Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

889-900 de 2109

4 de juny del 2020
24'
Entrevistes de la Justa del 4/6/2020 — Tornada del futbol a Sant Just: protocols i casals d’estiu, sense llum verda municipal i polèmica amb la Federació Catalana + tema "La vida és nostra" i conte "Así es mi corazón"
Entrevista a Pep Palacios (Atlètic de Sant Just) Context i reunions amb l’Ajuntament • Dues reunions virtuals amb el regidor d’Esports (dimarts i divendres) per coordinar la tornada a l’activitat al camp de futbol i els casals d’estiu. • Crida a la responsabilitat compartida: l’Ajuntament com a gestor d’instal·lacions i les entitats com a usuàries. "Hem de tenir respecte, però no podem tenir por a tornar a la normalitat." Protocols, calendari i retorn progressiu • Demanen protocols clars alineats amb la normativa superior (Generalitat, Govern d’Espanya i el BOE), dates i condicions concretes per reobrir. • Referència al context europeu: reobertures i risc gestionat; cal evitar la paràlisi per por. Proposta de campus i necessitats de les famílies • El club va oferir un campus gratuït al juny per conciliar quan no hi havia escola i el teletreball o feina presencial dificultava la cura dels infants. • Objectiu: benefici psicològic i social dels infants (federats i no federats), amb activitats sense contacte i distàncies. Marc legal a la fase 2 (esport federat a l’aire lliure) • Segons el BOE: a fase 2 es permeten entrenaments a l’aire lliure sense contacte per a esport federat, amb: - Monitors equipats i formació en seguretat i salut (acreditacions en tràmit). - Distància de 2 metres, ús de mascareta quan calgui i sense vestidors. - Tasques individuals amb pilota i espais senyalitzats (com s’ha fet als parcs). "El dia 8 estem en disposició ja de poder complir [els protocols]." Sense llum verda municipal (encara) • L’Ajuntament encara no ha autoritzat l’inici; vol "110% de seguretat". El club ho entén i aposta per paciència i prudència. Casals d’estiu: dates i format • Previst iniciar el 22 de juny fins al 31 de juliol (6 setmanes): - Matins: casals més de lleure (edats petites). - Tardes: casals de tecnificació (edats més avançades). • Protocols d’higiene i desinfecció aplicats i declaració responsable Covid per part de les famílies. Polèmica amb la Federació Catalana de Futbol (FCF) • El club denuncia una decisió "totalment discriminatòria": la FCF declara nula la competició de futbol base, mentre que a la resta de territorials (i per a l’amateur) s’aplica ascens dels primers i sense descensos. • Argument de la FCF (formatiu) considerat incoherent, ja que el futbol base també té divisions per nivells. • L’Atlètic de Sant Just té 3 equips líders que no serien reconeguts com a campions; han presentat recurs i s’ha creat una plataforma amb centenars de clubs. "Jo ho veig totalment discriminatori... No sé si la Federació Catalana tirarà marxa enrere, però seria el millor." • Si no prospera el recurs, la temporada vinent del futbol base arrencaria amb les mateixes divisions d’aquesta passada. Tema musical • Presentació i emissió de la cançó de David Ross, "La vida és nostra", composta arran del confinament. • Lletres d’esperança i coratge: "la vida és nostra", "farem història", avançar contracorrent amb el cor obert. Conte de la Maribel: "Así es mi corazón" • Narració infantil sobre educació emocional: el cor com una caseta on conviuen emocions diverses. • Exemples: alegria (cor com una estrella), aventura (cor valent fins als núvols) i ràbia (cor que "patalleja"). Idees clau • Tornada segura: protocols, distàncies i entrenaments sense contacte per a esport federat en fase 2. • Casals d’estiu del 22/06 al 31/07, matins de lleure i tardes de tecnificació. • Sense llum verda municipal encara; aposta per prudència i responsabilitat. • Conflicte FCF: nul·litat al futbol base considerada injusta; recurs interposat.
3 de juny del 2020
20'
Entrevistes de la Justa del 3/6/2020 — Casal Popular La Sala: autogestió i xarxa comunitària a Sant Just + conte «Les golfes de l’àvia»
Resum de l’episodi Entrevista amb la Clara Granados (Casal Popular La Sala) Objectiu central: crear un casal popular com a punt de trobada d’entitats i veïnat per revitalitzar la vida comunitària de Sant Just i evitar que esdevingui una “ciutat dormitori”. Origen i evolució: el col·lectiu comença a reunir-se el desembre passat; al febrer obren xarxes socials i passen de la teoria a la pràctica amb presentacions públiques i un vídeo de presentació amb suport d’entitats locals. Relació amb entitats: el nucli impulsor ja inclou persones d’entitats diverses; estan teixint una xarxa i convidant-les a participar del projecte. Model de governança: projecte autogestionat i autoorganitzat, sense dependència de l’administració. “Volem un casal autogestionat i autoorganitzat, sense dependre d’institucions.” Valors i ideari: Feminista Anticapitalista Antiracista Ecologista Antifeixista “Som feministes, anticapitalistes, antiracistes, ecologistes i antifeixistes.” Activitats i vida al poble: més que “noves activitats” concretes, defensen cohesió, coordinació i que les propostes neixin del poble i les seves entitats. Volen xarxa comunitària i espais vius, oberts i no anònims. COVID-19 i calendari: la pandèmia ha aturat tràmits (constitució com a entitat i local). Prioritats immediates: Tancar constitució i cessió/lloguer del local (ja en tenen un de “bastant vist”). Cicle de xerrades al juny (format virtual) sobre el poble i el COVID-19, en col·laboració amb el Seminari Taifa. La Festa Major es valorarà més endavant, un cop reactivats. Sòcies i finançament: Encara no han obert campanya de sòcies; primer volen fer difusió perquè el projecte sigui sentit com a propi. Nucli actiu d’unes 10–15 persones. Finançament mixt: quotes de sòcies i autogestió d’activitats (ex. dinars populars: la part no destinada a costos ajuda a sostenir el casal). Les activitats culturals es volen gratuïtes; el que es paga (menjar/beguda) sosté el casal. Contacte i canals: Twitter, WhatsApp, Instagram, Facebook i Telegram. “Ens trobareu com a ‘Casal Popular La Sala’ a les xarxes; DM o missatge públic, com vulgueu.” Secció final: conte infantil “Les golfes de l’àvia” (Maribel Pomar) La Cèlia, empipada per perdre’s la festa de Carnestoltes de l’escola, visita el poble el cap de setmana. Amb la seva cosina Teresa, pugen a les golfes de l’àvia i hi descobreixen tresors de roba antiga de quan les mares eren joves. Es disfressen totes plegades i esclaten de riure, convertint la tarda en una festa improvisada que els retorna l’esperit de Carnestoltes. “Va ser així com les quatre juntes van passar la resta de la tarda disfressant-se…”
2 de juny del 2020
21'
Entrevistes de la Justa del 2/6/2020 — Tarifació social i ajuts per a l’escolarització 0-3 a Sant Just (Entrevista a Gina Pol)
Resum executiu S’aprova la tarifació social per a l’Escola Bressol Marrex i s’estén l’ajut econòmic a totes les escolaritzacions 0-3 (públiques, privades i d’altres municipis) de famílies empadronades a Sant Just. L’import a pagar o a rebre depèn de la renda familiar i de les càrregues familiars; hi ha topalls de renda per garantir un ús equitatiu. Objectius: universalitzar l’accés a l’etapa 0-3, millorar la conciliació i reduir desigualtats. Tramitació en curs (informació pública i aprovació prevista al ple de finals de juny 2020). Context d’incertesa per la Covid-19. "L’educació 0-3 no és obligatòria, però és una etapa formativa important." Què és la tarifació social i com s’aplica? Ajusta el cost del servei segons renda i nombre d’infants a càrrec. A l’Escola Bressol Marrex (preu de referència: 215 €/mes), algunes famílies pagaran menys (p. ex. 200 €, 190 €, 180 €…). Si l’infant va a una escola bressol privada o d’un altre municipi, la família rep un ingrés mensual amb la diferència que li correspon. Sempre amb topalls de renda: les rendes altes no reben ajut. Beneficiaris i procediment Famílies empadronades a Sant Just amb infants escolaritzats a qualsevol escola bressol 0-3 (Marrex, privades del municipi o d’altres municipis). Cal sol·licitar l’ajut el primer mes d’escolarització. L’Ajuntament abona un 60% inicial i, un cop validada la matrícula i l’assistència, paga l’import mensual íntegre fins a final de curs. Renovació simplificada si l’infant continua al mateix centre l’any següent. Objectius clau Universalitat d’accés a serveis educatius 0-3 en funció de la situació socioeconòmica. Augmentar la taxa d’escolarització 0-3 (actualment al voltant del 45%). Conciliació i igualtat de gènere: evitar que la cura recaigui únicament en la mare; el teletreball ajuda però té limitacions. Calendari i tramitació Fase d’informació pública (10 dies) i posterior aprovació prevista al ple de finals de juny de 2020. S’ha treballat la competència municipal en etapa no obligatòria i l’estudi econòmic de cobertura. Imports orientatius i eina de càlcul Preu de referència a Marrex: 215 €/mes. La calculadora web de Marrex mostra l’import reduït segons renda i càrregues (p. ex. pagar 198 € en lloc de 215 €). Per a centres no Marrex, l’ajut és l’ingrés de la diferència corresponent al compte de la família. Es preveu una calculadora específica per a ajuts fora de Marrex. Context Covid-19 i incerteses Possibles reduccions de ràtio, increment de costos i dificultats organitzatives al setembre. En 0-3 és inviable combinar virtual i presencial; caldrà veure l’evolució sanitària i la resposta de les famílies. Canvis de situació i ajuts complementaris Aquest primer any no hi haurà revisió intraanual de renda per canvis menors. Si hi ha un sotrac important (p. ex. atur sobtat), es poden activar altres ajuts de serveis socials (llibres, ordinadors, etc.). Àmbit territorial dels centres Ajut obert a escoles bressol de fora del municipi si la família està empadronada a Sant Just. Es busca l’equilibri entre el suport a les famílies i l’ecosistema local d’escoles bressol. Possibles extensions Voluntat d’estendre la tarifació social a cultura i oci (p. ex. música, arts plàstiques) per modular quotes segons renda. Dades i cobertura potencial Infants 0-3 a Sant Just: ~790. Amb una escolarització del 45%, potencial ~355 infants. Places de la bressol municipal (Marrex): 106. La foto real de cobertura es preveu entre octubre i novembre; s’impulsarà campanya informativa pública i amb centres.
29 de maig del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 29/5/2020 — Pacte Idiota: nou muntatge de carrer d’Hermanaspicohueso, suport de Fira Tàrrega, identitat creativa i futur de la cultura + conte infantil “La Balena”
Context i invitats • Entrevista del 29/05/2020 amb la Gala Peire i en Diego, membres d’Hermanaspicohueso, presentada per la Núria. Nou projecte: “Pacte Idiota” (muntatge de carrer) Temàtica i punt de partida • Inspirat en textos atribuïts a “Hacking Bay” (TAS) i en una corrent de pensament antiga per reflexionar sobre el sobrecontrol i la vigilància (mòbils, càmeres, dades) i la idea de llibertat. • La peça imagina una religió fictícia i una litúrgia pública: una “missa falsa” a plaça, irreverent, còmica i patètica (amb registre de clown). “Idiota” (segons l’ús grec antic) designava qui renuncia a participar en drets/obligacions del ciutadà; resignifiquen “idiota” com a gest d’oposició al sistema i pensament propi. Calendari i procés • Procés de creació lent; estrena prevista entre el 1r i 2n trimestre de 2021. • Format urbà/de carrer, pensat per ser multitudinari en una plaça (si les condicions ho permeten). • Suport i acompanyament de Fira Tàrrega (modalitat Guaret): 2 anys d’acompanyament i visibilitat en xarxa professional. Recerca i ficció/realitat • Investigació alimentada durant el confinament amb el suport de filòsofes/investigadores amigues, barrejant fonts reals i ficció de manera que “mai se sabrà del tot què és què”. Identitat i llenguatge de la companyia Metodologia i segell • Cada projecte tria eines i formats ad hoc (relació amb el públic, dispositius escènics), evitant repetir fórmules per mantenir la recerca i el joc. • Gairebé sempre hi ha trencament de la quarta paret, realisme performatiu (elles mateixes en escena) i una capa de clown/patètic artesanal. “Excalibur i altres històries d’animals morts” Recepció i impacte de la pandèmia • Peça de cinema en directe i titelles, creada amb dificultats però amb gran acollida de públic, crítica i programació. • La pandèmia va comportar posposicions i cancel·lacions en un moment àlgid; el context obliga a recontextualitzar la peça si es reprèn, però confien en fer-la reviure aviat. Suports i residències Nau Ivanow i beca • Beca Esperta Lab (Nau Ivanow + Sala Atrium): aporta contractació d’equip, espai de residència i 3 setmanes d’exhibició. • Des d’aleshores, són companyia resident a la Nau Ivanow (accés a espais, vincles internacionals i acompanyament). Futur, cultura i digital Incertesa i arts vives • Incertesa generalitzada de calendaris; aprenentatge de treballar sense planificacions llargues. • “La normalitat” no tornarà igual; caldrà adaptació. Defensa de les arts vives i el contacte presencial (la transformació és diferent si no som juntes). Estratègia digital • En lloc de traslladar les peces a internet, reforcen web i Instagram per guanyar visibilitat quan torni l’activitat. Conte infantil: “La Balena” (Maribel Pumar) Sinopsi breu • Després d’una tempesta, en Noé troba una balena a la platja, la rescata i l’amaga a la banyera fins que el pare l’ajuda a tornar-la al mar. Dies després, la veuen des de la muntanya amb la seva mare: un comiat agraït i tendre sobre cura, responsabilitat i pertinença. Tancament i falques • Comiat dels convidats, promos de la ràdio i PSA (ús de mascareta al transport, consum digital responsable del CAC), i peça musical “Tú me acostumbraste”. Idees clau • “Pacte Idiota”: religió fictícia, litúrgia a plaça, humor i crítica al control social. • Fira Tàrrega (Guaret): acompanyament i projecció. • Segell d’Hermanaspicohueso: experimentació formal, quarta paret i clown. • Excalibur: èxit artístic, impacte Covid i reactivació prevista. • Arts vives: defensa del presencial; estratègia digital com a suport, no substitució.
28 de maig del 2020
26'
Entrevistes de la Justa del 28/5/2020 — Setmana Sense Fum a Sant Just: campanya local, lleis i tractaments; més música, alerta anti-fake news i el conte «Les Paraules Màgiques»
Resum general Entrevista central amb Sílvia Granollers, infermera del CAP de Sant Just, sobre la Setmana Sense Fum (25–31 de maig) i la lluita contra el tabaquisme al municipi: objectius, entitats organitzadores, campanyes locals històriques, dades de prevalença, marc legal (espais sense fum, regulació de la cigarreta electrònica, empaquetament genèric) i com intervenen des del CAP (tractament conductual, farmacològic i seguiment). Destaquen la reducció sostinguda de fumadors i l’avenç social en espais lliures de fum. També hi ha continguts complementaris: un missatge de veu intern sobre producció musical, una peça musical en català d’aires optimistes, una falca del CAC per detectar fake news i el conte infantil «Les Paraules Màgiques», amb una moral sobre la cortesia. Temes principals de l’entrevista Objectius i organització de la Setmana Sense Fum • Celebrar i promoure una vida sense tabac, ampliant el focus del Dia Mundial Sense Tabac (31 de maig) a una setmana d’activitats. • Impuls de les Societats Científiques de Medicina i Infermeria Familiar i Comunitària (grups GAT/Grapat) per donar visibilitat i suport a l’abandonament del tabac durant tot l’any, amb especial intensitat aquesta setmana. Impacte i accions a Sant Just • Campanyes locals des de finals dels 90, inclosa la mítica pancarta: > «Sant Just, encara fumes?» • En el passat es feien caminades, xocolatades i accions comunitàries; el marc legal actual ajuda a consolidar espais sense fum (restaurants, terrasses tancades, etc.). • Dades clau: ≈25% de la població fuma (homes 31%, dones 20%). Recordatori que el tabac és addictiu i lesiu des de la primera cigarreta. Legislació i reptes pendents • Llei recent centrada en protegir el treballador no fumador en espais tancats. • Reptes en debat: regular millor la cigarreta electrònica (actualment prohibida en àmbits com escoles, centres sanitaris o autobusos, però permesa en molts altres) i implantar l’empaquetament genèric per reduir l’atractiu de la marca. Resultats i monitoratge • Descens progressiu de la proporció de fumadors, evidenciant l’efecte de lleis i campanyes. • Espais lliures de fum al voltant del CAP i l’Ajuntament amb bona acceptació social, com a indicador de canvi cultural. Intervenció del CAP: com deixar de fumar • Eix central: tractament conductual per desfer hàbits i rutines associades al consum. • Suport farmacològic per a dependència mitjana/alta: vareniclina, bupropió o teràpia substitutiva de la nicotina (TSN). Des de l’1 de gener de 2020, 2 de 3 tractaments estan finançats. • Durant el confinament, el CAP ha ajudat 52 persones via telèfon. El seguiment dura 1 any com a protocol. • Accés al servei: tan simple com demanar hora amb infermeria; el metge fa la prescripció si cal, però sempre integrada en el pla conductual i amb seguiment. Perfils i recaigudes • Sovint són fumadors de llarga durada amb diversos intents previs; també hi ha consumidors lleus (p. ex. 4 cigarretes/dia) que necessiten sobretot suport conductual. • Es normalitzen les recaigudes com a part del procés de canvi: aprendre dels intents previs ajuda a consolidar l’abandonament. Cites clau «Celebrar una vida sense tabac.» «El tabac és una substància legal, però addictiva i lesiva des de la primera cigarreta.» «No hi ha un fàrmac miraculós; el fàrmac ajuda si hi ha treball conductual.» «Volem parlar a favor de l’opció de no fumar.» «Les veritables paraules màgiques són: si us plau i gràcies.» (del conte) Extres del programa • Missatge de veu intern sobre un «sample del mar» en una peça musical. • Cançó en català amb to vitalista i nostàlgic: imatges d’estiu, amics, carretera i petites grans alegries. • Falca del CAC: consells per verificar fonts i detectar fake news abans de compartir. • Conte «Les Paraules Màgiques» (Maribel): un nen descobreix que si us plau i gràcies són les paraules que obren portes.
