
SmoothJazz Nit del 27/11/2024
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Episodis etiquetats amb Altres

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Panorama de l’episodi • Inici amb falques d’interès públic i identificació de l’emissora, i entrada a «Veus de la Parròquia». • Dos grans blocs temàtics: crònica i visita a l’exposició del mil·lenari benedictí de Montserrat i tradicions d’Advent al Baix Llobregat (Sant Nicolau i Santa Llúcia). "Davant l’ictus, truca ràpid al 112." "Us recomano vivament que hi aneu..." (sobre l’exposició) Romeria a Montserrat (9–10 de novembre) • Participació de fidels adults i joves, amb diverses modalitats d’estada. • Moments clau: missa conventual amb presentació de l’oració a la Moreneta, vetlla de Santa Maria i conferència sobre el mil·lenari benedictí. Exposició del mil·lenari benedictí a Montserrat (visita destacada) Peces i històries que brillen • Escultures (1939) de Sant Benet i l’abat Oliva: sortint per primera vegada de la sala capitular. • El Llibre Vermell (1399): amb el Cançoner Montserratí; un dels testimonis més importants de la música medieval europea. • La Mare de Déu vestida: tradició de vestir la imatge; vestits reials (Isabel II, Maria Cristina) i corona adquirida per subscripció popular a Barcelona. • Pare Bonaventura Obac: la seva petita maleta evoca viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà, base de la secció d’Orient Bíblic del museu. • Llànties votives: de finals del s. XII a la represa (1947–1960); llegenda de la llàntia del rei Moro i ofrenes d’arreu (Cuba, Xile, Colòmbia, Filipines; també la del FC Barcelona). • Retrats d’abats: Esquerrer (temps de Franco) i Mercet (impulsor decisiu del museu). • Corona de plata per a Verdaguer (Manila, 1884): fulles de llorer cisellades; record a l’Oda a Barcelona. • Espasa de Sant Ignasi (còpia): renúncia a la vida de soldat davant la Mare de Déu (1522) i peripècies de la peça original. • Subirachs a Montserrat: creu de terme, Sant Benet, Sant Jordi, mural Hermes–Ariadna, Capella del Santíssim, i la primera moreneta del segle XXI (2021) en fusta policromada d’estètica neocubista. • Picasso, "Sardana de la Pau" (1959): litografia amb rotllana i colom, vinculada a la Sala Gaspar. • Plafó amb 18 monjos: figures rellevants (Oriol Maria Diví i Hilari Regué, amb vincles amb Sant Just). • Fotografia de Joan XXIII (1958) a Montserrat i proposta d’incorporar-lo a la galeria de sants visitants. "És el dia en què tradicionalment a Montserrat comencen les festes de Nadal." (sobre el Bisbetó i l’inici de cicle festiu) • Informació pràctica: l’exposició és oberta fins al 8 de setembre de 2025; ocasió per veure peces artístiques i litúrgiques poc accessibles. Tradicions d’Advent al Baix Llobregat Sant Nicolau (6 de desembre) • Vida i culte: bisbe de Mira (s. IV), sant molt venerat a Orient i Occident; a l’Europa del Nord, Sinterklaas → Santa Claus. • Llegendes: les tres bosses per al dot de tres germanes; els tres infants "ressuscitats" a l’hostal. • Tradicions locals: - A Montserrat, el Bisbetó (un petit escolà regeix simbòlicament el monestir per un dia). - Al Baix Llobregat, els Nicolaus: nens cantant goigs de casa en casa i fent capta; documentat a Sant Just (amb represa 1926–27) i vigent a Cornellà i Gavà. Santa Llúcia (13 de desembre) • Martiri i iconografia: palma i ulls al platet; patrona de la vista, molt venerada per sastres i modistes. • Barcelona: Fira de Santa Llúcia a la plaça de la catedral (ara s’obre a finals de novembre, però conserva el nom). • Al Baix Llobregat: les Llucietes (noies cantant goigs, amb una nena com a Llúcia i dues verges), tradició viva a Castellví de Rosanes; records orals a Sant Just i registres parroquials (1925–1928 i anys posteriors). • Paral·lel nòrdic: a Suècia, la nena-Llúcia duu corona amb espelmes; data clau pel retorn de la llum. Tancament • Crida a viure l’Advent i a recuperar el sentit de les tradicions locals. • Reemissió del programa: dissabte a dos quarts de 12 del migdia. • Efemèride local (post-programa): record del refugi antiaeri (1938) construït pels veïns i Ajuntament de Sant Just.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum general Un episodi dedicat a l’estrena d’“El cas Àngelus. La fascinació de Dalí”, de Joan Frank Charansonet, amb una conversa viva amb l’actriu i coproductora Esther Nubiola i el compositor Marcús J.G.R. El programa posa el focus en el Dalí més íntim i humà, la música com a fil conductor emocional, el rerefons del quadre “L’Àngelus” de Jean-François Millet i el paper essencial de Gala com a co-creadora. També s’aborden qüestions de distribució i exhibició, l’arquitectura narrativa del film i detalls de producció, fotografia i so. “Vaig plorar de dolor, però també de felicitat.” — Dalí, en un monòleg del film Temes principals El Dalí més humà i l’obsessió per “L’Àngelus” • La pel·lícula destaca la vessant íntima de Dalí, més enllà de l’excentricitat del personatge públic. • El film explora la fascinació/obsessió de Dalí amb “L’Àngelus” de Millet, incloent-hi els seus textos del 1932 i versions pictòriques del 1934-35. • Sense espòilers, s’insinua la “veritat descoberta” als anys 30 que Dalí intueix al quadre. Interpretació, fotografia i so • Joan Frank Charansonet “clava” Dalí: semblança física, gestualitat, i dicció reconeixibles fins i tot d’esquena. • Fotografia notable (postproducció d’Antaviana Films) i so amb gran treball de Marsal Cruz. • El film és multilingüe (català, castellà i francès) amb subtítols, al servei del realisme. Banda sonora i disseny musical • La música de Marcús J.G.R. es construeix des del guió i el to del Dalí íntim —prioritza emoció i humanitat per sobre del surrealisme. • Estructura circular: el tema inicial “explica” el final; en una segona visió, el públic pot “llegir” noves capes. • Leitmotivs per personatge, amb un acurat color tímbric i una orquestració mil·limètrica. • Tocs de jazz (Nova York, escena dels alemanys) per ressonar amb el gust de Dalí i situar l’època amb instruments d’escola americana. Estructura narrativa i to • La trama s’articula al voltant d’una entrevista de tot un dia amb el periodista Brunet; a través de flashbacks s’obren capítols de la vida del pintor. • A la casa (Farinera de Sant Lluís) hi ha un “esperit” visual i musical que introdueix lleugeresa i humor mitjançant el servei, en contrapunt al dramatisme. Gala: de “musa” a co-creadora • Construcció del personatge amb continuïtat entre la Gala jove (Esther Nubiola) i la Gala madura (Montse Alcoverro): to de veu, gest, maneres de seure i caracterització (Tina, Ainés i Lola Funes). • Reivindicació de Gala com a instigadora creativa i catalitzadora del talent del seu entorn (poetes, fotògrafs del cercle surrealista). “Entens per què ell signava ‘Gala Salvador Dalí’.” Exhibició i producció • Estrena a nombroses sales (Maldà, Gran Sarrià, etc.). En el model actual, la primera setmana és crítica: cal anar-hi aviat. • Cameo geogràfic de la Vall de la Santa Creu (poble natal del director) i posada en valor de la localització a la Farinera de Sant Lluís. Moments destacats Monòlegs de Dalí i música • El diàleg entre veu i partitura “pinta amb la veu”: la música “acarona” la dicció i amplifica el sentit poètic. • L’“esperit de la casa” s’expressa amb una peça alegre que acompanya el moviment del servei i reforça el to coral. “Picasso era un gran pintor, i jo també.” — ironia i límits del personatge públic Declaració d’amor a Gala • Un passatge emocional on Dalí verbalitza l’abast del vincle creatiu i vital amb Gala; la música sosté el to romàntic i íntim. Darrere la càmera Fotografia i so • Postproducció d’imatge: Antaviana Films. • Disseny i mescla de so: treball destacat de Marsal Cruz. Música i processos • Marcús treballa amb leitmotivs i disseny d’orquestra segons timbres i època; selecciona instruments d’escola americana per a escenes de jazz. • La música revela capes subconscients dels personatges i guia l’estat d’ànim de l’espectador. Trajectòries i projectes Marcús J.G.R. • Col·laboracions amb Agustí Villaronga: El testament de la Rosa, Incerta glòria, Nacido rey, El ventre del mar, Loli Tormenta. • En curs: opció a una pel·lícula de José Mota (to a l’estil “La vida és bella”). Esther Nubiola • Carrera variada (cinema i TV), “Tirant lo Blanc” (Vicente Aranda) amb dificultats de producció. • Formació a Minsk (Acadèmia de les Arts): treball d’elit i immersió lingüística. • Nou projecte: “Sankifetja” (dir. Joan Ramon Armadàs). Crida a anar al cinema i promoció de segona entrada per oients del programa.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
