Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12202episodis
Just Blues del 12/12/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 12/12/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 12/12/2023 — Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 12/12/2023 — Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis

Introducció "Cinema Sense Condicions" obre amb benvingudes i música, i avança dos grans blocs del programa: la pel·lícula clàssica de la setmana i un diàleg amb convidats al voltant del documental "Juan Mariner, un siglo de cine". • Estructura del programa: primer, Le Samouraï (1967) de Jean-Pierre Melville; després, conversa amb Maria Lluïsa Pujol i Jordi Bonet sobre Juan Mariner i el documental premiat. Pel·lícula de la setmana: Le Samouraï (Jean-Pierre Melville, 1967) Context, títol i humor melvilià • Títol original i recepció: a Espanya es va conèixer com "El silencio de un hombre", però els conductors defensen Le Samouraï com el títol pertinent. • Melville juga amb un humor soterrat: obre la pel·lícula amb una falsa cita del bushidō (inventada) i desplaça la figura del samurai cap al ronin, més proper a l’assassí a sou que encarna Alain Delon. • Importància dins la filmografia: fixa l’estil melvilià definitiu (austeritat, minimalisme, atmosfera freda) i marca un punt d’inflexió estètic. Filosofia i personatge • Melville, entre existencialisme i nihilisme: personatges hermètics, trencats per l’experiència històrica (guerra, resistència), que funcionen per codi i ofici. • Delon compon un assassí impertèrrit i solitari: gest mínima, emoció continguda, metàfora del canari com a emblema de la seva pròpia gàbia/soledat. Fotografia, color i llenguatge visual • Fotografia d’Henri Decaë: paleta de blaus i grisos que fa percebre el film com si fos en blanc i negre; posada en escena depurada i minimalista. • Càmera de Melville: travellings rotatius i laterals per desequilibrar; ús deliberat del pla-contraplà sense ornament; un París buit i espectral. Debat crític i influències • Comparativa actual: en revisar-la al costat de "The Killer" (Fincher), s’obren lectures sobre vigència, paper de la policia (més omnipresent a Melville) i profunditat del personatge. • Influència transversal: de Walter Hill (The Driver) a Michael Mann (Heat), John Woo, Takeshi Kitano i Jim Jarmusch ("Ghost Dog: The Way of the Samurai", homenatge explícit). • Tancament: sensació d’haver vist cinema en estat pur; Melville crea un univers paral·lel reconeixible, com els grans autors. Documental: "Juan Mariner, un siglo de cine" Qui és Juan Mariner i per què ara • Juan Mariner (1921-): director de fotografia, restaurador i innovador tècnic; més de 140 pel·lícules; 102 anys (camí dels 103 en la conversa) i Goya d’Honor 2024. • Genesis del documental durant la pandèmia (centenari): calia reparar l’aturada d’homenatges i deixar un testimoni visual ampli. Concepció i equip • Direcció de Maria Lluïsa Pujol; producció executiva de Jordi Bonet; dos equips (Barcelona i Madrid), amb Andrés Torres (alumne i col·laborador de Mariner) i Juan Fernández. • Muntatge a càrrec de Raül Román i Joan García; narració d’Emilio Gutiérrez Caba. Restauració i innovació tècnica • Mariner va assentar les bases de la restauració a la Filmoteca (1982) i va inventar una màquina de rentat de còpies; va treballar amb la tècnica wetgate (finestra humida) per neteja fotograma a fotograma i reduir defectes. • Parallels amb Tomàs Pladevall a Catalunya; vinculació amb el Museu del Prado pel diàleg entre pintura i cinema. Drets, arxiu i recerca • Clau la col·laboració d’Enrique Cerezo (drets del cinema espanyol; agraïment personal perquè Mariner li va donar oportunitats inicials); accés a fragments via FlixOlé i altres fonts (Video Instan, encants, filmoteques, CNT, Institut Cervantes). • Objectiu: un documental molt visual amb fragments de més de 50 pel·lícules per mostrar l’abast de la filmografia i el context històric. Història vital i context • Recorr per les etapes: República, Guerra Civil (front, tasques de fotògraf d’espionatge), camps d’Argelers i Saint-Cyprien, retorn a Espanya, servei militar, feina de projeccionista a Sevilla i carrera posterior. • Posicionament: no partidista; experiència de desencís en la postguerra davant canvis d’adhesió oportunistes; defensa de la subsistència com a realitat humana. Efectes especials i rescats • A la fase tardana, Mariner destaca en efectes especials/fotogràfics (amb Juan Piquer Simón): cas de "Slugs" salvat amb solucions enginyoses; reconeixement als Goya (amb matisos administratius de categoria). Música, premis i difusió • Música original d’Alfred Tapscott; participació de la Fundació Aula de Cinema – Col·lecció Josep Maria Queraltó també com a impulsora i col·laboradora en altres produccions. • Nominació als Premis Forqué (documental); candidats als Goya i pendents dels Feroz. • Difusió prevista: televisió i plataformes (Movistar, FlixOlé) amb subtítols en anglès; enfocament pedagògic per a escoles i universitats. Idees clau • Le Samouraï consolida l’estètica melvilliana: austeritat visual, economia de diàleg i una ètica de personatges freda i codificada. • El documental sobre Juan Mariner és alhora homenatge a un ofici invisibilitzat (restauradors, tècnics) i una lliçó d’història del cinema espanyol. • La restauració (màquina de rentat, wetgate) i l’accés a arxius són crucials per conservar i explicar un segle de cinema. • Connexió amb el present: nominacions, noves vies de distribució i ús docent del documental.

M de Música del 11/12/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 11/12/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 11/12/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 11/12/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

La Salut al dia del 8/12/2023 — Alcohol a Salut al Dia: orígens, unitats de beguda estàndard, riscos i nivells, adolescents (binge drinking), mites i recursos «Veus el que veus» - episode art
La Salut al dia
23'

La Salut al dia del 8/12/2023 — Alcohol a Salut al Dia: orígens, unitats de beguda estàndard, riscos i nivells, adolescents (binge drinking), mites i recursos «Veus el que veus»

Visió general Episodi centrat en el consum d’alcohol: d’on ve, per què bevem, com mesurar el consum amb la unitat de beguda estàndard (V), què és baix risc, risc i perjudicial, l’impacte en adolescents i adults, les conseqüències en salut pública, els principals mites i els recursos per avaluar-se i demanar ajuda. "L’únic consum segur és el no consum." Orígens i motius del consum d’alcohol • Origen evolutiu: capacitat de metabolitzar l’alcohol ja als primats aportant energia extra; evidències de consum voluntari des de fa uns 10.000 anys (hidromel a la Xina). • Motius de consum actuals (4 grans): - Socialitzar: desinhibició lleu i integració social. - Aprovació del grup: beure per encaixar encara que no vingui de gust. - Recerca de risc/sensacions (especialment adolescents i joves adults): vinculada a personalitat impulsiva i a altres conductes de risc. - Afrontar problemes o símptomes mentals (ansietat, depressió): patró més prevalent en dones i potencialment perillós. Magnitud del problema i per què cal intervenir • 5% de la població de Catalunya fa consum de risc (Enquesta de Salut 2021). • A Espanya, 15.500 morts/any relacionades amb l’alcohol (≥15 anys). • Preocupació pels adolescents: alta accessibilitat percebuda, inici precoç i baixa percepció de risc. • Setmana de cribatge i conscienciació: oportunitat per detectar i informar. Com mesurar el consum: unitat de beguda estàndard (V) Definició i equivalències • 1 V = 10 g d’alcohol pur (aprox. mitja copa de vi de 125 ml, una canya de cervesa o un xupito). • Una "copa" de vi habitual sovint equival a 2 V; un "cubata" ≈ 2 V (depèn de la mescla i volum). Nivells de consum • Abstinència (ideal): no beure o consum molt esporàdic. • Baix risc (no vol dir segur): - Homes: ≤ 2 V/dia. - Dones: ≤ 1 V/dia. • Consum de risc: - Homes: > 28 V/setmana (≈ ≥4 cerveses/dia). - Dones: > 17 V/setmana (≈ 2–3 cerveses/dia). • Consum perjudicial: hi ha dany físic o mental atribuïble a l’alcohol (p. ex., inflamació hepàtica, trastorn depressiu/ansietat). Situacions amb consum sempre desaconsellat • Embaràs i lactància; <16 anys; conducció; ús de maquinària perillosa; malalties/medicacions on estigui contraindicat; persones cuidadores (per la reducció de l’atenció). Eina d’autoavaluació • Calculadora de la GenCat: «Veus el que veus» (anònima i fàcil) per estimar el teu patró de consum. Patrons de cap de setmana i binge drinking • Patró freqüent en joves: no beure entre setmana i concentrar molta ingesta en 4–6 hores. • Llindars orientatius de risc en una sola sessió: - Homes: ≥ 3 cubates. - Dones: ≥ 2 cubates. • Aquest patró augmenta el risc d’accidents, baralles i altres conseqüències encara que el total setmanal sembli modest. Adolescents: dany i dades clau • Dany al desenvolupament: fetge, pàncrees i especialment cervell (evidència d’alteracions cerebrals). • Efectes socials: més accidents de trànsit, violència, ITS (desinhibició i menor protecció) i major risc de dependència com més d’hora s’inicia el consum. • Dades (2021, 14–18 anys): - 70% va beure l’últim any; 50% consum setmanal. - Edat d’inici ~14 anys; consum habitual cap als 15,2 anys. - 30% practica binge drinking. - 41% de menors declara poder comprar alcohol directament; presència de botellons i controls irregulars. • Conseqüències d’una «borratxera»: més baralles/violència, ressaca intensa i 33% relacions sexuals sense protecció. Adults i impacte en salut pública • L’alcohol danya a qualsevol edat: malaltia hepàtica (inclosa cirrosi), digestiva, neurològica i càncers (boca, mama, etc.). • Pes en indicadors poblacionals: - 20% dels suïcidis amb alcohol implicat. - 27% dels accidents de trànsit. - 20% de violència domèstica. - 50% de cirrosis hepàtiques. - 1/4 dels càncers de boca; 5% de càncer de mama relacionats amb alcohol. • Missatge clau: conèixer els riscos per decidir informadament. Mites i realitats • «Redueix l’estrès»: alleuja momentàniament però té efecte rebot que empitjora l’ansietat. • «Barrejar begudes emborratxa més»: el que importa és la quantitat total d’alcohol; barrejar pot irritar l’estómac, no canvia l’etanol total. • «El vi fa sang / el vi negre és saludable»: fals. • «Tinc tolerància i puc conduir»: la tolerància no evita la pèrdua d’alerta i reflexos; no es pot conduir amb alcohol. • «És afrodisíac»: pot desinhibir, però empitjora la funció sexual (p. ex., disfunció erèctil en homes). Recursos i crida a l’acció • Fes la calculadora «Veus el que veus» (GenCat) i quantifica el teu consum. • Si superes el baix risc o tens dificultats, consulta al CAP: hi ha tractaments farmacològics i suport conductual efectius. • L’alcohol és una droga: demanar ajuda és una decisió de salut, no d’estètica o judici moral.

← Torna a tots els podcasts