
Music Club Selecció Migdia del 5/12/2023
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general de l’episodi Programa especial (núm. 97) sense convidat físic: el protagonisme és la sintonia del programa —“What a Wonderful World”— i un recorregut musical, històric i urbà per Catalunya i Barcelona, amb una escapada a Lleida, una immersió en la toponímia i el nomenclàtor, els primers pirates catalans, i la història del mític meublé barceloní, la Casita Blanca. També hi ha efemèrides, actualitat de carrers, i un homenatge musical a Nick Cave i Shane MacGowan. Homenatge musical a la sintonia Versions contrastades de “What a Wonderful World” per obrir i tancar, amb lectura/explicació de la lletra Missatge clau: admiració per les coses simples i esperança en el futur Contrapunt roquer (Joan Ramoni) i versions delicades (Jae Hall), més un medley posterior de Barbra Streisand amb “Imagine” Escapada a Lleida (idees essencials) Patrimoni: Seu Vella i claustre monumental; Palau de la Paeria; antic Hospital de Santa Maria; Esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí Arqueologia i medieval: arc del Pont; Indíbil i Mandoni (capdills ilergets); Alcassaba i Suda Modernisme i cultura: av. Blondel (Casa Morera, Casa de la Vídua); Escorxador (mural de F. Amat); Castell i Casa Templera de Gardeny Gastronomia: cargols a la llauna com a parada obligada Carrers i toponímia: com es posen els noms a Barcelona Protocol del nomenclàtor: propostes ciutadanes; comissió vinculada a Cultura; consulta a districtes i entitats; decisió final d’Alcaldia Norma destacada: per dedicar un carrer a una persona pública, han de passar 5 anys de la seva mort (excepcions amb Medalla d’Or) Recurs útil: el nomenclàtor municipal consultable en línia (històric de noms, data d’aprovació, localització, fonts) Estudi de l’ICGC (2015): radiografia dels noms més freqüents (11 de Setembre, Generalitat, etc.) i categories (sants, oficis, flors, ciutats…) Curiositats i casos memorables Toponímia franquista: record dels canvis massius de postguerra i debats locals actuals sobre retirades Noms pintorescos: carrer de l’Oblit (per un desquadre de plaques), de l’Eterna Memòria (homenatge conjugal), i carrer de Ja hi som (Vallvidrera) Dues pífies notables del nomenclàtor: un Guillem de Llúria inexistent i el capdill laietà Teolongo Bacchio (origen d’un malentès historiogràfic) Palau de la Virreina: qui era “la Virreina” i connexions amb Gràcia (família Fivaller) Reanomenaments recents: del carrer del Duc (Espartero) a Josepa Vilaret ‘La Negreta’; de plaça Antonio López a plaça Idrissa Diallo Dones i carrers: quota encara baixa; bons exemples recents (barri “Maduixer/Mas Lluí” a Sant Just) i el cas plaça Trilla (Gràcia) amb la recuperació dels noms complets de les dones de la família Pirates catalans (s. XV): pirata vs. corsari Distinció subtil: el corsari té llicència reial; el pirata, no —en la pràctica, tots jugaven al límit Protagonistes: Pons d’Escatllar, Jaume de Vilaragut, Bernat i Galceran de Requesens • Actuaven “en conserva” (en grup) a l’Ebre-Tortosa-Barcelona: segrests de tripulacions i rapinya de mercaderies • Elits adinerades amb galeres costoses (armament, ballesters, remers); no pas “antisistema” a la manera caribenya Biografies destacades: Vilaragut i la inspiració de Tirant lo Blanc; Requesens, alt càrrec reial però processat; llaços amb Nàpols, Granada, Gènova Referències • Llibres recomanats (A. García Sanz; V. Burguera; A. Soberanas) • Poema humorístic final: Per ser un bon pirata… garfi, cama de fusta, barret, pegat a l’ull i una cacatua. Música: Streisand, Armstrong i el medley “Imagine + What a Wonderful World” Barbra Streisand barreja Lennon i la sintonia, alineant missatges d’utopia, pau i humanisme Recordatori de Louis Armstrong com a versió referencial per tancar Barcelona: espai, urbanisme i patrimoni Límits físics (mar, Collserola) i plans no executats (túnels); memòria del litoral (Barceloneta; port romà a Cantunis) Duplicats de noms i problemes pràctics; idees per racionalitzar Patrimoni i usos: l’edifici de Correus i el repte de “dotar” de contingut i recursos els equipaments històrics; accessibilitat i conservació Memòria històrica: faristols, plaques i interiors d’illa (més de 70) com a noves oportunitats de noms i relat urbà Efemèrides (1 de desembre) Exemples: vaga de fam de Xirinacs (1973); desplegament dels Mossos (1994); referèndum d’independència d’Ucraïna (1991) Naixements i defuncions (Madame Tussaud, Woody Allen, Pablo Escobar, Joan Baptista Humet, C. Murt, Ben-Gurion, Stéphane Grappelli) La Casita Blanca: la ciutat oculta Obertura (1912) com a marisqueria; evolució a meublé discret per a parelles (no prostíbul) Funcionament: circuits separats, matrícules tapades, discreció estricta; 43 habitacions amb botons (Sortir, Taxi, Consumició) Tancaments i reobertures: clausures (1971–77) i nova etapa amb màrqueting; tancament final (2011) per pla urbanístic Arqueologia recent: comptabilitat (any 2000) revela mitjana de 3 hores, pics d’ús, bar ≈10% d’ingressos; recaptació més alta l’1 de gener Llegenda i realitat: fals assalt de Quico Sabaté; petit botí real a finals del segle XX; expoli final i peces als Encants Cultura popular: “La casita blanca” — cançó de Joan Manuel Serrat (Para piel de manzana) Homenatge final: Nick Cave i Shane MacGowan Nick Cave: trajectòria fosca i lírica poderosa; superació d’addiccions; àlbums recents amb piano i guitarres elèctriques Shane MacGowan (The Pogues): folk-punk, veu de l’èxode irlandès; vida marcada per l’excés; record i reconeixement Tancament i editorial Consell d’escapada: Estany d’Ivars i Vila-sana per rematar el viatge lleidatà Cita “Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú els pot induir a fer justícia.” — Bertolt Brecht Reflexió final sobre amnistia, democràcia i el respecte als resultats de les urnes Idees clau La ciutat es llegeix pels seus noms: el nomenclàtor és memòria, política i educació La història marítima catalana inclou pirates d’elit amb galeres i llicències Patrimoni i ús: conservar edificis és tan important com dotar-los de contingut La música com a fil conductor: de l’optimisme d’Armstrong a la cruesa poètica de Cave/MacGowan

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova