El programa ha estat un viatge sonor carregat d’emocions. El programa ha inclòs una selecció de les cançons que han definit el gust musical d’Armand: clàssics del blues, temes instrumentals que han evocat els moments més destacats de la seva trajectòria radiofònica i algunes cançons que ell mateix ha compartit en directe amb l’audiència en anteriors episodis de Just Blues. Entre les peces seleccionades, s’han sentit temes d’artistes icònics com B.B. King, Etta James i Robert Johnson, tots escollits per transmetre l’esperit apassionat i autèntic d’Armand pel gènere blues. Les intervencions dels seus companys de l’emissora han afegit tocs personals i anècdotes inoblidables sobre el seu pas per la ràdio, destacant la passió amb què ha viscut cada emissió i la seva energia encomanadissa.
Tema central: Pulp Fiction (1994) 30è aniversari d’un clàssic que va guanyar la Palma d’Or (Cannes) i l’Òscar al millor guió original. Pressupost de ~8 M$ i impacte massiu en crítica, públic i història del cinema. Guió original de Quentin Tarantino amb aportacions de Roger Avary; muntatge de Sally Menke; banda sonora icònica de temes dels anys 60. Per què és clau Marca un abans i un després en el thriller contemporani i és considerada una fita del postmodernisme cinematogràfic. Estructura no lineal, capítols entrellaçats i un ús de la temporalitat que permet “ressurreccions” aparents (p. ex. Vincent Vega) sense desorientar l’espectador. Estructura i muntatge Trama fragmentada en blocs/capítols amb entrades i sortides precises; ús de transicions a negre (foses) i de foses naturals integrades en la posada en escena. Muntatge pensat des del guió: els punts de tall i l’ordre dels blocs semblen dissenyats en escriptura, no improvisats a la sala de muntatge. Durades orientatives comentades al programa: • Restaurant/atracament: ~4’30” • Jules i Vincent (feina): ~14’ • Vega & Mia: ~41’ • El rellotge d’or (Butch): ~47’ • The Bonnie Situation: ~21’ • Resolució: ~18’ Personatges i repartiment John Travolta (Vincent Vega), Samuel L. Jackson (Jules), Uma Thurman (Mia), Bruce Willis (Butch) i Maria de Medeiros (Fabienne), Ving Rhames (Marsellus Wallace), Harvey Keitel (Mr. Wolf), Tim Roth (Pumpkin) i Amanda Plummer (Honey Bunny), Christopher Walken (capítol del rellotge), i cameo del mateix Tarantino. Temes i to Violència i redempció; moralitat ambigus; humor negre; diàlegs quotidians desconnectats de l’acció que aporten naturalitat i ritme. Influències que van de Hawks a Godard, passant per Kubrick, Welles i Peckinpah; arrelat al cinema independent americà. Interpretacions i moments icònics Samuel L. Jackson: presència vocal i física imponent. Travolta & Uma Thurman: química i tensió; comiat de to godardià. El ball del Twist a “Jack Rabbit Slim’s” s’erigeix en icona pop. “És un calaix de sastre de relats de crims que es relacionen entre ells.” On veure-la Disponible a Netflix en el moment de l’emissió; també cau periòdicament a TCM. Edicions físiques amb extres de gran interès. Repassada de la filmografia de Tarantino Reservoir Dogs (1992) — l’arrencada d’un autor. Pulp Fiction (1994) — l’obra mestra per a molts. Jackie Brown (1997) — experiment formal i de to. Kill Bill Vol. 1 (2003) i Vol. 2 (2004) — arts marcials, to còmic; debat sobre influència vs. imitació. Death Proof (2007, amb Robert Rodríguez) — exercici slasher/grindhouse. Inglourious Basterds (2009) — WWII reimaginada. Django Unchained (2012) — western venjatiu. The Hateful Eight (2015) — cambra de tensions, violència final polèmica. Once Upon a Time in… Hollywood (2019) — reivindicada al programa com una de les millors del director per atmosfera i revisió dels 60. Conversa prèvia de recomanacions “El dia de demà” i el gust per les catàstrofes cinematogràfiques. Suggeriment: Melancholia (Lars von Trier) com a contrapunt autoral sobre fi del món. Crítica: “La habitación del lado” (Pedro Almodóvar) Lleó d’Or a Venècia; tema central: la mort i l’amistat. Protagonistes: Tilda Swinton (Marta), Julianne Moore (Ingrid). Valoració: film seriós i ben fet, amb interpretacions excel·lents; • Crítica a digressions (extrema dreta, canvi climàtic) i a flashbacks que frenen el ritme (excepte l’últim). • Comparació amb “The Dead / Dublineses” (John Huston): el referent és, per als conductors, insuperable. Aula de cinema Diferències entre pla seqüència i muntatge analític: • Pla seqüència: unitat de temps i espai; el “muntatge” és intern via mise en scène. • Analític: fragmenta la informació (pla, contrapla, escales de pla) per guiar l’espectador. Exemples: converses de Tarantino (ús clàssic de pla/contraplà); transicions a negre (foses i foses naturals); referència al 30 minuts de TV3. Idees clau de l’aula El tall “quan l’espectador el demana” és una habilitat de direcció i muntatge. La posada en escena determina la claredat narratològica, tant si hi ha talls com si no.