Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 4/12/2024 — 20 anys del Bisbat de Sant Feliu: pastoral prematrimonial, teologia moral i esperit del Vaticà II amb mossèn Gaspar Mora - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/12/2024 — 20 anys del Bisbat de Sant Feliu: pastoral prematrimonial, teologia moral i esperit del Vaticà II amb mossèn Gaspar Mora

Visió general Conversa amb mossèn Gaspar Mora al programa “Veus de la Parròquia” (Ràdio d’Esvern) sobre el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la seva trajectòria pastoral i acadèmica, i els reptes actuals de l’Església. L’episodi recorre la seva biografia, el servei a parròquies de l’entorn, la seva tasca en la pastoral prematrimonial i al moviment CPM, la definició i l’abast de la teologia moral, la vida a la residència sacerdotal, així com la seva col·laboració a la revista Foc Nou i la vigència de Gaudium et Spes (Concili Vaticà II). El fil conductor L’entrevista articula un missatge pastoral clar: posar l’acollida al centre, potenciar allò bo que ja hi ha a la vida de les persones i dialogar amb el món, com demana el Vaticà II i ha remarcat el Papa Francesc. Temes principals Bisbat de Sant Feliu (20 anys): context i pertinença diocesana de mossèn Mora Trajectòria personal i serveis: monges de Montsió, Pla del Vent, col·laboració amb parròquies de l’entorn Pastoral prematrimonial i CPM: origen, creixement, debat sobre estatuts (associació pública/privada) i crisi actual de matrimonis Criteri pastoral d’acollida: joves allunyats, parelles amb itineraris complexos (divorci, segones unions), inspiració del Papa Francesc Què és la teologia moral: del “què diu la fe” al “com acompanyar avui” Residència sacerdotal Sant Josep Oriol: cura dels capellans jubilats, organització i finançament Foc Nou i Gaudium et Spes: cultura del diàleg, llibertat i compromís amb un món més just Música litúrgica: passió personal i manca de formació musical en comunitats Idees clau Acollir abans que condemnar: l’Església ha de “alimentar el que hi ha de positiu” (amor, cura, relació) en la vida de les persones, també quan estan allunyades. Pastoral prematrimonial viva: el moviment CPM va créixer amb equips territorials; el debat jurídic (associació de fidels pública o privada) s’enfoca segons la tasca pública d’acompanyar un sacrament. Crisi de casaments: menys matrimonis a l’Església i menys casaments en general; cal un acompanyament realista i esperançat. Teologia moral aplicada: passa del “què és” al “com tractar-ho”, orientant la pastoral en contextos secularitzats. Cura del clergat gran: la residència compartida i la corresponsabilitat diocesana (Barcelona–Terrassa–Sant Feliu) ofereixen una solució estable a 60–70 capellans. Vaticà II present: tornar a la il·lusió del diàleg de Gaudium et Spes i a una Església “al costat de la gent”. Cites destacades “El nostre Senyor no ens envia a condemnar, ens envia a ajudar i a salvar.” “L’Església perfecta és aquella que es preocupa de la gent i intenta buscar solucions als problemes reals.” Context i participants Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) Convidat: Mossèn Gaspar Mora — capellà, professor de teologia moral i referent en pastoral prematrimonial (CPM) Focus territorial: Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i parròquies de l’entorn (Esplugues, Sant Just d’Esvern, Sant Joan Despí, Molins de Rei)

Just Blues del 3/12/2024 - episode art
Just Blues

Just Blues del 3/12/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 3/12/2024 — Depo(t) Reflecting Boijmans: art, arquitectura i documental com a aventura — conversa amb Sònia Herman Dolz - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 3/12/2024 — Depo(t) Reflecting Boijmans: art, arquitectura i documental com a aventura — conversa amb Sònia Herman Dolz

Resum executiu Una conversa àgil i apassionada amb la cineasta Sònia Herman Dolz al voltant del seu documental 2023, Depot Reflecting Boijmans (sobre el nou dipòsit del Museu Boijmans Van Beuningen, Rotterdam). El programa ressegueix la gènesi formal i musical de la pel·lícula, els seus paral·lelismes històrics amb imatges d’arxiu dels anys 30, i el seu to de pel·lícula d’aventures on l’arquitectura, l’art i el cinema es conjuguen en una «sinfonia» visual i sonora. "Es una sinfonía entre el arte y la arquitectura y el cine" Al tram final, s’estableix un pont amb l’obra primerenca de Dolz —el documental de 1999-2000, This Is Me (Yo soy así), sobre la Bodega Bohemia de Barcelona—, i es recupera una cita d’Oscar Wilde que sintetitza la mirada de l’autora sobre l’art i la vida. Context i disponibilitat • Presentació al DART — Festival de Cinema d’Art (Barcelona), amb projecció als Cinemes Girona i selecció a la plataforma CaixaForum+ (visionat gratuït amb registre i subtítols en català/portuguès). • La pel·lícula ha rebut el Premi del Jurat al Socially Relevant Film Festival (Nova York), destacant la seva rellevància social en la democratització de l’accés a l’art. Temes principals tractats 1) Un documental que juga com una aventura • To sorprenent i juganer: complicitat entre l’arquitecte (Winy Maas) i el director del museu (Sjarel Ex), retratats com a “dos nens” que s’atreveixen amb una idea gegantina. • Rebutja el tòpic d’“arquitectura = avorriment”: ritme viu, humor subtil i crèdits cantats que ja marquen l’originalitat musical i narrativa. "No dejar que nadie se duerma" 2) Metodologia: sense guió, amb muntatge- brúixola • Sense guió previ: punt de partida clar i obert a la sorpresa, deixant que la realitat dicti el relat. • Muntatge com a «trencaclosques sense tapa»: dosificar, col·locar cada escena on toca i saber descartar plans que “no transmeten”. "Sé que solo puede encajar de una manera… pero ¿cuál es?" 3) Dues èpoques en diàleg: 1930s ↔ 2020s • Integració d’arxiu en B/N (1930–35) de la construcció del museu i material actual del dipòsit reflectant (2023), amb muntatges alterns memorables (vidres, cobertes, inauguracions). • Dues parelles paral·leles: director + arquitecte (ahir i avui), i dos edificis “com guants” que protegeixen la col·lecció. 4) Música i espai sonor • Partitura de Paul M. van Brugge: dels crèdits cantats a la seqüència d’“embalatge curós” amb una atmosfera hipnòtica, quasi fluxus. • So i eco del dipòsit buit que modelen converses espontànies entre director i arquitecte. 5) Estil visual i narrativa • Evita el talking head: informació a través d’accions, converses naturals i posada en escena; imatges-reflex del revestiment mirall i moments fugaços (patinadora, dansa de reflexos) que suggereixen més que no pas expliquen. • Autocrítica honesta: l’arquitecte assenyala un volum tècnic al terrat que “no queda bé”. 6) Obres i referents • Col·lecció de primer nivell (Kandinsky, Magritte, Warhol, Dalí, Miró, Mondrian, Bacon, Durero, Piranesi…). • “Running gag” amb l’obra de Maurizio Cattelan (el forat al terra i el seu doble al dipòsit), i instal·lació lumínica de Pipilotti Rist (liri/“ovari” gegant que projecta imatges). • Piranesi com a eco visual: escales impossibles reimaginades; una pilota que cau pel nucli d’escales culmina en un gest lúdic a l’exterior. Moments destacats del podcast • Crèdits cantats en neerlandès on els noms de l’equip esdevenen música. • Descripció del dipòsit: cilindre mirallat, bosc al terrat, accés públic a magatzems i tallers. • Debat sobre difusió: sense “gran nom-ganxo”, la pel·lícula creix per boca-orella i sorprèn especialment públic jove. • Pont amb This Is Me (Yo soy así) i la Bodega Bohemia (1999–2000), reivindicant la memòria cultural de Barcelona. Oscar Wilde: "És a través de l’art —i només a través seu— que podem assolir la perfecció; a través de l’art —i només a través seu— que podem protegir-nos dels sòrdids perills de l’existència real." Per què veure-la • Perquè transforma un “documental d’arquitectura” en cinema d’aventures i sinfonia visual. • Per la seva integració modèlica d’arxiu i present, i un muntatge que captura coincidències feliços com a motor narratiu. • Perquè democratitza l’accés a la col·lecció i els processos museístics: veure com es guarda i es cuida l’art també és art.

M de Música del 2/12/2024 - episode art
M de Música

M de Música del 2/12/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 2/12/2024 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/12/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts