Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12201episodis
Just Blues del 19/12/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 19/12/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 19/12/2023 — Hèlio Ciglioli: maquis anarquista, memòria històrica i muntatge — el documental de Pere Joan Ventura, l’exhumació a Castellar i recomanacions de 2023 - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 19/12/2023 — Hèlio Ciglioli: maquis anarquista, memòria històrica i muntatge — el documental de Pere Joan Ventura, l’exhumació a Castellar i recomanacions de 2023

Resum general Episodi centrat en el nou documental de Pere Joan Ventura sobre l’història d’Hèlio Ciglioli, partisà italià que s’uneix al maquis anarquista a Catalunya i és executat el 1949 a Castellar del Vallès. El programa repassa la recerca històrica, el procés d’exhumació i identificació via ADN, i entra a fons en el mètode de rodatge i muntatge d’un documental que es forja de manera orgànica al costat dels arqueòlegs. Es tanquen amb recomanacions de cine 2023. Punts clau • Documental d’autor i memòria històrica: Ventura filma la exhumació (juny-juliol 2018) i acompanya el retorn de les restes a Itàlia, amb una construcció deliberadament no lineal però clara en el conjunt. • Context i abast: Focus a Catalunya i al maquis anarquista (delimitant per no dispersar el relat); connexió amb la geografia del Vallès com a eix de pas cap a Barcelona. • Investigació: De la pista periodística i d’arxiu al registre civil i la fitxa de defunció, fins l’ADN (99,9%) amb la cosina Enrica Volpi. • Missatge: Denúncia de la violència extrajudicial del franquisme i advertiment sobre el retorn de moviments feixistes avui. • Procés creatiu: Reescriptura d’estructura a muntatge (amb Gemma Alfòs), selecció de veus (destaca Dolors Marín i un historiador italià de Bèrgam) i ús d’arxiu (Llorenç Soler) des d’un punt de vista assumit. • Circulació i finançament: Preestrena a Castellar del Vallès (març 2023), presentació a Filmoteca de Catalunya (novembre 2023), suport municipal i crowdfunding; perspectiva de venda de drets (CCMA/TV3) i interès també per a Itàlia. "El feixisme torna; compte" — recorda l’historiadora Dolors Marín a l’epíleg, lligant passat i present. El documental i la seva gènesi De la pulsió a la forma • Ventura parteix d’una pulsió narrativa i d’una mirada d’autor per seguir un cas local amb abast europeu. • El film s’adhereix a la matriu real dels fets (exhumació 2018) i creix al muntatge fins a organitzar una història clara sense sobreexplicacions. Línia de temps essencial • 2010-2011: inici de gestions i contactes per exhumar. • 20/06–11/07/2018: excavació filmada diàriament per Ventura (21 dies). • 2019: curt previ (14’) que evita “cremar” el material de l’excavació i deixa el cas obert. • 2023: preestrena a Castellar (març) i presentació a Filmoteca (30 de novembre). Context històric: Hèlio Ciglioli i el maquis • Jove partisà italià que, via París i Tolosa, connecta amb anarquistes (germans Sabater) i baixa a Catalunya. • Execució sumaríssima (1949) a Castellar del Vallès; fitxa de defunció eufemística ("hemorràgia traumàtica"). • Retorn de restes a Lovere (Bèrgam) i acomiadament amb "Bella Ciao", tancant el cercle memorial. • Delimitació del relat a Catalunya per coherència (maquis majoritàriament anarquista) i evitar dispersió temàtica. Rodatge i muntatge: mètode i reptes Rodar allò viu • Filmació colze a colze amb arqueòlegs i antropòlegs; avisos en temps real per capturar hallazgos. • Segona càmera inicial (Lluís Talles) i després focalització. Muntatge i estructura • Bloqueig amb un primer guió; reescriptura sobre pòstits (Anastasi + Gemma Alfòs) i nova arquitectura narrativa. • Estil no lineal que demana participació de l’espectador, però manté la progressió i el tempo. • Selecció de veus: Dolors Marín (anarquisme), historiador italià (Bèrgam), testimonis locals; ús d’arxiu (Llorenç Soler) amb consciència de punt de vista i “manipulació” en el sentit cinematogràfic. Investigació i identificació • Del periodisme i blocs (Antonio Téllez, Jordi Guillemot) a historiadors (Javier Argimiro Ferrero) i registre civil. • Marques balístiques a la mandíbula i ADN (UAB) confirmen Hèlio amb el 99,9% (mostra de Enrica Volpi). • Complicació prèvia per la reubicació del cos de “Sidon” (ossari remogut) i presència d’un segon cos desconegut. • Crida a un banc d’ADN voluntari per creuar dades i rescatar altres desapareguts. Missatge i actualitat • Denúncia dels mètodes totalitaris (execucions sense judici) i restitució de la dignitat de les víctimes. • Alerta democràtica pel repunt del feixisme actual; el film connecta passat i present sense didactismes. Recomanacions de cinema (final d’episodi) • Anatomia d’una caiguda (Justine Triet) • Vides passades (Celine Song) • Fulles caigudes (Aki Kaurismäki) • Jo Capitano (Matteo Garrone) • The Holdovers (Alexander Payne)

M de Música del 18/12/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 18/12/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 18/12/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 18/12/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2023 — Sequera a Catalunya, captadors de boira, dessalinització i neu artificial: ciència, models climàtics i noves tecnologies amb Albert Verdaguer - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
2h 6min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2023 — Sequera a Catalunya, captadors de boira, dessalinització i neu artificial: ciència, models climàtics i noves tecnologies amb Albert Verdaguer

Resum executiu Podcast dedicat a la sequera i la gestió de l’aigua a Catalunya, amb el físic i científic del CSIC Albert Verdaguer. Es combina context climàtic, recerca aplicada i potencial d’innovació. El fil conductor: com augmentar la resiliència hídrica amb ciència de materials i tecnologies eficients, des de la captació de boira fins a la millora de la neu produïda, passant per la dessalinització, la incertesa dels models climàtics i la valorització de residus (purins) amb crioconcentració. "L’aigua serà el petroli del futur" — es remarca el valor estratègic de l’aigua i la necessitat d’innovacions sostenibles i rendibles. Temes principals 1) Què és la sequera i per què Catalunya és vulnerable • Definició de sequera: períodes amb pluja per sota de la mitjana que trenquen l’equilibri entre disponibilitat i consum. • Vulnerabilitat mediterrània per la irregularitat de les pluges i la concentració de població a les conques internes. • Recordatori de propietats de l’aigua (H₂O) i dels seus estats per emmarcar el cicle hidrològic. 2) Diagnosi actual i consum • Catalunya: consum mitjà d’uns 117 L/persona/dia (inclou usos domèstics, industrials, agrícoles i recreatius); el mínim vital per beure/cuinar és ~3 L. • No som “supermalgastadors” en comparació europea, però els recursos són limitats i la situació s’ha agreujat per canvi climàtic i augment de demanda. 3) Captació de boira i humitat: recerca MIT/Atacama/Canàries • Xarxes metàl·liques tipus “xarxa de pescador” per capturar aigua de boira i núvols baixos; primeres proves al desert d’Atacama (èxit en subministraments bàsics i petits cultius). • Problema històric: embrutiment i biofouling. Novetat: material basat en titani (investigat a Berkeley) que s’autoneteja amb la llum solar. • MIT + equip d’Albert: integrar el nou material i provar-lo; possibles pilots a Catalunya/Balears. No és solució de volum, però sí per casos locals amb humitat disponible. 4) Fonts d’aigua i dessalinització; geopolítica • L’aigua utilitzable prové del mar, l’aire i els rius/aqüífers; la dessalinització és clau on no hi ha alternatives (ex. Golf Pèrsic), però costosa energèticament i fràgil davant interrupcions. • Tesi: l’aigua com a recurs estratègic; qui en disposi, tindrà avantatge socioeconòmic. 5) Models climàtics i la gran incertesa dels núvols • Els models són eines, no dogmes: temperatura es modelitza relativament bé; pluja i núvols, molt menys. • Paper crític dels aerosols (pols sahariana, pol·len, bacteris…) en la nucleació i en el balanç radiatiu (núvols de gotetes refreden més que els de cristalls de gel). • Encara falta coneixement sobre tipus de partícules i la seva eficiència en congelar gotes; investigació en curs per millorar les prediccions. 6) Sembrar núvols: límits tècnics i dilemes • Ús de llodur de plata i altres agents (sofre, gel sec, fins i tot cristalls de colesterol) per induir pluja: evidència mixta i efectes incerts. • Risc de conflicte polític transfronterer si s’“atreu” la pluja abans que arribi a altres regions; també impactes ambientals de materials. 7) Laboratori de la neu a La Molina: faldespats i canons de neu • Inspiració en processos naturals dels núvols: afegir partícules minerals de faldespat a l’aigua dels canons per facilitar la nucleació de gel. • Resultats esperats: - Conversió aigua→neu del ~75% al ~95% (més volum amb la mateixa aigua i neu més “natural”). - -30% a -40% d’energia per menys aire a pressió. - Ampliar finestres operatives (fabricar neu amb condicions menys favorables) i sostenir ~el 20% d’hores eficients fins a 2050 en escenaris més càlids. • Focus ODS: tecnologia per guanyar temps i evitar daltabaixos socioeconòmics al Pirineu. 8) Q&A sobre disponibilitat d’aigua a pistes • Les estacions treballen amb basses pròpies (cicle d’aigua tancat de desglaç). Volum total ínfim respecte a embassaments (ordre 0,1% de Sau). • Projecte en proves de 3 anys per validar viabilitat tècnica i econòmica. 9) Altres aplicacions: gel i purins • Fabricació de gel (ex. Mercabarna): modificar plaques fredes per congelar a temperatures més altes (p. ex., -5 °C en lloc de -10/-15 °C) i reduir 30%-50% de despesa energètica; més robust a onades de calor. • Purins (Universitat de Vic – Centre Beta): crioconcentració per separar aigua (fins a ~95% neta) del residu concentrat, facilitant transport i valorització. - Novetat: amb materials de nucleació propis, el procés funciona ja a -1,5 / -2 °C, obrint l’opció d’aprofitar el fred ambiental a l’hivern (plana de Vic) amb cost quasi nul. 10) Circulacions i tancament • Explicació breu de les circulacions oceà-atmosfera i la seva estabilitat com a clau de patrons de pluja (i el risc d’alteracions per canvi climàtic). • Parèntesi musical i tancament del programa. Idees clau destacades • Resiliència: no hi ha solucions úniques; cal un “mix” d’estratègies (estalvi, tecnologies, gestió, planificació territorial). • Ciència de materials aplicada a l’aigua i al gel: dels núvols a la neu i als residus. • Eficiència energètica i economia circular com a criteris de disseny. • Models climàtics: útils però limitats, especialment en núvols/precipitació. "No som uns malgastadors dins del món occidental, però tenim el que tenim: molta població i recursos d’aigua limitats." "Sobre el cloud seeding, l’informe (EUA, 2004) conclou: no se sap si funciona o no; de vegades sí, de vegades no." Properes passes i impacte • Proves pilot de xarxes captadores amb materials autonetejables a Catalunya/Illes. • Validació en condicions reals del Laboratori de la Neu (La Molina): escalar, quantificar estalvis i qualitat de neu. • Transferència a fabricació de gel industrial i a gestió de purins amb crioconcentració de baix cost energètic. • Alineació amb ODS (acció climàtica; resiliència) i amb la necessitat de tecnologies rendibles i sostenibles.

← Torna a tots els podcasts