Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12199episodis
Veus Parròquia del 17/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, 800 anys del pessebre de Sant Francesc i notícies de Sant Just (Sagrat Cor i Tres Toms) - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 17/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, 800 anys del pessebre de Sant Francesc i notícies de Sant Just (Sagrat Cor i Tres Toms)

Resum general Programa especial que combina patrimoni, art i tradició: la consolidació de les torres dels quatre evangelistes de la Sagrada Família i la seva rica simbologia; la celebració dels 800 anys del pessebre iniciat per Sant Francesc d’Assís i l’evolució del pessebrisme a Catalunya; i, per acabar, notícies locals de la parròquia (Plaça del Sagrat Cor i la festa dels Tres Toms). Punts clau • Les noves torres dels evangelistes (Sagrada Família) destaquen pel seu tetramorf alat i el llibre dels evangelis, assolint 135 m a la punta de les ales. • S’aclareix la simbologia bíblica dels evangelistes i el paper dels evangelis sinòptics en contraposició a l’evangeli més espiritual de Joan. • L’arquitectura dels pinacles integra marbre de Tasos, trencadís i un icosaedre daurat amb vidre venecià i ceràmica. • El pessebre, iniciat per Sant Francesc a Greccio fa 800 anys, esdevé tradició popular i art a Catalunya (Ramon Amadeu, diorames, paisatge mediterrani). • Calendari tradicional del pessebre: de Santa Llúcia a la Candelera, amb moments clau (Nit de Nadal, Dia dels Innocents, Epifania, Cap d’Any, Sant Antoni Abat). • Notícies locals: visibilitat de l’escultura del Sagrat Cor a la plaça homònima i Tres Toms amb benedicció d’animals. “És l’evangeli més alegre de tots.” Sagrada Família: torres dels evangelistes Simbolisme bíblic i històric • Els evangelis narren la vida de Jesucrist; Mateu, Marc i Lluc són sinòptics, Joan és més contemplatiu i teològic. • El tetramorf (del grec: quatre formes) associa cada evangelista a un símbol: bou (Lluc), lleó (Marc), àguila (Joan) i home alat (Mateu), formulat per sant Ireneu i present a l’Apocalipsi. • Referents artístics: de Santa Maria la Major (Roma) i el mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) a Sant Climent de Taüll i el missal de Santa Eulàlia (Barcelona); presència en tradicions coptes, bizantines i gòtiques. • Identitat dels evangelistes i enfoc: - Mateu (home alat): genealogia i compliment de l’Antic Testament; Jesús, Fill de Déu, i el Regne del cel. - Marc (lleó): inici amb Joan Baptista al desert; Jesús crucificat i ressuscitat; miracles i el “secret mesiànic”. - Lluc (bou): misericòrdia, pregària i infància de Jesús; relat de Zacaries; autor també dels Fets dels Apòstols. - Joan (àguila): contemplació i cristologia elevada; Jesús com a Paraula i Llum; testimoni directe i final obert a “moltes més coses”. • Orientació simbòlica de les torres: Lluc (N), Mateu (S), Marc (O), Joan (E). Arquitectura i detalls tècnics • Alçades: 135 m a la punta de les ales del tetramorf i ~130 m a les figures; ales d’el·lipsoide d’uns 9 m. • Materials: formigó blanc d’alta resistència (ales), marbre de Tasos per a les escultures (Xavier Medina-Campeny), trencadís vermellós per a les abreviatures, vidre venecià i ceràmica per a l’icosaedre. • Composició del terminal: Ament / Aleluia, fulles de palmera en trencadís, icosaedre daurat i, al capdamunt, el tetramorf mirant el llibre dels evangelis. • Criteri cromàtic: terminals blancs per harmonitzar amb la creu de Jesucrist (també blanca) i generar un nexe visual amb la part baixa de les torres. • Estructura de torres: pedra amb unions metàl·liques (sense formigó armat), cos octogonal amb finestres triangulars. • Hito litúrgic: benedicció de les quatre torres (12 de novembre); recomanació de vista des de c/ Marina amb Diputació; fita 2026: finalització de la torre de Jesucrist (restants ~30 m) i desig de visita del Papa. 800 anys del pessebre: Sant Francesc d’Assís Orígens a Greccio • Sant Francesc recrea per Nit de Nadal un pessebre vivent en una gruta (bou, mula i Eucaristia), iniciant una tradició que transcendeix el fet religiós i esdevé cultura popular universal. • La pràctica s’estén des d’Itàlia i arriba a Catalunya; a Santa Maria la Major (Roma) ja al s. VII hi havia la cova de Betlem. Pessebrisme a Catalunya • Funció pedagògica (abans d’Internet, TV o cinema) per explicar la infància de Jesús als infants. • De figures efímeres de cera a terracota/ceràmica; auge artístic amb Ramon Amadeu (figures realistes, influència napolitana, pastors amb faixa, samarra i barretina). • Anys 20: moda orientalitzant (sorra, palmeres, vestits àrabs/jueus, soldats romans, reis sobre camells); però predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustives). • El simbolisme de les figures beu de la tradició popular i les nadales. Calendari tradicional del pessebre • Inici de muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau / Puríssima / Santa Llúcia). • Nit de Nadal (24): Josep i Maria arriben a l’estable; 25: es posa el Nen Jesús després de la Missa del Gall. • 28 de desembre: es col·loca l’estel que guia els Reis i avança diàriament. • 6 de gener: canvi a figures d’adoració; l’estel desapareix; 7 de gener: retorn dels Reis. • 1 de gener: el Nen es posa al bressol o als braços de Maria (Maternitat de Maria i Santíssim Nom de Jesús). • 17 de gener (Sant Antoni Abat): “visita” de tots els animals del pessebre. • 2 de febrer (Candelera): desmuntatge del pessebre. Pessebres i exposicions recomanades • Museu Marès (Barcelona): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes, dedicat a Sant Francesc, amb referències a Giotto i escena del llop de Gubbio. • Catedral de Barcelona: pessebre sostenible i minimalista al claustre (escenes nuclears i atrezzo vegetal). • MUHBA (Plaça del Rei): exposició “Greccio-Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional”. • Casa dels Entremesos: “Art, Tradició i Patrimoni Cultural de les Figures del Pessebre”. • Palau Mercader: mostra de diorames; record a Antoni Moliner i l’Escola Catalana de Pessebrisme. • Montserrat: pessebre monumental (pessebristes de Manresa) amb l’Anunciació, Naixement i paisatge montserratí (Santuari i St. Cecília). Notícies locals de la parròquia Plaça del Sagrat Cor: més visibilitat de l’escultura • Substitució d’un arbre que tapava l’escultura del Sagrat Cor (de Xavier Modulell) per millorar-ne la visibilitat; el brachintintón es reubicarà en una altra zona. • Decisió municipal a instàncies de la parròquia; hi ha hagut opinions diverses al veïnat. Festa dels Tres Toms i agenda • Diumenge 14 de gener: - 11.00 h: missa a Sant Just i Pastor. - 12.00–12.15 h: benedicció d’animals a la Plaça Verdaguer (festa de Sant Antoni Abat). • Per tornar a escoltar el programa: Ràdio d’Esvern, dissabtes a les 10:30. “...ens faria molta il·lusió” — desig de veure la torre de Jesucrist acabada el 2026 i, si és possible, la benedicció del Papa.

Just Blues del 16/1/2024 - episode art
Just Blues
58'

Just Blues del 16/1/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 16/1/2024 — La nit del caçador: expressionisme, amor/odi i llegat; obituari (Colita, Chefo, Ventura Pons) i cartellera (Kaurismäki, Garrone, Rugna, Ayer) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 16/1/2024 — La nit del caçador: expressionisme, amor/odi i llegat; obituari (Colita, Chefo, Ventura Pons) i cartellera (Kaurismäki, Garrone, Rugna, Ayer)

Tema central — La nit del caçador (1955) Programa inaugural de 2024 de Cinema Sense Condicions dedicat a una obra de culte: La nit del caçador de Charles Laughton, amb una anàlisi profunda de context, llenguatge visual i llegat. El diàleg entre Pep, Enric i Anastasi ressegueix el film des de la seva construcció formal fins a la seva recepció i influències. Accés i context • Disponible a Filmin; recomanable per a públic a partir de 13-14 anys. • Ambientada a la Gran Depressió (inicis dels anys 30): pobresa estructural i vulnerabilitat aprofitada pels depredadors morals. • Basada en fets reals (Harry Powers) i en la novel·la de Davis Grubb; guió de James Agee. Sinopsi essencial • El fals predicador Harry Powell (Robert Mitchum) persegueix uns diners robats (10.000 dòlars) amagats dins la nina de la nena Pearl; els únics que saben el secret són els infants John i Pearl. • La història es focalitza en el punt de vista infantil, convertint-se en un conte fosc sobre el bé i el mal. Temes i símbols clau • Dualitats: vida–mort, bé–mal, amor–odi (LOVE/HATE tatuats als artells de Powell), Caín i Abel, religió i manipulació. • La infància com a espai de resistència i vulnerabilitat; la comunitat com a subjecte moralment voluble. • Subtext sobre misogínia i possible impotència del predicador, amb rebuig de l’acte sexual i animadversió cap a dones lliures. "La nit és fosca, però el caçador encara és més fosc." Estil i llenguatge visual • Un híbrid entre expressionisme i surrealisme, amb composicions simbòliques, contrastos de llum i ombra, i planificació analítica (molts plans i contraplans) d’enorme precisió. • Iconografia poderosa: la silüeta a cavall retallada a l’horitzó, la lluna corpòria/onírica, el dormitori expressionista abans del crim, i el cos sota l’aigua entre algues-cabells. • Poètica visual i elipsis magistrals (ex.: duel nocturn Rachel Cooper vs. Powell amb la cortina que “apaga/encén” el perill). Producció, recepció i llegat • Pressupost modest (~800.000 $); rodatge intens (~22 dies). Únic llargmetratge dirigit per Laughton. • Fracàs inicial de públic i crítica; posterior revaloració com a obra mestra i títol essencial del cànon. • Col·laboració creativa: Mitchum, admirador de Laughton, també va fer de coach dels infants. • Influències i ecos: Fritz Lang, Dreyer, Bergman (El setè segell), contes dels Grimm, Dickens; rastre en Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue) i paral·lelismes amb Bigas Luna (Reborn) i Dennis Hopper. • Curiositats: crèdit de Saul Bass com a publicista; efectes de Jack Rabin; la silueta a cavall resolta amb pònei i actor nan per escalar l’enquadrament. Escenes memorables • Escapada fluvial nocturna dels infants, amb fauna en clau de conte de fades i mala llet. • Descobriment del cadàver sota l’aigua: rima visual entre algues i cabells; imatge d’una bellesa pertorbadora. • Persecució al soterrani i gestualitat “Frankenstein” de Powell; animalitat del depredador. • Duel a la granja de Rachel Cooper (Lillian Gish), amb posada en escena expressionista i ús teatral de la llum. Frases que ressonen "Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí." "Els homes no poden anar pel món amb rellotges vells." (La guia moral com a nou “rellotge”) Obituari i patrimoni cultural Un inici d’any agre marcat per comiats personals i d’espais: • Colita — 50 anys de crònica visual de Barcelona: cultura, cançó, flamenc, barri Xino; una memòria fotogràfica imprescindible. • Chefo Guasch — Arquitecte i agitador cultural: Bikini, minigolf, hostaleria i galeria (Chefo Art Gallery). Gran aglutinador de talent i converses que feien xarxa. • Ventura Pons — Director clau del cinema català. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), Carícies (1998), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar i Be Happy (2019). Col·laboracions i complicitats creatives (Pere Abadal, Vero/Velo Torres, etc.). • Tancament del Cinema Comèdia (14/01/2024): del teatre (1941) a sala de cinema (1960). Debat sobre equipaments culturals i memòria urbana. Record d’altres sales tancades i el retorn del Texas com a teatre-cinema. Recomanacions i cartellera Cicles • Filmoteca de Catalunya: Luchino Visconti (imperdible) i Béla Tarr (més minoritari però molt suggeridor per al cinèfil). En sales • Fallen Leaves (Fulles caigudes) — Aki Kaurismäki: amor en temps de desconcert. • Io Capitano (Jo, capità) — Matteo Garrone: odissea migratòria subsahariana. • Cuando acecha la maldad — Demián Rugna: terror premiat a Sitges. • The Beekeeper (El protector) — David Ayer, amb Jason Statham: pur cinema d’evasió i venjança. Proper clàssic • Anunci: Chinatown (Roman Polanski) — incursió de Polanski al cinema negre hollywoodià, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston. Idees clau en vinyetes • Obra mestra que combina expressionisme i surrealisme per narrar el mal des del punt de vista dels infants. • Simbologia central: LOVE/HATE, Caín i Abel, religió instrumentalitzada i comunitat impressionable. • Poètica visual: llums/ombres, elipsis, composicions icòniques i una natura que participa del relat. • Fracàs inicial → culte: l’única direcció de Laughton esdevé llegat transversal al cinema posterior. • Memòria cultural: adéus a Colita, Chefo i Ventura Pons; alerta sobre la pèrdua d’espais com el Comèdia.

← Torna a tots els podcasts