
Smooth Jazz Club del 6/11/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum general del programa Introducció i actualitat: la pluja i la tragèdia al País Valencià • El programa s’obre amb una musicació/recitació de Raimon, “El meu país, la pluja”, com a marc simbòlic d’una tragèdia per inundacions al País Valencià. • Reflexió crítica sobre incompetències institucionals i la politització del desastre, amb èmfasi en la solidaritat ciutadana com a resposta immediata més efectiva. • Debat sobre la necessitat de planificació urbana i memòria del territori: “l’aigua té memòria” i torna als seus llits naturals si se’n desvien. “La societat no aprèn... l’aigua té memòria.” El film de la setmana: “La Luna” (Bernardo Bertolucci, 1979) Presentació i escena preludi • Tall musical d’Ennio Morricone i anàlisi del preludi: la Lluna, la nit i la relació mare-fill com a codis d’entrada temàtics. • Importància de la lluna com a mòbil del desig i element femení que travessa el film. Experiència personal i impacte temàtic • Mirada autobiogràfica d’un dels ponents: visió de La Luna a Roma (1979) i perplexitat per l’abordatge frontal del tabú de l’incest (mare-fill). • Escena al cinema amb “Niagara” (Marilyn Monroe) i el sostre que s’obre a la lluna: imatge icònica que inspira més tard un espot. • Eco temàtic en “Mater amatissima” (1980): incest com a element dramàtic en context diferent. Lectura psicoanalítica i simbòlica • Bertolucci integra psicoanàlisi freudiana (somni fundacional i record imaginari del coit parental) en el relat. • L’escena de la terrassa: joc amb la mel (plaer/adhesió), el peix (símbol fàl·lic) i la troca (cordó umbilical / vincle mòrbid). “Freud diu que el nen no necessita veure el coit dels pares; li és suficient —i inevitable— imaginar-ho.” Política, història i cites cinèfiles • Reacció de Bertolucci a la censura i a les crítiques (després de “L’ultimo tango”, “Il conformista”, “Novecento”) i inserció d’un subtext polític (eurocomunisme, Gramsci, Berlinguer) i del doble pare (adoptiu/biològic). • La heroïna com a recurs d’un adolescent desorientat, no com a simple “patologia social”. • Teixit d’homenatges a Godard, Truffaut, Pasolini: escena del cinema (Godard), el barri de la droga amb travelling a la paret (Truffaut/El conformista), aparició de Franco Citti, jukebox amb “Saturday Night Fever” i ambigüitat sexual del protagonista (eco de Tadzio a “Morte a Venezia”). Forma, repartiment i recepció • La pel·lícula s’inscriu al centre de l’obra de Bertolucci: aposta onírica i poètica abans que naturalista. • Fotografia de Vittorio Storaro: bellesa formal que, segons els ponents, de vegades pesa sobre la intimitat del relat. • Repartiment i curiositats: Jill Clayburgh, Renato Salvatori, Alida Valli, Tomás Milián (pare biològic, arc emocional intens), Franco Citti, cameo de Roberto Benigni i el pare adoptiu interpretat per Fred Gwynne (icònic de “The Munsters”). • Versions i censura; disponible una versió completa a Filmin. Aula de cinema: muntatge, posada en escena i llenguatge Muntatge analític vs pla seqüència • Muntatge analític: fragmentació en plans i punts de vista; exigeix anàlisi de l’acció. • Pla seqüència: continuïtat temporal sense tall; “muntatge sintètic” dins la posta en escena. Recursos formals i rol del muntador • Exemple intern de la pel·lícula: festa d’aniversari i descens per l’escala resolts sense tall, amb muntatge intern i fluïdesa espacial. • El muntador com a director d’orquestra: passa de l’anàlisi (guió i material) a la síntesi (construcció rítmica i narrativa). • El “primer pla” condiciona el sistema de valors de plans posteriors. • Llenguatge cinematogràfic com a sintaxi pròpia (no teatre filmat): gramàtica i transgressions conscients. • Selecció de preses i el “moment màgic” interpretatiu: no sempre apareix; quan ho fa, defineix la presa bona. — Idees clau • Tragèdia i memòria del territori: la pluja com a detonant i com a metàfora. • La Luna articula desig, maternitat, incest i identitat a través de la psicoanàlisi i d’un dispositiu simbòlic (lluna, mel, cordó, peix). • Teixit de cites cinèfiles i eco polític dins una forma onírica més que realista. • Aula de cinema: diferències entre muntatge analític i pla seqüència, i el paper central del muntador en la construcció del llenguatge fílmic.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
En aquest programa de Ràdio d'Esvern s'explora la situació actual dels adolescents a Sant Just d'Esvern, amb un enfocament en la intervenció socioeducativa a càrrec de l'Helena Sempera, educadora social de l'Ajuntament. La conversa aborda les diferències entre educadores socials i treballadors socials, els recursos i programes disponibles per als adolescents, així com la necessitat de suport emocional i psicològic. Helena destaca la importància de crear polítiques públiques adaptades a les diverses necessitats de les famílies i adolescents del municipi

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
