
Smooth Jazz Club del 15/11/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Visió general Episodi dedicat a com el canvi climàtic impacta la salut mental, amb especial atenció a l’ecoansietat i la solastàlgia en joves, l’augment d’episodis d’estrès i depressió associats a la calor extrema, i la necessitat d’una transició energètica justa i democràtica. També s’aborden projeccions per a Barcelona i accions individuals i comunitàries per mitigar riscos. "El canvi climàtic és real i, si no actuem ràpid, el planeta podria col·lapsar." Punts clau • Ecoansietat i joves: irritabilitat, angoixa pel futur i decisions vitals (com no tenir fills) motivades per la crisi climàtica i la manca de resposta institucional. • Impactes en salut: efectes en salut física (onades de calor, insolacions), mental (ansietat, depressió, ideació suïcida) i comunitària (irritabilitat social, agressivitat). • Transició energètica: reduir fòssils, impulsar renovables (amb èmfasi en l’energia solar), democratitzar el sector energètic i combatre la pobresa energètica. • Ciència i evidència: la calor i la contaminació s’associen a pitjor benestar mental, més ingressos hospitalaris i riscos específics (p. ex., diòxid de sofre i recaigudes en esquizofrènia; increment de depressió postpart amb exposicions durant l’embaràs). • Barcelona 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) fins a +3 ºC (escenari passiu), més onades de calor, nits tropicals i tòrides i riscos de salut agreujats. • Desastres climàtics: associats a TEPT, depressió, ansietat, abús de substàncies i sentiments d’impotència; afecten més dones, gent gran i col·lectius vulnerables. • Acció i humanisme: crida a posar les persones al centre de les polítiques, promoure hàbits sostenibles i reforçar la resiliència comunitària. Temes principals Ecoansietat i decisions vitals dels joves • Joves expressen ràbia, frustració i angoixa davant la inacció política i institucional. • Macroenquesta (10.000 joves, 16–25 anys): 4 de cada 10 es plantegen no tenir fills per la situació climàtica. • Conceptes clau: ecoansietat i solastàlgia (dol per la pèrdua del paisatge/natura viscuda). Símptomes i afectacions (3 nivells) • Salut física: canvis de pes, augment d’al·lèrgies; onades de calor amb insolació, rampes i cop de calor. • Salut mental: ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, ideació suïcida, abús de substàncies. • Salut comunitària: irritabilitat social, agressions i menor paciència col·lectiva. Crítica sistèmica i canvi de model • Impacte del capitalisme en la crisi ecològica i social (contaminació, extinció d’espècies). • Necessari un model basat en l’equitat i la solidaritat intergeneracional. Posicionament energètic (Justícia i Pau) • Reducció del consum energètic i eficiència. • Impuls a energies renovables (sobretot solar en un país amb molt sol). • Autoconsum i comunitats energètiques, amb suport administratiu. • Democratització del sector per superar els oligopolis i acabar amb la pobresa energètica. Evidència científica: calor, contaminació i salut mental • La calor augmenta el malestar emocional i, afegida a patologies prèvies, pot incrementar el risc de suïcidi. • Contaminants (p. ex. dissolvents, monòxids, SO₂) s’associen a més risc de demència i recaigudes en trastorns mentals. • Exposicions a combustibles fòssils durant l’embaràs (2n trimestre) poden augmentar la depressió postpart. Efecte hivernacle i cadenes d’impacte • Explicació de l’efecte hivernacle i les conseqüències: més onades de calor, vectors infecciosos, estrès hídric, qualitat d’aire pitjor, mobilitat contaminant, pobresa energètica i afectació a la salut mental. Barcelona: projeccions climàtiques i salut • 2100: +1,7 ºC (compromès) i +3 ºC (passiu). • Onades de calor: de 1 cada 4 anys a 2–5 per any segons escenaris. • Nits tropicals i tòrides: dificulten el descans i perjudiquen la salut mental; l’ús massiu d’aire condicionat no és desitjable per salut ni energia. Desastres i vulnerabilitats • Tempestes extremes, inundacions, huracans, incendis: associats a TEPT, depressió major, ansietat, trastorns adaptatius i ideació suïcida. • Exemple recent: València i simptomatologia posterior (hipervigilància, por, flashbacks). • Més afectació en dones, gent gran, persones amb nivell socioeconòmic baix o trastorns mentals preexistents. Respostes socials i convivència • Emocions normals: dol, tristesa; també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic. • Altes temperatures correlacionen amb més agressivitat, violència i homicidis; també amb més ingressos hospitalaris per salut mental. Símptomes d’ecoansietat (resum pràctic) • Més interès per notícies climàtiques; irritabilitat en parlar del clima. • Ruminació sobre conseqüències irreversibles; por a fenòmens meteorològics extrems. • Frustració per manca d’acció; tristesa inexplicada; insomni. Què podem fer (individu i comunitat) • Reduir consum d’aigua, reciclar i reutilitzar, comprar de segona mà i productes de proximitat. • Vigilar el consum energètic a casa i evitar extrems de temperatura. • Connectar amb la natura (Collserola a prop), plantar arbres i horts; participar en comunitats energètiques. Crida final: humanisme al centre "Han de posar el centre d’atenció en les persones." • Defensem una resurrecció de l’humanisme: persones al centre de les polítiques, des dels governs locals fins als internacionals. • Actuar ja, sense dilacions, integrant tecnologia i drets humans.