episodis

Panorama de l’episodi El programa se submergeix en els orígens del ska i el rocksteady a la Jamaica dels anys 60, traçant la seva gènesi fins al reggae i repassant temes icònics en vinil original. S’alternen cançons i comentaris del locutor sobre context històric, sonoritat analògica i versions posteriors que han portat aquests clàssics a noves generacions. Temes principals • Arrels i evolució: de l’ska i el rocksteady cap al reggae, amb èmfasi en els ritmes sincopats i la guitarra “rascada”. • Primeres gravacions: el debut de Bob Marley amb “Judge Not” i el so cru de les presses antigues. • Context històric i cultural: independència de Jamaica, expansió a la Gran Bretanya i dancehalls on ballaven blancs i negres. • Èxits internacionals: Desmond Dekker i “Israelites”, i un bloc de clàssics per ballar amb Toots & The Maytals, The Pioneers, The Melodians i Jimmy Cliff. • Versions i llegat: de The Specials a Amy Winehouse i fins i tot adaptacions locals; debat sobre la comercialització (cas UB40 i “Red Red Wine”). • Gir cap al rocksteady romàntic: Alton Ellis i l’estètica melòdica i dolça del gènere. Conceptes clau • Ska: ritme ràpid i sincopat, amb accent a la contratemps i guitarra “ska, ska, ska”. • Rocksteady: tempo més pausat, línies de baix marcades i harmonies vocals; pont cap al reggae. • Reggae: evolució posterior amb més pes rítmic del baix i temàtiques socials. Moments destacats i cites • So i suport: el programa aposta per vinils originals amb textura crua. “El so d’avui sona una mica trencat… i és així com ha de ser… des del vinil de gravacions antigues i originals.” • Context i escena: celebració de la independència i l’extensió als dancehalls britànics. “Música que celebrava la independència de Jamaica… on blancs i negres compartien els anomenats dance halls.” • Clàssics i versions: de “Monkey Man” i “Pressure Drop” a relectures modernes; reflexió crítica sobre UB40 i la comercialització del gènere. Playlist clàssica citada (selecció) • Jimmy Cliff – “Miss Jamaica”; “Vietnam” • Bob Marley (Robert Marley) – “Judge Not” • Derrick Morgan – “Fat Man” • Desmond Dekker – “Israelites” • Toots & The Maytals – “Pressure Drop”; “Monkey Man” • The Pioneers – “Long Shot (Kick de Bucket)” • The Melodians – “Sweet Sensation” • Tony Tribe – “Red Red Wine” (origen vs. versió comercial d’UB40) • Dandy Livingstone – “(Message to You) Rudy” • Alton Ellis – “Rock Steady” • Sugar Simone – “King Without a Throne” • The Supersonics – “Perfidia” (outro) Conclusió Un recorregut àgil i ballable pels fonaments de l’ska i el rocksteady, amb un focus en l’energia original dels 60, el seu impacte global i les versions que n’han mantingut viva la flama. L’episodi combina divulgació, nostàlgia en vinil i criteri curatorial per oferir un resum històric musical contundent.

