos de la dona; subtitulada al català per CineBaix. Memòria Negra (Guinea): documental sobre el passat colonial i el paper d’Espanya i Catalunya. Activitats paral·leles i cinefòrums Cinefòrums live en streaming amb directors/es i autors/es, integrats a la Sala 7: 27/05: connexió amb el director de Running Against the Wind des d’Etiòpia (traducció simultània). Divendres següent: Caron Into Africa (doc. espanyol) amb entrevista a distància des d’Extremadura. Cloenda: presentació del llibre "El petit imperi català" amb un autor a Barcelona i l’altre a Lisboa via connexió en directe. Presentació de dos llibres i diversos col·loquis post-projecció. Selecció, estrenes i subtítols Criteris: presència a festivals com Cannes, Berlín, Toronto, Locarno, Sundance. 11 estrenes a l’Estat (≥50%); 4 coincidències amb el FCAT (coordinant estrenes estatals vs. catalanes). La meitat dels títols subtitulats al català per l’equip de CineBaix (esforç tècnic i econòmic). "Pràcticament 11 pel·lícules són estrenes a l'estat espanyol" Logística i entrades Entrades: compra per internet i a taquilla. Socis/es de CineBaix: entrada gratuïta, però cal recollir-la a taquilla (temporalment no operativa la gratuïta online). Horaris encara adaptats a condicions sanitàries; projeccions amb temps per a col·loquis posteriors.

  • Entrevistes de la Justa del 25/5/2021 — Casals d’estiu de teatre 2021 a Sant Just: dates, horaris, activitats, logística i mesures Covid (Tamboret • Patim Patam • Ateneu) - episode art
    18'

    Entrevistes de la Justa del 25/5/2021 — Casals d’estiu de teatre 2021 a Sant Just: dates, horaris, activitats, logística i mesures Covid (Tamboret • Patim Patam • Ateneu)

    Resum de l’entrevista Anunci i detalls clau dels casals d’estiu de teatre 2021 a Sant Just, organitzats principalment per Patim Patam amb la col·laboració de l’Escola de Teatre Tamboret i l’Ateneu de Sant Just. "Sense Patim Patam, aquests casals d’estiu no existirien." Organització i crèdits Organitza: Patim Patam (logística, acollides, dinars, protocol Covid). Col·labora: Escola de Teatre Tamboret (professorat, temari i projecte pedagògic) i Ateneu de Sant Just (espais). Espai principal: Sala del Cinquantenari (Ateneu), amb escenari per fer teatre de veritat. Dates i horaris Quan: del 28 de juny (dl.) al 30 de juliol de 2021. Horari del casal: de 9:00 a 13:30. Acollida: de 8:00 a 9:00 (opcional). Dinar i recollida: dinar a l’Escola Montseny i recollida a les 15:00 (opcional). Edats i grups Edats: de P3 fins a 4t d’ESO (amb més demanda entre 3r de Primària i 1r d’ESO). Grups: petits, mitjans (sovint mitjans 1 i mitjans 2) i grans; formació de grups segons demanda i edats. Metodologia i activitats Organització per setmanes temàtiques amb un fil conductor (conte o història) que culmina, si és possible, amb petita mostra divendres. Estructura orientativa de la setmana: Dilluns: treball de cos i moviment. Dimarts: treball de veu. Dijous: interpretació i treball de personatges. Divendres: muntatge (escenografia, vestuari) i passa final. Continguts adaptats per edats: des de contes i faules (petits) fins a comèdia de l’arte o versions d’autors clàssics (grans). Enfoque basat en el joc: tècnica teatral a través de jocs d’expressió corporal, veu i dramatúrgia. Exterior i aigua: potenciats durant la pandèmia (jocs a l’aire lliure a plaça; piscina un dia per setmana, possiblement excepte els més petits). Mesures Covid-19 Grups bombolla, ventilació, gel, mascareta, presa de temperatura i neteja diària d’espais. Rotació d’espais sense barreja entre grups; cada dia un grup pot accedir a la Sala del Cinquantenari. Experiència 2020: sense incidències destacables i funcionament segur. Espais i logística Activitat principal a l’Ateneu de Sant Just; dinar a l’Escola Montseny amb trasllats segurs. Coordinació setmanal per direcció de casal (gestió famílies, entrades i sortides —preferentment escalonades—, informació i seguiment). Inscripcions i contacte Inscripcions: com abans millor per previsió de material (cartolines, escenografia, etc.). Es permet inscripció fins i tot amb el casal iniciat. Més informació i inscripcions: patimpatam.cat i canals de l’Ateneu i Tamboret. Context de l’escola i pandèmia Tamboret ha patit aturades per restriccions: el grup de joves s’ha mantingut combinant online i presencial; el grup d’adults es va aturar (el teatre és un art col·lectiu i el format online limita l’experiència). No hi ha funció de final de curs 2021 per restriccions, tot i la il·lusió creixent dels darrers anys. "La gent ve a passar-s’ho bé... el teatre és un art col·lectiu."

  • Entrevistes de la Justa del 21/5/2021 — Bioblitz Metropolità 2021: ciència ciutadana per mapar la biodiversitat urbana a l’AMB - episode art
    7'

    Entrevistes de la Justa del 21/5/2021 — Bioblitz Metropolità 2021: ciència ciutadana per mapar la biodiversitat urbana a l’AMB

    Resum de l’entrevista Context i protagonistes Programa: magazín matinal de Ràdio d’Esvern, “Just a la fusta” (2a hora) Data: divendres, 21 de maig de 2021 Convidada: Núria Matxuca (Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic, AMB) Tema central: Bioblitz Metropolità 2021 Què és el Bioblitz Metropolità? Activitat de ciència ciutadana per fer un cens de biodiversitat (flora i fauna) als parcs i platges metropolitans. Consisteix a observar, fotografiar i comptar individus i espècies diferents per obtenir un mostreig de la biodiversitat urbana. Coordinat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els ajuntaments; és la 4a edició. "La biodiversitat és una gran aliada que tenim a les ciutats" Com participar (dues vies) A les Jugateques Ambientals (n’hi ha 39 a parcs i platges de l’AMB): Amb educadors i especialistes que acompanyen la recerca i el recompte. Pel teu compte als parcs/platges: Fes fotografies i envia-les via Twitter o Instagram (etiquetant parcs/platges de l’AMB i usant els hàstags). Si el perfil és privat, cal missatge directe perquè puguin veure les imatges. Consulta els espais a: parcs i platges a amb.cat. Focus local (Sant Just Desvern) Parc del Milenari (dissabte 22): 11:30–13:30, amb dinamització. Parc de Torreblanca (diumenge): 11:30–13:30, amb dinamització. També es pot participar fora d’horari pel teu compte (fent fotos i enviant-les a xarxes). Objectius i valor públic Enmarcat en el Dia Mundial de la Biodiversitat (22 de maig). Posar en relleu els serveis ecosistèmics a la ciutat: control de plagues, suport a pol·linitzadors, benestar, etc. Connexió amb salut pública i pandèmies: "La natura regula els organismes patògens" Importància d’una conservació robusta de la biodiversitat per a reduir riscos i millorar resiliència. Gestió i canvi de paradigma L’AMB aplica una gestió sostenible basada en el Pla de Millora de la Biodiversitat. Pràctiques com els prats florits i segues selectives afavoreixen papallones, ocells i el control de plagues. Missatge clau: allò que pot semblar “descuidat” sovint és gestió ecològica pensada per potenciar la biodiversitat. Educació i programes complementaris Línia Eduquem a la xarxa: programes per a escoles, famílies i lleure. Jugateques Ambientals: activitats recurrents de sensibilització. A la tardor: accions de plantació a espais dunars de platges. Projectes participatius i d’Aprenentatge i Servei (ApS) amb centres educatius. Dades i resultats Després del Bioblitz es fa una taula de resultats: espècies observades, abundàncies, percentatge d’espècies protegides, comparativa amb anys anteriors. Difusió per Twitter, Instagram i premsa. Les dades són útils per als tècnics de manteniment per dissenyar accions de millora i conservació. Troballes i sorpreses Les més comunes: coloms, tórtores, cotorres (monitoratge d’espècies invasores i el seu impacte). Cada any hi ha una “espècie estrella” destacada. Sorpresa recurrent: la gran biodiversitat “a tocar de casa” i la necessitat de valorar-la i conservar-la. Crida final Participa al Bioblitz Metropolità: visita una jugateca, surt al parc o la platja, fes fotos i comparteix-les. Objectiu: més observacions, millor coneixement i millors decisions de gestió per a una ciutat més viva.

  • Entrevistes de la Justa del 20/5/2021 — Entrevista al Circ Smile: “Risoterapia”, vida al circ i entrades; i secció de natura sobre aigua dolça, desertificació i transvasaments (Tajo-Segura i Ebre) - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 20/5/2021 — Entrevista al Circ Smile: “Risoterapia”, vida al circ i entrades; i secció de natura sobre aigua dolça, desertificació i transvasaments (Tajo-Segura i Ebre)

    Panorama de l’episodi Programa magazine amb dues parts principals: • Entrevista al Circ Smile, amb focus en l’espectacle “Risoterapia”, la vida al circ i la venda d’entrades a Sant Just (21–30 de maig de 2021). • Secció de natura amb l’Arbre sobre l’escassetat d’aigua dolça (3%), desertificació, pressions urbanes, transvasaments (cas Tajo-Segura/Mar Menor) i el debat històric del transvasament de l’Ebre. Inclou falques institucionals i talls musicals entre seccions. Entrevista al Circ Smile: “Risoterapia” Espectacle i números • Títol: “Risoterapia”. Objectiu: posar l’humor i la risa al centre per desconnectar del context actual. • Elenc internacional i gran varietat: contorsionistes, trapecistes, patinadors acrobàtics. • Número destacat: Quick Change (màgia de canvi ràpid de vestits), incorporat per primera vegada en aquest show. “Un cambio súper rápido de vestidos en un abrir y cerrar de ojos.” Companyia i gira • Propietari: Alex Zabata (orígens italians). Trajectòria: 25 anys de gira a Espanya. Equip actual: 15 persones. • Sant Just: visites prèvies i retorn després de l’aturada per pandèmia. • Cronologia “Risoterapia”: estrenat just abans de la pandèmia; gira interrompuda; represa posterior. • Rutes habituals: Catalunya (Barcelona) i baixant cap a València a l’estiu. Vida al circ i formació • Creixement en entorn circense: experiència “molt bonica” però amb sacrificis (canvis constants, amistats itinerants). • Escola al circ: antigament amb professor del Ministeri d’Educació; actualment educació a distància per als infants. • Maria (ballarina): participa en número amb equilibris sobre cadires; estudia universitat a distància (21 anys). Va entrar el 2018 després de veure’ls al seu poble. Allò que més impacta al públic • El número de patinatge acrobàtic familiar (Kimberly amb germana i germà) sorprèn especialment. A Sant Just és la primera vegada que el presenten. Impacte de la pandèmia i represa • Època molt dura per a la cultura; necessitat de reinventar-se i adaptar-se. • Van poder assajar en una base amb espai, però no és el mateix que actuar. • Entrenaments: unes 3 hores diàries, més al començament i després per manteniment. • Reobertura: primeres actuacions a Marina d’Or; 3 mesos actius; reconfinament per Nadal; represa al març. Entrades i horaris (Sant Just, 21–30 de maig) • Venda anticipada: web circosmile.com (fins a -20% de descompte). • Taquilla: 1 hora abans de la funció. • Horaris (consultables a la web): divendres 18:30; dissabte 16:30 i 19:30; diumenge en horari indicat al web. • Mesures COVID: aforament al 50%, distància, mascareta i gel. Impacte econòmic notable, però “millor que res”. Secció de Natura i Medi Ambient (amb l’Arbre) L’aigua dolça al planeta: la dada clau • Només un 3% de l’aigua del planeta és aigua dolça (molta de difícil accés o congelada com a reserva). • El desglaç que va a mar incrementa la salinitat i redueix la fracció útil d’aigua dolça. Desertificació i pressions sobre els recursos • Avança la desertificació en zones pobres (ex. Sàhel), posant en risc l’agricultura de subsistència. • Canvi climàtic i creixement de grans ciutats intensifiquen la demanda d’aigua i els transvasaments. Transvasaments: Tajo-Segura i el cas del Mar Menor • Exemple del Tajo-Segura: a la desembocadura del Segura sovint resta poc cabal i arriba “aigua residual” amb contaminants; el petit delta és pràcticament mort. • Mar Menor: massa tancat, amb aigua més calenta i salina; impacte agreujat per l’urbanisme a la Manga del Mar Menor. El transvasament de l’Ebre: debat i mobilització • Projectes històrics cap a Barcelona i Tarragona (ús industrial) generen oposició social. • Record de la marxa del 2002 al llarg de l’Ebre, amb gran participació i moments de tensió a l’arribada a València. “Era en contra del transvasament del riu Ebre.” Falques i música Falques institucionals • Institut Català de les Dones: atenció i assessorament gratuït (salut, afectivitat, violència masclista, aspectes jurídics). • Campanya per veure més esport femení (CAC/Generalitat/CCMA). • Campanya “Ara, el que toca: productes catalans”. Música i indicatius • Talls musicals en català i en castellà entre blocs d’entrevista i natura. • Indicatius de Ràdio d’Esvern (98.1) i promos (“Bet aquí una vegada”).

  • Entrevistes de la Justa del 19/5/2021 — En Llaç: servei gratuït d’orientació i suport al jovent de Sant Just (entrevista amb Noemi Pérez) - episode art
    21'

    Entrevistes de la Justa del 19/5/2021 — En Llaç: servei gratuït d’orientació i suport al jovent de Sant Just (entrevista amb Noemi Pérez)

    Resum de l’entrevista Presentació Entrevista al magazín matinal de Ràdio d’Esvern (19/05/2021) amb Noemi Pérez, psicòloga i responsable d’En Llaç, el servei municipal d’atenció gratuïta al jovent de Sant Just. "És un servei totalment gratuït" Què és En Llaç i a qui s’adreça Iniciat el 2015 per cobrir una necessitat detectada al municipi. Adreçat a joves de 14 a 25 anys. Atenció individual, en parella o en grup. Treballa en xarxa amb Casal de Joves, centres educatius (Madre Sacramento i l’Institut), educadors/es socials, orientadores laborals del Baix Llobregat i altres recursos de rodalies. "Treballa en xarxa" Tipus de demandes més freqüents Orientació acadèmica: decisions post-ESO, cerca de centres, informació sobre itineraris. Orientació laboral: CV, recerca de feina, derivació a orientadores laborals especialitzades. Gestió emocional i salut mental: desmotivació, autoestima, conflictes amb amics/família, i casos que poden requerir derivació a educació social o altres serveis. Mobilitat internacional: intercanvis, estades a l’estranger (coordinació amb serveis específics). "La demanda principal era una, però després sembla que era una altra" Metodologia i filosofia d’atenció Enfocament d’acompanyament i vincle perquè els joves trobin el seu camí. Derivacions àgils per no “fer peregrinar” el jovent per múltiples serveis. Objectiu de resultat: un cop assolida la fita o adreçat el cas, es dona l’alta. "El boca-orella és la millor opció" Difusió i canals d’arribada Presentacions a classes als centres del municipi. Tallers específics anuals (p. ex. gestió emocional vinculada a la COVID-19). Xarxes socials, flyers i coordinació amb famílies i professionals. Gran impacte del boca-orella entre joves. Impacte de la COVID-19 Increment de demandes, especialment en gestió emocional i salut mental. Normalització de parlar de psicologia i de demanar ajuda. Adaptació de l’atenció a formats online (Skype, Meet) i telèfon, a més de presencial al Casal de Joves. "S’està normalitzant molt... ‘vaig al psicòleg’ o ‘necessito ajuda’" Volum i temporalitat de les atencions Històricament: unes 24 persones joves/any. Curs 2020-21 (a maig): 31 joves atesos/des (augment per COVID). Pics de demanda: 2n trimestre i inicis del 3r (preinscripcions a cicles, batxillerat, PFEI). Col·laboracions i activitats Participació amb l’Espai Lila del Casal de Joves: campanyes contra la violència masclista i taller sobre amor romàntic i noves realitats. Possibilitat de consolidar el taller de gestió emocional a partir de l’experiència durant la pandèmia. Canals de contacte (En Llaç) Instagram: @enllacSantJust (sense ce trencada) Correu: [email protected] Facebook: Servei d’Enllaç WhatsApp/Telèfon: 654 33 15 28 Idees clau Servei gratuït i proper, amb flexibilitat horària i de canal. Enfocament integral: acadèmic, laboral, emocional i social. Derivacions ràpides cap a recursos especialitzats per maximitzar l’eficàcia. Xarxa comunitària i boca-orella com a motors d’impacte.

  • Entrevistes de la Justa del 18/5/2021 — Sant Just després de l’estat d’alarma: reobertura prudent, reurbanitzacions i mobilitat sostenible — entrevista a Josep Maria Ranyer (PSC) - episode art
    19'

    Entrevistes de la Justa del 18/5/2021 — Sant Just després de l’estat d’alarma: reobertura prudent, reurbanitzacions i mobilitat sostenible — entrevista a Josep Maria Ranyer (PSC)

    Resum de l’entrevista Context i convidat Dimarts 18/05/2021, segona hora del magazín matinal “El Just a la Fusta” (Ràdio d’Esvern). Convidat: Josep Maria Ranyer, del grup municipal del PSC de Sant Just, per comentar l’actualitat local. COVID-19: prudència i vacunació De l’estat d’alarma a l’alerta: cal mantenir la vigilància per consolidar la baixada de contagis. Dades locals: 9 casos l’última setmana a Sant Just (vs 16 la setmana anterior), una tendència a la baixa. Claus: avançar en la vacunació i mantenir mascareta, distàncies i ventilació. "Hem superat l'estat d'alarma, però hem d'estar d'alerta." Retorn progressiu a la presencialitat municipal Comissions informatives ja fetes presencialment; el ple municipal també es preveu presencial. Limitacions: regidors repartits per la sala i encara sense públic per garantir distància. Activitats culturals i ús d’espais La pandèmia ha capgirat la lògica d’“optimitzar espais”; ara l’aforament és el coll d’ampolla. Les inscripcions s’esgoten ràpid: més demanda que oferta d’activitats. Objectiu doble: espais més saludables i recuperar aforaments amb baixa transmissió i més vacunació. "Tenim més demanda que no pas oferta" (sobre activitats i aforaments) Reurbanització de carrers: criteris i calendarització Projectes aprovats inicialment per a: C. Caçadors, Verge del Pilar, Bonavista i Bruc. Criteris multivariants: Històrics: recuperar actuacions previstes (ex. C. Bruc a La Miranda) aturades per la crisi 2008–2010. Manteniment i ús: renovació de plataformes úniques/peatonals afectades pel temps i arbrat. Accessibilitat: eliminar barreres en vies com Bonavista i Verge del Pilar d’acord amb el pla d’accessibilitat. Urbanisme tàctic → definitiu: convertir orelles pintades i balises en elements permanents (amb bancs i espais d’estada a peu pla). Planificació i equitat: Llista de carrers pendent és llarga; es diversifica per tot el poble per no concentrar obres. Fases per evitar col·lapses: no tancar Bonavista i Verge del Pilar alhora (gestió del trànsit). Nous containers i efecte a l’aparcament i la circulació Containers més grans i circuits de recollida: el camió recull per la banda dreta → canvis d’emplaçament. Ajustos: Reubicació de bateries i files d’aparcament per garantir pas de vehicles. Pèrdua global petita de places d’aparcament (amb variacions per carrer). Canvis de sentit previstos: C. Ateneu i C. Montserrat s’invertiran per facilitar la recollida. Adaptacions d’arran de calçada (graons/barreres) segons alineació dels nous contenidors. Calendari: obres d’adequació a agost–setembre; posada en marxa del nou sistema a la tardor. Subvencions per a mobilitat sostenible i transport públic Dues línies d’ajut per incentivar: Transport públic (especial èmfasi en desplaçaments d’estudi i feina). Vehicles de mobilitat personal (bicicletes i patinets elèctrics) per a mobilitat obligada. Prioritat de mobilitat municipal: 1) A peu, 2) Transport públic, 3) Mobilitat personal sostenible, 4) Cotxe. Sharing en marxa amb l’AMB: motos elèctriques compartides i xarxa de bicicletes públiques elèctriques a Sant Just. Sucursals bancàries: servei insuficient Preocupació pel tancament i concentració d’oficines: ara pràcticament només a C. Bonavista (amb caixers no sempre operatius). Risc d’exclusió: no tothom pot fer banca en línia; l’efectiu encara és necessari. Petició de sensibilitat a entitats i autoritats: equilibrar eficiència econòmica i servei a la ciutadania. "Hem tornat a la prehistòria... només queden entitats bancàries al carrer Bonavista."

  • Entrevistes de la Justa del 17/5/2021 — 140 anys del Cor El Pom de Flors de Sant Just: Caramelles post-Covid, Premis Clavé a Montesquiu i crida de noves veus - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 17/5/2021 — 140 anys del Cor El Pom de Flors de Sant Just: Caramelles post-Covid, Premis Clavé a Montesquiu i crida de noves veus

