Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 27/11/2024 — Mil·lenari de Montserrat i tradicions d’Advent: Llibre Vermell, Subirachs, Sant Nicolau i Santa Llúcia - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 27/11/2024 — Mil·lenari de Montserrat i tradicions d’Advent: Llibre Vermell, Subirachs, Sant Nicolau i Santa Llúcia

Panorama de l’episodi • Inici amb falques d’interès públic i identificació de l’emissora, i entrada a «Veus de la Parròquia». • Dos grans blocs temàtics: crònica i visita a l’exposició del mil·lenari benedictí de Montserrat i tradicions d’Advent al Baix Llobregat (Sant Nicolau i Santa Llúcia). "Davant l’ictus, truca ràpid al 112." "Us recomano vivament que hi aneu..." (sobre l’exposició) Romeria a Montserrat (9–10 de novembre) • Participació de fidels adults i joves, amb diverses modalitats d’estada. • Moments clau: missa conventual amb presentació de l’oració a la Moreneta, vetlla de Santa Maria i conferència sobre el mil·lenari benedictí. Exposició del mil·lenari benedictí a Montserrat (visita destacada) Peces i històries que brillen • Escultures (1939) de Sant Benet i l’abat Oliva: sortint per primera vegada de la sala capitular. • El Llibre Vermell (1399): amb el Cançoner Montserratí; un dels testimonis més importants de la música medieval europea. • La Mare de Déu vestida: tradició de vestir la imatge; vestits reials (Isabel II, Maria Cristina) i corona adquirida per subscripció popular a Barcelona. • Pare Bonaventura Obac: la seva petita maleta evoca viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà, base de la secció d’Orient Bíblic del museu. • Llànties votives: de finals del s. XII a la represa (1947–1960); llegenda de la llàntia del rei Moro i ofrenes d’arreu (Cuba, Xile, Colòmbia, Filipines; també la del FC Barcelona). • Retrats d’abats: Esquerrer (temps de Franco) i Mercet (impulsor decisiu del museu). • Corona de plata per a Verdaguer (Manila, 1884): fulles de llorer cisellades; record a l’Oda a Barcelona. • Espasa de Sant Ignasi (còpia): renúncia a la vida de soldat davant la Mare de Déu (1522) i peripècies de la peça original. • Subirachs a Montserrat: creu de terme, Sant Benet, Sant Jordi, mural Hermes–Ariadna, Capella del Santíssim, i la primera moreneta del segle XXI (2021) en fusta policromada d’estètica neocubista. • Picasso, "Sardana de la Pau" (1959): litografia amb rotllana i colom, vinculada a la Sala Gaspar. • Plafó amb 18 monjos: figures rellevants (Oriol Maria Diví i Hilari Regué, amb vincles amb Sant Just). • Fotografia de Joan XXIII (1958) a Montserrat i proposta d’incorporar-lo a la galeria de sants visitants. "És el dia en què tradicionalment a Montserrat comencen les festes de Nadal." (sobre el Bisbetó i l’inici de cicle festiu) • Informació pràctica: l’exposició és oberta fins al 8 de setembre de 2025; ocasió per veure peces artístiques i litúrgiques poc accessibles. Tradicions d’Advent al Baix Llobregat Sant Nicolau (6 de desembre) • Vida i culte: bisbe de Mira (s. IV), sant molt venerat a Orient i Occident; a l’Europa del Nord, Sinterklaas → Santa Claus. • Llegendes: les tres bosses per al dot de tres germanes; els tres infants "ressuscitats" a l’hostal. • Tradicions locals: - A Montserrat, el Bisbetó (un petit escolà regeix simbòlicament el monestir per un dia). - Al Baix Llobregat, els Nicolaus: nens cantant goigs de casa en casa i fent capta; documentat a Sant Just (amb represa 1926–27) i vigent a Cornellà i Gavà. Santa Llúcia (13 de desembre) • Martiri i iconografia: palma i ulls al platet; patrona de la vista, molt venerada per sastres i modistes. • Barcelona: Fira de Santa Llúcia a la plaça de la catedral (ara s’obre a finals de novembre, però conserva el nom). • Al Baix Llobregat: les Llucietes (noies cantant goigs, amb una nena com a Llúcia i dues verges), tradició viva a Castellví de Rosanes; records orals a Sant Just i registres parroquials (1925–1928 i anys posteriors). • Paral·lel nòrdic: a Suècia, la nena-Llúcia duu corona amb espelmes; data clau pel retorn de la llum. Tancament • Crida a viure l’Advent i a recuperar el sentit de les tradicions locals. • Reemissió del programa: dissabte a dos quarts de 12 del migdia. • Efemèride local (post-programa): record del refugi antiaeri (1938) construït pels veïns i Ajuntament de Sant Just.

