
Just Blues del 19/11/2024
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Introducció Programa enregistrat a l’espai de treball d’Anastasi Rinos (Gràcia) i editat per Jan Hernández. Conducció a càrrec de Pep Armengol i Anastasi Rinos. Clàssic de la setmana: “l’Alícia ja no viu aquí” (Martin Scorsese, 1974) El tema musical i la posada en escena • Presentació i audició d’un medley cantat per la protagonista (Ellen Burstyn) en una escena de bar, amb un piano “de paret” que sona com a elèctric. • Pupurri: “Where or When” → peça intermèdia → ecos d’“Over the Rainbow”. • Comentari sonor: presa de so irregular que el programa “arregla” per a emissió. Martin Scorsese: context i influències • Primera època del director, amb més de 60 anys de carrera, 129 títols i 87 nominacions globals. • Influències europees i nord-americanes: Antonioni, Bergman, Bresson, Fellini, Rossellini, Dreyer; Welles, Kubrick, Hitchcock, Ford; Kurosawa, Powell & Pressburger, Mizoguchi, Satyajit Ray. • Col·laboradors recurrents: De Niro, Keitel, DiCaprio, Pesci, Al Pacino, i guionistes com Paul Schrader. • Defensa i preservació del cinema (arxius, negatius) i dedicació al documental i la música. Una pel·lícula “no tan Scorsese”? • Percepció que el film no “sembla” de Scorsese vist a posteriori, però s’insereix plenament en el context del seu moment. • Comparacions: ecos de road movies mare-fill (paral·lel amb “La lluna” de Bertolucci) i la duresa domèstica de “Els raigs gamma sobre les margarides”. Eixos temàtics i lectura del personatge • L’Alícia com a mare coratge: dignitat, resiliència i empoderament (1974!) mentre sosté el fill sola. • Felicitat interrompuda: "Com es pot ser feliç en els intervals d'una vida miserable" • Fricció amb rols de gènere: consciència crítica del tracte i dependència envers els homes. Sinopsi i estructura de viatge • Mort accidental del marit (conductor de Coca-Cola) deixa l’Alícia sense ingressos. • Decideix anar a Monterey (Califòrnia), l’únic lloc on recorda haver estat feliç: road movie iniciàtica mare-fill. • Bars i diners: canta en locals de carretera per sobreviure; trobada amb un amant jove (Harvey Keitel) que deriva en escena de violència extrema. • Nucli dramàtic al restaurant Mel & Ruby’s Diner (Tucson): companyes cambreres (Flor, Vera), i entrada de Kris Kristofferson com a possibilitat d’estabilitat. Interpretacions i personatges • Ellen Burstyn: interpretació oscaritzada i d’enorme registre. • Harvey Keitel: carisma que es torna repulsió en el gir violent. • Kris Kristofferson: personatge entranyable que eleva l’empatia i la contrapartida del fill (Tommy) via el món dels cavalls i la música. Llenguatge visual i recursos tècnics • Obertura monocroma (taronges/vermells) amb to de conte i referències: Alicia al país de les meravelles, “La nit del caçador”; tancament amb el rètol “Monterrey” com a destí-idea. • Travelling circular a l’escena del bar: càmera que alterna tapar/descobrir la cantant per fer transicions naturals entre plans. • Paleta d’eines Scorsese: càmera lenta, fotogrames congelats, plans seqüència, dolly zoom (efecte Vertigen), estil realista/expressionista, storyboard com a eina central; música triada pel mateix director com a vertebradora del to. On veure-la • Títol de circulació difícil: Filmoteca de Catalunya o plataformes minoritàries; xarxa de biblioteques amb reserva. Actualitat: L’Alternativa – 31è Festival de Cinema de Barcelona (CCCB, Filmoteca, Maldà) • Dates: 14–24 de novembre; acreditació del programa com a premsa. • 222 títols entre llargmetratges i documentals, 33 països; secció de professionals (15è aniversari) dedicada a producció, mecenatge i networking. • Projeccions gratuïtes al hall del CCCB. • Obertura: “Dahomey”, de Mati Diop (Os d’Or a Berlín) – amb