Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Disco Rayado del 23/11/2023 — Autenticitat i desmarcar-se del ramat: diàleg intern, amor incondicional, límits davant la falsedat i bullying - episode art
Disco Rayado
58'

Disco Rayado del 23/11/2023 — Autenticitat i desmarcar-se del ramat: diàleg intern, amor incondicional, límits davant la falsedat i bullying

Resum general Episodi centrat en com ser autèntics en un món que premia l’encaix. Els interlocutors exploren el pes del diàleg intern, l’efecte de l’educació i el sistema en la culpa i l’autoexigència, i proposen l’amor incondicional (cap a un mateix i cap als altres) com a antídot per sortir del ramat i viure alineats amb els propis valors. També aborden límits sans davant de persones falses, el preu social de l’autenticitat i les dinàmiques del bullying. Idees clau • Diàleg intern i culpa: la manera com ens han educat (notes, comparacions, judicis) configura una autoexigència que pot convertir-se en crítica interna severa. • Amor incondicional com a antídot: validar-se sense condicions redueix el càstig intern i fomenta l’autenticitat. • Axioma de la comunicació: el que diem (i com ho diem) sempre comunica i deixa petja en l’autoimatge dels altres. • Crítica amb amabilitat: ser crítics “a favor nostre” i amb bon to; no autoenganyar-se però tampoc maltractar-se. • Autenticitat i pertinença: quant millor ens portem amb nosaltres mateixos, menys necessitat de conformisme tenim; però ser autèntic pot tenir cost social (rebuig, soledat). • Saber estar sol: competència clau per sostenir l’autenticitat sense dependre del grup. • Persones falses i límits: retirar-se, no donar informació personal i respondre amb assertivitat preserva el propi centre. • Protocol i educació: ser un mateix amb decoro segons context; saludar i respectar sense renunciar a límits. • Gestió emocional: no cedir el poder a qui “fa enfadar”; recuperar el centre evita que l’altre domini el nostre dia. • Bullying i ramat: el rebuig col·lectiu reforça lideratges fràgils; el botxí sovint projecta carències; la prevenció requereix consciència, educació i amor incondicional. Pauses musicals i referències • “Mía” — Belén Aguilera (2020): cançó sobre l’autoestima i l’autocompassió, clau per “ser amiga d’un mateix/a”. • Paul Watzlawick — Axiomes de la comunicació: “és impossible no comunicar”. • “Palmonte” — La Muchacha: tanca l’episodi amb un imaginari de retirada i camí propi. Cites destacades "Es imposible no comunicar." — Paul Watzlawick "Cuanto mejor te llevas contigo, más auténtico puedes ser." "No tienes que decir lo que los demás quieren escuchar." "Quien te enfada te domina." Punts destacats Diàleg intern, culpa i educació • Papà/mamà, escola i societat marquen “què està bé/malament” i això modela com ens parlem. • El reforç condicional (p. ex., lloar només la bona nota) pot instal·lar por al fracàs i autoexigència. Amor incondicional i crítica ben feta • L’únic antídot sostenible és l’amor incondicional cap a un mateix. • Ser crític amb si mateix és sa si és “a favor teu”, sense insult ni desqualificació. Autenticitat i pertinença • Autenticitat vs. por al rebuig: de l’adolescència a l’empresa, la pressió per encaixar és real. • Saber estar sol dona llibertat per sostenir la diferència. Límit amb persones falses • Pràctiques: retirar-se, donar només dades professionals, preguntar amb somriure: “I per a què t’interessa aquesta informació?”. • Respecte i coherència: apartar-se del que no suma sense odi ni rencor. Protocol, educació i conflictes • Ser tu amb decoro segons context (llenguatge/jerga, salutacions, bones formes). • Saludar o no després d’una ferida depèn del procés de reparació/límit personal. Gestió del centre emocional • No lliurar el poder: si algú t’alterà, recupera el teu centre per no quedar “dominat”. Bullying i sistema • Animals gregaris: la pertinença pesa (molt) entre 15–40 anys; el COVID va agreujar la solitud i el malestar en joves. • El botxí sovint projecta la seva pròpia inseguretat; educar en consciència i autocompassió és clau. • Responsabilitat personal i canvi sistèmic per trencar la retroalimentació negativa. Tancament • Fer passos petits i constants cap al “lloc on vols ser”. • Normalitzar la imperfecció: “estar bé està bé i estar malament també està bé”. • Música final que convida a seure amb un mateix i seguir el propi camí.

Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just

Visió general Episodi amb tres eixos principals: • Memòria històrica: la vida, compromís social i assassinat del sacerdot obrer Joan Alsina durant el cop d’estat de Pinochet (1973) a Xile, amb testimonis i memorials. • Testimonis des de Gaza: la tasca humanitària de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza i dos relats en primera persona —del pare Gabriel Romanelli i de la germana Maria Pilar— sobre la situació a la Franja. • Història local: evolució del cementiri de Sant Just Desvern, del vell cementiri parroquial fins al cementiri municipal actual, amb decisions higièniques del segle XIX, projectes i estat present. Joan Alsina: compromís, persecució i memòria Context i trajectòria • Joan Alsina (1942–1973), gironí de Castelló d’Empúries, ordenat el 1966; destinat a Xile el 1968. • Treballador a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Santiago i dirigent sindical: compromís amb el món obrer i el moviment de Cristians pel Socialisme. • Reprensions de la jerarquia eclesiàstica; tot i així, es manté fidel a la seva missió social i pastoral. Cop d’estat i assassinat • 11 de setembre de 1973: cop d’estat a Xile; Allende mor i s’inicia la repressió. Alsina assisteix i atén ferits des de l’hospital. • Malgrat els avisos per refugiar-se a l’ambaixada, decideix quedar-se: "Hay momentos en la vida que hay que jugarse el todo por el todo y si me necesitan, allá estoy." • Detingut el 19 de setembre, torturat i afusellat al pont de Bulnes; el cos és llançat al riu Mapocho. Mor demanant no ser embenat per donar el seu perdó als botxins. "Por favor, no me pongas la venda. Mátame de frente, porque quiero verte para darte el perdón." Investigació i homenatge • Recerca posterior (anys 90) identifica l’exsoldat Nelson Bañados —qui relata l’afusellament— i apunta ordres del coronel Mario Carabés. • Memorial al pont de Bulnes (1995) amb la inscripció: "Mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón"; record també a Sant Bernardo i a El Grao de Mar (1993). • Figura incòmoda per a sectors eclesials i per a part d’algunes esquerres, pel seu perfil de capellà obrer. Gaza: parròquia en emergència humanitària Entrevista al pare Gabriel Romanelli • Parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza: comunitat molt petita en un context de bombardejos i milers de víctimes. • La parròquia i els seus espais (església, escola parroquial, centre Tomàs d’Aquino) acullen ferits i desplaçats, cristians i no cristians; més de 150 dormint a l’església en els primers dies. • Pocs llocs segurs a Gaza; es demana respecte pels llocs de culte i s’ofereix ajuda humanitària i espiritual. • Context històric: presència cristiana a Terra Santa, mur i restriccions, pobresa extrema en molts barris. • Crida final: aturar la violència i trobar una solució perquè tothom pugui viure en pau. Testimoni de la germana Maria Pilar (Verb Encarnat) • Relat d’un funeral de 18 cristians morts per l’ensorrament d’una casa després d’un bombardeig: "Va ser molt trist i dolorós veure els fills despedir-se dels seus pares..." • La parròquia acull unes 700 persones (congregacions, infants amb discapacitats, gent gran, ferits lleus), amb manca de llum i aigua potable; s’organitza culte i pregària contínua per la pau. Paraules del cardenal Pierbattista Pizzaballa • Els cristians són menys de l’1% a la regió i pateixen com a víctimes col·laterals del conflicte; tot i això, mantenen un servei cultural, social i ecumènic i custodien la presència de Jesús a la seva terra. Història del cementiri de Sant Just Desvern Del vell cementiri parroquial al municipal • Referències des de 1046; cementiri parroquial davant l’església (actual placeta de l’Església), tancat el 1508 amb parets i reixes. • Segles XVII–XVIII: conflictes d’ús del pas; decisions episcopals per tancar camins i reordenar accessos. • 1773: ampliació i creació de sepultures privades i comunes; indulgències per a qui ajudés en les obres. • 1812: normativa napoleònica d’higiene prohibeix enterraments dins de poblacions; resistències locals; epidèmia de còlera (1854) accelera el canvi. • 1871: inauguració del cementiri municipal al Camp de les Ànimes / del Rector, finançat en part amb rendes de l’Hostal del Garrofer. Estat i característiques actuals • Ubicat al c. Narcís Monturiol (davant l’escola Montseny); 2.217 sepultures entre tombes, panteons i nínxols; capella i columbaris. • Vegetació discreta (xiprers, baladres), tanatori adjacent amb 3 sales i oratori multiconfessional; gestió municipal concessionada. • Ritme litúrgic: exèquies a parròquia/tanatori/cementiri; commemoracions l’1 i 2 de novembre. Tancament • Comiat fins al gener i bons desitjos per al 2024; identificació d’emissora: Ràdio Desvern.

← Torna a tots els podcasts