Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
La Salut al dia del 31/5/2024 — Setmana Sense Fum 2024: tabaquisme, nous productes (vapeig, IQOS, shisha) i mesures del Pla Nacional – conversa amb Sílvia Granollers (CAP Sant Just) - episode art
La Salut al dia
21'

La Salut al dia del 31/5/2024 — Setmana Sense Fum 2024: tabaquisme, nous productes (vapeig, IQOS, shisha) i mesures del Pla Nacional – conversa amb Sílvia Granollers (CAP Sant Just)

Resum de l’episodi Context i objectiu Espai La Salut al Dia (CAP Sant Just) dedicat a la Setmana Sense Fum (última setmana de maig; 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac). Sílvia Granollers, infermera, explica tendències del consum, nous dispositius, mesures del Pla Nacional 2024-2027 i recursos per deixar de fumar. Zero emissions també en els teus pulmons Dades clau i tendències Prevalença a la baixa: del 32-33% (fa 25 anys) al ~22% actual. Estratègia de la indústria: desacceleració del cigarret convencional i impuls de nous productes dirigits a joves: cigarretes electròniques (vapeig) amb sabors atractius (xocolata, menta, maduixa…), productes de tabac escalfat (p. ex. IQOS) i pipes d’aigua/shisha. Cigarretes electròniques: composició dels líquids no regulada; habitualment amb nicotina i sabors; no ajuden a deixar de fumar i exposen a tòxics. Tabac escalfat (IQOS): és tabac que s’escalfa (300-350 °C vs. ~800 °C de combustió). Tant o més nociu i addictiu que altres formes de fumar. Tabac de liar: composició no regulada; pot generar fins a +85% de monòxid de carboni i més nicotina. No és “més saludable”. Pipes d’aigua (shisha/gachimba): fum refredat i humidificat, però amb combustió de carbó (tòxics afegits) i ús compartit; no és una alternativa segura. Espais sense fum: normativa vigent a escoles, hospitals, parades d’autobús… A terrasses, no es pot fumar si hi ha sostre i dues parets, tot i que sovint s’incompleix. Pla Nacional de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027 Equiparar regulació: e-cigs i productes relacionats al mateix nivell que el tabac tradicional. Més espais lliures de fum: incloure terrasses i vehicles amb menors, entre d’altres. Cobertura de tractaments: incorporar a la Seguretat Social els tractaments substitutius de nicotina i altres fàrmacs efectius. Recerca i vigilància: monitoratge de productes i impacte en salut. Medi ambient: mesures per evitar llançar borilles a terra. ❗Assignatura pendent: no s’hi inclou l’augment d’impostos. Evidència de salut pública: Si el preu del paquet puja un 10%, aproximadament un 4% de fumadors ho deixen. A l’Estat, el paquet (~5 €) és molt més barat que en països amb 12-13 €. L’augment de preu és la mesura més efectiva per reduir el consum Ajuda per deixar de fumar al CAP Sant Just Des de 1999, abordatge físic (dependència de la nicotina) i psicològic (hàbits, emocions). Fàrmacs que alleugen la síndrome d’abstinència i faciliten els canvis d’hàbits. Totes les formes (vapeig, IQOS, shisha, liar…) es tracten com a tabaquisme i es poden deixar amb suport professional. Cronologia orientativa: Dia “D” d’abandonament: personal i planificat. Primer mes: més difícil (gestió d’emocions i hàbits). Cap als 3 mesos: consoliden noves rutines sense tabac. Als 12 mesos: es registra com a “exfumador/a”. No podem normalitzar el consum de tabac davant dels infants Activitat comunitària Setmana Sense Fum (Sant Just) Dijous 30 de maig, 10 h: Caminada popular des del CAP (no cal inscripció; circuits per a totes les condicions físiques), trobada a l’Ajuntament, sessió de zumba (Raquel) i sorteig de premis. Missatges clau Cap forma de fumar és segura: vapeig, IQOS, shisha i liar comporten riscos reals. Protegir la joventut davant sabors i dispositius atractius és prioritari. El CAP pot ajudar-te a deixar-ho amb tractament i acompanyament. Polítiques valentes (espais sense fum, regulació i preus) salven vides.

Disco Rayado del 30/5/2024 — De “Extrañándote” a “Boys” i “Perfecto”: amor post-ruptura, aprovació masculina, valia personal i sororitat - episode art
Disco Rayado
58'

Disco Rayado del 30/5/2024 — De “Extrañándote” a “Boys” i “Perfecto”: amor post-ruptura, aprovació masculina, valia personal i sororitat

Resum general Episodi vibrant i molt personal de Disco Rayado amb la Roser com a convidada, on, a partir de tres cançons clau —“Extrañándote” (Jay Wheeler & Zamira Zambrano), “Boys” (Charlie XCX) i “Perfecto” (Futura xica pop)— es desgranen temes d’amor post-ruptura, idealització, límits personals, aprovació masculina i valia pròpia. També s’aborden la sororitat, les dinàmiques laborals, la relació amb el cos i l’estil, i les diferències culturals entre Espanya i els EUA, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i als canvis generacionals. Temes principals • Amor i post-ruptura: enyor i dualitat d’estimar algú encara que els camins ja no coincideixin; perill de la idealització. • Autoprotecció i límits: construir una “llista màgica” de valors i límits per parella, amistats i feina; ser afins més que idèntics. • Aprovació masculina vs valia personal: detectar quan actuem per agradar i substituir-ho per autonomia i empoderament. • Sororitat i dinàmiques laborals: del mite de la rivalitat a equips femenins cohesionats; aprendre a apoyar-nos més. • Cos, estil i judici social: vestir-se per una mateixa; contrast entre la permissivitat als EUA (Miami) i el body shaming més freqüent a Espanya. • Xarxes i generacions: les xarxes com a doble tall (pressió vs normalització i pedagogia); adolescents amb més educació emocional i menys tabús. • Música com a fil conductor: - “Extrañándote”: banda sonora del després d’una ruptura. - “Boys”: joc pop que inverteix la male gaze i qüestiona l’obsessió per agradar. - “Perfecto”: mirada poètica a la sinceritat i el moment adequat per dir la veritat. Moments destacats i idees clau • Idealització i expectatives romàntiques: cal fredor i coherència amb els propis límits per no “volar coloms”. • La “llista màgica”: criteris clars que ajuden a triar relacions que sumen i a respectar-se primer a una mateixa. • Inversió de la mirada a “Boys”: el videoclip objectifica nois per subratllar el desequilibri habitual i trencar el guió. • Gimnàs i espais masculinitzats: ocupar-los amb confiança; la normalitat es construeix utilitzant-los. • Ciutat vs poble i Occident vs altres cultures: la llibertat d’expressió i identitat és desigual; les xarxes ajuden però no arriben igual a tot arreu. Cites “Crec que idealitzem molt.” “L’aprovació masculina s’ha inculcat molt… i això està canviant.” “Existe el tiempo y el momento perfecto para decir la verdad.”

Cara B del 29/5/2024 - episode art
Cara B
1h

Cara B del 29/5/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 29/5/2024 — Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord) - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 29/5/2024 — Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord)

Context i propòsit de l’episodi • Programa: Veus de la Parròquia (Grup Justícia i Pau) • Tema central: llibertat de consciència i llibertat religiosa dins la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb motiu dels 75 anys de la Declaració (10/12/1948). • Convidat: Mossèn Xavier Sobrevia, que enfoca el tema des d’una perspectiva global, no només eclesial. Fonaments: dignitat intrínseca i drets humans • La DUDH sorgeix com a resposta a les barbàries de la Segona Guerra Mundial (genocidis, camps de concentració), establint un marc comú per sobre d’ideologies i cultures. • La Declaració és un ideal compartit: cap país no la compleix del tot, però marca un rumb ètic. • Conceptes clau: - Dignitat intrínseca: el valor de la persona és inherent pel sol fet de ser ésser humà; no depèn de riquesa, salut o cultura. - Dignitat adquirida: prestigi o idoneïtat moral/social derivada d’accions o mèrits. Cal distingir ambdues: fins i tot el presoner o el criminal conserven la seva dignitat intrínseca i el dret a la rehabilitació. • Es comenten generacions de drets i una certa prioritat: el dret a la vida i a l’alimentació és bàsic; la llibertat de consciència i religiosa s’emmarca entre els drets fonamentals. Article 18: llibertat de pensament, consciència i religió "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió […]. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar-la individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança." • Punts clau (art. 18 DUDH): - Pensament, consciència i religió van plegats. - Dret a canviar de religió o creença. - Dret a manifestar la fe o la convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat. - Dret a ensenyar, practicar, celebrar el culte i observar els preceptes. • Matís important: la llibertat religiosa no és una carta blanca per incitar la violència o imposar creences. Límits, persecució i dades globals (Informe ACN 2023) • Informe 2023 de ACN – Ajuda a l’Església Necessitada: - 61 països limiten totalment o greument la llibertat religiosa. - Això afecta el 62% de la població mundial (pes de Xina i Índia, entre d’altres). - En 47 països la situació ha empitjorat respecte de l’informe anterior. • Països i casos destacats: - Índia: govern i corrents hinduistes més rígids; augments d’atacs contra cristians i musulmans; record de la partició històrica (Índia/Pakistan/Bangladesh). - Pakistan: lleis de blasfèmia utilitzades per reprimir; cas Asia Bibi (condemnada a mort, finalment absolta i exiliada); assassinat d’un ministre d’Afers Religiosos per defensar minories. - Nigèria: violència de Boko Haram i altres grups; matançes sovint invisibilitzades mediàticament. - Altres focus greus: Corea del Nord, Somàlia, Líbia, Eritrea, Iemen, Sudan/Sudan del Sud, Iran, Afganistan, Síria, i Aràbia Saudita (policia religiosa; prohibicions estrictes, fins i tot en espais diplomàtics). Religió i conflictes: matís històric • Sovint s’atribueix la guerra a la religió, però el convidat subratlla que la majoria de conflictes tenen causes polítiques, econòmiques o ideològiques; la religió s’hi usa sovint com a excusa o amplificador identitari. • Exemples històrics: invasions mongoles, guerres a l’Imperi Romà, guerres mundials. Testimonis i casos personals • Convertits en context musulmà poden patir violència o exili (ex.: cas d’un iraquià apunyalat a Europa per familiars). • En comunitats jueves tradicionals, abandonar la fe pot viure’s com un gran dolor familiar. El cas d’Edith Stein (Teresa Benedetta de la Creu) • Filòsofa jueva alemanya, deixebla de Husserl (corrente de la fenomenologia). Impactada per Santa Teresa de Jesús, es converteix al catolicisme i es fa carmelita. • Deportada pels nazis a Auschwitz, on mor. Màrtir, símbol de coherència i recerca de la veritat. • Posteriorment, santa i copatrona d’Europa (per decisió de Joan Pau II), referent del diàleg fe-cultura i de la reflexió sobre la condició femenina. Cloenda: convivència i respecte • Crida final a defensar la llibertat religiosa i de consciència i a garantir una convivència pacífica: rebutjar imposicions, violències i discursos que incitin a l’odi. • Recordatori de la dignitat intrínseca com a base comuna: el desacord no legitima la vulneració de drets fonamentals.

Just Blues del 28/5/2024 - episode art
Just Blues
54'

Just Blues del 28/5/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts