
Smooth Jazz Club del 24/5/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Introducció Episodi especial de Disco Rallado amb la convidada Roser Sord. A partir de tres peces musicals —"Extrañándote" (Jay Wheeler & Zamira Zambrano), "Boys" (Charli XCX) i "Perfecto" (Futura Xica Pop)— es teixeix una conversa sobre amor, ruptures, expectatives, límits personals, autovaloració i l’aprovació masculina, amb pinzellades de cultura, cos i context social. Bloc 1 — Amor, ruptures i límits personals La cançó com a punt de partida • "Extrañándote" inspira una reflexió sobre relacions que s’acaben però on persisteix l’enyorança. • Dades clau: col·laboració de parella artística, segon single (2024), actuació als Latin American Music Awards (25 d’abril, Las Vegas). Expectatives i idealització • Expectativa tradicional d’amor (ser per a sempre) vs. realitat de camins que divergeixen. • Risc d’idealització i de “volar coloms” al principi: la intensitat inicial pot entelar la compatibilitat real. Límits i la "llista màgica" • Construir una llista de valors i límits (respecte, compatibilitat, projecte vital) ajuda a escollir millor i respectar-se. • Aprendre de relacions passades: equivocar-se no és fracassar, és aprenentatge. Bloc 2 — Autovaloració i aprovació masculina "Boys" (Charli XCX): inversió del focus • Vídeo dirigit per l’artista on es capgira el tòpic: homes sexualitzats i joc amb el male gaze. • Lletres amb to juganer i autoirònic sobre distraccions i desig, llegides en clau de sàtira. Aprovació masculina i empoderament • Admeten haver buscat en el passat l’aprovació masculina en decisions quotidianes (vestir, actitud), però reivindiquen prendre decisions sense permís extern. • Empoderament femení en l’àmbit laboral i personal: càrrecs de responsabilitat, autonomia i presa de decisions informada. Sororitat i dinàmiques socials • Reivindicació de la sororitat davant de la competència i les rivalitats apreses en entorns com moda o dansa. • Experiències laborals: equips femenins cohesionats vs. “gallitos” competint entre ells; la clau és treballar en conjunt. Bloc 3 — Cultura, cos i judici social Gimnàs i espais masculinitzats • La sala de peses sovint es percep com a territori masculí: cal perdre la por, ocupar l’espai i normalitzar-hi la presència femenina. Vestir-se i ser jutjada: Espanya vs. EUA • A Espanya hi ha més judici social sobre cos i estil; als EUA perceben més indiferència cap a l’aparença. • Cos i xarxes: convivència de culte al cos i body positivity. Recordatori: ens jutgem més nosaltres mateixes que la resta. Bloc 4 — Generacions, educació i canvis socials Família, expectatives i límits • Expectatives tradicionals (casament, fills) vs. trajectòries personals. Entendre el bagatge generacional sense renunciar a autonomia. Noves generacions i tabús que cauen • Adolescents més oberts a parlar de sexe, cos i menstruació; les xarxes són un 50/50: contaminació i visibilització útil. Territori i diversitat • "Espanya no és Barcelona i Madrid": en molts pobles persisteixen prejudicis (p. ex., cap a l’LGTBIQ+). • Les capitals i zones turístiques, per mescla cultural, acceleren canvis d’actitud. Recomanacions musicals • "Extrañándote" — Jay Wheeler & Zamira Zambrano: balada d’enyorança i límits. • "Boys" — Charli XCX (2017): pop amb vídeo que capgira el male gaze. • "Perfecto" — Futura Xica Pop (àlbum "Literatura Romántico Festiva"): relats d’enamorament en clau catalana-castellana, amb la peça preferida de l’episodi. Idees clau • Respectar els propis límits és essencial per estimar millor. • No dependre de l’aprovació (especialment la masculina) per definir identitat o decidir. • La sororitat i el treball conjunt fan de contrapès a la competència estèril. • El context cultural (país, ciutat/poble) influeix en el judici social i la llibertat d’expressió. Cites destacades "Has de posar límits personals, encara que hi hagi amor." "La decisió la prenc perquè jo vull, no per l’aprovació d’algú."

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Panorama general Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició). Punts clau • Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva. • Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. • Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix. • Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament. Perfil i trajectòria Arrels i formació • Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972. • Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia. Emprenedoria i compromís • Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina). • Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials. «Nocturn Aranès»: temes i estil Arguments i eixos • Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus. • Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves. • Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent. Escriptura i veu pròpia • Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals. • Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge. "La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..." Art, natura i Vall d’Aran • La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats. • Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit. • Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel. Dones, guerra i agència • Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural. • Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones. "Manem molt les dones encara que no ho sembli." Fe i comunitat • Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació. • Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres. Evangeli i tancament • Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir. • Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides. "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món." Missatge final d’Imma "Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més." • Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
