
M de Música del 22/1/2024
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general Episodi especial “cap i cua” (palíndrom) número 101 amb el mític Carles Rexach. Conversa àmplia sobre l’evolució del futbol, el VAR, anècdotes amb entrenadors del Barça, psicologia del vestidor, competicions i viatges d’abans, i un tram final sobre presidència, finances, Superlliga i el cas Negreira. Complementen l’episodi seccions musicals i una peça d’història sobre els palaus reials de Barcelona. Temes principals • Evolució del joc: camps, botes i pilotes; canvis reglamentaris i ritme golejador entre èpoques. • VAR i arbitratge: suport de principi, però crítica a la indefinició de criteris i rols. • Entrenadors del Barça: retrats vius (Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham, Michels, Weisweiler, Rifé, Herrera, Müller) amb anècdotes memorables. • Tàctica i psicologia: el rol de l’extrem, diagonals, i gestionar caràcters com Romário i Stoichkov. • Competicions i viatges: de la UEFA duríssima i els desplaçaments interminables a la Copa “descafeïnada” actual. • Barça, presidència i finances: de Núñez a avui; amortitzacions, palanques, Superlliga com a possible sortida. • Cas Negreira: escepticisme de Rexach sobre la tesi d’influència arbitral. • Història: palaus reials de Valldaura i Palau Reial Menor (Barcelona). • Interludis musicals: sintonies al banjo (Lluís Gómez) i al saxo. Entrevista a Carles Rexach Evolució del joc i del gol • Abans es jugaven 30 jornades; avui 38 i més competicions: més opcions de fer gols. • Camps i botes: durs al sud, pesats al nord; canviar tacs cada camp; avui gespes imponents i botes lleugeres. • Pilotes: abans s’impregnaven d’aigua i pesaven “una tonelada”; avui “semblen un globus”. Fins i tot trets de porta arriben més lluny. VAR i règim disciplinari • Rexach, inicialment partidari del VAR, lamenta la manca d’un marc clar: mans, intencionalitat, braços enganxats, etc., multipliquen casuístiques. • Critica la confusió de rols: > “O arbitra l’àrbitre, o arbitra el VAR.” • Més oficials que mai, però més soroll (banquetes, parafernàlia, celebracions) que ajuda poc. Entrenadors i anècdotes • Vicenç Sassot: debut als 18 anys; entrenador de la casa que aposta pels joves. Anècdota del brasiler Silva i amistosos setmanals per falta de permís. • Roque Olsen (Mister Tigre): morro fort i sense staff; lideratge rígid per governar vestidors plens de figures. • Salvador Artigas: bon tracte, resistència i córrer per Collserola; la divertida “radiografia” d’un marcador a Martí Filosia. • Vic Buckingham (+ Seguer): estil ofensiu i optimista. Anècdota a Sabadell: l’anglès marxa al descans; Seguer compleix la consigna: > “Only attack, attack, attack.” Acaben remuntats. • Rinus Michels (I): escola Ajax, perfeccionisme tàctic i repetició; adaptació a un futbol espanyol més dur. Arriben Cruyff, Sotil, Neeskens; èxits i fonaments del joc posicional. • Hennes Weisweiler: xocs amb Cruyff (episodi de Salònica), diàleg calent i destitució. Interí Aureli/Aureano Ruiz i productivitat de Rexach com a mitja punta. • Michels (II): més calmat i psicològic; entendre el jugador i rebaixar pressió. • Lucien Müller: molt fort a casa, fluix fora; difícil passar de company a tècnic. • Joaquim Rifé: Recopa 1979 (Basilea): penal fallat i redempció. > “Bien está lo que bien acaba.” • Helenio Herrera (I): arrenca amb pissarra i profecia: > “Los ganaremos todos.” 9 de 10 guanyats. Resultadisme i equip envellint. • Kubala i Herrera (II): etapa final de jugador fins a la Copa del Rei; Rexach ja fa de “segon” al camp. Tàctica, rols i psicologia de l’elit • L’extrem és el lloc “més difícil”: poc espai, tothom t’espera. Solucions: entrar cap dins i diagonals si el lateral puja. • Gestionar caràcters: amb Stoichkov funciona la bronca; amb Romário cal confiança i activació. El bon tècnic domina el “galliner”. • Referència a tècnics-gestors com Ancelotti. Competicions i viatges • Abans, viatges eterns (trens i escales) i UEFA molt més exigent (plena de segones potències) que la Copa d’Europa de campions. • Copa del Rei: d’icònica post-lliga i a doble partit a actual “descafeïnada” (rotacions, porter suplent, final primerenca). Comiat i perspectiva • Partit d’homenatge (01/09/81) vs. Argentina: barreja d’orgull i tristesa. > “El dia més feliç, el debut; el més dur, plegar.” • El temps passa per a tothom: Messi lluny, noves estrelles prenen el relleu. Barça: presidència, finances, Superlliga i Negreira • Estil de Núñez: gestió empresarial, amortitzacions, decisions impopulars; friccions amb Cruyff (renovació i model). Exemple d’amortitzar grans fitxatges. • Situació actual: palanques, ingressos topats; Superlliga com a possible vàlvula d’ingressos (format Eurolliga del bàsquet). O bé capital privat (49%). • > “El problema no és guanyar més, és gastar menys.” • Cas Negreira: Rexach veu molt difícil demostrar influència arbitral sostinguda: més plausible un mal ús de pagaments que no pas “comprar” àrbitres. Història: Palaus reials de Barcelona Valldaura (Collserola) i el Palau Comtal de Valldaura (Via Laietana) • Monestir cistercenc (s. XII), estades de reis (Jaume II); restes mínimes i masia del 1888 aprofitant pedres. • El palauet comtal era extramurs (actual Via Laietana); restà un finestral romànic reubicat a la Casa de l’Ardiaca. Palau Reial Menor (barri Gòtic) • Origen templari; residència reial (Leonor de Sicília), més tranquil que el Palau Major. Jardí botànic i menjadora d’animals exòtics (lleons, rinoceronts) com a signe de poder. • Enderrocat el 1859; es conserva la capella i documentació i peces en museus. Interludis i altres seccions Música • Lluís Gómez, mestre de banjo, interpreta “What a Wonderful World” (vídeo al MEAM). També s’esmenta una versió al saxo i classes en línia. Actualitat i efemèrides • Bloc de Joan i Pep: català a la UE (parat), tancament del restaurant de la Mola; efemèrides (La Santa Espina, Il trovatore, adéu a l’Escarabat VW, papers de Salamanca, fallida Kodak) i aniversaris (Brossa, Poe, Cézanne, Joplin…).

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resultat i context • Unionistas 1-2 Barça (vuitens de final, Copa del Rei). • Golejadors: Álvaro Gómez (1-0), Ferran Torres (1-1), Jules Koundé (1-2). Missatge clau • Partit espès del Barça, amb domini de pilota però poca profunditat i poques idees en atac posicional. • Unionistas va colpejar primer aprofitant desajustos al segon pal; el Barça va empatar en una transició abans del descans i va remuntar amb un xut llunyà de Koundé. • Debut oficial de Pau Cubarsí (16 anys) a la segona part. "Ningú volia xutar... Koundé ha rebut la pilota i ha dit: què faig? Doncs xutar!" Claus del partit 1) Gol inicial d’Unionistas i fragilitats blaugrana • Centrades laterals i transicions locals van exposar l’esquena de Balde i el segon pal. • Álvaro Gómez remata de primeres al segon pal (31'). • S’apunten desajustos: tancament excessiu de Balde, poca contundència de Koundé a la centrada inicial. 2) Xispes de Joao Félix enmig de l’espessor • Joao Félix va ser l’únic que va generar avantatges entre línies (barret, passada de gol). • El Barça, lent i previsible: pocs intercanvis, distàncies llargues entre passador i receptor. 3) L’empat de Ferran i el canvi d’inèrcia • D’un còrner en contra, Joao Félix troba Ferran Torres a l’espai: conducció llarga i xut creuat (44'). • Efectivitat alta del Barça en poques ocasions clares. 4) Segona part: debut Cubarsí i triple canvi • Inici 2a part amb debut de Pau Cubarsí i Unionistas ajustant a línia de 5 (carriler Álvaro Gómez). • Entren Lewandowski, Pedri i Gündogan (surten Marc Guiu, Fermín i Joao Félix). • Ritme encara baix fins al golàs de Koundé des de fora l’àrea (67'). 5) Dades i narrativa • Es destaca una tendència recent del Barça: massa partits començant per darrere i gols encaixats en sèrie. • Tot i el domini (76% possessió i molt temps a camp rival), poca productivitat fins a les accions clau. Jugadors clau Barça • Ferran Torres: gol d’empat en transició; lectura freda de la jugada. • Joao Félix: playmaker intermitent però decisiu en el gol (assistència). • Jules Koundé: gol de la victòria amb xut tens i col·locat. • Pau Cubarsí: debut solvent, intens en duels i primeres passades valentes. • Iñaki Peña: intervencions puntuals de mèrit (especialment a la transició prèvia a l’1-1). Unionistas • Álvaro Gómez: gol i desplegament com a carriler; duel exigent amb Balde. • Rastrojo/Lozada: amenaça a l’esquena en transicions; van castigar la basculació blaugrana. Altres continguts del programa Descans i opinió • Anàlisi crítica: ritme angoixant, partits "agònics", dependència de fogonades individuals. • Debat sobre inconsistència de Joao Félix i manca d’extrem esquerre pur. Notícies i poliesportiu • Eurolliga: Derrota del Barça a Istanbul davant Efes (98-74); comentaris d’Ernest Lloberes. • Butlletí amb política catalana (ERC i Pere Aragonès), mesures d’aigua a l’AMB, operatiu antiterrorista a Rubí i casella de gènere no binari a administracions. • Context Unionistas: camp, afició i finançament popular per la gespa natural; càntic: "Unionistas es de todos y no de un millonario". Detalls emocionals • Ferran Torres regala la samarreta a un nen convidat pel club (malalt de càncer) al descans.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.