Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12199episodis
Cara B del 24/1/2024 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 24/1/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 24/1/2024 — Consum responsable i Drets Humans: de la fam global a la IA per a la pau - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 24/1/2024 — Consum responsable i Drets Humans: de la fam global a la IA per a la pau

Idea general Conversació amb Ester Martra (Justícia i Pau) sobre com el nostre model de consum s’emmarca en els Drets Humans, l’impacte global en la fam al món, i el paper de la intel·ligència artificial (IA) en la construcció de la pau i el bé comú. Drets Humans com a marc Es recorda el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i el seu objectiu: llibertat, justícia i pau. L’article 25.1 reivindica el dret a un nivell de vida digne (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i serveis socials) i seguretat davant atur, malaltia o discapacitat. Consum al primer món: diagnosi i reorientació Per què consumim massa? Publicitat i felicitat: se’ns associa tenir més amb “ser més”. Pressió social i emulació, especialment en joves; efecte rebaixes. Compensació i compra compulsiva per regular l’estat d’ànim. Cap a un consum just, ètic i responsable Just: respectar recursos naturals i prioritzar el consum local. Ètic: evitar donar suport a empreses i indústries insolidàries. Responsable: més austeritat i llibertat davant la publicitat. Residus i economia circular El consum condiciona la quantitat i perillositat dels residus; consumir responsablement fa que els residus esdevinguin recursos (economia circular). Pràctiques clau: • Reparar abans de comprar • Compartir o llogar usos puntuals • Segona mà i mercats d’intercanvi • Evitar productes d’un sol ús i triar productes duradors • Materials reciclats/reciclables • Comprar només la quantitat necessària La fam al món: dades i causes Dades clau: • Població mundial: 8.000 milions • 800+ milions passen gana i 2.000 milions no tenen alimentació adequada • Cada 9 segons mor una persona de gana Causes acumulatives Augment de preus i especulació alimentària. Catàstrofes i canvi climàtic: més impacte als països del sud, amb infraestructures febles; manca d’adhesió/compliment d’acords climàtics com el Protocol de Kyoto. Pèrdua de sobirania alimentària: monocultius d’exportació concentrats en multinacionals, desplaçant petits productors. Corrupció i deute extern (Àfrica paga 4x més en interessos del que rep en ajuts). Concentració de poder i capacitat de moviment de grans fortunes i multinacionals. Energia que no competeixi amb aliments Impuls als biocombustibles de segona generació (a partir de residus orgànics, no competeixen amb cereals): • Dièsel renovable (substitueix el dièsel al 100%; ús a carretera, marítim i ferroviari; exemple al Port de Barcelona) • SAF (Sustainable Aviation Fuel) per a aviació • Biometà (substitueix el gas natural) Solucions i urgències La FAO estima capacitat productiva per alimentar 12.000 milions: el problema no és de producció, sinó de distribució i malbaratament (es perd ~17% del menjar). Prioritats: • Reduir el malbaratament i les pèrdues • Millorar la distribució i l’accessibilitat • Vincular-ho a justícia climàtica i regulació contra l’especulació Full de ruta en clau de Drets Humans Els Drets Humans són indivisibles i interrelacionats. Calen tres peces: 1) Ciutadania conscienciada i informada: consum responsable i educació per la solidaritat i la inclusió. 2) Estats complidors: incorporar i protegir els drets en constitucions i lleis; promoure accions positives per col·lectius discriminats. 3) Marc internacional de vigilància i protecció: garantir el compliment dins i entre estats. IA i bé comú: la pregària del Papa Francesc "Que aquesta intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i als conflictes i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana." La IA ha de ajudar i no substituir indiscriminadament; cal evitar que concentri poder i beneficis en poques mans. Governar la tecnologia per al bé comú: més distribució justa de recursos i oportunitats, menys desequilibris. Conclusió El repte és urgent: el món pateix sobreconsum i fam alhora. No manca capacitat, manca redistribució i governança ètica. Un consum responsable, l’economia circular i la IA orientada a la pau poden accelerar un canvi sistèmic en clau de Drets Humans.

Just Blues del 23/1/2024 - episode art
Just Blues

Just Blues del 23/1/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 23/1/2024 — La nit del caçador: anàlisi i llegat; obituari (Colita, Ventura Pons), adeu al Cinema Comèdia; recomanacions i avanç de Chinatown - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 23/1/2024 — La nit del caçador: anàlisi i llegat; obituari (Colita, Ventura Pons), adeu al Cinema Comèdia; recomanacions i avanç de Chinatown

Clàssic de la setmana — La nit del caçador (1955) Sinopsi i temes clau Harry Powell (Robert Mitchum) és un fals predicador que s’aprofita de vídues per quedar-se els diners. Després de conèixer a la presó el lladre Ben Harper, vol trobar el botí (10.000 dòlars) que els seus fills, en John i la Pearl, han amagat en una nina. Dualitats centrals: vida vs. mort, bé vs. mal i el motiu icònic Love/Hate tatuat als artells. La història es veu sobretot des de la mirada dels infants, generant tensió constant. Context: Gran Depressió nord-americana; pobresa generalitzada i vulnerabilitat que el mal aprofita. Realització, estil i recepció Únic llargmetratge dirigit per Charles Laughton; rodatge ràpid (aprox. 22 dies) i pressupost ajustat (~800.000 $). Narrativa analítica (abundant pla–contraplà) i ús simbòlic de llenguatges expressionistes i surrealistes. Fracàs inicial a taquilla i recepció ambigua; amb els anys, obra de culte i considerada entre les grans del cinema (els ponents la situen dins les 25 primeres). Estètica, iconografia i influències Un conte fosc/dickensià amb ecos dels germans Grimm (Hansel i Gretel), i una paràbola moral farcida de ressonàncies bíbliques. Iconografia: la silueta a cavall del depredador, la fugida pel riu de nit, el dormitori expressionista, la lluna corpòria, el cos submergit entre algues, i la persecució al sòtan amb gestualitat de “Frankenstein”. Trucatges i solucions plàstiques (p. ex., l’escala de la silueta amb pony i nan per aconseguir proporcions). Powell es configura com el llop d’un conte pervers. Referents i ecos: Buñuel, Bigas Luna (Reborn), Dennis Hopper; Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue), Berlanga (El verdugo), Kubrick (Lolita), Fritz Lang, Dreyer i Ingmar Bergman (El setè segell). "Era el millor de tots els actors amb els que havia treballat." — Billy Wilder, sobre Charles Laughton "Un actor del mètode, però sense les tonteries del mètode." — James Mason "Un actor de l’Actors Studio ofereix una fotografia; jo prefereixo fer una pintura a l’oli." — Charles Laughton Interpretacions i direcció d’actors Robert Mitchum firma una de les interpretacions de la seva vida, allunyada del seu arquetip noir/western. A més, va exercir de coach dels infants. Hipòtesi psicologica sobre Powell: misogínia i possible impotència com a arrel del seu odi i violència. Lillian Gish (Rachel Cooper) és el contrapes moral i protector: destaca el duel nocturn amb escopeta i el joc de llums/cortinatge (efecte teatral del tull) que resol el suspens amb elegància. Ambivalència social: la comunitat oscil·la de la bonhomia al linxament; l’arrest de Powell reobre el trauma dels nens, que recorden el pare. Valoració Film breu però intensíssim, ple de detalls i d’una poesia visual colpidora. De l’estrepitós fracàs inicial a clàssic indiscutible. Recomanadíssima la revisió. Avanç del proper clàssic Chinatown (Roman Polanski, 1974): incursió al policíac/noir clàssic, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston; cameo del mateix Polanski. Obituari i memòria cultural Colita (fotògrafa): 50 anys de crònica visual de Barcelona — cultura, barri Xino, flamenc, cançó, escriptors; estil reconeixible i indispensable. Chefo Guasch: arquitecte, galerista i activador cultural (Biquini, Minigolf, Chefo Art Gallery). Aglutinador de xarxes creatives; virtut d’escoltar i parlar amb pes. Ventura Pons (director): trajectòria extensa i estimada. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), Carícies (1998), Actrius (1997), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar (1989), Be Happy (2019). Vincle creatiu amb el muntador Pere Abadal. Impulsor del Cinema Texas (reobert com a teatre-cinema per Anna Rosa Cisquella, Isona Passola, etc.). Cinema Comèdia: tancament (14/01/2024). Del teatre (1941) al cinema (1960). Es reclama que es mantingui com a equipament cultural. Record també d’altres tancaments recents (p. ex., Yelmo Icària). Cartellera i recomanacions Filmoteca: Luchino Visconti (retrospectiva imprescindible) i Béla Tarr (visió exigent però molt estimulant per al cinèfil). Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023): amor en temps de desconcert amb humor sec i humanisme. Io capitano (Matteo Garrone, 2023): odissea migratòria subsahariana amb posada en escena immersiva. Cuando acecha la maldad (Demián Rugna, 2023): terror cru — premi a Sitges. The Beekeeper (David Ayer, 2024): acció de venjança amb Jason Statham. Frases a recordar "Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí." — Rachel Cooper (Lillian Gish) El rellotge que rep en John: símbol d’una nova guia moral i d’un temps que cal “aprendre a llegir”.

← Torna a tots els podcasts