    Panorama general • Efemèride: el Cor El Pom de Flors celebra 140 anys d’història i apunta a l’objectiu simbòlic d’arribar als 150 amb una gran festa. • Identitat: cor d’homes de tradició claveriana (cors de Clavé), amb un repertori exigent i històric que inclou peces com La Maquinista i Les flors de maig. • Impacte de la Covid-19: aturada d’assaigs, retorn a l’aire lliure (Can Freixas) i protocols estrictes a l’Ateneu; l’assaig en línia és considerat inviable per al seu funcionament. • Tornada als escenaris: actuació a l’abril de Caramelles 2021 i invitació als Premis Josep Anselm Clavé al Castell de Montesquiu (acte institucional). Interpretaran la peça llargament treballada “La Maquinista” (~10’). • Estat actual: 29 cantaires actius, majoritàriament sèniors; fan una crida a noves veus masculines (40–50 anys) per garantir el relleu i la continuïtat del cor. • Agenda: concert de final de temporada a plaça (juny), concert de Nadal, recuperació del Cant de Santa Cecília (22/11, si es pot), Diada 11 de setembre, i homenatge a Antoni Coll (1 d’agost) amb col·locació d’una placa. • Història i fites: fundat el 1881; secció de l’Ateneu des del 1948; disc LP als anys 70, actuacions al Palau de la Música, Liceu, Catedral (La Mercè) i Palau Sant Jordi; viatges a Mallorca i País Basc; direcció actual de Sílvia Plana-Gumà. Temes principals 1) 140 anys i identitat claveriana • Aniversari rodó: 140 anys; el repte és celebrar els 150 amb gran festa. • Què és un cors de Clavé: tradició iniciada per Josep Anselm Clavé, cor d’homes i camp coral popular; estil propi i exigent. • Repertori claverià: peces llargues i memorístiques com La Maquinista, Els Xiquets de Valls i Les flors de maig. • Vincles històrics: la vídua de Clavé va ser enterrada a Sant Just (1899), reforçant el lligam local amb el moviment claverià. 2) Impacte de la Covid-19 i retorn • Assaigs: reinici en parcs públics (Can Freixas) “amb un fred que feia”, i posteriorment a la Sala 50 de l’Ateneu amb grups per cordes, mascaretes especials i mesures (temperatura, mans, distància). • Caramelles 2021: malgrat restriccions de recorregut, el poble les necessitava i van ser un bàlsam. • Online: “impossible” per a la seva dinàmica; la majoria aprenen d’oïda i repetició amb la directora. 3) Premis Clavé i actuació a Montesquiu • Context: l’acte de 2020 (14/03) es va cancel·lar pel confinament; enguany invitació especial per compensar. • Caràcter: acte institucional amb autoritats; representen Sant Just com a cor claverià federat, amb estendard de 1881. • Programa: interpretaran només “La Maquinista” (tenen un quart d’hora); peça difícil i molt treballada durant l’any. 4) Estat del cor i relleu • Membres: 29 cantaires “al peu del canó”; fa uns anys van arribar a 40. • Relleu: urgeix “sang nova” (homes 40–50 anys) per sostenir el projecte i arribar als 150. • Context sectorial: només queden pocs cors d’homes claverians a Catalunya (aprox. 4). • Com sumar-s’hi: assaig dimarts 21:00–22:30 a l’Ateneu (en pandèmia; habitualment divendres), informació a secretaria i al web del cor. 5) Agenda i projectes • Juny: concert d’estiu a plaça per tancar temporada. • Tardor-hivern: possible Santa Cecília (22/11) i Concert de Nadal. • 2022: Caramelles plenament populars i intercanvis amb altres poblacions. • 1 d’agost: homenatge a Antoni Coll (col·locació de placa a la placeta d’Enric Morera) amb l’Orfeó. • 11 de setembre: enguany els toca cantar a la Diada. 6) Història i fites • Orígens: 1881; convivència històrica amb la Coral La Lira; pas a secció de l’Ateneu el 1948. • Discografia i escenaris: LP als anys 70; Palau de la Música (diverses vegades), Liceu, Catedral (La Mercè), Palau Sant Jordi. • Viatges: Mallorca, País Basc. • Direcció: avui amb Sílvia Plana-Gumà, directora jove, energètica i molt valorada; també dirigeix l’Harmonia de la gent gran de Sant Just. Cites destacades "Intentar arribar als 150 i fer una gran festa." "Les Caramelles aquest any han sigut un èxit per la gent." "La Maquinista és una cançó molt difícil." "Som 29... necessitaríem sang nova de 40–50 anys." "Online no, és impossible." Dades clau • Fundació: 1881 (140 anys) • Membres actius: 29 • Repertori claverià: “La Maquinista” (~10’), Les flors de maig, Els Xiquets de Valls, etc. • Lloc d’assaig: Ateneu (Sala 50, per cordes, amb protocols) • Horari assaig (ara): dimarts 21:00–22:30 • Directora: Sílvia Plana-Gumà • Acte destacat: Premis Josep Anselm Clavé al Castell de Montesquiu • Objectiu: relleu generacional i arribar als 150 anys