
Smooth Jazz Club del 2/12/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Panorama general del programa Eix principal: conversa profunda amb el guitarrista i compositor Santos Puertas sobre l’arrel i l’essència del blues, la seva trajectòria entre Austin i Dallas, i el valor de la cultura en comunitat. Continguts extra: viatge sonor per la Gran Bretanya (Windsor, Land’s End, Illa de Wight, Canterbury, Bath i Stratford), la secció històrica sobre la Barcelona no apareguda (monuments i torres projectades però no construïdes), el microespai lingüístic del Senyor de la Barba, i el retorn del magazín musical Bits 40.0. "El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" — Jerry Portnoy, citat per Santos Santos Puertas: identitat, arrels i ofici Del “Pere” al “Santos” • Motiu del nom artístic: facilitar la pronúncia i el record als EUA; bateig suggerit per Dani Nel·lo. • Anècdota clau: a un local de Dallas el reconeixen de seguida com “Santos” — identitat fixada. Per què el blues? • “Aha moment”: descoberta vital de l’essència del blues (influències primerenques: Jimi Hendrix, clàssica — Mozart/Von Karajan). • Metàfora de Wynton Marsalis: el blues és el “rú” del gumbo — sense blues, la música moderna “no camina”. Blues vs. Rock i tècnica • Debat sobre l’“overblowing” a l’harmònica i el valor del to i l’emoció per damunt del virtuosisme mecànic. • Cita de Jerry Portnoy (Muddy Waters/Eric Clapton) sobre la densitat expressiva del blues. Instruments i família • Santos tria la guitarra; el seu germà Víctor, l’harmònica. Víctor és capaç d’“imitar el timbre” de mestres com Sonny Boy Williamson o Gary Primich. • Naixement dels Suitcase Brothers: concepte duet guitarra-harmònica i la maleta com a bombo. Austin vs. Dallas • Austin com a cruïlla musical (post-Katrina) i ecosistema obert; Dallas com a “casa” del Texas blues (de T-Bone Walker a Jimmie Vaughan). • Integració a la comunitat: ràdio K-NON, gires amb Miss La Bell White, aparició a la samarreta “Texas Blues”. L’ofici del músic • Diferències administratives i fiscals entre EUA i aquí: professionalització, registre de quilometratge, “tip jar”. • Crida a generar cultura des de baix: cicles locals (ex. Palau Tordera) i formats de proximitat tipus Bluebird Café. Projectes actuals • Flamingo Tours (amb Míriam Swanson), nou disc d’homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee amb Víctor, i banda Triple Santos. Música en directe i moments destacats Cançons en directe • “Sant Just d’Esvern” — homenatge emotiu al poble i al barri antic. • “És la pluja / Rain is falling” — cançó dedicada a una “persona petita” molt especial. Versions i sintonia • “What a Wonderful World” com a sintonia recurrent (versions i pausa musical). • Perfil de Sawyer Fredericks (guanyador de The Voice 2015) i el valor de versionar una mateixa cançó des de múltiples estils. Cultura, públic i comunitat Reciprocitat escènica • La resposta del públic pot transformar un concert — de l’esforç exhaustiu a l’energia fluida. • La cultura com a comunió entre desconeguts: petites connexions que fan societat. “Quan el concert és bo, qui tens al costat —que pot no compartir res amb tu—, esdevé família per una estona.” Viatge per la Gran Bretanya (itinerari cultural) Castell de Windsor: símbol reial, reconstruït després de l’incendi de 1992. Penzance i Land’s End: llegendes de pirates; clima suau i paisatge subtropical. Illa de Wight: paradís hippie 70s; residència Osborne House de la reina Victòria. Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket i vitralls medievals. Bath: termes romanes, esplendor georgià (Royal Crescent i Pump Room). Stratford-upon-Avon: naixement de Shakespeare i teatre viu. Cunard (QE2 → QM2) i el ritual del te al Ritz: tradició i modernitat britàniques. Barcelona no apareguda (arquitectura projectada i no construïda) Monument a Francesc Macià (projecte làser guanyador) — no executat; polèmiques i canvis fins a Subirachs. Torres no fetes (1888): Torre Lapierre (fusta, 200 m) — amb ascensors i miradors. Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i maó, 200 m). Torre Carbonell (ferro, 350 m) — inversemblant en 3 mesos. Urbanisme i alçades: efecte simbòlic de les grans torres, comparació amb Sagrada Família (172,5 m), i l’impacte visual previst per a l’època. Curiositat: globus captiu de 200 m durant l’Exposició del 1888. Llengua amb el Senyor de la Barba (falsos amics i bon ús) • “Pròxim/proisme”, “torcebràs” (per “fer un pols”), “afamat” (famat ≠ famós), “bitxo” (guindilla) vs. “bestiola”. • Recordatori lúdic amb exemples i cançons populars. Debat oient: “La música 70-80 no es farà mai més?” • Resposta de Santos: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el blues evoluciona cap al rap/hip-hop. • El prisma és nostre: cal recontextualitzar i entendre el present musical. Bonus: torna Bits 40.0 • Reestrena del programa amb to irreverent i melòman. • Primera recomanació: Lloydis (àlies de Huerco S.) — ambient fosc d’alta volada. Idees força Essència emocional: sense blues, la música moderna perd el seu “rú”. Identitat professional: el músic com a ofici regulat i digne. Cultura de proximitat: crear teixit des del barri i els petits formats. Mirada oberta: el present musical es comprèn amb context i curiositat.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Resum Espai mensual “La salut al dia” amb el Dr. Retxe (CAP Sant Just) dedicat al consum d’alcohol i la campanya “Beveu Menys”. Es revisen causes socials i culturals del consum, riscos i llindars, binge drinking, dependència, estratègies per beure menys i com ajudar algú amb problemes d’alcohol. "No hi ha cap quantitat d’alcohol que sigui segura. L’única quantitat segura és no beure res d’alcohol." Per què està tan estès l’alcohol? Factors socials i culturals: presència a celebracions i esdeveniments; normalització familiar. Pressió de grup (adolescents): beure per sentir-se integrat. Màrqueting: associació amb alegria i oci, especialment en dates festives (p. ex. Nadal). Quan és massa? Llindars i UBE Missatge clau: no existeix consum “beneficiós”; la “copeta de vi saludable” és un mite. UBE (Unitat de Beguda Estàndard) = 10 g d’alcohol: Aproximadament: 300 ml cervesa, 100 ml vi, 30 ml licor de 40°. Consum de baix risc: Dones: 1 UBE/dia. Homes: 2 UBE/dia (diferències de metabolisme, massa muscular i volum corporal). Zero alcohol imprescindible en situacions de risc: embaràs, conducció/maquinària, cura d’infants, malaltia hepàtica/cardiovascular, interaccions amb medicació. Consum intensiu de curta durada (binge drinking) Període de 4–6 hores amb alta ingesta: Homes: ≥ 6 UBE. Dones: ≥ 4 UBE. És consum de risc encara que la mitjana setmanal sembli “baixa”. Coma etílic Intoxicació aguda del SNC per ingesta ràpida i elevada. Pot requerir atenció mèdica i medicació per revertir el coma. Dependència vs quantitat Dependència no depèn només de la quantitat: es defineix per com condiciona la vida (parella, feina, relacions) i la incapacitat de deixar-ho. Tolerància: amb el temps cal més alcohol per obtenir el mateix efecte. Síndrome d’abstinència: cal reducció progressiva i, sovint, suport mèdic. "L’alcohol és una droga" (per efectes sobre el sistema nerviós central, tolerància i abstinència). Com reduir el consum (estratègies pràctiques) Evitar el “tot o res” inicial. Objectius graduats: p. ex., 2 dies setmanals sense alcohol. Identificar situacions de risc (festes, pressió social) i preparar respostes per dir “no”. Opcions 0,0 com a alternativa en contextos socials. Beneficis de reduir/cessar: millor son, ànim i tranquillitat; menys hipertensió i risc cardiovascular; pèrdua de pes (calories buides); millora de relacions de parella. Com ajudar algú que beu massa Escollir moment sobri, íntim i tranquil; mai quan hagi begut. Expressar preocupació sense jutjar, amb exemples concrets. Deixar la porta oberta i animar a buscar ajuda professional (CAP, infermeria, metge/psicologia/psiquiatria). Fer-ho augmenta la probabilitat de canvi tot i una reacció inicial defensiva. Què fa el CAP? Valoració del nivell de risc i dependència. Reducció progressiva; en consums alts, medicació per l’abstinència. Derivació a salut mental (psicologia/psiquiatria) si hi ha ansietat/depressió o dependència. Begudes 0,0 Les 0,0 actuals no contenen alcohol; antigues “sense alcohol” podien contenir-ne traces. Rehabilitació i risc de recaiguda Després de la dependència, no es pot tornar a beure: petites quantitats reactiven el circuit de l’addicció i faciliten la recaiguda. Fer-ho públic a l’entorn ajuda a mantenir el canvi (responsabilitat i suport). Quan és millor deixar-ho? No tant per l’estació de l’any sinó per un moment vital amb poc estrès. Nadal sol ser un mal moment per la gran exposició. Missatges clau No hi ha consum segur; si beus, fes-ho amb baix risc i evita situacions on hauries de consumir 0. El binge drinking és altament perillós. La dependència és un trastorn; cal suport professional i social. Reduir ja aporta beneficis significatius per a la salut i la qualitat de vida.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
En aquest programa de Ràdio Desvern, els representants de l'Esplai i del CAU de Sant Just comparteixen les seves experiències i activitats, reflexionant sobre la importància de les agrupacions de lleure en l'educació i la cohesió social del municipi. Són discussió sobre les festes majors, les rivalitats sanes entre els colors i les necessitats dels adolescents, així com la seva contribució al poble a través d'activitats diverses.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs