Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

673-684 de 2109

14 de maig del 2021
12'
Entrevistes de la Justa del 14/5/2021 — Festa de la Pau 2021 a Sant Just: programa, enfocament solidari amb els refugiats i mesures d'accés
Resum de l'entrevista Context i data Divendres, 14 de maig de 2021, al magazín matinal Desvern, “el just a la fusta” (segona hora). Entrevista a Quima Jiménez, regidora de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Sant Just i vinculada a Justícia i Pau. Tema: tornada de la Festa de la Pau 2021, després de l'aturada de 2020 per la pandèmia. Eix temàtic i propòsit solidari La festa manté l’eix de drets humans i el focus en les persones refugiades. Els fons es destinen a Pallassos Sense Fronteres en col·laboració amb la companyia libanesa Clown Me In (al programa s’esmenta com “Clou My Own”). Objectiu: portar eines emocionals i alegria a infants i famílies refugiades sirians a la vall de la Bekaa (Líban), en un context de: Crisi econòmica i social al Líban Explosió del port de Beirut (4 d’agost de 2020) Impacte de la pandèmia als camps de refugiats Programa i horaris (tarda de dissabte) Inici activitats: 17:30 (recomanat arribar entre 17:00 i 17:15 per controls d’accés). Acte assegut i amb aforament limitat; ambient tranquil. Obertura amb Pallassos Sense Fronteres (somriures i dinamització inicial). Intervencions: Sant Just Solidari i Justícia i Pau sobre la situació al Líban. Manifest a càrrec de l’Agrupament Escolta. 18:50: actuació de «Vendendarrà» (format reduït). 19:15: El Drac (sense foc; amb percussió/ritme per animar l’ambient). 19:45: Fotografia aèria amb un gran “somriure” col·lectiu (fulls vermells alçats). Possibilitat de comprar nassos vermells solidaris (si l’entitat els porta). Entitats participants Pallassos Sense Fronteres i Clown Me In (Líban) Sant Just Solidari; Justícia i Pau Agrupament Escolta; Esplai Vendendarrà; El Drac Amics de la Plaça de la Pau Participació organitzativa (sense paradetes aquest any): Associació de Gent Gran, Casa d’Extremadura, barres del Cau i Esplai Mesures i logística COVID-19 Cita prèvia obligatòria; entrades exhaurides. Controls d’accés: presa de temperatura, gel hidroalcohòlic, comprovació de llista i assignació de seient. Acte marcat com a activitat cultural segons Procicat; aforament calculat per m² i normativa vigent. Reassignació de places a última hora si hi ha absències; es demana cancel·lar la plaça si no s’hi pot assistir per facilitar el reaprofitament. Sense consum de menjar/beguda ni fogueres; públic assegut durant tot l’acte. Missatges clau Recuperació de l’esperit comunitari i la trobada a la Plaça de la Pau després de 2019. Crida a l’empatia: mentre aquí hem tingut recursos durant la pandèmia, als camps de refugiats la situació és molt més vulnerable. Cites destacades "Podrem tornar a retrobar-nos tots i totes a la plaça de la Pau." "Els diners que van destinats al projecte d'aquest any és als Pallassos Sense Fronteres." "Si no hi podem anar... es truca o es cancela i podem donar l'oportunitat a una altra persona." Estat de les entrades Entrades exhaurides; s’assignen seients disponibles al moment en cas d’absències.
13 de maig del 2021
29'
Entrevistes de la Justa del 13/5/2021 — Sant Just després de l’estat d’alarma: flexibilització, vacunació, 14 M€ d’inversions (Ateneu i carrers), nou model de residus i habitatge públic
Visió general L’alcalde Joan Bassaganyes repassa l’actualitat de Sant Just en la primera entrevista sense estat d’alarma. Es tracten temes clau com la flexibilització de mesures, el ritme de vacunació, un pla d’inversions de 14 M€ (amb especial focus en la sala gran de l’Ateneu i la millora de carrers), el nou model de residus i les promocions d’habitatge públic. • Idea principal: El municipi entra en una fase de recuperació progressiva amb activitats culturals en transició, un fort impuls a les inversions i avenços en sostenibilitat i habitatge. • Missatge clau: > "Que s'estiguin flexibilitzant les restriccions vol dir que anem pel bon camí." Temes principals 1) Fi de l’estat d’alarma i nova normalitat local • Sensació general: agridolça — més llibertats per sectors com la restauració, però es mantenen tancades les pistes de joc sense control d’aforament, generant inquietud i dificultats de comprensió ciutadana. • Equipaments cívics al 50% d’aforament, permetent apropar-se a l’activitat prepandèmica. • Cultura en transició: actes amb entrades que s’esgoten ràpid, però el públic jove és reticent a formats actuals. Esperança de Festa Major (agost) amb format més habitual; si no és possible, pla B amb l’actual format més segur. "El costat positiu és que permet mantenir aquest vincle cultural entre el sector i la ciutadania." 2) Vacunació a Sant Just • Ritme alt i sostingut, alineat amb el país; les vacunes arriben i el dispositiu està "molt engranat". • +70 anys pràcticament coberts; focus actual en 50–60 i posteriorment 40–50 en centres de vacunació massiva. • Possibilitat d’aconseguir immunitat col·lectiva a l’estiu, segons projeccions. 3) Pla d’inversions 2019–2023 (14 M€) • Import global: 14 M€ amb finançament ja assegurat; execució prevista en 2–3 anys i obres consecutives. • Projectes destacats: - Sala gran de l’Ateneu: 2,75 M€ - Nova escola bressol: >2 M€ - Camp de futbol: ~600.000 € - Recuperació masia de Can Freixas: ~1 M€ - Nova deixalleria: 1,15 M€ - Espai públic i carrers: Bonavista (325.000 €), Caçadors (483.000 €), connexió Mas Lluí–Barri Sud (1,2 M€), Verge del Pilar (373.000 €), entorn Walden (415.000 €) • Compromís: planificació per minimitzar molèsties i disculpes anticipades pel període d’obres. 4) Rehabilitació de la sala gran de l’Ateneu • Estratègia: preservar la configuració de l’espai, prioritzant rehabilitació davant enderroc i obra nova. • Redisseny amb pautes d’arts escèniques per ampliar usos: teatre, concerts, cinema i activitats lúdiques (balls de saló, festivals escolars). • Coordinació amb la Sala Cinquantenari per activitat complementària. • Termini: definir el pla funcional un cop avançada l’obra; la sala es concep com una “capsa oberta” per a usos futurs. "La sala gran no és un espai hipotecat: és una capsa oberta que dona molt de joc." 5) Via pública: criteris i calendari • Inici d’obres escalonat (p.ex. c. Bruc a l’estiu per evitar col·lapsar entorns escolars). • No simultaneïtat d’obres que bloquegin accessos (p.ex. Bonavista i Verge del Pilar; Ponce de León i Ramon i Cajal/Juan Ramon Jiménez al polígon). • Criteris de priorització: - Equitat entre barris (tothom paga impostos, tothom ha de veure millores). - Entorns d’alt trànsit (escoles, CAP, equipaments) en millor estat. - Carrers connectors entre barris (Ateneu, Ponce de León, Verge del Pilar). • Objectiu transversal: accessibilitat universal i disseny amable que fomenti caminar i anar en bicicleta. 6) Nou model de residus i canvis viaris • Canvi de contenidors a finals d’any: més grans, amb pedal; reconfiguració d’emplaçaments i reducció de bateries de 212 a 174, garantint ≤100 m de distància per a qualsevol veí, equilibrant amb la pèrdua de places d’aparcament. • Ajustos urbanístics menors (retalls de voreres, canvis de costat) i dos canvis de sentit: c. Ateneu i Montserrat (entre Creu i Major). • Model de recollida manté les 3 potes: contenidor intel·ligent, proximitat i porta a porta comercial. • Millora del porta a porta comercial: passarà a nocturn, per evitar bosses al carrer durant el dia. "Garantim que qualsevol persona tindrà una bateria a menys de 100 metres de casa seva." 7) Habitatge públic: Promunsa i IMSOL • Promunsa: endarreriments per la pandèmia i marges reduïts; obra acabada i en fase de notaria i registre. • Nova promoció IMSOL (AMB) a Mas Lluí: 30 habitatges P.O.; dissenyada 15 lloguer/15 venda, però probable conversió a 30 de lloguer assequible gràcies a conveni AMB–Generalitat–Ministeri de Foment. • Impacte: reforç del parc d’habitatge assequible al municipi. 8) Peces finals • Interludi musical (castellà/anglès): temàtica sobre amor, aprenentatge i maduresa. • Falca informativa: nou sistema de recollida amb targeta per obrir orgànica i resta.
12 de maig del 2021
24'
Entrevistes de la Justa del 12/5/2021 — Nova direcció del CAP Sant Just: reorganització per la COVID-19, accessibilitat, proves i vacunació, i ampliació del centre
Resum de l’episodi Entrevista amb Elvira, nova directora del CAP Sant Just (nomenada l’1 de maig), sobre el seu procés de nomenament, trajectòria professional, funcions de direcció i continuïtat del projecte, la reorganització del CAP per la pandèmia, l’activitat assistencial (amb dades concretes), la millora de l’accessibilitat, l’estat de les proves diagnòstiques i la vacunació COVID-19, i els plans d’ampliació d’infraestructura. "Que es vacuni la gent, que és l’única sortida que tenim en aquests moments... i que no baixin la guàrdia, sisplau." Temes principals destacats • Nomenament i continuïtat: procés obert amb tribunal extern i suport del mateix equip; línia continuïsta del projecte iniciat amb el Dr. Jesús Muniesa. • Reorganització integral per la COVID-19: escalonament d’hores, triatge telefònic i presencialitat només quan cal per evitar aglomeracions. • Mix assistencial actual (setmanal): ~3.400 visites; 31% telefòniques, 29% presencials, 11% via eConsulta. • Proves diagnòstiques: actualment 37–40 PCR/dia (amb pics passats de >90/dia) i 77 tests ràpids la darrera setmana; metge de respiratori dedicat matí i tarda. • Vacunació: >70 anys i col·lectius prioritaris completats (majoritàriament amb Pfizer); s’està vacunant 50–59 (trucades i SMS) i 60–70 als punts massius (AstraZeneca). • Accessibilitat: punt feble identificat; s’anuncia un pla d’enfortiment (més línies telefòniques i ús de canals digitals com La Meva Salut/eConsulta). • Recursos humans: incorporació de 2 infermers/es; limitació per ampliar plantilla mèdica; la demanda creix amb l’augment poblacional. • Infraestructura: no es preveu un segon CAP a curt termini; sí ampliar l’actual, amb pavelló prefabricat temporal mentre es fan obres. Detall per àrees Direcció: nomenament i continuïtat • Procés de plaça oberta a l’ICS amb tribunal extern i valoració de mèrits, formació en gestió i projecte. • Suport de l’equip com a factor clau; transició continuïsta del projecte iniciat amb el Dr. Muniesa. Trajectòria professional d’Elvira • 38 anys de carrera com a infermera i gestora: àrees bàsiques a l’Hospitalet (Florida), gestió al SAP L’Hospitalet, pas pel Baix Llobregat Centre i 11 anys com a adjunta de direcció (50% assistencial / 50% gestió) al CAP Sant Just. Funcions de direcció • Coordinació de professionals i activitats; planificació i implantació de línies estratègiques de l’ICS. • Relació amb dispositius del territori (Hospital de referència: Moisès Broggi) i altres entitats; acreditacions de qualitat cada 4 anys. Reorganització del CAP per la pandèmia • Escalonament de cites per evitar sales d’espera plenes; triage telefònic i citació presencial només quan no es pot resoldre a distància. • Objectiu: seguretat, eficiència i qualitat en l’atenció. Accessibilitat i canals d’entrada • Acceptació heterogènia de la visita telefònica; es visita presencialment quan cal. • Foment de La Meva Salut i eConsulta per consultes no urgents; metge de guàrdia per urgències i metge de respiratori per casos COVID; la resta de metges cobreixen cronicitat i altres motius. Activitat assistencial (dades recents) • Setmana de referència: ~3.400 visites. • Distribució: 31% telefòniques, 29% presencials, 11% eConsulta (resta via citacions internes i altres). Proves COVID • PCR: ara 37–40/dia (amb pics passats de 90+/dia); criteri: millor per contactes sense símptomes. • Test ràpid: 77 la darrera setmana; criteri: primer pas en símptomes. Vacunació COVID • Ja vacunats: >70 anys, domiciliaris, dependència grau 3 i cuidadors, residències i treballadors (segones dosis), majoritàriament amb Pfizer. • En marxa: 50–59 (citació per edat, trucades i SMS; possibilitat d’escollir CAP o punt massiu). • 60–70: citació via punts massius (p. ex. Cornellà - Fira), principalment AstraZeneca. • Casos especials: immunosupressió/tractaments i diàlisi vacunats a l’hospital (Moderna); els recuperats COVID segueixen l’algoritme oficial; alguns casos psiquiàtrics específics. Recursos humans • Incorporació de 2 infermers/es; limitacions per ampliar metges; previsió de noves dotacions amb el creixement demogràfic. Infraestructura i futur del CAP • Població actual ~19.140; fins a 25.000 no s’obre una nova ABS; es prioritza ampliar l’actual centre. • Pavelló prefabricat temporal al costat del CAP per guanyar espai (previst un parell d’anys) mentre es planifica i executa l’obra d’ampliació. Missatge final • Crida a la vacunació i a la responsabilitat individual: no abaixar la guàrdia malgrat l’avanç de la campanya.
11 de maig del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 11/5/2021 — Feminisme i poder, planificació educativa a Sant Just, romanent i inversions, residus i contenidors, reforma de l’Ateneu i tarifes de La Bonaigua
Context i convidats • Data: dimarts 11 de maig de 2021 • Programa: Just a la Fusta (magazín matinal) • Emissora: Ràdio d’Esperna • Convidat: Sergi Seguí (portaveu d’ERC Sant Just i regidor de l’oposició) Feminisme i el llibre “Dona i poder” Idees clau de l’acte i del llibre • Acte amb l’autora Gen Díaz i moderació d’Olga Vallejo; retransmès per Instagram TV per facilitar-ne l’accés en directe i en diferit. • Missatge central: el feminisme com a motor transformador que integra lluites socials, de classe i d’igualtat. "El feminisme és el moviment més transformador, en el sentit que engloba totes les lluites." • De la paritat formal a l’empoderament real: cal garantir que els llocs de poder (presidències i portaveus de grups, comissions) reflecteixin la paritat, no només les llistes cremallera. • Objectiu: igualtat efectiva, amb continuïtat i passos concrets més enllà de les quotes. Nova planificació educativa a Sant Just Proposta i criteris • ERC proposava un Institut-Escola al barri de Mas Lluí per reduir mobilitat innecessària i crear teixit de barri. • Nou marc del decret d’admissions: els centres han d’assemblar-se al seu entorn. Es planteja que l’Escola Martí i Pol (tot i ser de Sant Feliu i a tocar de Sant Just) incorpori Mas Lluí a la seva planificació per evitar desplaçaments. • Conseqüència: si Martí i Pol cobreix la primària de Mas Lluí, ja no caldria un Institut-Escola allà; però sí més oferta de secundària a Sant Just. Opció preferent per a la secundària • Prioritzar un Institut-Escola a l’entorn de l’Escola Montserrat, ampliant l’illa educativa (0-3, primària i 12-16) i aprofitant sinergies amb la nova Escola Bressol. • L’Ajuntament ha demanat per escrit a la Generalitat estudiar aquesta opció i que el veïnat de Mas Lluí tingui la Martí i Pol com a centre de primària de referència. Romanent de tresoreria i pla d’inversions 2019-2023 Xifres i posició • Romanent 2020: 7 M€; s’hi destinen 3,4 M€ a inversions del pla. • ERC recorda que el romanent és un ingrés puntual i s’ha de vincular a despesa puntual (inversions), evitant finançar-hi despesa estructural. Alertes i condicionants • Alertes sobre partides com 40.000 € en cultura i 100.000 € en personal amb romanent: risc de consolidar despesa estructural sense finançament estable. • Compromisos: suport a inversions àmpliament reclamades (p. ex., 2a Escola Bressol, camp de futbol), però condicionant: - • Millores integrals: no fer un 2n camp de gespa artificial sense nous vestidors adequats al volum actual d’usuaris. - • Accelerar execució d’obres i calendaris. Residus, nous contenidors i modificació del contracte Motius de l’abstenció d’ERC • Contracte relativament recent: es qüestiona la necessitat d’una nova modificació dos anys després. • Demanda ciutadana: contenidors més grans i amb millores d’accessibilitat (palanca/peu). • Canvi operatiu: càrrega lateral per un sol costat; risc de passos enrere en visibilitat de passos de vianants i aparcament després d’inversions prèvies. • Impacte pressupostari: +160.000 €/any consolidats en neteja i recollida. Transparència i informació • Queixa per l’informe econòmic complet lliurat el matí del ple: dificultat real de revisió rigorosa dels preus unitaris i escenaris. Obres a la sala municipal de l’Ateneu Necessitat d’un pla d’usos • Acord amb la rehabilitació arquitectònica i la posada al dia d’instal·lacions, però exigència prèvia d’un pla d’usos clar. • L’obra ha de respondre a què s’hi vol programar: arts escèniques, dansa, música, o una combinació, i coordinació amb l’Ateneu per evitar duplicitats. • Escenaris de cost estudiats: des d’una rehabilitació mínima fins al màxim (gir de caixa escènica ~5 M€); l’opció triada és intermèdia. Es parla d’una inversió entorn 2,5 M€; cal assegurar programació estable i potent per justificar-la. La Bonaigua: revisió de tarifes Posicionament d’ERC • Compromís: no donar suport a tràmits vinculats a La Bonaigua fins que no es presenti una revisió de tarifes a la baixa per a la ciutadania. • Vies possibles (obertes a negociació): - • Més subvenció municipal a canvi de reduir quotes. - • Ajut a inversions per reduir costos i traslladar l’estalvi a tarifes. • Rebuig a allargar més la concessió; demanada una anàlisi comparativa seriosa i solucions efectives després de dos anys de converses sense proposta concreta. Conclusions • Feminisme: de la paritat formal a l’accés real al poder. • Educació: reordenar zones segons el nou decret, reduir mobilitat i ampliar la secundària al Montserrat; Mas Lluí cobert per Martí i Pol. • Hisenda: usar el romanent per inversions, vigilar la despesa estructural i complir condicionants en equipaments clau (escola bressol, camp de futbol). • Neteja i residus: cautela amb la càrrega lateral, garantir millores i transparència econòmica. • Ateneu: abans de les obres, un pla d’usos consensuat i amb ambició cultural. • La Bonaigua: prioritat absoluta a abaratir tarifes sense ampliar la concessió.
10 de maig del 2021
20'
Entrevistes de la Justa del 10/5/2021 — Mobilitat internacional juvenil a Sant Just (2021): DiscoverEU, intercanvis, voluntariats i projectes en temps de pandèmia
Resum de l'entrevista Context i convidada Aroa Carmona, educadora del Casal de Joves i responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, conversa amb la presentadora Núria al magazín matinal Just a la Fusta (10/05/2021). Estat del servei en pandèmia Implementacions aturades: els projectes aprovats no s'han pogut executar per la impossibilitat de viatjar. Augment d'assessories: més consultes de joves sobre treball a l'estranger i voluntariats, davant la davallada d'oportunitats locals. "Aquesta posada en marxa ha quedat aturada... perquè no hem pogut viatjar." Dia d'Europa i Any Europeu del Ferrocarril El servei segueix xarxes i activitats vinculades a Europa i a programes com Erasmus+ i el Cos Europeu de Solidaritat. Relació amb l'Any Europeu del Ferrocarril i el programa DiscoverEU. DiscoverEU (Interrail gratuït per a 18 anys) Què és: passis d’Interrail gratuïts per viatjar en tren per Europa durant fins a 1 mes. A qui va adreçat: joves que tenen 18 anys en el moment de la sol·licitud. Convocatòria 2021: prevista a l’octubre de 2021; viatges entre 1 de juny i 28 de febrer de 2022. Novetat: s’integra a Erasmus+, cosa que facilita l’accés i el suport des de punts d’informació juvenil. Projectes 2020–2022 del Servei 24 projectes treballats el 2020; 15 aprovats. Tipologies: 7 de cursos de formació i visites d’estudi. 1 KA2 (llarga durada) amb l’INS Sant Just i el Casal (formació formal i no formal). Voluntariat europeu: previsió d’una nova voluntària al Casal al setembre. 6 intercanvis juvenils: 3 per menors d’edat i 3 per majors de 18; possible primer intercanvi a finals de juliol (si la situació ho permet). Temàtiques prioritàries (nou Erasmus+) Medi ambient i canvi climàtic. Inclusió. Digitalització i noves feines (TIC, teletreball). Exemples d’intercanvis: estil de vida saludable i permacultura (agricultura sostenible que crea un ecosistema coherent i resilient). Diferències clau: intercanvi vs voluntariat Intercanvi juvenil: Durada curta (habitualment 8–12 dies). Centrat en una temàtica i en l’aprenentatge amb un grup internacional tancat. Multiplicació posterior al territori (aplicar el que s’ha après). Voluntariat: Durada setmanes o mesos; àmplia varietat de tasques concretes per a organitzacions. Allotjament i menjar coberts; pot ser local o internacional; es pot fer individualment o en grup. Viatges i restriccions COVID-19 Des de març de 2020 no s’han fet projectes presencials. Ús d’una web de la UE que centralitza les restriccions per país (p. ex., Re-open EU) per verificar PCR, quarantenes i colors de risc. Passaport COVID: incerteses sobre l’efectivitat per a joves (vacunació tardana) i possibles alternatives. "Això és un drama" (sobre l’heterogeneïtat de normes i restriccions). Estat d’ànim i perspectives Els joves tenen més ganes que mai; la cautela ve sobretot de les organitzacions responsables. "En el moment en què tot això recomenci, hi haurà un boom." Molts projectes aprovats i aturats es reprendran: p. ex., intercanvi amb socis d’Armènia previst per a 2022 (mateixos socis; país pot variar; places reservades als inscrits inicials). S’espera molta oferta quan reobri la mobilitat. Properes cites i informació útil Sessió informativa Casals d’Estiu: dimarts 11/05/2021, 19 h, al Casal de Joves; inscripció prèvia via web. Seguiment d’actualitzacions via Instagram del Casal i canals municipals del Servei de Mobilitat Internacional.
7 de maig del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 7/5/2021 — Pressupost i inversions a Sant Just; subvencions de mobilitat, accessibilitat i residus; reforma de l’Ateneu i nou butlletí ECO; i a Next: Sousy, fusió urbana i moda
Resum general Programa doble: primera part d’actualitat municipal de Sant Just amb Quico Ferrer; segona part, secció Next amb Yermi de Jesús entrevistant el cantant i compositor Sousy. Context i participants • Núria (presentadora del magazín Just a la Fusta) conversa amb Quico Ferrer (regidor no adscrit de Sant Just) sobre temes tractats al ple d’abril: pressupost i inversions, subvencions de mobilitat, accessibilitat i reurbanitzacions, neteja i residus, i reforma de l’Ateneu. També presenta el butlletí ECO i temes veïnals (cables a façanes i inseguretat). • A la segona hora, Yermi de Jesús condueix la secció Next amb el convidat Sousy (nom artístic de Mario), que explica els seus inicis, influències, estil i disciplina professional. Temes municipals (entrevista amb Quico Ferrer) Pressupost i inversions 2019–2023 • Es destinen part dels romanents de tresoreria 2020 (3,4 M€) al pla d’inversions 2019–2023, incloent l’escola bressol, remodelació de la sala de l’Ateneu i reformes de carrers. • Posició de Ferrer: aval global a la distribució entre equipaments, espai públic i mobilitat, però discrepa d’invertir 483.000 € al carrer Caçadors (baixa afluència) abans que a altres vies amb barreres arquitectòniques més urgents (Mallorca, Canigó, barri sud/centre). "Més val tard que mai" — suport a accelerar projectes tot i la proximitat electoral. Subvencions de mobilitat sostenible • D’acord amb les línies d’ajut a targetes de transport per estudiants fora del municipi i a la compra de bicicletes i patinets. • Proposta clau: obrir l’accés a més famílies (no limitar-lo a llindars d’ingressos de ~45.000 € per parella) per un foment real de la sostenibilitat. Reurbanitzacions i Pla d’Accessibilitat • Aprovacions inicials per a Caçadors, Verge del Pilar i Bonavista i diagnosi de Diputació de Barcelona sobre barreres arquitectòniques als barris. • Objectiu “Sant Just 10”: calen prop de 5 M€ per assolir una accessibilitat excel·lent. Ja s’integra accessibilitat a cada actuació, però la inversió és insuficient per al repte global. • Punts crítics: zona alta de la Miranda i Sagrat Cor (voreres trencades per arrels). Bona pràctica: carrers a cota única per facilitar el pas. "Hem de ser europeus i pensar primer en la gent" — aposta per l’accessibilitat universal com a eix de ciutat. Neteja viària i residus: contracte i nous contenidors • Canvi de model amb contenidors nous (mes grans, accessibles i higiènics) i sistema de xips (pilot a la Miranda i Canigó). Desplegament general previst al setembre. • Ferrer celebra el canvi però reclama disculpes públiques pel retard i pel disseny anterior (boques petites i ús incòmode, agreujat amb la COVID). • Clau financera: la inversió s’amortitza a 10 anys; el contracte actual acaba d’aquí a 2 anys, de manera que el futur adjudicatari heretarà la càrrega d’inversió. Demana transparència total sobre costos i condicions. Reforma integral de la sala de l’Ateneu • Projecte de reforma integral (vestidors, vestíbul, magatzem, cabina de control, acústica, coberta, ignifugació, electricitat) amb pressupost 2,5 M€ i termini previst de 15 mesos. • Diagnosi de Ferrer (professional d’obra): pressupost curt i terminis que podrien anar a ~20 mesos. Complexitat per mantenir l’essència històrica i per l’obra civil (excavacions, proximitat d’un refugi). • Falta un projecte exterior d’integració urbana: vials, convivència amb veïnat, serveis i accessos per a un ús intensiu de la nova sala. Butlletí ECO i preocupacions veïnals • Naixement del butlletí ECO (format digital amb QR): vol donar veu a la ciutadania davant instàncies lentes o no contestades. Cada número tracta neguit veïnal del moment. • Dos temes destacats: - Cables de telefonia a façana: demanda d’ordenança i actuació amb operadores per dignificar l’espai públic. - Inseguretat ciutadana: més robatoris (vidres de cotxes i robatoris amb força) a diversos barris. Propostes: més patrulles locals, més llum en carrers foscos (ja s’hi destinen romanents), i coordinació amb Mossos; si cal, reclamar a la Generalitat més recursos i places. Secció Next: entrevista a Sousy (amb Yermi de Jesús) Origen del nom artístic • "Sousy" ve de "sauce" (salsa, en anglès). Després de cantar espontàniament, li van dir: "You got the sauce, you’re the man" • Hi afegeix la M de Mario (nom real). Inicis, influències i estil • Canta "des que té ús de raó"; influències familiars: Queen, Elton John, Michael Jackson, Phil Collins; més tard hip hop (50 Cent, Eminem) i reggaeton. • Visió: fusió de gènere urbà i moda; videoclips visuals i fashion amb ritme i flow. Defineix el seu so com a "flow street work": carrer, però elegant i amb "piquete". Compondre vs. cantar, reptes i disciplina • Li agraden ambdós, però la passió és cantar en directe. Treballa de perfumista i compagina feina, estudi i gimnàs, amb disciplina i imatge professional. • Renúncies: temps lliure, festes, trobades per invertir en el projecte musical. Yermi subratlla la seva puntualitat i compromís com a model per a joves artistes. • Es planteja la pregunta sobre el single "Ella (Nota para ti)" — el temps de producció queda pendent de resposta al tall final. Cites destacades "Més val tard que mai" "Sant Just 10" (objectiu d’accessibilitat) "You got the sauce" (origen del nom artístic de Sousy) Claus a retenir • Inversió municipal: suport general amb crítiques puntuals de priorització i demanda d’accessibilitat universal (5 M€). • Residus: nou model necessari però tardà; cal explicar costos i impacte contractual (amortització a 10 anys). • Cultura: Ateneu amb reforma de fons; pressupost i terminis podrien créixer; falta pla d’entorn. • Participació: butlletí ECO per canalitzar queixes veïnals i fer-ne ressò institucional. • Next: Sousy aposta per fusió urbana + moda amb disciplina i constància com a palanques d’evolució.
6 de maig del 2021
30'
Entrevistes de la Justa del 6/5/2021 — Dia Internacional de la Dansa a Sant Just: programa de l’acte, protocols Covid i el valor terapèutic de ballar (amb Renata Ramos)
Panorama general Entrevista a Renata Ramos i París, ballarina i professora santjustenca, sobre la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Sant Just i l’impacte de la Covid-19 en l’ensenyament de la dansa. Idees clau • Acte central: celebració al parc de Iulia Quieta (Mas Lluí), amb 4 escoles i actuacions de 10 minuts per centre. • Protocols Covid: aforament limitat, mascareta obligatòria, distàncies i mesures d’higiene; escenari amb un màxim de 6 ballarines/ins simultanis. • Escola Renata Ramos: 4 coreografies d’uns 2 minuts, de nenes de 9–10 anys fins a adults (total 10’). • Origen del Dia: instaurat per la UNESCO el 1982 (29 d’abril), en commemoració del naixement d’un coreògraf francès del s. XVIII (Noverre). • Impacte al sector: mig any tancats en 12 mesos, gran caiguda d’alumnes però consolidació de classes online i model híbrid, recuperant alumnat internacional. • Valor terapèutic: la dansa com a espai de connexió i alliberament emocional, comparable a ioga/meditació, amb beneficis clars per a adolescents i adults. "És com una mena de meditació." "Show must go on." L’acte del Dia Internacional de la Dansa a Sant Just On i quan • Lloc: parc de Iulia Quieta (Mas Lluí). • Hora: presentació cap a les 18:30; actuacions des de 18:40–18:45. • Durada: ~1 hora (una mica més). Format i accés • 4 escoles, 10 minuts cadascuna (agilitat i dinamisme). • Entrades amb cita prèvia: exhaurides, però es pot veure des de fora del perímetre (plaça oberta). • Escenari amb 6 ballarines/ins màxim per normativa. Programa de l’Escola Renata Ramos • 4 peces d’uns 2 minuts. • Ampli ventall d’edats: de 9–10 anys fins a adults. Context i història del Dia Internacional de la Dansa • Creat per la UNESCO (1982) per reivindicar una art sovint considerada la “germana pobra” de les arts. • Se celebra el 29 d’abril, naixement d’un coreògraf francès del s. XVIII (associat als orígens de la dansa moderna/contemporània). Covid-19: impacte i adaptació de l’escola Del xoc inicial al model híbrid • Tancament sobtat; en 48 hores l’escola inicia classes online. • Caiguda d’alumnes i afectació econòmica severa; però recupera exalumnes d’Alemanya, EUA i Itàlia gràcies a la virtualitat. • En 12 mesos, 6 mesos tancats; actualment, presencial + online en paral·lel. Protocols en vigor a classe • 50% d’aforament, temperatura a l’entrada, sabates fora, gel hidroalcohòlic, distància i mascareta a totes les sessions. • Adults: alguns esperen vacuna o classes sense mascareta per tornar; infants i adolescents, més adaptats. Efectes en l’alumnat i valor terapèutic Adolescents i casal d’estiu • Reobertura parcial al juny i casal al juliol amb mesures; famílies agraeixen la reactivació emocional de fills i filles. • Símptomes freqüents: aïllament i ús intens de pantalles; la dansa reactiva sociabilitat i ànim. Benestar i connexió • La dansa, com el ioga/meditació, focalitza el cos i el moviment; genera endorfines i afavoreix la desconnexió dels problemes a través de la connexió amb un/a mateix/a. Logística i espais • A Sant Just, el Dia de la Dansa s’ha fet anteriorment a la plaça Malaret i a la plaça Maragall; enguany, estrena al Mas Lluí (Iulia Quieta). Altres (programació i anunci) • Cortineta musical i identificació de l’emissora; anunci municipal: nou model de recollida de residus amb contenidors d’orgànica i resta que s’obren amb targeta. Cronologia express • 0–32s: Presentació i context. • 79–112s: Horaris i format de l’acte. • 112–175s: Programa de l’Escola Renata Ramos i límits d’escenari. • 176–257s: Origen del Dia Internacional de la Dansa. • 257–355s: Canvis logístics, ubicacions i accés del públic. • 355–530s: Impacte de la pandèmia i classes online/híbrides. • 530–726s: Alumnat, casal i valor terapèutic de la dansa. • 727–884s: Protocols actuals i adaptació de les alumnes. • 931–1111s: Música/identificació i anunci municipal. • 1112–1809s: Coda i repeticions de tancament.
5 de maig del 2021
23'
Entrevistes de la Justa del 5/5/2021 — 70 anys de l’Orfeó Enric Morera: exposició a Can Ginestà, l’estendard restaurat i la memòria d’Els Segadors
Panorama general Punts clau • Celebració del 70è aniversari de l’Orfeó Enric Morera amb una exposició històrica a Can Ginestà (6 de maig – 11 de juny de 2021). • Eixos destacats: reconeixement als cantaires i directors, la primera gravació d’Els Segadors (1976), i la història de l’estendard (1953), recentment restaurat. • Tast musical a la inauguració: peces en català, italià i l’“Hallelujah” de Cohen. • Orígens: impuls de Josep Piquet, amistat amb Enric Morera (que autoritza el nom), trasllat a l’Ateneu i benedicció de l’estendard (1953). • Activitat coral: calendari anual consolidat (Música Coral – FCEC, fi de curs, 11 de setembre, intercanvis, Concert de Nadal). • COVID-19: aturada el març 2020 i adaptació d’assajos (distàncies, mascareta, durada i horaris); el 2021 es recuperen la majoria d’activitats. "El que fem millor nosaltres és cantar." L’exposició del 70è aniversari Objectiu i enfoc • Reconeixement a les persones que han cantat, dirigit i ensenyat música a l’Orfeó durant 70 anys. • Doble lectura: cronològica però amb focus temàtics en moments clau (p. ex. mestre Antoni Coll, estendard, gravació d’Els Segadors). Continguts destacats • Primera gravació d’Els Segadors (1976) després de la Guerra Civil: espai específic a l’exposició. • L’estendard/senyera: beneït el 1953; peça central amb història pròpia i restauració al Museu Tèxtil de Terrassa. • Fotografia final del cor actual (Orfeó Enric Morera i Coratge) en concert de Nadal recent. Orígens i evolució de l’Orfeó Naixement i nom • 1951: trobades a casa de Josep Piquet (pagès, músic i promotor) cantant cançó catalana (molta d’Enric Morera). • Crecement: l’“efecte crida” obliga a cercar espai i identitat. • 1953: pas a l’Ateneu com a secció coral i inauguració de l’estendard. Intercanvis i repertori • Tradició coral catalana (p. ex. “L’Empordà”, “Les muntanyes del Canigó”), amb aportacions de cada director. • Internacionalització: intercanvis (p. ex. Montfalcone – Itàlia, Coral Hermes Grion); incorporació de repertori en italià. Calendari d’activitats i comunitat • Música Coral (FCEC): ronda al carrer (febrer/març). • Concert de fi de curs amb corals convidades. • Diada Nacional (11-S): participació alterna amb altres cors del municipi. • Intercanvi (octubre): anada i tornada amb un altre cor. • Concert de Nadal a l’església de Sant Just. Impacte de la COVID-19 • Març 2020: aturada total per l’estat d’alarma. • Retorn progressiu: distància entre cantaires, mascareta, assaigs més curts i avançats d’horari pel toc de queda, i en espais diversificats per no concentrar 43 persones. • 2021: recuperació de la major part del pla d’activitats. Agenda i activitats especials • Exposició: del 6 de maig a l’11 de juny de 2021, al celler de Can Ginestà. • Tast musical a la inauguració: una peça en català (“Sense vent”, d’origen noruec), una en italià (“La verge de la Xina/dels cims”) i l’“Hallelujah” de Leonard Cohen. • Xerrades: - 14 de maig, 19:00 (Ateneu, Sala del Cinquantenari): història de la gravació d’Els Segadors. - 21 de maig, 19:00 (Celler de Can Ginestà): la història i restauració de l’estendard, amb historiador i la restauradora. • Visites guiades per cantaires, amb component pedagògic i un quadern amb el llistat alfabètic de cantaires (per actualitzar contactes i convocatòries, p. ex. concert d’aniversari). Dades i xifres • Membres actuals: fins a 43 cantaires (quan la situació sanitària ho permet). • Històric: 395 registrats (probablement entre 400–500 al llarg de la història). • Direcció musical: una dotzena de directors al llarg de 70 anys (p. ex. Teo Roure, Ricard Macià, Emili Fortea, Jofre).
4 de maig del 2021
13'
Entrevistes de la Justa del 4/5/2021 — Entrevista a Mercè Salom sobre el seu primer poemari “No, gràcies, faig tard” (Ràdio Desvern, 4 maig 2021)
Resum de l’entrevista Context Dimarts 4 de maig de 2021, al magazín matinal “Just a la Fusta” de Ràdio d’Esvern, s’entrevista la santjustenca Mercè Salom —escriptora, artista, dramaturga i documentalista— arran de la publicació del seu primer poemari, “No, gràcies, faig tard” (Editorial La Gamberra). Punts clau Primer poemari de Mercè Salom: “No, gràcies, faig tard”, publicat per La Gamberra. Origen del projecte: període d’escriptura intensa fa 6–8 anys, amb uns 400 poemes; el llibre en recull aproximadament 40. Inspiració principal a Berlín (zones de Kreuzberg i Neukölln, vora el canal); també poemes escrits a Barcelona, Sant Just i en viatges per feina amb Desigual. Temàtiques centrals: vida, mort i amor, tractades en clau poètica i amb un caràcter intimista que “se t’escapa de les mans”. Estructura del llibre: 5 blocs temàtics; el primer gira entorn de la inspiració i el “primer cop” que arriba la poesia. El títol sorgeix d’uns versos d’un poema del quart bloc, vinculat a la mort. Lectura d’un poema en antena i defensa d’una interpretació oberta: la poesia és un “mirall intern” que canvia segons l’estat del lector. Procés editorial: connexió fluida amb La Gamberra (sota Tremendes), enfoc en poesia jove en català. Trajectòria híbrida: llicenciada en Belles Arts; combina projectes artístics i audiovisuals amb la feina a la farmàcia familiar; associació Malseriosa Films i documental en muntatge a Berlín; formació en artteràpia, escenografia i direcció. Projectes nous: llibre col·lectiu a vuit mans sobre rituals per a la vida moderna amb opcions d’autopublicació. Cita destacada "Qui serà el següent? Qui alçarà les cames i s'incorporarà? Recollirà tots els casquets d'errors i traïcions, i d'ells em farà foguera? Qui riurà tot enfollit de mi, i en un breu sospir passaré a ser oblit, mentre l'ombra li amanyaga el llom i la cara se li omple de vespre." Dades del llibre Títol: “No, gràcies, faig tard” Autoria: Mercè Salom Gènere: Poemari Editorial: La Gamberra (ecosistema Tremendes) Contingut: selecció d’uns 40 poemes d’un corpus de ~400 Estructura: 5 blocs per temàtiques Origen del títol: versos d’un poema del bloc 4 relacionat amb la mort Temes i imatges recurrents Connexió amb l’aigua i el canal de Berlín com a espai de contemplació i escriptura Dialèctica vida–mort–amor com a nucli La poesia com a experiència personal i mutable La cerca de la veu pròpia i l’inspiració Mobilitat i viatge com a context creatiu Trajectòria i projectes Llicenciada en Belles Arts; experiència en documental, escenografia, direcció i artteràpia Associació audiovisual: Malseriosa Films; documental pendent d’estrena Feina combinada amb la farmàcia familiar a Sant Just Proper llibre: rituals per a la vida moderna (projecte a vuit mans, vies d’autopublicació) Publicació i Sant Jordi 2021 Llibre disponible des de mitjans d’abril 2021; autora a Berlín en muntatge de documental Participació limitada a Sant Jordi per PCRs i logística de viatge Conclusió Un debut poètic madurat en el temps, arrelat a la experiència vital i a espais concrets de Berlín, que aposta per la intimitat, l’obertura interpretativa i una estructura temàtica clara. Paral·lelament, Mercè Salom manté una trajectòria multidisciplinària i presenta nous projectes literaris i audiovisuals.
3 de maig del 2021
25'
Entrevistes de la Justa del 3/5/2021 — Romanent i inversions, residus amb targeta, reforma de l’Ateneu i mobilitat — amb la polèmica de La Bona Aigua: balanç del ple d’abril a Sant Just
Context de l’episodi Entrevista al magazín matinal “Justa, la fusta” de Ràdio d’Esvern (dilluns 3 de maig de 2021) amb Josep Maria Cortés, regidor de Junts per Catalunya a l’oposició de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Conversa centrada en els temes clau del ple municipal d’abril. "Dóna la sensació que anem rectificant i tard." Temes clau del ple (visió general) Romanent i inversions (3,4 M€): Junts s’afanya a remarcar l’abstenció per manca de criteris transparents en la tria de carrers a arreglar i per l’absència d’un pla comercial clar que connecti inversions i reactivació econòmica. Reactivació econòmica i teixit productiu: alerta per la pèrdua d’activitat industrial i la necessitat de definir eixos comercials per mantenir la identitat local. Punts positius d’inversió: connexió del carrer Ponce de León amb Mas Lluí i segona escola bressol; es reclama més celeritat (projecte anticipat i terminis). Neteja viària i residus: suport al canvi de contenidors i al sistema de càrrega lateral per evitar avaries del lector de targeta i millorar accessibilitat i higiene; cauteles sobre la reducció de bateries, la logística i la freqüència d’obertura per targeta. Ateneu (sala municipal): vot favorable a la millora, però crítica al cost global (~4 M€) sense tenir definits els usos futurs; es demana prioritzar necessitats reals i accessibilitat eficient. Mobilitat sostenible: acord amb ajuts a targetes d’estudiants i a patinets/bicis elèctriques per a joves, amb el matís d’obrir-ho també a desplaçaments interns i valorar bicicletes convencionals. La Bona Aigua (servei d’aigües): revisió de preus vinculada a l’IPC i denúncia de tractes de favor (recurs per 100.000 €) i mancances de compliment de la concessió; s’esperen rectificacions municipals. Benestar laboral municipal: el Comitè Conjunt exposa riscos psicosocials i desorganització; es reclama organigrama clar i atenció prioritària al benestar del personal. Ple presencial: prudència i coherència amb les mesures sanitàries; valoració positiva del format telemàtic mentre persisteixin limitacions. "Què vols fer d’aquesta sala? Primer saber què vols que sigui i després planteges l’obra." Anàlisi per blocs Pressupost i romanent d’inversions • Posició: abstenció per una suma de motius. • Clau: cal un rànquing objectiu de carrers a arranjar i un pla comercial per orientar la inversió cap a la reactivació econòmica. Teixit productiu i identitat • Alarmes per la sortida d’empreses i la pèrdua de teixit industrial. • Defensa d’una identitat pròpia de Sant Just, evitant esdevenir un «barri» més de la metròpoli. Punts d’acord dins les inversions • Ponce de León com a eix de connexió amb Mas Lluí. • Segona escola bressol per cobrir el dèficit de places; es demana accelerar projectes i terminis. Neteja viària i residus (contenidors i targeta) • Suport a la càrrega lateral per evitar avaries del lector i millorar higiene i accessibilitat. • Precaucions: menys bateries de contenidors pot allunyar punts; freqüències d’obertura limitades poden saturar els contenidors i requerir redimensionament. Reforma de la sala de l’Ateneu • Inversió agregada prevista d’uns 4 M€ (compra, obres i sostenibilitat). • Demanda prèvia de definició d’usos (local vs circuits professionals) per prioritzar intervencions. • Exemples crítics: baixar vestíbul i lavabos al soterrani (cost alt); ascensor i flux de persones amb mobilitat reduïda durant la mitja part. Mobilitat sostenible • Acord amb ajuts a transport públic d’estudiants i a micromobilitat elèctrica. • Matís: obrir criteris a desplaçaments dins Sant Just i considerar bicicletes convencionals segons distàncies i climatologia. La Bona Aigua • Revisió de preus per IPC (descens) i abstenció. • Denúncia de possibles irregularitats (recurs per 100.000 €) i demanda de rectificació municipal. Benestar laboral i organització • Informe de riscos psicosocials: estrès per ordres difuses i manca de priorització. • Exigència d’un organigrama explícit i comunicat; atenció al benestar emocional com a part de la salut laboral. Ple presencial i mesures COVID-19 • Crida al sentit comú: si es demanen restriccions als veïns, cal coherència al ple. • El format telemàtic funciona i evita aglomeracions de llarga durada. Conceptes clau Romanent de tresoreria: estalvi acumulat que ara es pot destinar a inversions. Càrrega lateral: sistema de recollida que evita cops a la tapa i protegeix el lector de targeta. Bateries de contenidors: agrupacions de contenidors en un mateix punt. Riscos psicosocials: factors organitzatius que poden generar estrès o malestar al treball.
30 d’abr. del 2021
26'
Entrevistes de la Justa del 30/4/2021 — Romanent i Pla d’Inversions, Reglament del Nomenclàtor, Ajuts a la Mobilitat, Canvi de Contenidors i Reforma de la Sala de l’Ateneu a Sant Just
Visió general del ple Ple municipal amb diversos punts clau. Destaquen: la modificació del pressupost per invertir 3,4 M€ del romanent de tresoreria 2020, l’aprovació inicial del reglament del nomenclàtor, les bases d’ajuts per fomentar el transport públic i la mobilitat sostenible, la modificació del contracte de residus per canviar els contenidors i l’aprovació inicial del projecte de reforma de la Sala Municipal de l’Ateneu. "dibuixar el Sant Just del demà" 1) Modificació del pressupost i Pla d’Inversions 2019-2023 Objectiu i context • Canvi normatiu que permet destinar romanent a inversions (en lloc de deute). • Assignació de 3,4 M€ a diverses partides per redefinir i calendaritzar el Pla d’Inversions 2019-2023. • Enfoc en complir el PAM i les necessitats actuals i futures del municipi. Àmbits prioritzats • Educació: nova escola bressol i reformes a l’Escola Montseny (lavabos) i altres centres. • Cultura: posada en marxa d’un centre cívic, millores a Can Ginestar i com a gran projecte, la Sala de l’Ateneu. • Esports: ampliació del camp de futbol. • Seguretat: policia local, càmeres lectores de matrícules. • Espai públic i mobilitat: reurbanitzacions, millores d’enllumenat, carrils bici (Ponce de León) i passera de Mas Lluí. • Sostenibilitat: actuacions transversals per millorar la mobilitat i l’eficiència. Impacte • Execució del PAM i del Pla d’Inversions amb visió de futur. • Infraestructures i equipaments més moderns, accessibles i sostenibles. 2) Reglament del Nomenclàtor municipal Què s’aprova • Aprovació inicial d’un reglament que crea una comissió per avaluar i proposar noms de carrers, places i equipaments. • Inclusió d’una perspectiva de gènere per incrementar la presència de noms femenins. • Possibilitat de participació ciutadana a criteri de la comissió. • Participació de persones expertes (p. ex. del Centre d’Estudis), més enllà del personal municipal. Per què importa • Més consens i transparència en el nomenclàtor. • Equitat simbòlica i reconeixement a figures locals i dones. • Enforteix la identitat i la memòria col·lectiva. 3) Ajuts per al transport públic i la mobilitat sostenible Línies d’ajut • Foment del transport públic per a estudiants (a partir de 16/18 anys) que cursen estudis reglats fora del municipi: suport a la compra de títols/bitllets. • Impuls als vehicles de mobilitat personal (VMP) per a menors de 30: compra de patinets i bicis elèctriques. Criteris i tramitació • Criteris de renda de la unitat familiar per modular la intensitat de l’ajut. • Aprovació inicial de les bases amb exposició pública prèvia a l’aprovació definitiva. • Objectiu: reduir l’ús del cotxe i la moto, augmentant el transport públic i els VMP. 4) Neteja viària i residus: canvi de contenidors Què canvia • No es renuncia al model de contenidor amb xip. • Canvi de morfologia: contenidors més grans i accessibles per millorar la recollida. • Modificació del contracte aprovada per activar el desplegament. Impacte • Millora del servei de recollida i facilitació de l’ús per al veïnat. 5) Sala Municipal de l’Ateneu: rehabilitació integral Línies mestres del projecte • Mantenir l’essència i la fisonomia (platea, balconades, grades), però amb so i llum moderns. • Accessibilitat i confort millorats (per públic i artistes; camerinos nous). • Polivalència: cadires abatibles, platea aplanable per balls, sopars i presentacions. "respectem la sala però alhora la dotem d’unes capacitats..." Obres previstes i calendari • Substitució de la coberta d’Uralita i encavellades noves. • Vestíbul reconfigurat i lavabos al soterrani; reforma integral de la sala i camerinos. • Durada estimada: 15–16 mesos (subjecta a imprevistos). Governança i usos • Pla funcional i d’usos per definir programació, públics i freqüència. • Voluntat de programació de qualitat i d’involucrar l’Ateneu Santjustenc com a actor clau. Tancament • Punts aprovats de gran abast que es perllongaran en les setmanes, mesos i anys vinents. • Seguiment previst a mesura que es despleguin inversions, ajuts i obres.
29 d’abr. del 2021
26'
Entrevistes de la Justa del 29/4/2021 — Sota Pont: muralisme experimental, perifèria i límits del grafiti amb Xeon Town Kids (B.Murals, Nau Bòstic)
Visió general Entrevista a Víctor Vallès i Jan Vallverdú (Xeon Town Kids) al magazín matinal Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Parlen de l’exposició Sota Pont a B.Murals (dins la Nau Bòstic, La Sagrera), el seu enfocament de muralisme i art urbà, el treball en espais perifèrics i el debat sobre el grafiti. "A Sota Pont no hi ha cap mural; és tot instal·latiu" "No busquem simplement una decoració" "El que ens enduem a casa és una foto" "Hi ha com aquest buit legal" L’exposició “Sota Pont” (B.Murals, Nau Bòstic) Concepte i enfocament • Trasllat de la metodologia del carrer a la galeria: treball col·lectiu, resposta al context i experimentació. • Caràcter experimental: aplicació de pintura a medis no 2D (instal·lació i escultura), fugint del mural tradicional. • Peça central: gran estructura que fa de xopluc/paraigües per a escultures, com un “sostre” sota el qual “passen coses”. • Referents i joc conceptual: broma interna “Under the Brook” inspirada en el moviment expressionista de Die Brücke i el motiu del pont. Dades pràctiques • Visible fins al 29 de maig. • Horari: dimecres a dissabte, 11:00–19:00. • Lloc: B.Murals (espai expositiu dins la Nau Bòstic, La Sagrera, Barcelona). Muralisme: més enllà de decorar Visió del col·lectiu • Voluntat estètica pròpia i exploració de la superfície plàstica en gran format. • No és decoració: sovint obres barrueres o agressives que no busquen “quedar bé”, sinó expressar una idea i el seu llenguatge. • Impacte en l’espai: intervenir espais deixats o abandonats els aporta color i personalitat. Terreny de joc: perifèria i espais deixats On pinten i per què • Sota ponts i perifèria de Barcelona: grans superfícies, tranquil·litat i menys trànsit de gent. • Objectiu principalment personal: es pinta per ells; el que queda sovint és la documentació fotogràfica. • Diferència amb el grafiti “de nom”: no juguen a la lògica de repetir el tag com fa la publicitat; prefereixen llocs mig deixats. Legalitat i recepció • Límit legal: encara que no molesti, no sempre està permès; han rebut multes. • Acceptació social: expectatives de “flors i colors” xoquen amb propostes més experimentals; tensions en convocatòries. B.Murals i Nau Bòstic Paper de les institucions • B.Murals: centre d’art urbà que dinamita activitats i gestiona l’espai expositiu dins Nau Bòstic. • Connexió: a través d’una convocatòria; van presentar portfoli de pintades en fàbriques i van ser convidats a exposar. • Orientació: els van animar a no fer una mostra comercial de quadres, sinó una instal·lació alineada amb el seu treball col·lectiu. Continguts i producció de “Sota Pont” Què s’hi veu • Instal·lació + escultures, sense mural pintat. • Estructura-paraigües que recull i protegeix les peces, evocant l’arquitectura d’un pont i el que “passa sota”. Procés i calendari • Mural exterior a la Nau Bòstic al gener (convocatòria guanyada) i 1 mes d’ideació de l’expo. • 2 mesos intensos de taller per produir la instal·lació. • Durada de l’expo: aproximadament mes i mig (fins al 29 de maig). Trajectòria i identitat de Xeon Town Kids Orígens i evolució • Grup d’amics de Sant Just (4 de Sant Just i 1 del Masnou) que comencen a la Riera de Sant Just. • Segona exposició com a col·lectiu (la primera, a l’espai de la Carme Malaret a Sant Just, fa un parell d’anys). • De la pintura cap a escultura, instal·lació i vídeo; mantenen la pintura com a línia forta però sumen disciplines. • Fora de l’escena de grafiti central (Barcelona ciutat): prefereixen espais perifèrics i abandonats. Condicions laborals • Precarietat del sector a Catalunya i Espanya; compaginen amb altres feines i aspiren a viure de l’art. Localització d’espais • Metodologia: observar el paisatge urbà, Google Maps per guardar punts, boca-orella i rutes en tren. • Criteri: llocs amb buit legal (p.ex., murs d’autopistes) on no molesta i es pot treballar amb calma. Grafiti vs street art • Defensen el valor del grafiti i la seva capacitat de trencar l’“afredor” del ciment. • El grafiti té múltiples variants estilístiques i pot ser molt innovador. • Legalitat ≠ valor artístic: hi ha street art legal amb menys força que algunes accions de grafiti il·legal. Xarxes i nom del col·lectiu • Es poden seguir a xarxes socials com a col·lectiu. • Origen del nom: bateig informal del grup d’amics als 15–16 anys; amb els anys ha quedat com a identitat pública. Apunt final • Tanca el programa una peça musical: “Vicio a domicilio” (lletra en castellà) sobre el món del repartiment a domicili.