Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Just Blues del 19/11/2024 - episode art
Just Blues

Just Blues del 19/11/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 19/11/2024 — Scorsese primerenc i “l’Alícia ja no viu aquí”: música, tècnica i lectura del film; L’Alternativa (31è) a Barcelona; Aula de cinema sobre muntatge i temps - episode art
Cinema sense condicions
56'

Cinema sense condicions del 19/11/2024 — Scorsese primerenc i “l’Alícia ja no viu aquí”: música, tècnica i lectura del film; L’Alternativa (31è) a Barcelona; Aula de cinema sobre muntatge i temps

Introducció Programa enregistrat a l’espai de treball d’Anastasi Rinos (Gràcia) i editat per Jan Hernández. Conducció a càrrec de Pep Armengol i Anastasi Rinos. Clàssic de la setmana: “l’Alícia ja no viu aquí” (Martin Scorsese, 1974) El tema musical i la posada en escena • Presentació i audició d’un medley cantat per la protagonista (Ellen Burstyn) en una escena de bar, amb un piano “de paret” que sona com a elèctric. • Pupurri: “Where or When” → peça intermèdia → ecos d’“Over the Rainbow”. • Comentari sonor: presa de so irregular que el programa “arregla” per a emissió. Martin Scorsese: context i influències • Primera època del director, amb més de 60 anys de carrera, 129 títols i 87 nominacions globals. • Influències europees i nord-americanes: Antonioni, Bergman, Bresson, Fellini, Rossellini, Dreyer; Welles, Kubrick, Hitchcock, Ford; Kurosawa, Powell & Pressburger, Mizoguchi, Satyajit Ray. • Col·laboradors recurrents: De Niro, Keitel, DiCaprio, Pesci, Al Pacino, i guionistes com Paul Schrader. • Defensa i preservació del cinema (arxius, negatius) i dedicació al documental i la música. Una pel·lícula “no tan Scorsese”? • Percepció que el film no “sembla” de Scorsese vist a posteriori, però s’insereix plenament en el context del seu moment. • Comparacions: ecos de road movies mare-fill (paral·lel amb “La lluna” de Bertolucci) i la duresa domèstica de “Els raigs gamma sobre les margarides”. Eixos temàtics i lectura del personatge • L’Alícia com a mare coratge: dignitat, resiliència i empoderament (1974!) mentre sosté el fill sola. • Felicitat interrompuda: "Com es pot ser feliç en els intervals d'una vida miserable" • Fricció amb rols de gènere: consciència crítica del tracte i dependència envers els homes. Sinopsi i estructura de viatge • Mort accidental del marit (conductor de Coca-Cola) deixa l’Alícia sense ingressos. • Decideix anar a Monterey (Califòrnia), l’únic lloc on recorda haver estat feliç: road movie iniciàtica mare-fill. • Bars i diners: canta en locals de carretera per sobreviure; trobada amb un amant jove (Harvey Keitel) que deriva en escena de violència extrema. • Nucli dramàtic al restaurant Mel & Ruby’s Diner (Tucson): companyes cambreres (Flor, Vera), i entrada de Kris Kristofferson com a possibilitat d’estabilitat. Interpretacions i personatges • Ellen Burstyn: interpretació oscaritzada i d’enorme registre. • Harvey Keitel: carisma que es torna repulsió en el gir violent. • Kris Kristofferson: personatge entranyable que eleva l’empatia i la contrapartida del fill (Tommy) via el món dels cavalls i la música. Llenguatge visual i recursos tècnics • Obertura monocroma (taronges/vermells) amb to de conte i referències: Alicia al país de les meravelles, “La nit del caçador”; tancament amb el rètol “Monterrey” com a destí-idea. • Travelling circular a l’escena del bar: càmera que alterna tapar/descobrir la cantant per fer transicions naturals entre plans. • Paleta d’eines Scorsese: càmera lenta, fotogrames congelats, plans seqüència, dolly zoom (efecte Vertigen), estil realista/expressionista, storyboard com a eina central; música triada pel mateix director com a vertebradora del to. On veure-la • Títol de circulació difícil: Filmoteca de Catalunya o plataformes minoritàries; xarxa de biblioteques amb reserva. Actualitat: L’Alternativa – 31è Festival de Cinema de Barcelona (CCCB, Filmoteca, Maldà) • Dates: 14–24 de novembre; acreditació del programa com a premsa. • 222 títols entre llargmetratges i documentals, 33 països; secció de professionals (15è aniversari) dedicada a producció, mecenatge i networking. • Projeccions gratuïtes al hall del CCCB. • Obertura: “Dahomey”, de Mati Diop (Os d’Or a Berlín) – amb distribució confirmada. • Sessions especials: presentacions d’Isaki Lacuesta (curts com “La matanza”) i “Els passos dobles” (sessió nocturna). Aula de cinema (6a edició): muntatge i el temps Flashback/fast forward i preparació del públic • Evolució del llenguatge: del classicisme (foses, música “d’entrada”, panoràmiques) a transicions més sobtades que el públic actual ja decodifica. • Contrast d’atenció sala vs. casa: el ritme àgil actual pot perdre espectadors davant distraccions domèstiques. Elipsi temporal • De mostrar cada pas (oficina → cotxe → casa) a saltar directament a la situació següent (oficina → casa) sense perdre comprensió. Continuïtat vs. discontinuïtat i muntatge diegètic • La discontinuïtat és la mare del muntatge: capacitat de jugar amb present, passat i futur (Godard). • El “muntatge diegètic” en plans seqüència: la coreografia càmera-actors concentra la dificultat en el rodatge, no a la sala de muntatge. Exemple pràctic: Berlanga • Documental sobre un pla seqüència de 8 minuts davant la Cibeles: dies d’assajos separats de càmera i actors, i després integració precisa perquè tot “passi pel forat de l’òptica” i els diàlegs no es trepitgin. Tancament i avanç • El proper programa podria incloure convidats que presentaran una nova pel·lícula sobre el cas “Àngelus” i la fascinació de Dalí (Joan Frank Charansonet).

Xarxa a les Ones del 19/11/2024 — Educació, Adolescència i Activitats al Casal de Joves de Sant Just - episode art
Xarxa a les Ones
34'

Xarxa a les Ones del 19/11/2024 — Educació, Adolescència i Activitats al Casal de Joves de Sant Just

En aquest episodi del podcast, s'explora la importància de l'educació juvenil i les activitats del casal de joves de Sant Just. Diversos joves comparteixen les seves experiències, preocupacions i opinions sobre el funcionament del casal, la seva capacitat per influir en les activitats i com se senten respecte a la percepció que els adults tenen d'ells. Es discuteix la necessitat de comunicació entre joves i adults i s'analitzen les oportunitats d'oci i lleure disponibles. L'episodi destaca que el casal és un espai que promou la inclusió i la participació activa dels joves, responent a les seves necessitats i inquietuds, mentre es poden compartir experiències d'intercanvi cultural a través de sortides internacionals.

M de Música del 18/11/2024 - episode art
M de Música

M de Música del 18/11/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 18/11/2024 - episode art
l'Audició

l'Audició del 18/11/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/11/2024 — Ada Parellada i la indústria de la felicitat; opi, guerres i bullangues; amnistia i futur polític - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/11/2024 — Ada Parellada i la indústria de la felicitat; opi, guerres i bullangues; amnistia i futur polític

Resum general Episodi amb tres blocs principals: Gastronomia i ofici: conversa extensa amb l’Ada Parellada (Semproniana) sobre infantesa a fonda, vocació, gestió d’un restaurant, creativitat, responsabilitat social i la idea de la restauració com a “indústria de la felicitat”. Dossier històric i cultural: recorregut pel passat i present de l’opi (Afganistan, guerres de l’opi, fentanil) i per les bullangues i revoltes de Barcelona (vapor Bonaplata 1835, Rebombori del Pa 1789, bombardeig d’Espartero 1842). Actualitat política: comparativa d’investidures (2020 vs 2023), amnistia, finançament i traspàs de Rodalies. “La restauració és la indústria de la felicitat.” “El coneixement s’ha de compensar econòmicament; el postureig es paga, el coneixement sovint no.” Gastronomia i ofici (Ada Parellada) Infantesa, “música de fonda” i vocació • Creix en una fonda amb vuit germans: necessita el brugit i el ritme d’una casa-hostal. • Coina “música de fonda”: dringar de copes i coberts com a banda sonora vital. • De “quart de dret” a “de dret a la cuina”: aposta per l’ofici i l’adrenalina del servei. Semproniana: origen del nom i arrels • Obre el 1993 a l’Eixample. El nom homenatja Granollers (Samproniana romana), la perseverança de l’historiador Estrada i una història familiar (besàvia anomenada Semproniana i una casa al Maresme dita “Cala Pruniana”). • Reinterpretació de plats clàssics catalans amb to creatiu. Gestió, horaris i cultura d’hostaleria • Tanca dilluns (dia de trobades del sector). Nits obertes dimecres a dissabte. • Parellada i el seu marit porten el restaurant amb implicació molt directa. Coneixement vs postureig: una reivindicació • Denúncia que el coneixement no es remunera prou en certs entorns (fins i tot universitaris), mentre el postureig sí. • Defensa contribuir amb ONGs i iniciatives socials; valora les Aules d’Extensió Universitària per retribuir el saber, encara que sigui modestament. Menús, talles i clientela • “Menús d’amistat” i col·laboració amb Arrels. • Carta amb talles S, M i XL per ajustar racions. • Client ideal: el que ve amb gana; si no n’hi ha, “drama”. Importància de la mise en place. Restauració = felicitat (amb peus a terra) • L’ofici té el privilegi d’atendre gent predisposada a gaudir; quan s’atabala, recorda el contrast amb l’Hospital Clínic del costat. • 30 anys de Semproniana: parlar de “desaccelerar per continuar” com a pacificació personal, però el ritme real exigeix agilitat i innovació constants. Equip, formació i diversitat • Crisi de personal a sala; aposta per actitud i formació interna. • Denúncia l’hipocresia de posar “europesos” a sala i amagar la diversitat a cuina. Zero filtres per origen, gènere o religió. Creativitat i humor a la carta • Noms de plats i postres amb joc literari (“Montal tu mateix”, estil IKEA). • Passió pels mots encreuats; to lúdic sense convertir el menú en una gimcana. Tallers i cuina quotidiana • Tallers amb objectiu lúdic i pràctic: organitzar-se per menjar bé cada dia sense que la cuina “ho envaeixi tot”. • “Bipolaritat culinària”: entre solucions de dilluns a divendres i la cuina lenta del cap de setmana. Cloenda amb política i llibre nou • Va patir boicot per “sopers grocs”, compensat per una onada de suport. • Creu de Sant Jordi (2016). Mira amb optimisme l’escenari de l’amnistia. • Relleu familiar incert; nou llibre sobre conciliar cuina i vida. • Decàleg de l’avi: “No vivim dels clients que venen, sinó dels que tornen”. Dossier històric i cultural Opi: passat i present • Planta: papaver somniferum (cascall). Doble cara: fàrmac (morfina, codeïna) i droga (heroïna). • Geopolítica: Afganistan (primer productor), Birmània i Mèxic. • Crisi fentanil als EUA: centenars de milers de morts per sobredosi; potència 77× la morfina. • Guerres de l’Opi (s. XIX): imposició britànica a la Xina, obertura de ports i cessió de Hong Kong. • Consum europeu (laudànum) i fascinació artística. • Lectures recomanades: Barbara Hoxson, Davenport-Hines, Patrick Radden Keefe. Indianes, vapor Bonaplata i bullangues • Vapor Bonaplata (1835): fàbrica tèxtil més moderna; assalt i incendi en el context de bullangues i por a la maquinària. • Revoltes recorrent a Barcelona: Quintes (1673), Rebombori del Pa (1789) —dones al capdavant, preus bàsics—. • 1842: insurrecció i bombardeig d’Espartero; repressió, multes i clausura d’entitats obreres. Actualitat política • 2020: investidura amb taula de diàleg; resultats per Catalunya percebuts com a minsos. • 2023: investidura amb compromisos d’amnistia, finançament i Rodalies; “es pacta per necessitat, no per convenciment”. Moments musicals • Estàndard “What a Wonderful World” en dues versions (pauses musicals). • Obertura índia amb sitar (homenatge a Ravi Shankar) lligada al tema de l’opi i als Beatles (aprenentatge de George Harrison). Dades i xifres clau • Semproniana: 30 anys; equip: ~20 persones; nits obertes: dc–ds; dilluns tancat. • Opi: Afganistan conrea >328.000 ha; Birmània ~37.300 ha; Mèxic >300.000 ha (context esmentat). • 1842: 1.014 projectils contra Barcelona; conseqüències: repressió i sancions. Cites destacades “L’animal més feroç de la fauna urbana és el client amb gana.” “La cuina ha d’encabir-se a la vida, no ocupar-la.” “La diversitat no s’ha d’amagar a cuina ni exhibir només a sala.”

← Torna a tots els podcasts