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama de l’episodi Podcast de cinema amb to amable i divulgatiu. El nucli és el clàssic “To Be or Not To Be” (Ser o no ser, 1942) d’Ernst Lubitsch, seguit d’un bloc d’actualitat (Gladiator 2, Polvo serán, El baño del diablo) i la 5a entrega de l’“Aula de cinema” sobre temps narratiu i muntatge. Clàssic de la setmana: “Ser o no ser” (1942) Director: Ernst Lubitsch • Guió: Edwin Justus Mayer • Música: Werner R. Heymann • Foto: Rudolf Maté • Muntatge: Dorothy Spencer Context i to Sàtira antinazi ambientada a Varsòvia ocupada: un grup d’actors veu censurada l’obra “Gestapo” i decideix representar “Hamlet”, mentre esdevé una cèl·lula de resistència. Lubitsch porta el seu famós toc —una comèdia elegant, corrosiva, de diàleg àgil— al límit, enmig d’un context tràgic. Trama i personatges Josef Tura (Jack Benny) i Maria Tura (Carole Lombard): matrimoni d’actors, centre d’un joc de suplantacions i gelos. Tinent Sobinski (Robert Stack): aviador enamorat de Maria; el seu “desapareixo quan comença el monòleg de Hamlet” és gag recurrent. Coronel Erhardt: ridiculitzat com a “Campo de Concentració Erhardt”; exemple de la desmitificació de la Gestapo. El “toc de Lubitsch” explicat Lubitsch és autor amb signatura pròpia literal als crèdits; l’estil, com recorda el pensament de Sidney Lumet citat al programa, és orgànic, impregna “cada pla i cada segon”. Direcció d’actors: humor i demostració per comunicar intencions (“no m’imiteu, però feu això”), generant interpretacions naturals i precises. Escriptura com a rellotgeria Guió seguit “al peu de la lletra” per la sensibilitat del tema. Mecànica de comèdia d’alta precisió: ritme de comèdia + suspens constant per la corda fluixa de les suplantacions. Recepció i polèmica Frase controvertida mantinguda per Lubitsch malgrat pressions: “El que vostè ha fet amb Shakespeare, nosaltres ho farem amb Polònia.” Debat sàtira vs tragèdia: Lubitsch defensa en carta oberta que el film satiritza els nazis i la seva ideologia ridícula i retrata actors que “segueixen sent actors” en situacions límit. Comparacions i influències Chaplin, El gran dictador (1940): afinitats temàtiques i to satíric, però Lubitsch evita el sermó final; “no vull alleujar ningú en cap moment”, marcant distància amb la recepta drama+descans. Ecos posteriors: joc de suplantacions i multiplicitat de papers anticipen solucions a Kubrick (Dr. Strangelove) i Wilder (Some Like It Hot). Notes de producció i biografia Carole Lombard va morir en accident aeri abans de l’estrena (33 anys); pèrdua sentida, també per Clark Gable. Lubitsch mor el 1947 durant “La dama d’Armiño”; Otto Preminger en finalitza el rodatge. Filmografia destacada “Ninotchka” (1939), “El cel pot esperar” (1943), “Un lladre al llit” (1932), “La vuitena dona de Barbablava” (1938), “The Shop Around the Corner – El besar de les sorpresas” (1940). En aquesta darrera, Lubitsch treballa classe treballadora i manté la impecable arquitectura de comèdia. Actualitat: estrenes i crítiques Gladiator 2 (Ridley Scott) • Espectacle tècnic sòlid i pensat per a gran públic (12–99 anys), amb especial èmfasi en combats. • Denzel Washington i Pedro Pascal destaquen; Connie Nielsen creix fins a un tram final potent; Paul Mescal correcte però menys carisma. • La conclusió sembla precipitada: sensació que “li falta mitja hora”. • Recomanació: veure-la i no fer cas del soroll crític; experiència d’entreteniment notable. Polvo serán (Carlos Marqués-Marcet) Mateix tema de fons que l’últim Almodóvar, però més honesta, ajustada i emotiva. Àngela Molina i Alfredo Castro brillen; guió (Marqués-Marcet, Clara Roquet, Coral Cruz) ben cosit. El baño del diablo (Veronika Franz, Severin Fiala) Ambient rural austrohongarès (s. XVII–XVIII), produïda per Ulrich Seidl. To intimista, creixent fins a un clímax dramàtic; alt contingut feminista sense didactisme. No és “sang i fetge”; recomanable per amants del fantàstic adult i atmosfèric. Aula de Cinema (5a): temps narratiu i muntatge Temps de la història vs temps de projecció Distinció entre durada diegètica i durada real; pot abastar segles en 2h de film. Ordre i (dis)continuïtat Lineal: d’A a B cronològic. Discontinu: reordenació via muntatge per punt de vista i ritme. Tipus de muntatge Muntatge altern (A–B–A–B…): dues accions en paral·lel espacial, sense trobada necessària. Muntatge paral·lel (A–B…→C): alternança que conflueix en una resolució comuna. Alteració temporal: flashback (retorn al passat) i flashforward (anticipació del futur) com a eines de context i tensió. Destacats Lubitsch conjuga humor i denúncia amb precisió de rellotger: la comèdia no rebaixa el drama, el subratlla. Ridiculitzar la Gestapo n’exposa el terror autorrepressiu i la paranoia interna. L’episodi reforça que l’“estil” és orgànic, no decoratiu: impregna cada decisió.