Visió general Programa 21 de Godiva Bonaparte dedicat a la New Wave i als inicis de la música electrònica i el synthpop. Un recorregut per clàssics dels finals dels 70 i els 80 amb comentaris àgils i humor àcid. Punts clau • Eixos del programa: de la foscor post-punk (Bauhaus, Killing Joke) al synthpop més popular (OMD, Dead or Alive), passant per pioners (Gary Numan) i transicions del punk a l’electrònica (Ultravox). • Temes transversals: adopció dels sintetitzadors, mainstreamització de l’electrònica, identitat i visibilitat LGTBI (Bronski Beat), i el pes estètic de la subcultura goth. • To del programa: divulgació musical amb humor i nostàlgia. "Som atemporals... però a l'hora de la veritat mengem, caguem i fem pipi com tothom." "Moltes gràcies per anar a veure els Air amb les vostres ulleres de pasta... Espero que se us clavin ben profundament al fetge... Moderns. De merda." El fil musical De la foscor post-punk al color synth • Bauhaus i Killing Joke obren amb un to fosc i intens propi del post-punk que alimenta la paleta de la New Wave. • Bronski Beat (“Smalltown Boy”) introdueix el vessant emocional i identitari del synthpop britànic. Pioners i transicions • Ultravox: de les arrels punk als sintetitzadors i produccions dramàtiques (“Dancing with Tears in My Eyes”). • Gary Numan/Tubeway Army: proto-synthpop i fredor maquinal (“Are ‘Friends’ Electric?”) que defineix l’ADN de l’electrònica pop. Del club al gran públic • Talk Talk (“It’s My Life”) i Robert Palmer (“Johnny & Mary”): sonoritats modernes que porten l’electrònica a l’FM. • OMD (“Electricity”): sintesi melòdica i experimentació pop; defensa apassionada del seu directe. • Dead or Alive (“You Spin Me Round”): hit de pista icònic del període. • The Psychedelic Furs (“Love My Way”): pop new wave de textures calidoscòpiques. • Propaganda (“Machinery”) i Devo (“Whip It”): toc art-pop i new wave nord-americana de tall irònic. • Tancament amb Boy George (“The Crying Game”): balada emotiva que serveix d’epíleg. Comentaris i detalls destacats Humor i context • Joc d’edats entre locutors, amb nostàlgia per l’era de pista i una mirada crítica al postureig. • Expansió d’OMD: Orchestral Manoeuvres in the Dark ("Maniobres orquestrals a l'obscuritat"), amb broma sobre el sentit literal. Temes clau • L’arribada dels sintetitzadors com a trencament estètic i sonor. • La New Wave com a pont entre el post-punk i el pop electrònic. • Visibilitat i narrativa queer al pop de sintetitzadors dels 80. Tancament • Cloenda amb referència al temps (“que no estigui plovent”) i felicitació nadalenca. • Sensació global: un viatge curador pels fonaments del pop electrònic amb comentaris que alternen crítica cultural i humor.

Resum del programa Panorama general Programa musical amb enfoc indie/alternatiu i clàssics moderns. El locutor torna després d’unes setmanes d’absència i guia una selecció que combina Nick Cave, David Bowie, Leonard Cohen, descobertes indie i un tancament delicat amb Eilen Jewell. Entre cançons, hi ha comentaris distesos, una pausa de “cigarret” i un anunci d’esdeveniment local. "Us he trobat molt a faltar, Godapartisans... Vacances pagades en l'oceano pacífico." Temes i moments clau Obertura contundent amb Cry Baby i pas a la intensitat narrativa de Nick Cave. Bloc central: indie recent amb The Body of Water, Kurt Vile i un focus especial en David Bowie (The Next Day) — amb menció de la portada “reciclada” d’Heroes i el single Dirty Boys. Clàssic fosc de Leonard Cohen (Darkness) que marca el to introspectiu del tram final. Indie de culte: The Shins – New Slang i Daniel Johnston – True Love Will Find You in the End. Tancament càlid amb Eilen Jewell – I Remember You i invitació a un concert local de trio de jazz. Pistes destacades • Nick Cave – Jubilee Street (del disc Push the Sky Away): narració fosca i creixent. • David Bowie – Dirty Boys (de The Next Day): el locutor recomana mirar la portada del disc. • Leonard Cohen – Darkness (de Old Ideas): reflexió amarga amb lirisme cru. • The Shins – New Slang: indie fundacional. • Daniel Johnston – True Love Will Find You in the End: missatge d’esperança minimalista. • Eilen Jewell – I Remember You: melangia elegant per acomiadar. Ambient i to • To proper i entremaliat, amb falques recurrents de “Fins demà!” i salutacions nocturnes. • Moments de meta-ràdio: “se’ns ha escapat el dit” a la taula i pausa de cigarret mentre sonen cançons. Notes i curiositats • El locutor destaca la portada de The Next Day (Bowie) com a “reciclatge” de Heroes. • Petita confusió en antena amb “Courtville” per Kurt Vile: queda com a anècdota simpàtica. • Anunci: concert de trio de jazz a l’antic casino del poble.

Panorama general Programa 24 de Godiva Bonaparte a Ràdio Desvern: una sessió contínua de música nocturna centrada en electrònica i indie, amb transicions suaus i identitats de ràdio intercalades. El to és íntim i melòdic, amb un recorregut que va de Trentemøller i Portishead fins a Radiohead i un tancament amb The AM. "una sessió contínua de música que us entrarà dins de la pell" Eixos clau • Obertura trip-hop/ambient amb Trentemøller i Portishead. • Bloc indie-electrònic: The Postal Service, Groove Armada ("History"), Phoenix ("Too Young"), Junior Voice (probable Junior Boys) i Home Video. • Moment àlgid amb Radiohead ("Lotus Flower") i anunci d’I Break Horses ("Winter Beats"). • Tancament amb The AM ("Angèlica") i avís del 25è programa després de Setmana Santa. Moments destacats de la sessió Obertura atmosfèrica (0–241s) • Portes d’entrada amb textures profundes; el locutor confirma Trentemøller – Take Me Into Your Skin i la famosa The Rip de Portishead (les lletres “As she walks in the room… White horses…” s’hi reconeixen). Benvinguda i pas a The Postal Service (242–321s) • Presentació del programa i de la línia musical; s’anuncia The Postal Service a continuació. Bloc indie-electrònic continu (322–764s) • Trams vocals difosos (p. ex., “I’m tired of waiting for the past”, “DREAMS”), amb idents puntuals (“Bona nit”, “Fins demà!”). "Anti-abstèmia primaveral" i Phoenix (765–941s) • El locutor defineix un set per combatre l’“abstèmia primaveral”. • Entra Phoenix – Too Young (lletra “Girl, the night’s not over…”). Trams synth-pop/downtempo (942–1309s) • Vocals sensuals i minimalistes (“It’s your turn to crush me…”, “Close your eyes… Cherish me…”), amb continuïtat de idents. Recap i punt àlgid amb Radiohead (1814–1928s) • Recap del que ha sonat: Groove Armada – History, In the Morning de “Junior Voice” (probable Junior Boys), Home Video – Gas Tank, Oblique – Without Making Noise. • Ara mateix: Radiohead – Lotus Flower; a continuació s’anuncia I Break Horses – Winter Beats (al micròfon s’hi diu “I Brick Horse”). Bloc final i tancament (2136–2595s) • Peça amb mantra vocal (“Just believe / Just breathe / Another day”) i línies com “I’m used to it by now”. • Tanca amb The AM – Angèlica. • Missatge final: recordatori d’horari (divendres, d’11 a 12) i anunci del 25è programa després de Setmana Santa. Llistat de temes citats al micròfon • Trentemøller – Take Me Into Your Skin • Portishead – The Rip • The Postal Service – (tema no especificat) • Groove Armada – History (esmentat com “Groove Amanda/Grup Armada”) • Junior Voice – In the Morning (probable Junior Boys) • Home Video – Gas Tank • Oblique – Without Making Noise • Radiohead – Lotus Flower • I Break Horses – Winter Beats (transcrit com “I Brick Horse”) • The AM – Angèlica Notes i to d’antena • Molts idents i comiats curts (“Fins demà!”, “Bona nit”) entre peces, reforçant l’estil de sessió contínua sense gaire interrupció. Avanç i avisos • Setmana vinent: celebració del 25è programa (bodes de plata) després de la pausa de Setmana Santa. “Ens estarem flagellant una estoneta… Bueno, i altres coses molt més interessants.”

Resum general Programa 26 de Godiva Bonaparte amb un to més tranquil després de la festa d’aniversari anterior i amb canvi d’espai a l’estudi (micros “emmirallats”). La sessió “Soul Shaker” combina funk, soul, house i jazz amb un accent primaveral i diverses mencions a les pistes que sonen. Sessions i temes musicals • Arrencada amb repàs dels temes que ja han sonat i anunci del clàssic Hammond (Smoove & Turrell). • Bloc central amb On the Sly (The Bamboos) i un focus especial en Lack of Afro amb una triple selecció que inclou When the Sun Goes Down i The Outsider. • Espai dedicat a Natural Self (amb el seu Shakedown) i altres referències a The Apples, Quantic & Spanky Wilson, The Broken Keys i més. • Tram final amb crèdits a Skinny & Disler (Backstreet, Last Future In) i Beta Hector & Dionne Charles, abans de tancar amb una gran versió. Artistes i cançons destacades • The Apples • Natural Self — Shakedown • Lack of Afro — When the Sun Goes Down, The Outsider • Smoove & Turrell — Hammond • The Bamboos — On the Sly • Quantic & Spanky Wilson • The Broken Keys • Skinny & Disler — Backstreet, Last Future In • Beta Hector & Dionne Charles Ambient i to del programa • Primavera en plena eclosió: el programa remarca un combinat de house, funk, jazz i molt de ritme. • To proper i juganer, amb petites falques i interjeccions entre temes. "Déu-n'hi-do amb aquest combinat musical... house, funky, jazz i molt de ritme... la primavera està esclatant a sobre nostre" "Y'all ready for this?" Comunitat i tancament • Recordatori per consultar els títols i grups al Facebook de Godiva Bonaparte. • Comiat cordial i anunci de possibles sorpreses i col·laboradors en properes emissions.

Visió general Programa 24 de Godiva Bonaparte a Ràdio d’Esbert amb una sessió contínua de música nocturna que barreja electrònica, indie i downtempo. Inici amb franges de publicitat i idents de l’emissora, i tancament amb anunci del 25è programa després de Setmana Santa. "As she walks in the room… White horses, they will take me away" — Portishead, The Rip Punts destacats Sessió contínua orientada a “entrar-te sota la pell” amb un to introspectiu i melòdic. Temes remarcables: Portishead – The Rip, Radiohead – Lotus Flower, Trentemøller – Into Your Skin, The Postal Service, Junior Voice – In the Morning, Home Video – Gas Tank, Oblique – Without Making Noise, I Break Horses. Bloc anti-abstèmia primaveral amb selecció energètica (ex.: "Too Young"). Recapitulació de playlist a mig programa, situant els temes que han sonat i els que vindran. Anunci: la setmana vinent hi haurà pausa per Setmana Santa i retorn amb especial del 25è programa. Estructura del programa Publicitat i idents inicials • Museu Agbar de les Aigües i Smooth Jazz Club marquen l’obertura, seguits d’una campanya de seguretat viària del Servei Català de Trànsit amb testimoni del Jordi. Sessió musical (bloc 1) • Ambientació prèvia amb Portishead – The Rip i presentació formal del programa: sessió contínua amb Trentemøller i The Postal Service entre d’altres. Sessió musical (bloc 2 – anti-abstèmia) • Selecció per “desvetllar” la nit amb temes d’aire indie-electrònic i electro-pop (ex.: "Too Young"). Recapitulació i tram final • El/la locutor/a fa un resum: Junior Voice – In the Morning, Home Video – Gas Tank, Oblique – Without Making Noise, Radiohead – Lotus Flower i avança I Break Horses. • Tram final amb talls vocals tipus "Just believe / Just breathe". Cloenda • Comiat, agraïments i teaser: especial 25è programa després de Setmana Santa. Moments clau (resum) Anuncis i idents: obertura amb publicitat i campanya de trànsit. Inici musical destacat: Portishead – The Rip dona el to nocturn i emotiu. Presentació formal: es confirma la fórmula de sessió contínua i s’anticipen artistes. Recap de playlist: s’ordena el que ha sonat i el que vindrà. Anunci final: pausa per Setmana Santa i especial 25è a la tornada. Frases/lyrics remarcables "White horses, they will take me away" — Portishead "Just believe, just breathe" — tram final de la sessió

Resum general Programa temàtic dedicat a l’Indie i el dream pop amb una selecció pensada per a l’inici de la primavera. El recorregut musical va de Nova York/Brooklyn fins a Austràlia, combinant bandes icòniques i descobertes recents. Entre els moments destacats hi ha LCD Soundsystem, The xx, The National, The Horrors, The Drums, Wild Nothing, The Black Keys, Sleigh Bells, Tame Impala, Grizzly Bear, Dead Man’s Bones i Beach House. • Presentació centrada en festivals com Primavera Sound i Faraday. • To emocional i atmosfèric: el programa busca evadir l’actualitat amb dream pop i indie lluminós. • Anècdotes personals (debut de The Horrors a la Sala Celeste) i referències culturals (Ryan Gosling, Blue Valentine). • Tancament amb un missatge social i d’optimisme musical. "Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable." Temes principals 1) Escena NYC/Brooklyn i clàssics recents • LCD Soundsystem obre el programa amb una peça emotiva sobre Nova York. • Bloc amb The xx i The National per definir el to indie melancòlic. • Passeig per Brooklyn amb una parella/banda emergent (The Guts) i Sleigh Bells. 2) Dream pop i indie de nova fornada • The Horrors – Still Life: introducció amb anècdota del seu debut local. • Wild Nothing – Midnight Sun: dream pop nocturn i influències (Robert Smith, Morrissey, Julian Cope). 