Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Disco Rayado del 23/5/2024 — Amor, límits i autovaloració: de "Extrañándote" a "Boys" i "Perfecto" amb Roser Sord (Disco Rallado) - episode art
Disco Rayado
58'

Disco Rayado del 23/5/2024 — Amor, límits i autovaloració: de "Extrañándote" a "Boys" i "Perfecto" amb Roser Sord (Disco Rallado)

Introducció Episodi especial de Disco Rallado amb la convidada Roser Sord. A partir de tres peces musicals —"Extrañándote" (Jay Wheeler & Zamira Zambrano), "Boys" (Charli XCX) i "Perfecto" (Futura Xica Pop)— es teixeix una conversa sobre amor, ruptures, expectatives, límits personals, autovaloració i l’aprovació masculina, amb pinzellades de cultura, cos i context social. Bloc 1 — Amor, ruptures i límits personals La cançó com a punt de partida • "Extrañándote" inspira una reflexió sobre relacions que s’acaben però on persisteix l’enyorança. • Dades clau: col·laboració de parella artística, segon single (2024), actuació als Latin American Music Awards (25 d’abril, Las Vegas). Expectatives i idealització • Expectativa tradicional d’amor (ser per a sempre) vs. realitat de camins que divergeixen. • Risc d’idealització i de “volar coloms” al principi: la intensitat inicial pot entelar la compatibilitat real. Límits i la "llista màgica" • Construir una llista de valors i límits (respecte, compatibilitat, projecte vital) ajuda a escollir millor i respectar-se. • Aprendre de relacions passades: equivocar-se no és fracassar, és aprenentatge. Bloc 2 — Autovaloració i aprovació masculina "Boys" (Charli XCX): inversió del focus • Vídeo dirigit per l’artista on es capgira el tòpic: homes sexualitzats i joc amb el male gaze. • Lletres amb to juganer i autoirònic sobre distraccions i desig, llegides en clau de sàtira. Aprovació masculina i empoderament • Admeten haver buscat en el passat l’aprovació masculina en decisions quotidianes (vestir, actitud), però reivindiquen prendre decisions sense permís extern. • Empoderament femení en l’àmbit laboral i personal: càrrecs de responsabilitat, autonomia i presa de decisions informada. Sororitat i dinàmiques socials • Reivindicació de la sororitat davant de la competència i les rivalitats apreses en entorns com moda o dansa. • Experiències laborals: equips femenins cohesionats vs. “gallitos” competint entre ells; la clau és treballar en conjunt. Bloc 3 — Cultura, cos i judici social Gimnàs i espais masculinitzats • La sala de peses sovint es percep com a territori masculí: cal perdre la por, ocupar l’espai i normalitzar-hi la presència femenina. Vestir-se i ser jutjada: Espanya vs. EUA • A Espanya hi ha més judici social sobre cos i estil; als EUA perceben més indiferència cap a l’aparença. • Cos i xarxes: convivència de culte al cos i body positivity. Recordatori: ens jutgem més nosaltres mateixes que la resta. Bloc 4 — Generacions, educació i canvis socials Família, expectatives i límits • Expectatives tradicionals (casament, fills) vs. trajectòries personals. Entendre el bagatge generacional sense renunciar a autonomia. Noves generacions i tabús que cauen • Adolescents més oberts a parlar de sexe, cos i menstruació; les xarxes són un 50/50: contaminació i visibilització útil. Territori i diversitat • "Espanya no és Barcelona i Madrid": en molts pobles persisteixen prejudicis (p. ex., cap a l’LGTBIQ+). • Les capitals i zones turístiques, per mescla cultural, acceleren canvis d’actitud. Recomanacions musicals • "Extrañándote" — Jay Wheeler & Zamira Zambrano: balada d’enyorança i límits. • "Boys" — Charli XCX (2017): pop amb vídeo que capgira el male gaze. • "Perfecto" — Futura Xica Pop (àlbum "Literatura Romántico Festiva"): relats d’enamorament en clau catalana-castellana, amb la peça preferida de l’episodi. Idees clau • Respectar els propis límits és essencial per estimar millor. • No dependre de l’aprovació (especialment la masculina) per definir identitat o decidir. • La sororitat i el treball conjunt fan de contrapès a la competència estèril. • El context cultural (país, ciutat/poble) influeix en el judici social i la llibertat d’expressió. Cites destacades "Has de posar límits personals, encara que hi hagi amor." "La decisió la prenc perquè jo vull, no per l’aprovació d’algú."

Cara B del 22/5/2024 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 22/5/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

Panorama general Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició). Punts clau • Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva. • Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. • Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix. • Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament. Perfil i trajectòria Arrels i formació • Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972. • Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia. Emprenedoria i compromís • Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina). • Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials. «Nocturn Aranès»: temes i estil Arguments i eixos • Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus. • Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves. • Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent. Escriptura i veu pròpia • Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals. • Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge. "La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..." Art, natura i Vall d’Aran • La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats. • Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit. • Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel. Dones, guerra i agència • Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural. • Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones. "Manem molt les dones encara que no ho sembli." Fe i comunitat • Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació. • Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres. Evangeli i tancament • Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir. • Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides. "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món." Missatge final d’Imma "Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més." • Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.