distribució confirmada. • Sessions especials: presentacions d’Isaki Lacuesta (curts com “La matanza”) i “Els passos dobles” (sessió nocturna). Aula de cinema (6a edició): muntatge i el temps Flashback/fast forward i preparació del públic • Evolució del llenguatge: del classicisme (foses, música “d’entrada”, panoràmiques) a transicions més sobtades que el públic actual ja decodifica. • Contrast d’atenció sala vs. casa: el ritme àgil actual pot perdre espectadors davant distraccions domèstiques. Elipsi temporal • De mostrar cada pas (oficina → cotxe → casa) a saltar directament a la situació següent (oficina → casa) sense perdre comprensió. Continuïtat vs. discontinuïtat i muntatge diegètic • La discontinuïtat és la mare del muntatge: capacitat de jugar amb present, passat i futur (Godard). • El “muntatge diegètic” en plans seqüència: la coreografia càmera-actors concentra la dificultat en el rodatge, no a la sala de muntatge. Exemple pràctic: Berlanga • Documental sobre un pla seqüència de 8 minuts davant la Cibeles: dies d’assajos separats de càmera i actors, i després integració precisa perquè tot “passi pel forat de l’òptica” i els diàlegs no es trepitgin. Tancament i avanç • El proper programa podria incloure convidats que presentaran una nova pel·lícula sobre el cas “Àngelus” i la fascinació de Dalí (Joan Frank Charansonet).

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En aquest episodi del podcast, s'explora la importància de l'educació juvenil i les activitats del casal de joves de Sant Just. Diversos joves comparteixen les seves experiències, preocupacions i opinions sobre el funcionament del casal, la seva capacitat per influir en les activitats i com se senten respecte a la percepció que els adults tenen d'ells. Es discuteix la necessitat de comunicació entre joves i adults i s'analitzen les oportunitats d'oci i lleure disponibles. L'episodi destaca que el casal és un espai que promou la inclusió i la participació activa dels joves, responent a les seves necessitats i inquietuds, mentre es poden compartir experiències d'intercanvi cultural a través de sortides internacionals.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Resum general Episodi amb tres blocs principals: Gastronomia i ofici: conversa extensa amb l’Ada Parellada (Semproniana) sobre infantesa a fonda, vocació, gestió d’un restaurant, creativitat, responsabilitat social i la idea de la restauració com a “indústria de la felicitat”. Dossier històric i cultural: recorregut pel passat i present de l’opi (Afganistan, guerres de l’opi, fentanil) i per les bullangues i revoltes de Barcelona (vapor Bonaplata 1835, Rebombori del Pa 1789, bombardeig d’Espartero 1842). Actualitat política: comparativa d’investidures (2020 vs 2023), amnistia, finançament i traspàs de Rodalies. “La restauració és la indústria de la felicitat.” “El coneixement s’ha de compensar econòmicament; el postureig es paga, el coneixement sovint no.” Gastronomia i ofici (Ada Parellada) Infantesa, “música de fonda” i vocació • Creix en una fonda amb vuit germans: necessita el brugit i el ritme d’una casa-hostal. • Coina “música de fonda”: dringar de copes i coberts com a banda sonora vital. • De “quart de dret” a “de dret a la cuina”: aposta per l’ofici i l’adrenalina del servei. Semproniana: origen del nom i arrels • Obre el 1993 a l’Eixample. El nom homenatja Granollers (Samproniana romana), la perseverança de l’historiador Estrada i una història familiar (besàvia anomenada Semproniana i una casa al Maresme dita “Cala Pruniana”). • Reinterpretació de plats clàssics catalans amb to creatiu. Gestió, horaris i cultura d’hostaleria • Tanca dilluns (dia de trobades del sector). Nits obertes dimecres a dissabte. • Parellada i el seu marit porten