3) Ponts cap a Austràlia i altres perles • The Drums – Money i The Black Keys – Lonely Boy (esment als premis Grammy). • Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards: viratge cap a Austràlia. • Grizzly Bear – Two Weeks i Dead Man’s Bones – Pa Pa Power (apunt sobre Ryan Gosling i la pel·li Blue Valentine). • Beach House – Troublemaker com a colofó dream pop. Cites destacades "Dream Pop per somiar que vivim en un país menys miserable." "Cada divendres d’11 a 12, guanyi el Barça o no, aquí estem." Notes ràpides de la selecció • LCD Soundsystem – New York, I Love You... → Obertura emotiva i temàtica NYC. • The xx – Stars i The National – Fake Empire → Doblet indie icònic. • The Horrors – Still Life → Moment d’anècdota i connexió local. • The Drums – Money → Indie enganxós amb tornada recordable. • Wild Nothing – Midnight Sun → Dream pop hipnòtic. • The Black Keys – Lonely Boy → Èxit reconegut als Grammy. • Sleigh Bells – Rill Rill → Pop contagiós amb energia de Brooklyn. • Tame Impala – Feels Like We Only Go Backwards → Psicodèlia pop australiana. • Grizzly Bear – Two Weeks → Atmosfèrica i elegant. • Dead Man’s Bones – Pa Pa Power → Curiositat amb Ryan Gosling. • Beach House – Troublemaker → Tancament eteri i somiador.

Visió general Programa 22 d’Ago Viva Bonaparte amb una selecció d’indie electrònica i synthpop, amb un focus especial en l’escena d’Oregon/Portland. El to del programa és contundent i festiu, amb comentaris àgils i humor entre cançó i cançó, i tancament convidant l’audiència a sortir a ballar. Línia sonora: synthpop, electrònica experimental, tocs de protopunk i garatge. Eix temàtic: artistes i sons vinculats a Portland (Chromatics, Glass Candy) i electrònica d’energia alta (Crystal Castles, Vitalic), amb punts melòdics (Lykke Li) i textures barroques (Palossa). Tancament: broma amb el nom de Totally Enormous Extinct Dinosaurs, crida a la comunitat via Facebook i recordatori d’horari a Ràdio d’Esbert. Peces i moments destacats Plastic Operator — Home 0207 i The Magnetic Fields — Smoke and Mirrors: obertura i marc estètic del programa. Chromatics — Lady: punt de partida per al focus Portland/Oregon. Fergus & Geronimo — No Parties: de fons; texans amb influències protopunk i garatge. Glass Candy — Feeling Without Touching: clau de l’escena d’Oregon; repte d’escolta activa. Palossa — Patchwork: folk barroc inusual; textura delicada. Glasser — Tremel: synthpop atmosfèric que defineix la línia del dia. Lykke Li (anunciada com “Little Li”) — Little Bit: punt melòdic i íntim dins del set. Dad Politics — Elastic Girl: electrònica francesa amb entusiasme elèctric. Crystal Castles — Crime Wave: electrònica/experimental per pujar el to festiu. “Surismo” — Eimann in der West Schroeden: presentació amb humor i autoironia. Vitalic — Chicken Lady: clàssic de club per mantenir l’energia. Sébastien Tellier — Divine (remaster/mescla): elegància francesa per arrodonir la traca electrònica. Totally Enormous Extinct Dinosaurs: tancament excitant i invitació a continuar la festa. Temes principals Escena de Portland/Oregon: Chromatics i Glass Candy com a pilars d’un so italo-disco i synth artesà; connexions estètiques amb altres peces del set. Electrònica contundent i clàssics: Crystal Castles i Vitalic marquen el tram més clubber, amb Tellier aportant elegància pop electrònica. Textures i contrastos: del folk barroc (Palossa) al synthpop atmosfèric (Glasser) i el pop íntim (Lykke Li). Humor i proximitat: bromes sobre noms (“Exit Dinosaurs”) i correcció d’ID en directe; interacció amb l’audiència i rebuig a Twitter. Comunitat i continuïtat: invitació a contactar via Facebook i recordatori d’horari (divendres 11–12, Ràdio d’Esbert 98.1) amb Bonaparte i Godiva. Cites “Que tinguis orelles no significa que sàpigues escoltar.” “El Twitter és una merda… És de pijos.”