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En aquesta entrevista, Natàlia Areste, referent de Salut i Escola del Cap de Sant Just, explica les seves funcions i la importància de la seva tasca en el moment educatiu dels adolescents. Es discuteixen temes com la salut física, la sexualitat i l'impacte de les pantalles en la vida dels joves. Natàlia també destaca la necessitat de diàleg entre famílies i fills, així com la importància d'activitats en grup per fomentar les relacions personals
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Visió general Episodi molt complet amb dues meitats ben marcades: Bloc de poesia: presentació del col·lectiu poètic Esomar Verge (Esther Fernández Espósito, Sònia del Campo Gómez i Margarita Muñoz Liarte), conversa sobre què és la poesia, mètodes d’escriptura, inspiració i muses, i diversos recitals (individuals i un poema col·lectiu). També es parla de llibres publicats i on trobar-los. Bloc d’història i actualitat: secció amb Joan i Josep sobre la CIA i els germans Dulles (Iran, Guatemala, Congo, Vietnam), una crítica a la intel·ligència artificial amb un cas d’errors biogràfics sobre Salvador Seguí, i una panoràmica històrica de l’agregació de municipis a Barcelona. Tanca amb efemèrides del 27 d’octubre i un debat sobre joventut i poesia. Participants principals Ferran (presentador) Margarita Muñoz Liarte, Esther Fernández Espósito, Sònia del Campo Gómez (Esomar Verge) Joan (història) i Josep (opinió/actualitat) Temes clau de la conversa 1) La poesia, definició i sentit La poesia com a expressió de sentiments i eina de reivindicació. Diferència entre vers i prosa poètica; importància del ritme i la musicalitat. La inspiració: més "crida interior" que rutina planificada; la llibreta sempre a punt i la musa que arriba en qualsevol moment. "És l’habla de mi corazón" (Esther) "La poesia és un arma carregada de futuro" (Celaya) 2) Estils i temàtiques Marga: to dolç i positiu, escriu molt sobre l’amor (en totes les formes). Esther i Sònia: to més reivindicatiu i realista; la Sònia també treballa la sensualitat/erotisme. Debat viu sobre romanticisme vs sensibilitat, i sobre si hi ha diferències entre poesia escrita per homes o dones (conclusió: depèn de cada autor; no hi ha una frontera clara). 3) Recitals i obres Poema col·lectiu: "Soy solo lo que ves" (presentació conjunta del col·lectiu). Recitals individuals: Marga: "Mirades", "Més forta que mai" (poemari "Sentir és viure"). Sònia: "Mujer" (poemari "Tatuado en la piel"), "Pertúrbame" (poemari "Esta delgada línea"), "Madurez". Esther: "Mujer" (poemari "Siento, luego escribo") i un microrelat: "Quería ser modelo". Llibres: Sònia (3 poemaris + conte infantil, i "Vides" en camí), Esther ("Siento, luego escribo"), Marga ("Voces poéticas. Rimas y relatos" i "Sentir és viure"). Disponibles a Amazon, Casa del Llibre, i per Instagram amb dedicatòria. 4) Bloc d’història i actualitat La CIA i els germans Dulles: Mossadegh (Iran, 1953), Árbenz (Guatemala, 1954), Lomumba (Congo, 1961), i la guerra del Vietnam. Enfoc en la geopolítica i la influència dels interessos econòmics. Intel·ligència artificial: exemple d’errors de ChatGPT sobre Salvador Seguí per alertar de la necessitat de contrast i rigurositat. Barcelona s’eixampla: recorregut històric de l’agregació de municipis (Sants, Gràcia, Sant Andreu, etc.), la divisió en districtes i el sobrenom "Can Fanga". Efemèrides (27 d’octubre): 1a emissió de TV en català (1964), empresonament de Lluís M. Xirinacs (2005), i proclamació (2017) i 155. Moments musicals Versions de "What a Wonderful World": Dana Williams i Joseph Vincent. Pink Floyd – "Another Brick in the Wall" com a intro del bloc històric. Cites destacades "La poesia és una forma diferent de llenguatge que ens permet expressar allò que a vegades és inexplicable" (obertura del programa) "No busco ser heroína de esta sociedad, sino reivindicar [...] nuestro respeto y nuestra igualdad" (poema col·lectiu) Notes pràctiques On trobar els llibres: Amazon, Casa del Llibre, editorials i Instagram de les autores per exemplars dedicats. Públic: amant de la poesia i la literatura, però també de la història contemporània i el debat cultural.
