Cinema sense condicions del 28/5/2024 — Don Giovanni de Losey, Cannes 2024, relleu a la Filmoteca, The Dead Don’t Hurt, Late Night with the Devil i Viladecans “Cartells”
Context i to del programa • Programa “de mínims”: equip reduït, amb en Biel Riba als controls i efectes sonors. • Apunts personals (selectivitat, viatge) i avís: avui programa eclèctic amb diversos temes. Don Giovanni (Joseph Lósei, 1979) – clàssic filmat i projecció única Per què és especial • Òpera filmada com a cinema: no és una captació d’escenari, sinó una posada en escena cinematogràfica amb exteriors venecians, disseny i direcció artística exquisits. • Lectura política: Lósei, de conviccions d’esquerres, trasllada el drama cap a la lluita de classes. “El vell mor i el nou no pot néixer, i en aquest interregne es produeixen els més variats fenòmens morbosos.” — Cita d’Antonio Gramsci que apareix als crèdits i ressona amb l’actualitat. Dades destacades • Música: Mozart (fragment inici Acte II). • Repartiment: Ruggero Raimondi (Don Giovanni), John McCarty (Comanador), José Van Dam (Leporello), Edda Moser (Donna Anna), Kirite Kanagua (Donna Elvira), Kenneth Riegel (Don Ottavio), Teresa Berganza (Zerlina), etc. • Equip: llibret de Lorenzo Da Ponte (adaptat), escenografia d’Alexander Trauner, foto de Gerry Fisher, Orquestra i Cors de l’Òpera de París dirigits per Lorin Maazel. • Projecció única: 23/05/2024, Cinemes Verdi, secció “Imprescindibles” (en col·laboració amb Festival Castell de Peralada i BCN Film Fest). • Disponibilitat: edició remasteritzada (DVD 2008) i Blu‑ray (Amazon; botigues especialitzades). Cannes 2024 – Palmarès i lectura El que sorprèn • Any de grans autors sense grans premis: Coppola (Megalópolis), Lantimos (Kings of Kindness), Cronenberg (The Shrouds), Schrader (Oh Canada), Sorrentino (Parthenope), Coralie Fargeat (The Substance) — només premis menors per a alguns. • Convergència entre crítica, públic i jurat en el palmarès final. Premis principals (segons el programa) • Palma d’Or: En hora, de Sean Baker. • Gran Premi del Jurat: All We Imagine a Slide, de Payal Kapadia. • Premi del Jurat: Emilia Pérez, de Jacques Audiard. • Direcció: Miguel Gomes, per Grand Tour. • Interpretació femenina: conjunt coral d’Emilia Pérez (Zoe Saldanya, Selena Gómez, Carla Sofía Gascón, Adriana Paz). • Interpretació masculina: Jess Plemons, per Quimnes (Jorgos Lantimos). • Guió: Coralín Enferjat, per D‑Substants. • Premi Especial del Jurat: The Seed of the Sacred Fich, de Mohamed Rasul. • Altres seccions: - Setmana de la Crítica: Volvereix (Jonás Troeba). - Curtmetratges (Cure Palm): Les Núbies del Sud (Elena López Riera). - Un Certain Regard: Black Dog (Guan Hu), The Story of Suleiman (Boris Locheen), millors direccions per Dammet (Roberto Minervini) i On Becoming a Guinea Full (Rogan Unioni). • Caméra d’Or: atorgada a l’actriu Emanuel Beard. Filmoteca de Catalunya – fi d’etapa i nou rumb • Esteve Riambau tanca 12 anys de direcció a finals de juny, deixant el llistó molt alt. • Nou director (1 de juliol): Pablo Laparra Pérez (37 anys), llicenciat en Història de l’Art i doctor en Estudis Cinematogràfics i Culturals (NYU); experiència al Festival de Sant Sebastià. • Recordatori: consultar programació setmanal de la Filmoteca (present, passat, obres mestres i recerca) com a alternativa de qualitat a la cartellera. Avanç i recomanació – Segundo Premio • Entrevista realitzada a Isaqui (Isaki) Lacuesta i Pol Rodríguez (co-directors). • Emissió prevista dimarts vinent amb comentari ampli posterior. • Recomanació ferma: una de les millors propostes de la cartellera (pel·lícula sobre l’amor, el procés creatiu i amb to poètic). Crítica – The Dead Don’t Hurt (2023) [estrena com “Hasta el fin del mundo”] Clau del títol i to • El títol original —The Dead Don’t Hurt— és significatiu (dona sentit temàtic); la versió comercial en castellà pot desorientar. • Western de 129’ amb narrativa pausada, alternant present–passat i mirant al futur; to melancòlic amb contenció. Punts forts • Direcció, guió i protagonisme de Viggo Mortensen (Holger Olsen); coprotagonista Vicky Krieps (Vivian) — la veritable protagonista en absència d’ell durant un tram central. • Temes: amor, honor, resiliència, i reivindicació del paper de la dona en un món d’homes (eco de Ford/Nicholas Ray/Clint Eastwood). • Fotografia: Marcel Siskin (gran treball visual). • Repartiment: Garrett Dillahunt (renxer), Danny Huston (alcalde), Solly McLeod (fill psicòpata), etc. • Final extraordinari (sense espòilers) que eleva el conjunt a notable alt. Apunts de trama (sense espòilers) • Holger (exmilitar danès, ara fuster) i Vivian (franco-canadenca culta) s’enamoren; l’esclat de la guerra el crida; ella queda sola en un entorn hostil dominat per poders locals. • Motiu recurrent: la pregunta sobre si els morts “senten” dolor, que travessa aquest western trist. Crítica – Late Night with the Devil (2023) Concepte i execució • Terror sobrenatural ambientat en un late show el Halloween de 1977: un presentador en caiguda d’audiència arrisca amb mèdiums, parapsicòlegs i una nena posseïda, tot en directe i sense talls. • Protagonista: David Desmaltxian, interpretació plena de matisos. • Direcció/guió: germans Colin i Cameron Cairns. Per què funciona • Tensió creixent impecable, amb obstacles cada cop més alts fins a un final delirant i memorable. • Subtext: lectura sobre la manipulació mediàtica i el poder de la televisió sobre l’audiència. • Embolcall tècnic: música inquietant de Glenn Richards i fotografia de Matthew Temple amb tons torrats i ambient de plató setanter. • Recomanació: obligada per a amants del gènere i del bon cinema. Art – Joan Pere Viladecans, “Cartells” (Museu d’Història de Catalunya) L’exposició • Retrospectiva de cartells del 16 de maig a l’1 de setembre. • Comissari: Julià Guillemont. • Arc creatiu de més de mig segle: des de finals dels 60 (Nocturn 29, 1969) fins avui; inclou també il·lustració de llibres (Espriu, M. Martí i Pol, contes d’Egalar en Pol, col·lecció Llibres del Mall, etc.). L’artista • Pintor, però també gravador, litògraf, cartellista, il·lustrador; gran lector de narrativa i poesia, i amant de la música i la natura (vegetal i animal). • Llenguatge expressiu amb objectes, símbols, formes geomètriques i sensibilitat ecològica; etapes cromàtiques i figuratives diverses. • Reconeixement i presència institucional; nombrosos escrits sobre la seva obra (Miró, Espriu, Vázquez Montalbán, Sirlot, entre d’altres). • El programa acompanya amb la cançó “Com una mà” de Raimon, dedicada a Viladecans.