el restaurant amb implicació molt directa. Coneixement vs postureig: una reivindicació • Denúncia que el coneixement no es remunera prou en certs entorns (fins i tot universitaris), mentre el postureig sí. • Defensa contribuir amb ONGs i iniciatives socials; valora les Aules d’Extensió Universitària per retribuir el saber, encara que sigui modestament. Menús, talles i clientela • “Menús d’amistat” i col·laboració amb Arrels. • Carta amb talles S, M i XL per ajustar racions. • Client ideal: el que ve amb gana; si no n’hi ha, “drama”. Importància de la mise en place. Restauració = felicitat (amb peus a terra) • L’ofici té el privilegi d’atendre gent predisposada a gaudir; quan s’atabala, recorda el contrast amb l’Hospital Clínic del costat. • 30 anys de Semproniana: parlar de “desaccelerar per continuar” com a pacificació personal, però el ritme real exigeix agilitat i innovació constants. Equip, formació i diversitat • Crisi de personal a sala; aposta per actitud i formació interna. • Denúncia l’hipocresia de posar “europesos” a sala i amagar la diversitat a cuina. Zero filtres per origen, gènere o religió. Creativitat i humor a la carta • Noms de plats i postres amb joc literari (“Montal tu mateix”, estil IKEA). • Passió pels mots encreuats; to lúdic sense convertir el menú en una gimcana. Tallers i cuina quotidiana • Tallers amb objectiu lúdic i pràctic: organitzar-se per menjar bé cada dia sense que la cuina “ho envaeixi tot”. • “Bipolaritat culinària”: entre solucions de dilluns a divendres i la cuina lenta del cap de setmana. Cloenda amb política i llibre nou • Va patir boicot per “sopers grocs”, compensat per una onada de suport. • Creu de Sant Jordi (2016). Mira amb optimisme l’escenari de l’amnistia. • Relleu familiar incert; nou llibre sobre conciliar cuina i vida. • Decàleg de l’avi: “No vivim dels clients que venen, sinó dels que tornen”. Dossier històric i cultural Opi: passat i present • Planta: papaver somniferum (cascall). Doble cara: fàrmac (morfina, codeïna) i droga (heroïna). • Geopolítica: Afganistan (primer productor), Birmània i Mèxic. • Crisi fentanil als EUA: centenars de milers de morts per sobredosi; potència 77× la morfina. • Guerres de l’Opi (s. XIX): imposició britànica a la Xina, obertura de ports i cessió de Hong Kong. • Consum europeu (laudànum) i fascinació artística. • Lectures recomanades: Barbara Hoxson, Davenport-Hines, Patrick Radden Keefe. Indianes, vapor Bonaplata i bullangues • Vapor Bonaplata (1835): fàbrica tèxtil més moderna; assalt i incendi en el context de bullangues i por a la maquinària. • Revoltes recorrent a Barcelona: Quintes (1673), Rebombori del Pa (1789) —dones al capdavant, preus bàsics—. • 1842: insurrecció i bombardeig d’Espartero; repressió, multes i clausura d’entitats obreres. Actualitat política • 2020: investidura amb taula de diàleg; resultats per Catalunya percebuts com a minsos. • 2023: investidura amb compromisos d’amnistia, finançament i Rodalies; “es pacta per necessitat, no per convenciment”. Moments musicals • Estàndard “What a Wonderful World” en dues versions (pauses musicals). • Obertura índia amb sitar (homenatge a Ravi Shankar) lligada al tema de l’opi i als Beatles (aprenentatge de George Harrison). Dades i xifres clau • Semproniana: 30 anys; equip: ~20 persones; nits obertes: dc–ds; dilluns tancat. • Opi: Afganistan conrea >328.000 ha; Birmània ~37.300 ha; Mèxic >300.000 ha (context esmentat). • 1842: 1.014 projectils contra Barcelona; conseqüències: repressió i sancions. Cites destacades “L’animal més feroç de la fauna urbana és el client amb gana.” “La cuina ha d’encabir-se a la vida, no ocupar-la.” “La diversitat no s’ha d’amagar a cuina ni exhibir només a sala.”

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).