Just Blues del 26/11/2024 - episode art
Just Blues

Just Blues del 26/11/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 26/11/2024 — Del “L’Àngelus” de Millet a la fascinació de Dalí: el Dalí més humà, la música de Marcús i la Gala co-creadora - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 26/11/2024 — Del “L’Àngelus” de Millet a la fascinació de Dalí: el Dalí més humà, la música de Marcús i la Gala co-creadora

Resum general Un episodi dedicat a l’estrena d’“El cas Àngelus. La fascinació de Dalí”, de Joan Frank Charansonet, amb una conversa viva amb l’actriu i coproductora Esther Nubiola i el compositor Marcús J.G.R. El programa posa el focus en el Dalí més íntim i humà, la música com a fil conductor emocional, el rerefons del quadre “L’Àngelus” de Jean-François Millet i el paper essencial de Gala com a co-creadora. També s’aborden qüestions de distribució i exhibició, l’arquitectura narrativa del film i detalls de producció, fotografia i so. “Vaig plorar de dolor, però també de felicitat.” — Dalí, en un monòleg del film Temes principals El Dalí més humà i l’obsessió per “L’Àngelus” • La pel·lícula destaca la vessant íntima de Dalí, més enllà de l’excentricitat del personatge públic. • El film explora la fascinació/obsessió de Dalí amb “L’Àngelus” de Millet, incloent-hi els seus textos del 1932 i versions pictòriques del 1934-35. • Sense espòilers, s’insinua la “veritat descoberta” als anys 30 que Dalí intueix al quadre. Interpretació, fotografia i so • Joan Frank Charansonet “clava” Dalí: semblança física, gestualitat, i dicció reconeixibles fins i tot d’esquena. • Fotografia notable (postproducció d’Antaviana Films) i so amb gran treball de Marsal Cruz. • El film és multilingüe (català, castellà i francès) amb subtítols, al servei del realisme. Banda sonora i disseny musical • La música de Marcús J.G.R. es construeix des del guió i el to del Dalí íntim —prioritza emoció i humanitat per sobre del surrealisme. • Estructura circular: el tema inicial “explica” el final; en una segona visió, el públic pot “llegir” noves capes. • Leitmotivs per personatge, amb un acurat color tímbric i una orquestració mil·limètrica. • Tocs de jazz (Nova York, escena dels alemanys) per ressonar amb el gust de Dalí i situar l’època amb instruments d’escola americana. Estructura narrativa i to • La trama s’articula al voltant d’una entrevista de tot un dia amb el periodista Brunet; a través de flashbacks s’obren capítols de la vida del pintor. • A la casa (Farinera de Sant Lluís) hi ha un “esperit” visual i musical que introdueix lleugeresa i humor mitjançant el servei, en contrapunt al dramatisme. Gala: de “musa” a co-creadora • Construcció del personatge amb continuïtat entre la Gala jove (Esther Nubiola) i la Gala madura (Montse Alcoverro): to de veu, gest, maneres de seure i caracterització (Tina, Ainés i Lola Funes). • Reivindicació de Gala com a instigadora creativa i catalitzadora del talent del seu entorn (poetes, fotògrafs del cercle surrealista). “Entens per què ell signava ‘Gala Salvador Dalí’.” Exhibició i producció • Estrena a nombroses sales (Maldà, Gran Sarrià, etc.). En el model actual, la primera setmana és crítica: cal anar-hi aviat. • Cameo geogràfic de la Vall de la Santa Creu (poble natal del director) i posada en valor de la localització a la Farinera de Sant Lluís. Moments destacats Monòlegs de Dalí i música • El diàleg entre veu i partitura “pinta amb la veu”: la música “acarona” la dicció i amplifica el sentit poètic. • L’“esperit de la casa” s’expressa amb una peça alegre que acompanya el moviment del servei i reforça el to coral. “Picasso era un gran pintor, i jo també.” — ironia i límits del personatge públic Declaració d’amor a Gala • Un passatge emocional on Dalí verbalitza l’abast del vincle creatiu i vital amb Gala; la música sosté el to romàntic i íntim. Darrere la càmera Fotografia i so • Postproducció d’imatge: Antaviana Films. • Disseny i mescla de so: treball destacat de Marsal Cruz. Música i processos • Marcús treballa amb leitmotivs i disseny d’orquestra segons timbres i època; selecciona instruments d’escola americana per a escenes de jazz. • La música revela capes subconscients dels personatges i guia l’estat d’ànim de l’espectador. Trajectòries i projectes Marcús J.G.R. • Col·laboracions amb Agustí Villaronga: El testament de la Rosa, Incerta glòria, Nacido rey, El ventre del mar, Loli Tormenta. • En curs: opció a una pel·lícula de José Mota (to a l’estil “La vida és bella”). Esther Nubiola • Carrera variada (cinema i TV), “Tirant lo Blanc” (Vicente Aranda) amb dificultats de producció. • Formació a Minsk (Acadèmia de les Arts): treball d’elit i immersió lingüística. • Nou projecte: “Sankifetja” (dir. Joan Ramon Armadàs). Crida a anar al cinema i promoció de segona entrada per oients del programa.

M de Música del 25/11/2024 - episode art
M de Música

M de Música del 25/11/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 25/11/2024 - episode art
l'Audició

l'Audició del 25/11/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts