Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12203episodis
Disco Rayado del 30/11/2023 — Societat occidental, ambició i cultura de l’esforç: de “Ordinary World” a “Society” i la insaciabilitat de “Satisfaction” - episode art
Disco Rayado
58'

Disco Rayado del 30/11/2023 — Societat occidental, ambició i cultura de l’esforç: de “Ordinary World” a “Society” i la insaciabilitat de “Satisfaction”

Resum de l’episodi En aquest episodi de Disco Rayado, Raquel Hidalgo i David Fernández Cejas usen tres peces musicals per articular una conversa sobre la societat occidental, la cultura de l’esforç, l’ambició i l’equilibri personal. A partir de “Ordinary World” (Duran Duran) reflexionen sobre la fama vs. la vida ordinària; amb “Society” (Eddie Vedder) exploren l’autenticitat, la veritat i la felicitat compartida; i amb “Satisfaction” (Zayn Malik) aborden la insaciabilitat i la sensació d’anar sense “manual d’instruccions”. El diàleg critica la hustle culture (influencers que promouen dormir poc per produir més), defensa que descansar és imprescindible, i posa el focus en el camí i no només en la meta. També apareixen temes com el consumisme, la pressió social (especialment sobre les dones), la solitud com a eina d’autoconeixement, i la necessitat d’“escriure el teu propi llibre” vital amb paciència i realisme. Temes principals • Societat occidental: perspectiva eurocèntrica, consumisme i discursos mediàtics. • Ambició i límits: quan impulsa el creixement i quan desorienta o danya. • Cultura de l’esforç vs. cultura de la immediatesa: el paper de la paciència. • Hustle culture i son: “dormir 8 hores és de pobres?” — risc d’ansietat, cafeïna i desgast. • Equilibri entre acció i escolta interna (yin–yang, mindfulness), i hàbits saludables. • Vigorèxia i altres obsessions: objectius sense perdre el “focus” i el respecte propi. • Solitud i identitat personal: conèixer-se per trobar encaix, feina, parella i amics. • Veritat i felicitat compartida (Into the Wild) com a brúixoles vitals. Idees clau • Descansar és imprescindible per rendir i sostenir l’ambició en el temps. • No existeixen receptes universals: inspira’t, però “escriu el teu propi llibre”. • Equilibri > extrem: combinar acció (yang) amb sentir i presència (yin) — mindfulness. • Gaudir del camí evita l’addicció a la meta i enriqueix l’aprenentatge. • La paciència construeix allò gran: amor, carrera i identitat necessiten temps. • La veritat i l’honestedat són fonamentals en relacions i decisions (crida final a la responsabilitat). • Reconeixement de la pressió específica sobre les dones (fertilitat, bellesa) i importància de donar-li veu. Cites destacades “But I won’t cry for yesterday… I will learn to survive.” “Until you have it all, you won’t be free.” “I can’t get no satisfaction all alone.” “La felicitat és més felicitat quan és compartida.” “La veritat està per sobre de l’amor.” Bloc temàtic en una línia • De la fama a l’anonimat (Ordinary World): què és “tornar al món ordinari” i com ens afecta la crítica pública. • Societat occidental: entre el consumisme i la generositat real; matisos sobre l’egoisme col·lectiu. • Ambició i esforç: límit saludable, riscos de la immediatesa i valor de la paciència. • Hustle culture i son: equilibri i escolta del cos vs. missatges virals que promouen l’excés. • “Society” i Into the Wild: autenticitat, veritat i felicitat compartida davant la hipocresia. • “Satisfaction”: el buit de la insaciabilitat i l’absència d’un manual universal de vida. • Tancament: escriu el teu llibre, permet-te fracassar i cultiva la paciència amb honestedat.

Veus Parròquia del 29/11/2023 — Edatisme i dignitat de la gent gran: intergeneracionalitat, residències vives i comunitat a Sant Just - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 29/11/2023 — Edatisme i dignitat de la gent gran: intergeneracionalitat, residències vives i comunitat a Sant Just

Tema central Edatisme (ageisme) i com afrontar-lo des de la dignitat, el respecte i la vida comunitària. El programa conversa amb Pablo Pasqual Vega (director d’una empresa de residències) sobre com valorar la gent gran, combatre prejudicis, impulsar relacions intergeneracionals i fer de les residències espais de vida. "Fem que passin coses." Punts clau Respecte i igualtat: les persones grans tenen els mateixos drets i han de poder gaudir, decidir, riure, plorar i participar en comunitat. Educació contra l’edatisme: cal transmetre als infants i joves el respecte i el valor de l’experiència dels avis. Evitar el paternalisme: no infantilitzar; parlar a la gent gran com a iguals i reconèixer-ne la saviesa. Canvis socials i habitatge: del model de casa pairal a pisos petits, el que dificulta la convivència intergeneracional. Desmuntant mites: ser gran no és sinònim ni de malaltia, ni d’improductivitat, ni d’homogeneïtat. Intergeneracionalitat: escoles bressol, instituts i residències compartint activitats; normalitzar el contacte amb la vellesa (també amb fragilitats). Residències vives: més enllà de cures clíniques, cal sortir, riure i compartir (cinema, platja, restaurants, música, teràpies amb animals, voluntariat). Família i cures: combinar sentit comú i estimació; comprendre l’ús de programes com l’IMSERSO com a respir familiar. Longevitat i preparació: vivim més anys, però ens preparem poc per envellir; aprendre “de tothom i de tot”. Moments destacats Crida cívica: educació a casa, escola i societat per revertir la indiferència cap a la gent gran. Anècdota inspiradora: un resident acarona la cara del Pablo el primer dia; ell pensa que hauria de pagar per l’experiència d’agraïment. Lema de gestió: portar del sector hoteler a les residències el principi de: "Fem que passin coses." Consell final: "Les persones grans són exactament igual que la resta; fomentem col·laboracions i reconeguem que poden ser molt actives, també fora del món laboral." Idees i propostes • Impulsar projectes intergeneracionals escoles–residències. • Formació a famílies i professionals per evitar la infantilització i el paternalisme. • Dissenyar residències integrades al teixit del poble (proximitat a escoles, equipaments i festes locals). • Activitat lúdica programada i significativa a residències: sortides mensuals, cultura, esport i natura. • Promoure una cultura de l’agraïment i de la presència amb la gent gran. Conclusió L’edatisme es combat amb educació, comunitat i vida compartida. Cal reconèixer el valor insubstituïble de la gent gran i assegurar entorns —familiars i residencials— on puguin decidir, participar i gaudir en igualtat.

Just Blues del 28/11/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 28/11/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 28/11/2023 — La mirada d’Ulisses: Angelopoulos, Karahindrou i els Balcans — anàlisi, música i escenes clau; més ‘Salt Fat Acid Heat’ i el documental de Joan Mariner - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 28/11/2023 — La mirada d’Ulisses: Angelopoulos, Karahindrou i els Balcans — anàlisi, música i escenes clau; més ‘Salt Fat Acid Heat’ i el documental de Joan Mariner

Panorama de l’episodi • Eix central: anàlisi de La mirada d’Ulisses (1995) de Teo Angelopoulos i la música d’Eleni Karahindrou. • Dedicatòria emotiva a Pepe Massana (amistat i viatge com a metàfora vital). • Repàs a la biografia d’Angelopoulos, el context històric grec i les seves trilogies, influències i col·laboradors. • Lectura temàtica: el viatge com a autoconeixement, la mirada interna, l’amistat, la memòria, el multilingüisme i la guerra als Balcans. • Escenes clau comentades: l’escena de la boira i l’execució a Sarajevo, el pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950) i el monòleg final. • Recomanacions: la docuserie gastronòmica Salt Fat Acid Heat (Netflix), on veure la pel·lícula avui (biblioteques), i l’actualitat del documental Joan Mariner, un segle de cinema (camí als Goya). Teo Angelopoulos: vida, obra i idees Trajecte vital i context • Naixement a Atenes (17 d’abril de 1935) i mort el 2012; infantesa marcada per la guerra, l’ocupació i la guerra civil grega. • Obra estretament connectada amb la història i la política de Grècia i dels Balcans. Influències i col·laboradors • Influències: Welles, Bergman i Tarkovski. • Col·laboradors clau: Tonino Guerra (guió), Petros Màrkaris (guió) i la compositora Eleni Karahindrou (vincle creatiu únic). • Evolució ideològica: del marxisme inicial a una mirada més poètica i humanista a partir dels 80. Trilogies i etapes • Trilogia de la història (Dies del 36, El viatge dels comediants, Els caçadors). • Trilogia del silenci (…a Citera, L’apicultor, Paisatge a la boira). • Díptic balcànic (El pas suspès de la cigonya i La mirada d’Ulisses). • Trilogia inacabada (Eleni, La pols del temps i el projecte no conclòs). La mirada d’Ulisses: què explica i com ho fa Sinopsi essencial • El protagonista, A (un cineasta grec exiliat), emprèn un viatge pels Balcans per recuperar tres bobines perdudes dels germans Manakis (pioners del cinema). • Ruta per Albània, Macedònia del Nord, Bulgària, Romania i Sarajevo; trobada amb amics, records d’infantesa i la duresa de la guerra. • La pel·lícula és multilingüe i s’endinsa en arxius i filmoteques per preservar la memòria. Temes i clau de lectura • El viatge no com a destinació (Itaca), sinó com a autoconeixement. “Si l’ànima es vol conèixer a si mateixa, s’ha d’observar a si mateixa.” — Plató • Ponts amb Homer (Odissea) i Kavafis (Itaca): el valor del camí, no l’arribada. • L’amistat i la solidaritat com a far en temps de foscor. Personatges i presència femenina • Maia Morgenstern interpreta quatre dones que ressonen amb figures de l’Odissea, reforçant el cicle d’encontres i pèrdues d’Ulisses/A. Música i posada en escena • La música d’Eleni Karahindrou no “il·lustra” les imatges: s’hi fundeix. Teo i Eleni treballen des de la conversa i la intuïció, generant un “matrimoni” d’imatge i so. Escenes i moments clau (selecció) 1) La boira i l’execució a Sarajevo • Un pla sostingut en la boira on “no veiem” però sentim el que passa: l’arribada d’un vehicle militar, els crits, els trets… i després la constatació del massacre. • Exemple de cinema que apel·la a la percepció i a l’ètica de l’espectador: la violència fora de camp és encara més colpidora. 2) El pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950) • Un únic moviment que travessa cinc anys amb una el·lipsi magistral: memòria, temps i identitat es barregen en escena. 3) El monòleg final d’A • A sol a la sala, entre llum i soroll de projector: promesa de retorn i relat de vida. “Quan torni d’aquest viatge… t’explicaré el meu viatge… tota l’aventura humana, la història que no s’acaba mai.” Visualització i recepció • Ritme contemplatiu: “dona temps per llegir i per pensar”. • Recomanació: veure-la en versió original (riquesa de llengües i veus). • Cinema per entrar-hi amb complicitat: no cerca la distracció fàcil, sinó el diàleg amb l’espectador. Recomanacions i agenda Sèrie: Salt Fat Acid Heat (Netflix) • Docuserie de Samin Nosrat basada en el seu llibre (2017): quatre episodis — sal, greix, àcid, calor — amb viatges (p. ex., el Japó per la sal) i una mirada pedagògica i accessible a la cuina. On veure La mirada d’Ulisses • Ja no és en plataformes principals; disponible en DVD a biblioteques (còpia de 2005 amb subtítols). Actualitat • Joan Mariner, un segle de cinema (doc. de Maria Lluïsa Pujol): camí als Premis Goya; memòria viva del cinema amb valuós material d’arxiu. Agenda del programa • Sense emissió el dimarts 5; retorn el dimarts 12 amb convidats de la Fundació.

← Torna a tots els podcasts