27 de maig del 2020
26'
Entrevistes de la Justa del 27/5/2020 — Ascens del sènior femení del CB Sant Just a Primera Catalana, plans post-COVID i nou pavelló de la Bonaigua; conte: “Sant Jordi a la cova del drac”
Resum general Programa matinal “Just de la Fusta” (27/05/2020) amb una entrevista central a Francesc Arrabal, president del Club de Bàsquet Sant Just, sobre l’ascens del sènior femení a Primera Catalana, la gestió del club en plena COVID-19, els plans esportius i l’impacte del nou pavelló de la Bonaigua en horaris i espais. La segona part del tram inclou un conte infantil narrat per la Maribel: “Sant Jordi a la cova del drac”. Punts clau • Ascens a Primera Catalana del sènior femení, confirmat per la Federació Catalana de Basquetbol arran de la classificació quan la temporada es va suspendre (equip en 3a posició; pugen els 3 primers de cada grup). • Perfil de l’equip: combinació de jugadores expertes i joves, direcció tècnica de Xavier Ortí, i fortalesa defensiva (un dels equips que rep menys punts). • Projecte de club: impuls de l’escola de bàsquet i millora del nivell mitjà; casos d’èxit com una jugadora preinfantil convocada per la selecció catalana. • Planificació 20/21: recerca de reforços i creació d’un sènior B femení (generacions 2001-2002) per donar profunditat al primer equip; el sènior masculí aspira a pujar a Segona. • Història i identitat: el bàsquet femení ha assolit les màximes fites del club (fins a Copa Catalunya i categoria de Federació Espanyola als 90). El 2020-21 es celebren 40 anys de continuïtat del sènior femení. • COVID-19: suspensió d’activitat (12 de març). Entrenaments en línia, reptes a xarxes (fins i tot a TikTok) i gran cohesió gràcies al cos tècnic. • Nou pavelló de la Bonaigua: previsió d’augment d’hores i horaris més humans (evitant finalitzacions a la mitjanit), amb repartiment municipal just i racional entre entitats. “La il·lusió és tremenda.” — sobre l’ascens del sènior femení “Tots els espais estaran oberts perquè totes les entitats… en tindrem la nostra part d’ús.” — sobre el nou pavelló Detall de continguts de l’entrevista Ascens i context federatiu • Confirmació oficial de l’ascens a Primera Catalana en plena pandèmia; temporada suspesa el 14 de març i tancament definitiu a principis de maig. • L’equip estava 3r a Segona; pugen els tres primers de cada grup (amb El Prat i Barça-CBS). Perfil esportiu i ambicions • Barreja de veterania i joventut; defensa sòlida com a senya d’identitat. • Objectiu: consolidar la categoria i, a mig termini, aspirar a nous reptes. Estructura del club i base • Explicació d’escales de categoria (Copa Catalunya > Primera > Segona > Tercera, en sènior). • Sènior masculí actualment a Tercera amb projecte per pujar a Segona. • En formació: millora del nivell mitjà i aparició de talent diferencial (convocatòria selecció catalana). Planter i reforços • Fitxatges en marxa per al sènior femení i creació d’un sènior B femení (2001-2002) per donar suport al primer equip. • Coneixement previ de la Primera Catalana (ja s’hi havia competit en temporades anteriors). Història i celebració • El femení, motor històric de fites del club: Copa Catalunya i Federació Espanyola (anys 90). • 2020-21: 40 anys ininterromputs de sènior femení (des de 1980-81). COVID-19: gestió i plans • Suspensió d’activitat (12/03) i entrenaments online per mantenir cohesió i motivació. • Prevenció i planificació: cancel·lació d’actes de cloenda; intenció de fer tecnificació i casal de bàsquet al juliol (si les condicions ho permeten). • Reptes a xarxes per mantenir lligam social; confirmació d’alta moral al vestidor (contacte amb la capitana Cris Macià). Instal·lacions: nova Bonaigua • Ús compartit entre entitats i previsió d’un augment d’hores d’entrenament. • Objectiu: horaris més racionals per a sèniors (acabar abans de la mitjanit). Conte infantil: “Sant Jordi a la cova del drac” (Maribel) • Versió lúdica on el drac és un cuiner excel·lent i Montblanc descobreix que la convivència és possible a través de la gastronomia. • La princesa esdevé ajudant de cuina, Sant Jordi fa de cambrer, i el drac dirigeix el millor restaurant del poble. “I compte ha comptat, compte acabat. Feliç Sant Jordi a tots!”
26 de maig del 2020
21'
Entrevistes de la Justa del 26/5/2020 — Sant Just post-Covid: Pacte de Ciutat, Festa Major adaptada, ajuts socials i reptes educatius
Context Entrevista del magazine matinal a Just, portaveu del grup municipal Movem Sant Just, sobre l’actualitat del municipi en el context de la postpandèmia. Consell de Ciutat i Pacte de Ciutat S’ha celebrat la primera reunió del grup impulsor (unes 30 persones) amb perfils diversos: salut, mobilitat, serveis socials, educació, economia, comerç i restauració, i representació de tots els grups polítics (govern i oposició). Objectiu immediat: signar un Pacte de Ciutat amb línies estratègiques i accions a curt i mig termini per afrontar la crisi de la Covid-19. Fase següent: crear el Consell de Ciutat com a òrgan estable de participació per pensar el Sant Just del futur (grans projectes i transformacions), amb una composició més àmplia (cultura, joventut, infància, esports, etc.). S’enviaran qüestionaris a les entitats per recollir aportacions i redactar el pacte “en poques setmanes”. "El Pacte de Ciutat recollirà mesures i propostes per encarar la crisi derivada de la pandèmia." Cultura i Festa Major Incertesa per l’evolució sanitària, però voluntat de celebrar la Festa Major “d’alguna manera”, amb màxima cura i formats adaptats. Línies acordades amb les entitats: Activitats en formats petits i combinació de virtual + presencial. Reducció de despesa per prioritzar serveis socials. Suport a artistes locals i implicació del comerç. Descentralització (més dies, barris, menys concentració de públic). "Si cal no fer festa i destinar-ho tot a serveis socials, es fa." Ajuts socials i lluita contra les desigualtats Diagnosi: la crisi accentua una escletxa social ja arrossegada des de 2008; afectació a gent gran, infants i joves. Proposta: acords amplis i polítiques actives a tots els nivells (municipal, Generalitat, Estat, UE) per evitar repetir l’austeritat i reforçar drets i capacitats de la ciutadania. Agenda institucional: plens municipals No hi va haver ple al maig; es programen: 4 de juny: ple extraordinari. 25 de juny: ple ordinari. Motiu del canvi: culminar informes jurídics i econòmics per aprovar: Bases d’ajuts econòmics als comerços. Modificació de l’ordenança de terrasses per ampliar capacitat i facilitar la reactivació. Desescalada i civisme Valoració mixta: majoritàriament compliment de normes (distàncies, mascareta, franges), tot i algunes conductes incíviques. Crida a la responsabilitat col·lectiva per evitar rebrots. Educació: preinscripcions i segona escola bressol Preinscripcions: primària i ESO finalitzades; a Marrecs s’inicia la via telemàtica. Incidències puntuals amb la instància genèrica (plataforma compartida), resoltes amb acompanyament a les famílies. Ritme habitual: 80–90 sol·licituds previstes. Segona escola bressol: Fets: modificació urbanística en marxa i projecte bàsic encarregat. Pendents: compromisos i finançament del Departament d’Ensenyament (reclamats des de 2016). Esperança amb els nous pressupostos 0–3. Casals d’estiu Voluntat de fer-los per raons de conciliació i, sobretot, valor educatiu i emocional del lleure. Condicions: compliment estricte de requeriments Procicat; es treballa amb entitats i s’espera instrucció clara per adaptar-se ràpidament. Idees clau Participació i consens: grup impulsor plural i futur Consell de Ciutat. Prioritat social: recursos de festa cap a serveis socials i ajuts a comerç i economia local. Adaptació i prudència: formats segurs, descentralitzats i digitals per a cultura i lleure. Educació al centre: suport a preinscripcions, impuls a 0–3 i casals com a peça educativa.
25 de maig del 2020
22'
Entrevistes de la Justa del 25/5/2020 — Reobertura de terrasses a Sant Just: entrevista amb Carlos García (Terrassa del Milenari) i primeres impressions del sector
Panorama general Entrevista al Carlos García, responsable de la Terrassa del Milenari, en el primer dia de reobertura de terrasses a Sant Just. Es comenten afluència, mesures sanitàries, aforament, viabilitat econòmica i coordinació amb l’Ajuntament i el gremi. El programa tanca amb un conte infantil de Maribel Gomar. Estat de la reobertura i clientela A primera hora, ambient tranquil; a partir del migdia i tarda, quasi tot per reserva i amb força moviment. Predomini de grups petits (2–4 persones); al matí esmorzars, després tapes i algun brindis amb cava. Clients habituals i algun de nou; es perceben ganes de retrobar-se. "…a partir del migdia i tota la tarda tenim quasi totes les hores plenes." Mesures de seguretat i aforament S’ha dissenyat un passadís central de ~3 m i 2,5 m entre taules en la mateixa línia. Aforament limitat al 50%: aproximadament 30–35 comensals (abans, en vespres assolellats, fins a ~70 persones). Treball majoritàriament amb reserves per gestionar fluxos. "Hem deixat un passadí central de gairebé uns 3 metres… i 2,5 m entre taules." Viabilitat econòmica i gestió laboral Amb l’interior tancat, la terrassa és clau per a la viabilitat. L’ERTE parcial ha permès incorporacions graduades del personal. Persistència de despeses fixes (p. ex. Canal+) durant el tancament. Gestió de l’afluència i coordinació amb el gremi Preocupació per puntees (divendres vespre, vermut de dissabte) amb l’aforament al 50%. Possibilitat d’acotar el temps de taula (p. ex. 45’ per una cervesa; ~1 h i escaig per dinar), però és complex unificar-ho: diferents mides, horaris i necessitats de rotació entre bars. Comunicació en grup de WhatsApp del gremi; s’avaluen opcions. Relació amb l’Ajuntament i espai de terrassa S’ha coordinat la distribució amb l’Ajuntament; de moment, sense ampliacions d’espai addicional malgrat marge físic disponible. Possible revisió segons evolució sanitària; la taxa de terrasses està compensada fins al 30 de setembre. En el seu cas, el local és municipal i s’aplica un règim diferent de quotes. Referència a Barcelona com a model d’ampliació temporal d’espais, però amb realitat fiscal i normativa diferent a Sant Just. Compliment de normes i crida a la responsabilitat Confi a que la clientela segueixi les indicacions sense convertir el personal en “policia”. "Nosaltres venim a treballar… tampoc no hem de fer de policia." "Esperem que la gent tingui consciència i ens ajudi." Impacte anímic i social La reobertura de terrasses té un efecte anímic positiu i pot revitalitzar l’activitat econòmica. "Només el poder sortir… veies la ginesta… semblava més maco tot del que recordaves." Epíleg del programa Després de l’entrevista: tema musical i conte infantil de Maribel Gomar per als petits de la casa. Conte final: història d’Enric, un noi que no parava de llegir, apilava llibres fins a fer-ne una muntanya famosa, i viatjava per mons reals i imaginaris a través de la lectura.
22 de maig del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 22/5/2020 — Fotos contra la Covid, "Nú de vida" i tritó verd: campanya solidària, conte i actualitat (transport, Ruanda i infermeres)
Entrevista: campanya solidària “Fotos contra la Covid” Origen i impuls internacional • Iniciativa nascuda a Bèrgam (Itàlia) arran de l’impacte de la COVID-19 i replicada a Espanya de la mà dels fotògrafs Jordi Pizarro i Eloïsa Orsi. • Arrencada per Sant Jordi i ràpida expansió: del nucli inicial d’uns 100-150 autors fins a 260 fotògrafs de l’àmbit del fotodocumental i el fotoperiodisme d’Espanya i Llatinoamèrica. "I aleshores això aquí va començar el dia de Sant Jordi... i finalment, de 150 es va ampliar a 260 fotògrafs" Selecció d’autors i reconeixement • Comitè de selecció per garantir criteri i nivell: no era una “galeria” oberta a tothom. • Per a Néstor Ribes, formar-ne part és un èxit personal i un impuls per continuar creant i consolidar la seva trajectòria. Funcionament i recaptació • Preu únic: 100 € per còpia d’autor, per fer-les més accessibles. • Plataforma web amb galeria alfabètica, procés de compra ràpid i visual. • Donació íntegra a Metges Sense Fronteres (MSF). Resultat: 178.700 € recaptats en menys d’un mes. Campanya ja tancada i pendent de lliurament del xec i distribució d’impressions. "en menys d'un mes s'han recaudat 178.700 euros" Valoració • Èxit inesperat per la rapidesa i la resposta del públic en un context difícil. "Jo crec que aconseguir aquests diners... la campanya va ser tot un èxit" La foto escollida i el projecte personal • Néstor aporta una imatge en blanc i negre d’un cavall, extreta del seu projecte “Nú de vida”, una introspecció personal amb forta càrrega emotiva. "és una foto del meu últim projecte personal... em transmet alguna cosa especial" Carrera i ofici en temps de COVID-19 • El sector està tocat, però Néstor compagina projectes personals, tallers, exposicions i masterclasses. • Treballa per l’Ajuntament de l’Hospitalet documentant la COVID-19 a barris de la ciutat. Documentar la COVID-19 a l’Hospitalet • Encarrecs amb llibertat creativa per sèries curtes (8-10 imatges) sobre: • Pànic comprador i prestatgeries buides • Carrers i barris buits durant el confinament • Desescalada: mercats, contrast entre negocis que reobren i persianes baixades per sempre • Objectiu: aportar una mirada pròpia i identificable malgrat tractar temes comuns. "intentant aportar la meva marca i la meva identitat" Conte: “L’avioneta instructiva” (Maribel Pomar) L’aprenentatge com a aventura • Una atracció de fira porta els infants a viatges extraordinaris: a vista d’ocell descobreixen geografia (muntanyes, rius, comarques), i els adults imaginen atraccions per aprendre zoologia, història, matemàtiques, ciències, art. • Idees fabuloses: el gran submarí (corrents marins i peixos abissals), el diccionari fantàstic (paraules elàstiques, laboratori de neologismes), i el microscopi savi (microorganismes diminuts, una sola cèl·lula). "Per què l'escola és tan avorrida si els nens mirem el món divertits?" • Epíleg poètic: vol cap a la lluna blanca i rodona que il·lumina la ciutat. Bloc musical • Tall musical amb lletra en anglès i espanyol, a mode d’interludi entre el conte i el bloc d’actualitat. Actualitat Biodiversitat: tritó verd redescobert als Aiguamolls de l’Empordà • Després de 20+ anys sense cites, es localitza una població reproductora de tritó verd (adults i larves) als Aiguamolls de l’Empordà. • Projecte de l’Observatori Amfíbic de l’IADEN (finançat per la Fundació Barcelona Zoo, amb el Centre de Fauna dels Aiguamolls i el CREAF), que elabora un atles d’amfibis. • Possibles orígens: remanent de la població original o recolonització des de la serra de l’Albera. • Amenaces històriques: intensificació agrícola, nitrificació de les aigües, espècies invasores (p. ex., cranc roig americà). • Espècie protegida i prioritària; es reclama actuació efectiva per assegurar la seva supervivència. Mobilitat: metro i FGC • Metro de Barcelona: +9-10% d’usuaris vs. el divendres anterior, però encara -69% vs. 2019 (fins a les 9h). • FGC: 15.715 validacions; -79,2% vs. el mateix divendres de maig de 2019. Internacional: Ruanda • Confirmada la mort d’un exministre de Defensa de Ruanda acusat de genocidi, segons el Mecanisme per als Tribunals Penals Internacionals. Sanitat: Infermeres • El Sindicat d’Infermeres de Catalunya lamenta la concentració de vacances entre juny i setembre per a les professionals.
21 de maig del 2020
26'
Entrevistes de la Justa del 21/5/2020 — Reactivació empresarial a Sant Just: crèdit (ICO), impostos, lloguers, ERTOs i mesures higièniques
Resum general Entrevista a Isabel Aragonès (Sant Just Impulsa) sobre l’estat del teixit empresarial de Sant Just Desvern durant la Covid-19 i la seva reactivació. Es tracten necessitats de finançament, ajornaments fiscals, renegociació de lloguers, l’impacte dels ERTOs, les mesures higièniques i el diàleg amb l’Ajuntament. El programa es completa amb falques institucionals, un tema musical i un conte infantil. Punts clau Impacte i reactivació • El nivell d’activitat al polígon encara és reduït; moltes empreses funcionen aproximadament al 70% i la reactivació és lenta. • Diferències per sectors: alguns operen gairebé amb normalitat; d’altres, molt tocats. Mesures reclamades pel teixit empresarial • Accés a crèdit (ex. línies ICO) per donar oxigen de tresoreria. • Ajornament/retard d’impostos per sanejar cash flow. • Mantenir el consum per evitar una caiguda de vendes generalitzada. Relació amb l’Ajuntament • Reunió ben valorada; voluntat de copsar necessitats i col·laborar. • Propostes: intercedir per finançament europeu, renegociar lloguers (preu/m²) de naus/locals de manera transitòria i calendari d’impostos. • Compromisos: confirmació d’ajornaments fiscals, treball en un pla d’ocupació i impuls del Consell de Ciutat per reforçar el diàleg entre actors. Costos Covid i ajudes • Importants despeses en EPIs (mascaretes, guants, bates) i neteja (despesa multiplicada per 4). • Es reclamen subvencions específiques per cobrir costos sanitaris i d’adequació. ERTOs i ocupació • A Sant Just s’han registrat 4.350 ERTOs. • Prioritat: recuperar l’activitat i el 100% de les plantilles abans d’ampliar contractacions, fins i tot amb subvencions. Organització del treball i mesures higièniques • Teletreball massiu en oficines (~90%), torns a magatzems i tallers. • Dificultat de mantenir 2 m quan torni tota la plantilla (previsió: setembre); caldran mampares i altres inversions. Futur i riscos • Dependència de decisions polítiques (p. ex., no apujar IRPF si es vol sostenir el consum). • El sistema bancari està solvent (a diferència de 2008), però els efectes econòmics s’allargaran tot el 2020; objectiu de recuperació el 2021. • To final esperançat i amb ganes de recuperar la normalitat. Cites destacades "És molt important que les empreses tinguin accés a crèdit [...] ha donat oxigen a moltes companyies." "Ara mateix no estem per tindre grans despeses que no vagin directament a la capacitat productiva." "El primer és recuperar-nos econòmicament i el 100% de les plantilles." Temes principals desenvolupats 1) Estat del sector i reactivació Activitat desigual; al polígon es percep menys trànsit i producció. Tornada molt gradual segons sector. 2) Necessitats urgents de tresoreria Crèdit (ICO) i ajornaments fiscals com a eixos per estabilitzar cash flow. Crida a no frenar el consum per evitar efectes en cadena. 3) Coordinació amb l’Ajuntament Valoració positiva de la reunió: escolta activa i predisposició. Propostes concretes: finançament UE canalitzat amb criteris de necessitat; renegociació temporal de lloguers (preu/m²); calendari fiscal flexibilitzat. Pla d’ocupació en preparació; Consell de Ciutat per reforçar el diàleg publicoprivat. 4) Salut laboral i costos associats Implementació de EPIs, gels i desinfectants; neteja intensiva i especialitzada. Demanda d’ajudes/subvencions per evitar que aquests costos llastin la competitivitat. 5) Ocupació i ERTOs 4.350 ERTOs al municipi; dificultat per noves contractacions mentre no es recuperi la demanda. Priorització de retornar hores i persones dels ERTOs. 6) Teletreball, torns i distàncies ~90% teletreball en oficines; torns en activitats presencials. Reptes amb la distància de 2 m en plena reincorporació; inversions en mampares i reorganització d’espais. 7) Mirada al futur (2020–2021) Recuperació lligada al consum de les famílies i a polítiques fiscals. Banca no arruïnada: condició favorable per a la financiació. Any 2020 afectat; objectiu d’estabilització el 2021. Notes addicionals del programa Durant la caiguda de la connexió s’emeten falques institucionals: • Consell de l’Audiovisual de Catalunya (ús responsable de pantalles durant el confinament). • Institut Català de les Dones (recursos d’atenció i assessorament). Bloc musical: tema de Fred De Palma & Ana Mena (“Se iluminaba”). Conte infantil: “La bruja desordenada”, narrat per Maribel Pomar.
20 de maig del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 20/5/2020 — AUGE en temps de COVID-19: reinvenció telemàtica, programació futura i el conte "L'ovelleta que va venir a sopar"
Context i convidats Programa: Just a la Fusta (magazín matinal de Ràdio d’Esvern). Convidat: Pere Cano, membre de la Junta Directiva de l’Aula Universitària per a Gent Gran d’Esplugues (AUGE/Aula d’Extensió Universitària). Altres veus: Maribel Pomar (narradora del conte infantil). "El principal que volem fer és que el soci no perdi aquest caliu." Impacte de la COVID-19 i aturada de les conferències Confinament (març 2020): Suspensió de les conferències presencials a l’auditori de La Mallola per risc sanitari en un col·lectiu de gent gran. Trajectòria: 10 anys d’activitat i prop de 300 conferències en temes com història, pintura, viatges, economia o medicina. Reinventar-se: del presencial al telemàtic Coordinació de Junta via WhatsApp, trucades i videoconferències per dissenyar una programació online. Objectiu clau: mantenir el vincle amb els 170 socis (35–40% de Sant Just). Format: conferències enregistrades expressament, difusió privada via YouTube amb enllaç enviat per correu. Primera sessió online: Cleòpatra Conferència de la Dra. Irene Cordon (arqueologia i història antiga) sobre “Cleòpatra VII, reina d’Egipte”. Producció ad hoc (no reaprofitada de YouTube) i gran acollida: ~200 descàrregues en pocs dies. Calendari immediat i temes futurs Demà: Pol Avinyó (musicòleg, direcció del Liceu) sobre Montserrat Caballé, “l’última diva del segle XX”. Setmana següent: Intel·ligència artificial amb José Ignacio Latorre (físic quàntic i investigador). Història catalana: Lluís Maria Solé i Sabaté sobre presidents (Prat de la Riba, Macià, Companys, Irla, Tarradellas). Cinema musical: els suntuosos musicals de Vincente Minnelli. Meteorologia: Francesc Mauri (pendent d’encaix horari, viable en format virtual). Estat de producció: 5 sessions ja preparades a curt termini. Canvi d’operativa i logística digital Comunicació: recordatori amb introducció + enllaç privat de YouTube. Flexibilitat horària: els socis poden veure la xerrada quan vulguin (s’enllaça habitualment el dimecres). Control: seguiment de descàrregues per mesurar l’abast; resultats positius. Socis: perfil, adaptació digital i fidelitat 170 socis, majoritàriament dones; assistència habitual de 80–100 persones en presencial. Adaptació tecnològica: suport per correu i telèfon; la gent gran s’hi adapta si té motivació i ajuda. "La gent s’adapta... i nosaltres sempre oferim la possibilitat d’ajudar-los amb el que faci falta." Fidelització: estabilitat d’altes/baixes; pèrdues per causa biològica es compensen amb noves incorporacions. Conferenciants: disponibilitat i selecció Alta receptivitat dels ponents per reprendre activitat via vídeo; principals reptes són tècnics (no de voluntat). Criteris: varietat i no repetició de temes; suport de la federació AFOPA (gran base de dades de conferenciants). Històric de ponents: figures com Lluís Permanyer, Antoni Castells, Dr. Trilla, Anton Costas, etc. Mirant endavant: temporada i possibles formats híbrids Tancament de temporada fins a mitjans de juny amb sessions telemàtiques. Setembre–octubre: preparar un banc de vídeos i publicar-los de forma escalonada. Opció híbrid: si les restriccions ho permeten, presencial reduït (30–40) amb retransmissió online. "Ens estimem més tenir una base ja feta de vídeos i anar-los proposant a mesura que passen els dies." Segment infantil: "L’ovelleta que va venir a sopar" Narració de Maribel Pomar. Resum del conte: un vell llop afamat vol cuinar una ovelleta que truca a la seva porta, però la tendresa i les situacions (fred, gana, singlot, son) el fan empetitir-se i canviar. Després d’un petó i d’adonar-se que l’ovelleta el necessita, el llop renuncia a menjar-se-la i li ofereix acollida i una sopa de verdures. "No puc menjar una ovelleta que em necessita." Missatge final Tancament amb un missatge d’esperança per als socis i compromís de mantenir el contacte durant aquest període. Punts clau • Reinvenció telemàtica de l’AUGE per mantenir el vincle amb la comunitat. • Programació en marxa amb noms destacats i temàtiques diverses. • Adaptació tecnològica de la gent gran amb suport de l’entitat. • Possibilitat d’escenari híbrid a mig termini. • Conte infantil que reforça valors d’empatia i cura.
19 de maig del 2020
19'
Entrevistes de la Justa del 19/5/2020 — Entrevista a l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, sobre la fase 0,5, l'estat sanitari, residències i mesures econòmiques (19/05/2020)
Resum de l'entrevista Context i entrada a la fase 0,5 Sant Just inicia la fase 0,5 amb algunes flexibilitzacions: obertura del cementiri municipal i botigues sense cita prèvia. L’alcalde remarca la prudència i la responsabilitat per no malbaratar l’esforç de dos mesos. Comportament ciutadà i crida a la responsabilitat Valoració majoritàriament positiva del comportament dels veïns i veïnes de Sant Just (aprox. 19.000 habitants). Es detecta un petit col·lectiu que actua com si “tot hagués passat”. L’alcalde adverteix: "El virus està entre nosaltres" i demana tenir cura de la pròpia salut i de la dels altres. Situació sanitària: CAP i hospitals Millora substancial respecte fa 15 dies: menys ingressos i seguiment més tranquil de casos al domicili per part del CAP. Xifra dolorosa de 51 defuncions a Sant Just; l’Ajuntament manté la transparència informativa. Veïns ingressats principalment a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, també a Bellvitge i hospitals privats coordinats amb el sistema públic. Residències: estabilització i defensa del model Situació estable: sense nous casos, serveis al 100%, plantilles estables i proves fetes a residents i personal. Millor organització amb sectorització de casos i coordinació amb el CAP. Missatge clar de l’alcalde: "No ens carreguem les residències" Reconeixement a l’esforç tremendo del personal i compromís de millores (més vincle sanitari) sense estigmatitzar el sector. Comerç i economia local: afectació i mesures Radiografia àmplia de col·lectius afectats: taxi, servei domèstic, automoció, etc. Dada rellevant: 4.350 persones en ERTO vinculades a Sant Just (persones que hi treballen). Per al comerç local: Ajuts a fons perdut per despeses d’adopció de mesures sanitàries i gestió. Impuls del servei a domicili i plataformes digitals per consolidar noves tendències. Crida a comprar a Sant Just per accelerar la recuperació. Pla de xoc municipal i pressupost Activats més de 400.000 € en dos mesos per respondre a l’emergència. Compromisos clau: Protegir l’ocupació directa i indirecta (aprox. 600 persones) vinculada a serveis municipals: evitar generar atur des de l’Ajuntament. Executar tot el pla d’inversions de l’any per motoritzar l’activitat econòmica. Reforçar serveis socials i obrir noves línies d’ajut a mesura que evoluciona la situació. Tarifació social als serveis públics Implantació de la tarifació social començant per l’escola bressol municipal. Principi: qui més té, paga una mica més; qui menys té, paga menys, amb objectiu de redistribució i justícia social. L’alcalde subratlla que a l’escola bressol ningú pagarà més del que pagava; el consistori assumeix l’increment perquè les famílies en surtin beneficiades.