Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Cara B del 15/5/2024 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 15/5/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 15/5/2024 — Sant Isidre Llaurador, el pare Oriol Diví, el testament sacramental de Sant Just i els 50 anys de Mn. Antoni Roca - episode art
Veus Parròquia
26'

Veus Parròquia del 15/5/2024 — Sant Isidre Llaurador, el pare Oriol Diví, el testament sacramental de Sant Just i els 50 anys de Mn. Antoni Roca

Resum general Programa especial amb quatre blocs principals: Sant Isidre Llaurador: life de pagès, miracles i expansió de la devoció fins a Catalunya, amb focus en relíquies i tradicions locals. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll: recorregut biogràfic i presentació del llibre commemoratiu amb la seva obra espiritual i artística. Basílica dels Sants Just i Pastor: història del temple i explicació del privilegi medieval del testament sacramental i altres juraments vinculats a l’altar de Sant Fèlix. 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca: crònica de la celebració i record de la seva etapa a Sant Just d’Esvern, amb la revitalització parroquial i el projecte de l’orgue parroquial. "...a què farien bé de demanar-li el do d'una miqueta més de pluja." Sant Isidre Llaurador: vida, devoció i tradicions Idees clau • Pagès i pare de família (s. XII), santificat en la senzillesa de la vida quotidiana. • Miracles populars: àngels llaurant mentre ell pregava i aigua que brolla de la roca. • Patró de Madrid i protector dels pagesos; gran devoció a la "Pradera de San Isidro" i arreu de Castella i Catalunya (especialment des del s. XVII). • A Catalunya: capelles, imatges i altars; a la parròquia local es conserva una relíquia de la carn del cos incorrupte (segons inventari històric). Destacats • La devoció a Sant Isidre va desplaçar progressivament la de Sant Galdric i els sants Abdó i Senen. • Tradicions associades: processons, danses i representacions populars. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll i llibre biogràfic Perfil biogràfic • Monjo de Montserrat (professió, 1957), originari d’Esplugues del Llobregat i amb vincle especial amb Sant Just. • Ministeris i serveis: professor i subprefecte de l’escolania, secretari de l’abat, hostatger, tasques a la sacristia i a la biblioteca (col·lecció de gravats). • Estada a Tantur (Terra Santa) per a pregària i diàleg ecumènic; celebracions en francès i acompanyament de benedictines. • Traductor d’espiritualitat (especialment de Sant Silvà del Mont Athos) i excel·lent gravador (exlibris reconeguts internacionalment). El llibre commemoratiu • Autor: Pere Maragall Mira. Títol: "El pare Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924–2013)". • Estructura en dues parts: - Part I (biogràfica quasi autobiogràfica): infantesa i adolescència, primera visita a Montserrat, estada a Roma, viatges i etapa a Tantur. - Part II: obra i trajectòria com a traductor, poeta, dibuixant, gravador, xilògraf i reconeixements. • Nota local: poques referències a la seva etapa a Sant Just, malgrat documentació conservada a la parròquia. Basílica dels Sants Just i Pastor i el privilegi del testament sacramental El temple • Església gòtica (s. XIV) al Barri Gòtic de Barcelona, sobre restes romàniques i un temple visigòtic (s. IV). • Declarada Basílica (Pius XII) i BCIN (2012). No va ser cremada durant la Guerra Civil, fet que en preservà l’interior. • Anècdota de 1936: el sacristà va cremar bancs i cadires a la plaça per fer creure que ja s’havia incendiat l’església i així la va salvar. • Ús cultural i social: rodatges (p. ex. "El perfum") i dinar de Nadal de la comunitat de Sant Egidi. L’altar de Sant Fèlix (capella lateral) • Retaule gòtic del s. XVI dedicat a la Santa Creu, pintat per Pere Núñez (1528–1530). • Privilegis històrics vinculats a aquest altar: - Batalla jurada: cavallers juraven no usar bruixeria abans d’un desafiament. - Jurament dels jueus: en plets mixtos, el jueu jurava solemnement dir la veritat. - Testament sacramental: el més conegut i vigent fins a 1991. Què era el testament sacramental? • Un barceloní lluny de la ciutat i en perill de mort podia manifestar les últimes voluntats davant de dos testimonis, sense notari. • Per tenir valor legal, els testimonis havien de jurar a l’altar de Sant Feliu abans de mig any de la mort del testador. • Origen confirmat i renovat per Pere II (1283); tradició atribuïda als temps de Carlemany. • Últim ús el 1989; abolit el 30/12/1991, tancant una tradició jurídica medieval. "El testament sacramental permetia testar sense notari, validant-se per jurament a l’altar de Sant Feliu." 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca i records de Sant Just La celebració (Sant Vicenç dels Horts) • Eucaristia solemne i molt concorreguda (amb pantalles a la capella del Santíssim). • Assistents: familiars, amics, sacerdots de l’arxiprestat, seminaristes, i Joan-Enric Vives (que hi aportà la nota simpàtica). • Festa popular: gegants i sopar amb projecció de diapositives. Perfil de Mn. Antoni Roca • Nascut a Corbera de Llobregat (1947), ordenat el Diumenge de Rams de 1974 a Sant Boi. • A Sant Just (1991–2000): revitalització parroquial i dinamització de la vida comunitària. • Iniciatives: catifa de flors del Corpus, rastolines de Nadal, caramelles, grup de escolans, i sobretot el projecte de l’orgue parroquial. • L’orgue: gran concert solidari al Liceu (“La festa del cant per l’orgue d’un poble”) i inauguració el 19/11/2005, presidida per Joan-Enric Vives i amb Josep Montilla. • Tracte proper: conversa amb la gent a la sortida de missa; figura molt estimada a la parròquia.

Just Blues del 14/5/2024 - episode art
Just Blues
56'

Just Blues del 14/5/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 14/5/2024 — Paris, Texas de Wim Wenders: doble road movie, música de Ry Cooder, muntatge i mirada europea; Portabella i Corman; avanç d’Isaki Lacuesta - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/5/2024 — Paris, Texas de Wim Wenders: doble road movie, música de Ry Cooder, muntatge i mirada europea; Portabella i Corman; avanç d’Isaki Lacuesta

Introducció Episodi centrat gairebé íntegrament en Paris, Texas (1984) de Wim Wenders: una pel·lícula sobre la pèrdua i el retrobament, la paternitat, la culpa i la possibilitat d’una redempció, amb els paisatges oberts del sud dels EUA i la guitarra de Ry Cooder com a fil conductor. "Que lejos estoy del suelo donde he nacido… inmensa nostalgia invade mi pensamiento" — Canción Mixteca Resum del programa • Presentació del tema i del trio d’interlocutors (Pep Armengol, Anastasi Rinos i Biel Riba). • Breu perfil de Wim Wenders: formació, interessos musicals i documentals (Pina, Buena Vista Social Club, Anselm). • Gènesi de l’episodi: per què s’escull Paris, Texas i no altres títols (Anselm, Pina, Relámpago sobre el agua). • On veure-la: Filmin (amb alguna incidència tècnica de sincronització comentada pels ponents). • Anàlisi de la història i del seu dispositiu de doble road movie: retorn al germà i al fill; recerca de la mare. • Lectura temàtica i simbòlica: la parcel·la de «Paris, Texas», el somni de la mare, el paradís perdut. • Música i so: leitmotiv de la guitarra de Ry Cooder i l’ús emocional de la “Canción Mixteca”. • Estil i posada en escena: ritme pausat amb plans llargs justificats, diagonals del desert vs. paral·leles del tren, televisions amb interferències, influència d’Hopper i diàleg Europa/USA. • Repartiment i direcció d’actors: Harry Dean Stanton, Nastassja Kinski, Dean Stockwell, Aurore Clément, Hunter Carson. • Muntatge i decisions d’edició: col·laboració amb Peter Przygodda, cadència de l’escena clau del peep show, seqüències eliminades per no desviar el focus. • Altres continguts: llibre de Pere Portabella (Impugnar la norma), necrològica de Roger Corman i avanç de l’estrena d’Isaki Lacuesta (Segundo premio). La pel·lícula: estructura i escenes clau Quatre parts que ordenen el viatge • 1) Travis apareix al desert; 2) el germà el recull i el porta a Los Angeles; 3) viatge amb el fill a Houston per trobar la mare; 4) dues trobades al peep show (confessió i reconeixement). • L’últim bloc és molt intens i emotiu: dues escenes mirall separades per un vidre, amb una cadència de muntatge que sosté la tensió i la revelació. Escenes destacades • El Super 8 familiar: memòria d’una felicitat domèstica que ofega Travis; detonant de la seva decisió de buscar la mare. • El peep show en dues tandes: primer contacte enigmàtic i segon encontre-confessió, amb el reconeixement pel nom i la llum posada a la cara. • El tren i el seu so abrupte com a tall-realitat: reforça l’idea de desvetllament interior del protagonista. Música i so • La guitarra de Ry Cooder actua com a leitmotiv: varia en intensitat segons el to emocional i guia la recepció sense imposar-se. • “Canción Mixteca” s’utilitza en moments de gran tristesa i nostàlgia, reforçant el tema del «paradís perdut». • Ús expressiu del silenci i de sons mecànics (el tren) com a contrapunt emocional. Imatge i estil • Fotografia de Robby Müller: paleta de verds, vermells i blaus, composicions que evoquen Edward Hopper, motels, carreteres i llums artificials. • Signatura d’autor de Wenders: claror narrativa sense caure en hermetismes; plans llargs sostinguts pel contingut. • Detalls d’època com televisors amb interferències funcionen com a subtext i textura ambiental. • Diàleg entre tradició europea (ressons de Godard/Truffaut) i espai americà: una fusió natural, no exhibicionista. Repartiment i direcció d’actors • Harry Dean Stanton compon un Travis mut, ferit i en transformació; Nastassja Kinski brilla en les escenes del peep show. • Hunter Carson aporta espontaneïtat i veritat (escena del Big Bang; joc de walkie-talkies a la pickup). • Direcció d’actors molt afinada: contenció i precisió en la gestió dels silencis i els subtexts. Muntatge i decisions d’edició • Muntatge de Peter Przygodda: cadència mesurada, especialment a l’últim bloc amb el mirall/vidre; la tensió neix de quan i a qui mirem. • Escenes rodades però descartades: subtrames que allargaven sense sumar (amistat del nen, desplaçament dels tiets, aparició del xulo i harmònica), prova d’una esporgada intel·ligent al muntatge. Temes i símbols • La parcel·la de «Paris, Texas»: record familiar, broma del pare, somni de la mare — símbol d’origen i d’una casa que no va existir. • Paternitat i responsabilitat: el vincle amb el fill es reconstrueix des de la cura i la presència. • Culpa i redempció: el relat es tanca obrint camins més que resolent-los del tot. • El títol juga amb la idea d’un lloc-imatge projectat (el «París» texà) on s’hi dipositen desitjos i memòries. Altres continguts del programa Llibre • Presentació de “Impugnar la norma. Pere Portavella” (memòries a cura d’Esteve Riambau): 600 pàgines, estructura no lineal entre art, cinema i política. In memoriam • Roger Corman (director i productor immens): plataforma d’aprenentatge de cineastes clau (Coppola, Scorsese, Bogdanovich, Demme, Cameron…), actors (Vincent Price, Nicholson, De Niro…). Anècdota de rodatge a l’òrbita de Bigas Luna i efectes especials. Avanç • Estrena de Segundo premio d’Isaki Lacuesta i previsió d’entrevista; record d’“Un año, una noche” (recreació del Bataclan). On veure Paris, Texas • Disponible a Filmin (els ponents recomanen recuperar-la; adverteixen possibles desajustos puntuals de so/imatge del reproductor). Punts clau • Doble road movie amb redempció íntima. • Música i imatge treballen com a teixit emocional. • Últim acte al peep show: nucli dramàtic i estilístic. • Muntatge que sap retallar per guanyar focus. • Fusió Europa/USA sense estridències, amb segell d’autor clar.

← Torna a tots els podcasts