episodis

Resum general Episodi amb dues meitats clares: una primera part d’actualitat local amb l’alcalde Joan Basaganyes i una segona de conversa cultural amb Pep (presentador de "Can Coral"). Es tracten temes de seguretat i reforç de Mossos, urbanisme participatiu a l’entorn de la Bonaigua, novetats culturals (Biblioteca Joan Margarit, Primavera literària, Walden 50 anys) i un bloc musical sobre coral, història del solfeig i la nova aposta de Montserrat per un cor mixt. "El que ara volem evitar de totes totes és evitar que ara es produeixi un efecte expulsió" — J. Basaganyes Seguretat ciutadana: reforç de Mossos a Esplugues–Sant Just Claus del reforç i objectius • Incorporats 5 nous agents aquesta setmana a la comissaria Esplugues–Sant Just, focalitzats en patrullatge preventiu i visible. • A l’agost s’espera un increment més substancial d’efectius (xifra no concretada), dins un procés global d’Interior de fins a 800 nous agents de Mossos d’Esquadra aquest any, amb la voluntat de duplicar la xifra l’any vinent i assolir prop de 22.000 efectius a Catalunya. • Prioritat: reforçar la presència al carrer per millorar la percepció de seguretat i evitar l’efecte desplaçament del delicte des de Barcelona cap a l’àrea metropolitana i entorns rurals. "No només es tracta de tenir bones dades, sinó que la població tingui una percepció també de seguretat." Context i reptes • Canvis recents: obertura del centre comercial Finestrelles i noves competències dels Mossos (menys patrullatge disponible). • Tipologia delictiva predominant: fets no greus però recidivants (sense ingrés a presó), sensibles a la pressió policial. • Compromís d’Interior: considerar Esplugues–Sant Just com una de les comissaries que necessiten més atenció. Urbanisme i participació: "Repensem l’entorn de la Bonaigua" D’on venim (context històric i legal) • PGM 1976: planificava el creixement de Sant Just cap a la muntanya; l’entorn de la Bonaigua s’entenia com a casc urbà. • Anys 2004–2006: trasllat d’edificabilitat cap a la Carretera Reial per preservar el Parc de Collserola. • Avui, per sentències i criteri d’Urbanisme, cal reubicar in situ el sostre a l’entorn de la Bonaigua (no es pot traslladar com abans), amb l’afegit d’un 40% de protecció oficial en qualsevol modificació de planejament. • Risc si "no fem res": fins a 12.000 m² edificables, tipologia PB+4, a tocar de l’inici de la Vall de Sant Just —una fisonomia inadequada per a l’emplaçament. "Hem de fer de la necessitat virtut." Cap on anem (principis del nou pla) • Crear un parc metropolità de transició amb Collserola i recuperar l’antiga riera. • Resoldre riscos i mobilitat: zona inundable del complex de la Bonaigua; sortida d’emergència del barri de Bessons/Bissolets; fluxos de 2.000 abonats i 1.000 esportistes amb aparcament i seguretat viària insuficients. • Integració paisatgística: evitar alçades elevades, minimitzar l’impacte visual, mantenir la frontissa urbana-natural. • Equilibri entre urbanitzar i preservar l’entorn. Participació ciutadana (dates clau) • Sessió informativa: dijous 16 de març, 19:00, Ajuntament. • Sessió de debat amb tallers: dijous 23 de març, 18:30, Ajuntament. Cultura i ciutat Biblioteca Joan Margarit i Primavera literària • Inauguració d’un nou espai dedicat a Joan Margarit a la biblioteca homònima: dimarts 21 de març (Dia Mundial de la Poesia), amb Clara Segura. • El "Novembre literari" es transforma en Primavera literària, aprofitant millors condicions meteorològiques i espais exteriors. Plaça de la Pau, 50 anys del Walden i homenatge a Ricard Bofill • Dissabte 25 de març: festa d’inauguració de la remodelació de la Plaça de la Pau i commemoració dels 50 anys del Walden. • Homenatge a Ricard Bofill (figura clau en la transformació urbanística de Sant Just) amb la dedicatòria d’un carrer/avinguda al municipi. "No entendríem el Sant Just actual sense el Walden." Segment musical amb Pep ("Can Coral") Trajectòria i passió coral • Inicis com a infant (veu aguda i anècdotes de cor parroquial), pas per Orfeó Enric Morera, Coral Sant Jordi, Orfeó Català. • Creació de l’Escola Gregoriana de Catalunya (fa ~12 anys), actuacions arreu del país i activitat continuada malgrat entrebancs de salut puntuals. • Programa "Can Coral" a Ràdio Desvern (dimarts, 22:00; també en podcast). Història del solfeig i la notació • De la tradició medieval al tetragrama de Guido d’Arezzo (s. XI), origen del solfeig amb les síl·labes de l’himne a Sant Joan (Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La); el Si i el Do arriben posteriorment. Novetat a Montserrat • L’Escolania de Montserrat manté el cor de nens, però crea un nou cor mixt: alleujarà la càrrega dels escolans i actuarà en substitució quan calgui. • Solució intermèdia entre tradició i inclusió, que amplia possibilitats artístiques i organitzatives. Programació i referents • Avanç del proper "Can Coral": Jordi Savall i la Capella Reial de Catalunya amb el programa del disc "Offertorium" (música antiga i medieval, autors diversos).

Urbanisme: Repensar l’entorn de la Bonaigua (Sant Just Desvern) Context i per què s’impulsa el pla • El planejaments vigent ve dels anys 70, amb una visió expansiva que preveia un fort creixement residencial a la vall de Sant Just i a l’àmbit de la Bòbila, en contacte amb el Parc Natural de Collserola. • Entre 2006 i 2019 es desprograma bona part del creixement previst; resta pendent l’àmbit de la Bòbila, que genera fricció amb l’espai natural i impacte paisatgístic. • Es treballa un “abans de la modificació” del PGM amb Ajuntament, AMB i Barcelona Regional per repensar l’àmbit i evitar l’edificació intensiva prevista. "Reubicar els habitatges, allunyar-los de la Bòbila i crear un nou parc de la Bonaigua que permeti renaturalitzar i recuperar la traça fluvial." Objectius clau del pla • Crear un parc fluvial que recuperi els valors ambientals de la Riera de Sant Just i actuï com a espai de lleure, mobilitat sostenible i cohesió social. • Configurar una zona de transició entre la ciutat i Collserola per contenir la sobrepressió d’usos al parc natural i oferir un espai on la gent també s’hi pugui quedar. • Renaturalitzar la llera amb vegetació adaptada al canvi climàtic, reconectar trams i valors ecològics avui fragmentats. Model territorial: tres idees força • Renaturalitzar: reconnectar la riera entre les masies i els teixits urbans, recuperant continuïtats ecològiques. • Reteixir: garantir itineraris a peu i en bici amb travessers perquè la infraestructura verda no sigui una barrera. • Capgirar el “darrere”: desplaçar aparcaments laterals al voltant del centre esportiu i recuperar el col·lector/traça de riera per definir un nou front urbà viu i segur. Habitatge i integració amb l’entorn • Reubicació d’habitatges previstos als 70: edificis més petits cap a l’entorn de cases unifamiliars, i tipologies plurifamiliars baixes (PB+2) cap al front del parc, amb opció d’habitatge de protecció oficial. • Disseny adaptat a la topografia (terrassaments) per minimitzar l’impacte visual i preservar vistes. • Objectiu de vitalitat i seguretat: façana activa sobre el parc, control social i perspectiva de gènere. Procés participatiu • Fase d’abans de pla: idees obertes a millores i correccions; tallers per recollir aportacions veïnals. • Temes per debatre: - Espais lliures i parc de la Bonaigua - Mobilitat sostenible (considerant també el cotxe) - Usos i planta baixa activa (p. ex., cafeteria, quiosc) per donar vida al parc Nutrició: Macronutrients, micronutrients i suplementació Digestió i nutrients • Del menjar al nutrient: masticació, digestió i absorció a les vellositats intestinals. • Dos grans grups: - Macronutrients: carbohidrats, proteïnes i greixos (fonts energètiques i estructurals). - Micronutrients: vitamines (A, D, E, K liposolubles; B i C hidrosolubles) i minerals (sodi, potassi, ferro, calci, zinc, magnesi...). Energia i repartiment • Orientatiu: ~50% carbohidrats, 15–20% proteïnes, ~35% greixos. • Densitat energètica: 1 g de greix = 9 kcal; 1 g de carb o proteïna = 4 kcal. Qualitat dels carbohidrats i casos especials • Prioritzar carbohidrats de qualitat (integrals) i combinacions que modulin la resposta glucèmica. • Situacions específiques: en epilèpsia o certes condicions s’ajusta l’aportació de carbohidrats; en diabetis, compta la qualitat i combinació del carbohidrat. "No hi ha aliments bons ni dolents; hi ha propietats dels aliments i context." Filosofia d’equilibri • Evitar extremismes i culpa; l’alimentació saludable és compatible amb moments socials. "El penediment engreixa": si la resta del dia està equilibrada, un gelat ocasional es pot gaudir sense culpa. Combinacions vegetals i proteïna completa • Les llegums aporten proteïnes vegetals interessants però limitades en alguns aminoàcids essencials. • La combinació llegums + cereals complementa aminoàcids i equival a una proteïna de alt valor biològic. Suplementació: quan sí i quan no • Primer, aprendre a menjar; suplementar només si cal. • Indicada en: embaràs (ferro, àcid fòlic), gent gran polimedicada o amb ingesta insuficient, malalties o dèficits demostrats. • No té sentit suplementar “per si de cas” si la dieta cobreix necessitats (p. ex., col·lagen sense indicació específica). Com saber si hi ha dèficits • Analítica sanguínia per a micronutrients (p. ex., B12). • Avaluació corporal i símptomes per macronutrients; escoltar sensacions (energia, rendiment, etc.). Per què no comptar calories obsessivament • La vida i el metabolisme no són línies rectes; pesar i comptar pot portar a frustració. • Millor seguir hàbits sostinguts i observar volum, roba i benestar més que la xifra estricta del pes. Altres • Interludi musical i transicions de programa entre blocs. • Promo d’un espai de blues i breu tall d’opinió política sobre autodeterminació al tram final.

Resum de l’entrevista Context i protagonista Conversa amb Pere Oliver sobre la seva exposició al Centre Social El Milenari i un recorregut per la seva trajectòria en l’humor gràfic, des de les seves col·laboracions a La Vall d’Avers i El Churro Ilustrado fins al paper clau en l’arribada de Son Goku a l’edició en català i castellà. "lo políticamente correcto" L’exposició al Milenari Què s’hi veu: una selecció de dibuixos i tires de 2022 i 2023 publicats a La Vall d’Avers i a la web d’El Churro Ilustrado. On trobar-los en línia: Web: cercar a Google El Churro Ilustrado (Associació d’Autors de Còmic d’Espanya i Humanistes Gràfics) Facebook: compte de Pere Oliver Zaragoza Dates i lloc: fins al 31 de març (possible pròrroga) al Centre Social El Milenari (c. Àngel Guimerà, 1, Sant Just). Difusió: exposició més discreta que altres espais del municipi, amb menys visibilitat. El Churro Ilustrado i la sàtira d’actualitat Participa setmanalment: li proposen temes i ell envia dibuixos que es publiquen si encaixen. Temàtica: sobretot actualitat política i social. Límit i llenguatge: avui cal anar "amb peus de plom" amb el que anomenem > "lo políticamente correcto" Canvi de llenguatge i percepció de l’humor: s’eviten estereotips del passat; s’afavoreix un llenguatge respectuós amb feminisme i col·lectiu LGTBI. "La gent s'ha acostumat a mirar pantalletes petitones" Paper vs. digital: canvis d’hàbits Davallada del paper (postpandèmia): tancament de quioscos i baixada general de revistes i diaris. Exemples: El Jueves passa de setmanal a mensual; el cinema també pateix. Consum cultural mòbil-centric: sèries i pel·lícules en pantalles petites. Criteris de selecció i pseudònims L’exposició és fruit d’una tria conjunta (gustos diversos). Signatures a La Vall d’Avers: Perot Correcuita (ara sovint Perot Borcòlic). A El Churro Ilustrado: signatura variable cada setmana (p. ex. Perico Pintamonos...). Format habitual: tira de 1–3 vinyetes, sovint a pàgina 3 acompanyant l’editorial. Trajectòria en personatges aliens i estil propi Anys treballant en editorials (Sant Sebastià, Madrid, Barcelona) amb lllicències: l’os Yogi, Picapedra, Shin-chan, Son Goku, Doraemon. Nivell d’exigència variable: Disney/Marvel/DC molt estrictes; Shin-chan més flexible. Tasca d’adaptació: adequar l’humor japonès al context local. Ara, jubilat, practica humor lliure i dibuixa al seu aire. "tots els herois de paper són en certa manera eterns" Son Goku Made in Spain: pròleg i memòria d’un fenomen Llibre: Son Goku Made in Spain (Dolmen Editorial). Aportació de Pere Oliver: pròleg i paròdia dibuixada de Son Goku. Contingut: com els fans van descobrir i impulsar l’edició de Dragon Ball abans de l’animació a TV3. Equip editorial (Planeta): direcció d’Antonio Martín; edició setmanal, en català i castellà. Impacte: tirades de 85–90 mil exemplars; punt d’inflexió que obre la porta al boom del manga i l’anime (p. ex. Naruto, Ramai Beach, Sailor Moon) i al creixement del Saló del Manga. Disponibilitat: a llibreries especialitzades; presentat a Sant Cugat (Museu del Còmic), València (Saló del TVO), Madrid (Fan Cimat). Vida associativa i agenda local Pere és actiu en diverses entitats (Associació d’Autors de Còmic d’Espanya, Cercle Artístic de Sant Lluc, etc.). L’Associació de Gent Gran del Milenari organitza viatges, ball, i presentacions. Novetat local: presentacions del llibre “Il·lustrant Sant Just” (Palmira Bedell i Xita Camps): al Milenari (demà) i al Claustre de les Escoles (dimecres 29 de març, 19 h).

Resum general Dues converses principals: Restauració local: nova etapa del Parador de Sant Just, liderada per l’equip de la Masia de la Salut, amb enfoc en producte de proximitat, hort propi i horari continu (de 7:30 h a nit). Cultura i còmic: el dibuixant Pere Oliver presenta una exposició al Centre Social El Mil·lenari i comenta el llibre “Son Goku Made in Spain”, del qual n’ha escrit el pròleg, reflexionant sobre la sàtira, el políticament correcte i l’evolució del món del còmic i del manga. 1) Nova etapa del Parador de Sant Just Punts clau • Projecte i identitat: els nous gestors provenen de la Masia de la Salut i traslladen el seu model de proximitat, producte fresc i servei de qualitat al Parador. • Producte de proximitat i hort propi: verdures i fruites de l’hort al Parc Agrari i col·laboració amb pagesos locals. Menjar fet al moment; no treballen amb congelats. • Horari ampliat i oferta completa: obert de 7:30 h fins a la nit, amb esmorzars, dinars (menú), tardeo i tapes, i sopars. Volen donar vida a un espai emblemàtic del poble. • Esmorzars i proves d’oferta: acord amb El Fornet per a la brioixeria i entrepans al moment. S’està testejant la resposta del públic; les paelles apunten com a especialitat forta. • Comunicació i fidelització: aposta per xarxes socials (Instagram) i l’atracció d’antics clients de la Masia. Reclamen paciència per consolidar la proposta. • Equip i servei: mateix equip amb experiència, enfoc en qualitat, servei i comoditat del client per estar “a l’alçada” del lloc. "Necessitem donar-li aquest nom... el Parador ha de ser un lloc emblemàtic" "Tot el nostre menjar fet al dia... quan demana una paella, se li fa al moment" 2) Exposició de Pere Oliver i el paper del manga a casa nostra Contingut de l’exposició i col·laboracions • Exposició al Mil·lenari: selecció de dibuixos (2022–2023) publicats a la revista local Vall d’Av.ers i a la web El Churro Ilustrado (associacions d’autors de còmic i humanistes gràfics). • Format i temes: tires còmiques de 1–3 vinyetes, sovint vinculades a l’editorial del mitjà. Temes d’actualitat política i social tractats amb sàtira. • Signatures i alter egos: juga amb pseudònims (Perot Correcuita/Borcòlic, Perico Pintamón, etc.). Sàtira i políticament correcte • Evolució dels límits: reconeix que avui s’ha d’anar “amb peus de ploma”: referents humorístics d’altres èpoques avui serien inapropiats. Defensa un humor lliure però conscient del context social actual. Trajectòria professional • De l’editorial al seu aire: anys dibuixant personatges aliens (p. ex. Yogi Bear, Picapiedra, Shin-chan, Son Goku, Doraemon) amb altes exigències de fidelitat (especialment Disney/Marvel/DC). Ara, ja jubilat, dibuixa “al seu aire”. • Adaptació cultural: en sèries com Shin-chan calia adaptar l’humor per connectar amb el públic local. “Son Goku Made in Spain” i l’impacte del manga • El llibre: publicat per Dolmen Editorial; Pere Oliver n’ha fet el pròleg i una paròdia il·lustrada de Son Goku. • Com va arribar Bola de Drac: explica el paper clau dels fans adolescents que, abans de la publicació i l’emissió TV, portaven manga original i fotocòpies a editorials i TV per impulsar-ne l’edició. • Explosió del manga: l’èxit de Bola de Drac va escalar tiratges (de 5–6 mil a 85–90 mil setmanals, en català i castellà) i va obrir la porta a Naruto, Ranma, Bleach, Sailor Moon, etc., i a l’expansió del Saló del Manga. "Bola de Drac va ser setmanal i en dos idiomes... vam passar a tirades de 85–90 mil exemplars" Logística de l’exposició • On i fins quan: Centre Social El Mil·lenari (C/ Àngel Guimerà 1, Sant Just). Prevista fins al 31 de març, amb possible pròrroga per baixa difusió del centre. • Difusió discreta: exposicions al Mil·lenari tenen menys visibilitat que d’altres espais municipals; l’associació de gent gran hi programa activitats diverses (sortides, presentacions de llibres, ball, etc.).

Resum general En el darrer programa de la Mireia a “La Justa”, l’entrevistadora es converteix en entrevistada per repassar una etapa intensa a la ràdio i el salt cap a nous projectes. Després, bloc d’actualitat amb el col·laborador Joel Reguant sobre temes candents: la inimputabilitat dels menors en el cas de Badalona, una sentència del Suprem sobre permisos parentals de mares solteres, el ciberatac a l’Hospital Clínic i la polèmica dels cartells que fan mofa de l’Alzheimer. "Els menors de 14 anys no són responsables penalment." "No s’entrarà en el xantatge: no es pagarà el rescat." Temes principals Entrevista de comiat a la Mireia Trajectòria i evolució professional Orígens a la casa: agenda cultural (cap a 2009), programa “Tot un Món de Moda” (2012). Retorn i consolidació amb “La Plaça Mireia” (2017–2021), amb la pandèmia pel mig. Repte de substituir Jordi Domènech a les tardes: gestió de la pressió i del teixit de col·laboradors. Salt als matins amb “La Justa” per incorporar més política local i xitxa periodística. La professionalització de les xarxes de la ràdio La Mireia assumeix, de manera estructurada, les xarxes (Twitter, Facebook i sobretot Instagram), convertint-les en referent informatiu local. Creixement i impacte: gairebé 2.500 seguidors; vídeos amb milers de reproduccions (Carnestoltes, Festa Major, Reis). Servei públic en temps real: avisos d’incendis, incidències i cobertura de carrer. L’altra cara del micròfon Feina invisible i exigent: edició de vídeos al mòbil, tall d’enllaços, cobertura en directe; fins i tot formigueig als dits per l’ús intensiu del mòbil. Aprenentatges: control de la taula de so, gestió d’entrevistes dures i silencis, valor dels col·laboradors. Vincles personals: amistats i experiències vitals significatives nascuts a la ràdio. I ara què? Diversificació: continuar vinculada a xarxes i projectes municipals. Recuperar una vessant més artística i altres propostes personals. Compromís de no allunyar-se del poble ni de la comunicació local. Bloc d’actualitat política amb Joel Reguant Cas Badalona: violació grupal a una nena d’11 anys i inimputabilitat Context: denúncia al desembre i investigació en curs; alguns implicats serien menors de 14 anys. Concepte clau: inimputabilitat — menors de 14 anys no poden ser responsables penalment; majors de 14 anys, sota llei de menors. Dades preocupants: s’apunta que cada 3 dies un menor de 14 anys comet una agressió sexual. Debat obert: possible reforma legislativa versus garanties i drets; necessitat d’atenció psicològica a víctima, família i reeducació d’agressors. Sentència del Suprem (8M): mares solteres i permisos parentals Decisió: una mare soltera no pot acumular les dues baixes (de dos progenitors). Dilema: dret del progenitor vs. interès superior del menor. Anàlisi jurídica pendent de la sentència completa. Ciberatac a l’Hospital Clínic Rescat exigit: 4,5 M$; robatori d’uns 4 TB de dades. Generalitat i hospital mantenen el “no es paga”. Risc de dades mèdiques i de recerca; impacte en serveis (reprogramacions, sistemes caiguts). Missatge clau: reforçar ciberseguretat i actualitzar el dret penal tecnològic a l’impacte real sobre serveis essencials. Cartells que fan mofa de l’Alzheimer (Maragall) Rebuig unànime: missatge “vomitiu” que estigmatitza malalts i instrumentalitza la malaltia. Investigació: possible identificació amb càmeres; eventuals delictes d’injúries o sancions. Punts clau destacats Valor dels col·laboradors i la necessitat de “cuidar-los” en una ràdio local. Inimputabilitat com a eix del debat penal amb menors de 14 anys. Ciberatacs als serveis essencials: més enllà del xantatge, un problema de salut pública i dret. Ètica i respecte en la comunicació política: línies vermelles sobre la malaltia.

Context i objectiu En aquest episodi, l’Ua López (Lua) presenta i comenta amb els participants el taller de fotografia participativa adreçat a l’associació de gent gran del municipi. El projecte neix del seu màster d’antropologia i explora la fotografia com a eina d’empoderament, expressió i creació cultural per part de la gent gran. Participants i dinàmica • Veus a l’estudi: l’Ua (conductora del taller), la presidenta Palmira Badell i els participants Joan Sánchez, Maite Castells, Maria Lluïsa Allántal, Claudio Zirikian i Joana Clavero, amb la conducció del locutor/a de Ràdio d’Esvern. • Metodologia del taller: combinació de bases tècniques (composició, color, llum) i treball d’idees abstractes (sentiments, pas del temps, família), amb exercicis setmanals i espais de debat. Temes principals 1) Origen i propòsit del taller • Taller iniciat al gener, amb 10 persones, en col·laboració amb l’associació de gent gran (difusió impulsada inicialment per Pep Quintana). • Objectiu clau: fotografia com a eina d’expressió i empoderament de la gent gran, invertint rols culturals (no només consumir, sinó també crear i mostrar). "Què passa si és la gent gran que diu: mireu què he fet…" • Horitzó de tancament: final de març i proposta d’exposició final en espais municipals. 2) Aprenentatges tècnics i creatius • Bases tècniques amb el mòbil: enfoc, enquadrament (regla de terços i graella), ús de la llum i del color. • Jugar amb la llum: llums de casa, espelmes, llanternes per crear retrats expressius. • De la foto “bonica” a la foto que expressa: sentiments, pas del temps, família, desig d’aprendre. "La fotografia no és només fer la foto i marxar; és expressar i donar sentiments." 3) Impacte personal i comunitari • Millora de la confiança, la paciència i el vincle amb la tecnologia (mòbil). • Compartir amb família i amistats: recuperar vitalitat, crear ponts intergeneracionals (ex. grup de WhatsApp per compartir fotos). • Efecte terapèutic i de memòria (gestió d’àlbums durant la pandèmia, records familiars). "Em veuen amb una vitalitat que se m’estava apagant…" 4) Visita a l’Agrupació Fotogràfica i pas per l’estudi • Sessió pràctica amb el fotògraf Víctor Murillo: càmera reflex “pesant”, flaixos, fons negre, visió immediata a l’ordinador. • Descoberta del potencial del mòbil: distància focal curta i bona resposta en condicions adverses, ideal per a fotografia espontània. 5) Metodologia participativa i confiança • Treball en parelles/grups, intercanvi d’habilitats i rols complementaris. • Dels temes tangibles (color, composició) als conceptes abstractes (família, pas del temps, desig d’aprendre): la por inicial dona pas a explicacions profundes i debats rics. • Exemples: fotos al tramvia per evocar memòries; metàfores visualitzades amb elements de casa; incògnites i emocions davant el tema “família”. 6) Continuïtat i comunitat • Desig col·lectiu de continuïtat del taller (fins i tot amb quota) i d’enxarxar amb l’Agrupació Fotogràfica. • Crida de l’associació: no quedar-se a casa; participar, aprendre i contribuir. • Informació pràctica: atenció els dimarts al Mil·lenari; quota anual molt assequible. Moments destacats i cites • Descoberta del poder del mòbil: "He descobert que el mòbil és una eina meravellosa per fer fotografies." • Aprendre a mirar abans de disparar: "Jo he après a no precipitar-me… m’ho miro més i tinc més paciència." • De la tècnica a l’emoció: "Com fotografiar un sentiment? Al final, amb ella ho hem après." • Vocació d’exposar i compartir: "La fotografia té un valor que moltes altres coses no tenen." Properes passes • Preparació de l’exposició final amb suport municipal. • Mantenir la pràctica: calçotada i sortides com a oportunitats per aplicar tècniques (composició, llum, color). • Possible continuació del taller i connexió amb l’Agrupació Fotogràfica per donar-li sostenibilitat.

Resum Missatge central: Compromís municipalista per enfortir les polítiques locals feministes, garantir els drets de les dones i avançar cap a la igualtat real en tots els àmbits de la vida. Context i propòsit Jornada del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, com a crida global a la defensa dels drets i la lluita feminista. Solidaritat amb dones en contextos de vulneració sistemàtica de drets (Iran, Afganistan, Iemen). Claus del missatge Reafirmació feminista: Continuar alçant la veu fins que la llibertat i la igualtat real siguin efectives per a totes les dones. Herència i marc internacional: Referència a la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing com a punt d’inflexió per incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques públiques, especialment a escala local. Rol dels governs locals: Els ajuntaments, com a administració més propera, juguen un paper estratègic en la igualtat de gènere, consolidant regidories d’igualtat i treballant amb xarxes de dones i entitats. Transformació estructural: Revisar les estructures que reprodueixen desigualtats, situar la vida al centre i empoderar les dones en la presa de decisions. Compromís present i futur: Desplegar polítiques feministes integrals i transversals per millorar l’impacte, la cohesió i l’equilibri territorial. Àmbits prioritaris: Política, ciència, salut, esports, treball, cures, canvi tecnològic i educació a l’era digital. Alineament internacional: Objectius d’igualtat de gènere i empoderament de totes les dones i nenes, d’acord amb el lema de les Nacions Unides per al 8M. Objectiu final: Construir municipis feministes que erradiquin desigualtats socials i econòmiques i garanteixin la protecció de drets de dones i nenes. Cites rellevants "alcem de nou la nostra veu a favor dels drets de les dones" "fins que totes les dones siguem lliures i la igualtat real estigui assolida" "posar la vida al centre"

Resum de continguts Què són els VOC i per què importen VOC (Versió Original en Català): mostra i premis impulsats per Òmnium Cultural per promoure l’audiovisual en català. Objectiu clau: visibilitzar curtmetratges (de ficció i documental) i estimular la producció en llengua catalana. "La idea fonamental és la de seguir promocionant i d'alguna manera estimular també la producció d'avenços audiovisuals en català." Edició i seu a Sant Just Setena edició dels VOC i setè any consecutiu a Sant Just Desvern. Lloc: Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. Format local: sessió única el dissabte 11 de març, a les 17:00. "Aquest dissabte a les 5 de la tarda ens veurem... a la sala del cinquantenari de l'Ateneu." Estructura de les projeccions (Sant Just) Es projectaran les sessions 2 i 3 (la 1 no es projecta a Sant Just). Cada bloc: 70-75 minuts aprox. (més curt que altres anys per fer-ho més àgil). Descans al mig amb refrigeri. Contingut: 10 curts en total (5 per sessió), amb durades d’entre 1 minut i 30 minuts. Refrigeri i experiència social Durant el descans: vermut ofert pel Celler de Can Mata. Moment per comentar el visionat i fer trobada amb veïnat i aficionats. Novetats destacades 2023 Internacionalització: projeccions també a ciutats de fora dels Països Catalans a través de casals catalans (p. ex. Montreal, Vancouver, Quito, Madrid, Nova York, Roma, Luxemburg, Tromsø, Londres, Praga, Lausanne, Caracas, i a l’Argentina). Subtítols per arribar a més públic: en castellà, anglès i francès. Jurat Jove: nou premi específic atorgat per joves vinculats al cinema (estudiants, productors novells...). Premis i sistema de vots Categories: Documental i Ficció. Jurats i guardons: Jurat professional: 4.000 € per al millor documental i 4.000 € per a la millor ficció. Premi del públic: 1.000 € per a documental i 1.000 € per a ficció. Premi Jove: subscripció a Filmin + publicació del treball a Filmin. Participació del públic: votació digital posterior a la projecció. Filmin: com veure tota la mostra Col·laboració amb Filmin (des de l’edició anterior): es pot veure tota la mostra en línia. A Sant Just es projecten les sessions 2 i 3; la sessió 1 es pot recuperar a Filmin (cal ser subscriptor/a). "No hi ha escapatòria per evitar veure aquests curtmetratges." Entrades i reserva (gratuïtes) Entrada gratuïta, però cal reserva prèvia a: boc.cat. Tria: seu Sant Just i dia 11. Rebràs una entrada amb codi QR per accedir-hi. Posteriorment, rebràs per correu un enllaç per votar (pot tardar unes hores; no arriba immediatament). "Entrada gratuïta, però cal reservar-la a voc.cat." Assistència prevista Expectativa d’uns 50 espectadors (xifra consolidada i amb tendència a créixer). Punts clau en un cop d’ull Quan i on: Dissabte 11 de març, 17:00 h, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari). Què veuràs: 10 curtmetratges (doc i ficció), sessions 2 i 3, amb descans i vermut. Novetats: Jurat Jove, subtítols multilingües, expansió internacional. Com participar: Reserva a boc.cat i vota digitalment després. Online: Sessions disponibles a Filmin (la sessió 1 només online per a Sant Just).

Context Conversa radiofònica del 8 de març amb dues veus creatives de Sant Just: Xita Camps (il·lustradora) i Palmira Badell (autora dels apunts) arran del seu llibre il·lustrat “Dibuixant Sant Just” (Bien Edicions, amb Enric Viladot a l’editorial). "El llibre és la meva mirada sobre Sant Just" — Xita Camps El llibre Títol: “Dibuixant Sant Just” Format i estil: Passeig il·lustrat pel municipi, amb mirada personal de l’autora. Identitat gràfica: Tota la maquetació i les lletres fetes a mà per Xita (excepte el discurs de l’alcalde, en tipografia). Mapes d’obertura i tancament: dibuixats expressament per situar els llocs — un “índex visual”. "De l’afició a l’ofici" — sobre el pas de dibuixar al carrer a editar i maquetar el llibre Procés creatiu i edició Gènesi: Xita s’incorpora als Urban Sketchers; penja dibuixos de Sant Just a Instagram; l’Enric Viladot proposa fer-ne un llibre. Durada: Un any intens (amb 3 mesos finals a contrarellotge). Hi ha peces de fins fa 5 anys. Flux de treball: Dibuix in situ amb llapis/llibreta (fil conductor: una passejada pel poble). Digitalització i maquetació a càrrec de la pròpia Xita (dissenyadora gràfica). Palmira redacta apunts breus per donar context, dades i anècdotes. Criteri editorial: Coherència del recorregut; alguns dibuixos es van descartar per fer respirar el llibre i donar lluïment als seleccionats. Contingut i rigor Apunts de Palmira: dades curioses (p. ex. carrer més llarg: Bonavista), noms de campanes, mesures antigues (lliures, unces), etc. Verificació històrica: suport de Jordi Amigó i Josefina Modalell per contrastar dates i noms. Perspectiva de gènere: es recupera el nom de la propietària de Can Sagrera (sovint invisibilitzat en cròniques anteriors). "Tothom pot dibuixar... dibuixeu, i si no el voleu ensenyar, no l’ensenyeu" — Xita Camps Comunitat Urban Sketchers Filosofia: grup obert i intergeneracional; aprenentatge col·lectiu i intercanvi constant. Accés: No cal nivell previ; un simple llapis i paper ja serveixen. Pràctica compartida: es posen els dibuixos a terra, es comenten i es millora plegats. Disponibilitat i presentació On trobar-lo: Llibreria l’Escrivà i llibreries de Barcelona (la primera remesa es va exhaurir i s’ha reposat). Presentació pública: 29 de març, 19:00 h, a Les Escoles (a l’aire lliure, amb l’Enric Viladot i col·loqui sobre Urban Sketching i el llibre). Suport institucional Ajuntament de Sant Just: compra d’exemplars per a obsequis institucionals i per presentar el municipi a visites i convidats. Treballs anteriors i complicitats Tàndem creatiu: Aquest és el segon llibre conjunt. Abans: “El Just i la Colla” (i projectes com “l’Oca de l’Ateneu”). Complicitat local: aparició de l’emissora i de la presentadora al llibre; complicitat amb comerços i veïnat (símbol de memòria col·lectiva).

Resum de l’entrevista Conversa amb Aroa, membre del Casal de Joves de Sant Just, sobre les activitats del 8M que es faran el divendres 10 de març, i una reflexió franca sobre la participació juvenil i la paritat en els diferents serveis del Casal. Punts clau Divendres 10 de març (tarda): mostra de tallers (ERIS, teatre social, dancehall) + aperitiu. Activitats gratuïtes i obertes a tothom. Obra de teatre: “Suelta-lo ya, coño” (Companyia Camats), a les 19:45 (portes 19:30). Format multidisciplinari (teatre + acrobàcia), crítica als ideals de gènere. Entrada gratuïta, recomanada 13+ (no per a menors de 12). Paritat i usos del Casal: Més noies als tallers reglats i intercanvis juvenils. Més nois a l’espai obert (play, ping-pong, trobada) i en algunes assessories. Hipòtesi d’implicació/compromís com a factor clau més que no pas la temàtica. Treball en xarxa: el Casal s’articula amb el Circuit Baixart i altres projectes culturals del Baix Llobregat per una lluita feminista més potent i compartida. Cites destacades "són el nostre present, perquè ja hi són... i òbviament, són el futur" "el masclisme va en contra també dels homes... i de tots els models que ells han de seguir per ser un bon home" "contra més junts estiguem més juntes, doncs, més potents serem" Informació pràctica Lloc: Casal de Joves de Sant Just. Data i hora: divendres 10 de març, tarda; teatre a les 19:45 (portes 19:30), final abans de les 21:00. Accés: gratuït, sense reserva. Més info: radiodesvern.com i santjust.cat (programa 8M a portada).

Resum de la conversa Context Entrevista amb l’artista contemporània Isabel Banal arran de la seva participació al cicle Mons (2023) a l’Espai Marcart de Sant Just, un projecte comissariat per Laura Beringó i Quim Déu, amb el leitmotiv del món orgànic. Obres presentades Locus Amoenus Dos cercles en diàleg: Un compost per elements naturals del paisatge (magranes, branques, pedres, molsa, glans, pinyes, fulles i tocs de color com taronges; materials adaptats a cada lloc d’exhibició). L’altre format per miniatures d’estris de càrrega en guix blanc: maletes, bosses, cistell, galleda, etc. Referència a l’expressió llatina locus amoenus (espai agradable imaginari que ens acompanya emocionalment). Origen en una residència a l’Emília-Romanya (Itàlia), amb estris de càrrega recollits del veïnat i reproduïts a escala. El canvi d’escala i la miniatura potencien la dimensió mental i simbòlica de la càrrega. Influència de la tradició pessebrista d’Olot i d’un llegat familiar de representació del paisatge. Pedra filosofal Dues lones impreses amb la pròpia artista (d’esquena, nua) en relació amb una pedra: En una imatge, la porta al cap. En l’altra, hi trepitja a sobre, als peus. Peça irònica sobre la recerca de veritats i la dualitat entre pensar i trepitjar; relació entre cos i element mineral (paisatge). Temes clau Càrrega en sentit literal i metafòric: allò que portem físicament i mentalment. Escala i miniatura com a recursos per universalitzar i activar la imaginació (guix blanc = no-objete concrets, sinó arquetips). Contemplació vs. interacció: peces fràgils, amb composicions precises pensades per ser mirades. L’art com a interpel·lació sense una única lectura ni solució. Diàleg amb l’espai i altres peces L’Espai Marcart facilita un diàleg respirat entre obres. Locus Amoenus a terra conversa amb fotografies de la natura (referència a Joan Fontcuberta) i amb instal·lacions de Lluís Bisbe (escala humana, materials naturals), creant vincles formals i conceptuals. Logística i presència pública Exposició oberta fins a l’abril; previsió d’una xerrada d’Isabel Banal entre el 22 de març (quan inaugura mostra a Barcelona) i el 23 d’abril. Seguiment a @2022mons. Cites destacades "L’art… no té una solució… el que fa és interpel·lar el que ho mira." "Sempre anem carregats, tant en sentit real com en sentit metafòric." "Ara la porto al cap, però després la tinc als peus" — sobre la dualitat a Pedra filosofal.

Resum general Context i presentació • Entrevista amb Jordi Huerta, fotògraf de Sant Just, per explicar l’evolució del projecte Solarigrafia i el primer taller obert a la ciutadania. • Projecte guanyador dels ajuts de foment de la creació artística de Sant Just Desvern. L’entrevista també es pot veure a YouTube de Ràdio Desvern. "Juntar passió i professió és bo" — Jordi Huerta Què és la solarigrafia • Fotografia analògica de llarga exposició amb càmeres estenopeiques fetes amb materials reciclats (llaunes de refresc), que capten les traces del Sol durant dies, mesos o anys. • El resultat inicial és una imatge invertida (tipus negatiu) que es digitalitza i s’inverteix amb eines com GIMP o Photoshop per obtenir el positiu. • Les línies del Sol formen arcs que varien segons l’estació (solsticis, alçada solar). Els dies ennuvolats no deixen rastre, generant patrons únics. "Sembla postproducció, però no: és una fotografia analògica que capta les traces del Sol." El taller (15 de març, 18:00, La Vagoneta) • Construcció d’una càmera amb llauna i paper fotogràfic, aprenent a localitzar el recorregut solar amb apps gratuïtes i a instal·lar-la correctament. • Places previstes: ~20 persones (totes les edats; menors, acompanyats d’adults). Es pot fer més d’una càmera. • Materials: cal portar una llauna metàl·lica de 33 cl; el taller aporta paper fotogràfic, precinte i eines per fer el forat amb la mesura adequada. • Inscripcions: aj221.lavagoneta@santjus.cat, també via Ajuntament o Instagram de Jordi Huerta. Calendari i logística del projecte • Taller: 15 de març; instal·lació de càmeres a finals de març. • Exposició mínima de 3 mesos (perquè hi hagi prou traces), ideal fins a la tardor/novembre per captar interrupcions per núvols i pluja. • Processament centralitzat per part de Jordi (digitalització i inversió) per homogeneïtzar resultats i agilitzar el projecte. • Exposició col·lectiva amb totes les imatges del municipi; previsiblement de cara a l’any vinent per calendari de sales i temps de procés. Consells d’ubicació i riscos • Fixar la càmera molt ferma (vent, temporals) i evitar el vandalisme; si cal, etiquetar: "És una càmera. No la toqueu. Projecte artístic." • Es pot posar a l’interior si hi entra Sol per finestres. Absència de llum no grava i les persones no apareixen (exposició molt llarga). • Creativitat: captar l’arc complet del dia o fragments (p. ex., sobre el Walden, el molí de Can Ginestà). Aspectes tècnics clau • L’“objectiu” és la llauna; el foradet (mida d’agulla) i la distància forat-paper determinen la distància focal i un efecte de “zoom”. • No cal ser expert: el taller guia tot el procés de construcció, instal·lació i processament. "No cal ser expert ni tenir cap coneixement fotogràfic; només cal que us il·lusioni la fotografia." Inspiracions i recursos • Referència al treball de Diego López Calvin i el col·lectiu (any 2000), que van revitalitzar la tècnica i els seus efectes; web: solarigrafia.com. Esperit del projecte • Exigeix paciència: instal·lar, esperar mesos i confiar perquè tot vagi bé. • Projecte participatiu i creatiu que uneix analògic + digital i vincula la comunitat amb el paisatge i el temps.