
Just Blues del 19/12/2023
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum general Episodi centrat en el nou documental de Pere Joan Ventura sobre l’història d’Hèlio Ciglioli, partisà italià que s’uneix al maquis anarquista a Catalunya i és executat el 1949 a Castellar del Vallès. El programa repassa la recerca històrica, el procés d’exhumació i identificació via ADN, i entra a fons en el mètode de rodatge i muntatge d’un documental que es forja de manera orgànica al costat dels arqueòlegs. Es tanquen amb recomanacions de cine 2023. Punts clau • Documental d’autor i memòria històrica: Ventura filma la exhumació (juny-juliol 2018) i acompanya el retorn de les restes a Itàlia, amb una construcció deliberadament no lineal però clara en el conjunt. • Context i abast: Focus a Catalunya i al maquis anarquista (delimitant per no dispersar el relat); connexió amb la geografia del Vallès com a eix de pas cap a Barcelona. • Investigació: De la pista periodística i d’arxiu al registre civil i la fitxa de defunció, fins l’ADN (99,9%) amb la cosina Enrica Volpi. • Missatge: Denúncia de la violència extrajudicial del franquisme i advertiment sobre el retorn de moviments feixistes avui. • Procés creatiu: Reescriptura d’estructura a muntatge (amb Gemma Alfòs), selecció de veus (destaca Dolors Marín i un historiador italià de Bèrgam) i ús d’arxiu (Llorenç Soler) des d’un punt de vista assumit. • Circulació i finançament: Preestrena a Castellar del Vallès (març 2023), presentació a Filmoteca de Catalunya (novembre 2023), suport municipal i crowdfunding; perspectiva de venda de drets (CCMA/TV3) i interès també per a Itàlia. "El feixisme torna; compte" — recorda l’historiadora Dolors Marín a l’epíleg, lligant passat i present. El documental i la seva gènesi De la pulsió a la forma • Ventura parteix d’una pulsió narrativa i d’una mirada d’autor per seguir un cas local amb abast europeu. • El film s’adhereix a la matriu real dels fets (exhumació 2018) i creix al muntatge fins a organitzar una història clara sense sobreexplicacions. Línia de temps essencial • 2010-2011: inici de gestions i contactes per exhumar. • 20/06–11/07/2018: excavació filmada diàriament per Ventura (21 dies). • 2019: curt previ (14’) que evita “cremar” el material de l’excavació i deixa el cas obert. • 2023: preestrena a Castellar (març) i presentació a Filmoteca (30 de novembre). Context històric: Hèlio Ciglioli i el maquis • Jove partisà italià que, via París i Tolosa, connecta amb anarquistes (germans Sabater) i baixa a Catalunya. • Execució sumaríssima (1949) a Castellar del Vallès; fitxa de defunció eufemística ("hemorràgia traumàtica"). • Retorn de restes a Lovere (Bèrgam) i acomiadament amb "Bella Ciao", tancant el cercle memorial. • Delimitació del relat a Catalunya per coherència (maquis majoritàriament anarquista) i evitar dispersió temàtica. Rodatge i muntatge: mètode i reptes Rodar allò viu • Filmació colze a colze amb arqueòlegs i antropòlegs; avisos en temps real per capturar hallazgos. • Segona càmera inicial (Lluís Talles) i després focalització. Muntatge i estructura • Bloqueig amb un primer guió; reescriptura sobre pòstits (Anastasi + Gemma Alfòs) i nova arquitectura narrativa. • Estil no lineal que demana participació de l’espectador, però manté la progressió i el tempo. • Selecció de veus: Dolors Marín (anarquisme), historiador italià (Bèrgam), testimonis locals; ús d’arxiu (Llorenç Soler) amb consciència de punt de vista i “manipulació” en el sentit cinematogràfic. Investigació i identificació • Del periodisme i blocs (Antonio Téllez, Jordi Guillemot) a historiadors (Javier Argimiro Ferrero) i registre civil. • Marques balístiques a la mandíbula i ADN (UAB) confirmen Hèlio amb el 99,9% (mostra de Enrica Volpi). • Complicació prèvia per la reubicació del cos de “Sidon” (ossari remogut) i presència d’un segon cos desconegut. • Crida a un banc d’ADN voluntari per creuar dades i rescatar altres desapareguts. Missatge i actualitat • Denúncia dels mètodes totalitaris (execucions sense judici) i restitució de la dignitat de les víctimes. • Alerta democràtica pel repunt del feixisme actual; el film connecta passat i present sense didactismes. Recomanacions de cinema (final d’episodi) • Anatomia d’una caiguda (Justine Triet) • Vides passades (Celine Song) • Fulles caigudes (Aki Kaurismäki) • Jo Capitano (Matteo Garrone) • The Holdovers (Alexander Payne)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum executiu Podcast dedicat a la sequera i la gestió de l’aigua a Catalunya, amb el físic i científic del CSIC Albert Verdaguer. Es combina context climàtic, recerca aplicada i potencial d’innovació. El fil conductor: com augmentar la resiliència hídrica amb ciència de materials i tecnologies eficients, des de la captació de boira fins a la millora de la neu produïda, passant per la dessalinització, la incertesa dels models climàtics i la valorització de residus (purins) amb crioconcentració. "L’aigua serà el petroli del futur" — es remarca el valor estratègic de l’aigua i la necessitat d’innovacions sostenibles i rendibles. Temes principals 1) Què és la sequera i per què Catalunya és vulnerable • Definició de sequera: períodes amb pluja per sota de la mitjana que trenquen l’equilibri entre disponibilitat i consum. • Vulnerabilitat mediterrània per la irregularitat de les pluges i la concentració de població a les conques internes. • Recordatori de propietats de l’aigua (H₂O) i dels seus estats per emmarcar el cicle hidrològic. 2) Diagnosi actual i consum • Catalunya: consum mitjà d’uns 117 L/persona/dia (inclou usos domèstics, industrials, agrícoles i recreatius); el mínim vital per beure/cuinar és ~3 L. • No som “supermalgastadors” en comparació europea, però els recursos són limitats i la situació s’ha agreujat per canvi climàtic i augment de demanda. 3) Captació de boira i humitat: recerca MIT/Atacama/Canàries • Xarxes metàl·liques tipus “xarxa de pescador” per capturar aigua de boira i núvols baixos; primeres proves al desert d’Atacama (èxit en subministraments bàsics i petits cultius). • Problema històric: embrutiment i biofouling. Novetat: material basat en titani (investigat a Berkeley) que s’autoneteja amb la llum solar. • MIT + equip d’Albert: integrar el nou material i provar-lo; possibles pilots a Catalunya/Balears. No és solució de volum, però sí per casos locals amb humitat disponible. 4) Fonts d’aigua i dessalinització; geopolítica • L’aigua utilitzable prové del mar, l’aire i els rius/aqüífers; la dessalinització és clau on no hi ha alternatives (ex. Golf Pèrsic), però costosa energèticament i fràgil davant interrupcions. • Tesi: l’aigua com a recurs estratègic; qui en disposi, tindrà avantatge socioeconòmic. 5) Models climàtics i la gran incertesa dels núvols • Els models són eines, no dogmes: temperatura es modelitza relativament bé; pluja i núvols, molt menys. • Paper crític dels aerosols (pols sahariana, pol·len, bacteris…) en la nucleació i en el balanç radiatiu (núvols de gotetes refreden més que els de cristalls de gel). • Encara falta coneixement sobre tipus de partícules i la seva eficiència en congelar gotes; investigació en curs per millorar les prediccions. 6) Sembrar núvols: límits tècnics i dilemes • Ús de llodur de plata i altres agents (sofre, gel sec, fins i tot cristalls de colesterol) per induir pluja: evidència mixta i efectes incerts. • Risc de conflicte polític transfronterer si s’“atreu” la pluja abans que arribi a altres regions; també impactes ambientals de materials. 7) Laboratori de la neu a La Molina: faldespats i canons de neu • Inspiració en processos naturals dels núvols: afegir partícules minerals de faldespat a l’aigua dels canons per facilitar la nucleació de gel. • Resultats esperats: - Conversió aigua→neu del ~75% al ~95% (més volum amb la mateixa aigua i neu més “natural”). - -30% a -40% d’energia per menys aire a pressió. - Ampliar finestres operatives (fabricar neu amb condicions menys favorables) i sostenir ~el 20% d’hores eficients fins a 2050 en escenaris més càlids. • Focus ODS: tecnologia per guanyar temps i evitar daltabaixos socioeconòmics al Pirineu. 8) Q&A sobre disponibilitat d’aigua a pistes • Les estacions treballen amb basses pròpies (cicle d’aigua tancat de desglaç). Volum total ínfim respecte a embassaments (ordre 0,1% de Sau). • Projecte en proves de 3 anys per validar viabilitat tècnica i econòmica. 9) Altres aplicacions: gel i purins • Fabricació de gel (ex. Mercabarna): modificar plaques fredes per congelar a temperatures més altes (p. ex., -5 °C en lloc de -10/-15 °C) i reduir 30%-50% de despesa energètica; més robust a onades de calor. • Purins (Universitat de Vic – Centre Beta): crioconcentració per separar aigua (fins a ~95% neta) del residu concentrat, facilitant transport i valorització. - Novetat: amb materials de nucleació propis, el procés funciona ja a -1,5 / -2 °C, obrint l’opció d’aprofitar el fred ambiental a l’hivern (plana de Vic) amb cost quasi nul. 10) Circulacions i tancament • Explicació breu de les circulacions oceà-atmosfera i la seva estabilitat com a clau de patrons de pluja (i el risc d’alteracions per canvi climàtic). • Parèntesi musical i tancament del programa. Idees clau destacades • Resiliència: no hi ha solucions úniques; cal un “mix” d’estratègies (estalvi, tecnologies, gestió, planificació territorial). • Ciència de materials aplicada a l’aigua i al gel: dels núvols a la neu i als residus. • Eficiència energètica i economia circular com a criteris de disseny. • Models climàtics: útils però limitats, especialment en núvols/precipitació. "No som uns malgastadors dins del món occidental, però tenim el que tenim: molta població i recursos d’aigua limitats." "Sobre el cloud seeding, l’informe (EUA, 2004) conclou: no se sap si funciona o no; de vegades sí, de vegades no." Properes passes i impacte • Proves pilot de xarxes captadores amb materials autonetejables a Catalunya/Illes. • Validació en condicions reals del Laboratori de la Neu (La Molina): escalar, quantificar estalvis i qualitat de neu. • Transferència a fabricació de gel industrial i a gestió de purins amb crioconcentració de baix cost energètic. • Alineació amb ODS (acció climàtica; resiliència) i amb la necessitat de tecnologies rendibles i sostenibles.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).