Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Just Blues del 27/6/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 27/6/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 27/6/2023 — Mort a Venècia: Visconti, Mahler i la bellesa que crema • L’Orquestra, Ruralitas i recomanacions de cinema d’estiu - episode art
Cinema sense condicions
58'

Cinema sense condicions del 27/6/2023 — Mort a Venècia: Visconti, Mahler i la bellesa que crema • L’Orquestra, Ruralitas i recomanacions de cinema d’estiu

Tema central: Mort a Venècia (1971) Per què és important • Adaptació de la novel·la homònima de Thomas Mann, dirigida per Luchino Visconti. • Protagonitzada per Dirk Bogarde (Gustav von Aschenbach) amb la música de Gustav Mahler com a columna vertebral emocional. • Fotografia de Pasqualino De Santis que captura una Venècia crepuscular i decadent, en plena epidèmia de còlera. • Recepció crítica dividida: per alguns, fracàs; per altres (i per al programa), obra excelsa. Sinopsi (sense espòilers majors) • A inicis del segle XX, un compositor alemany, malalt i creativament esgotat, viatja sol a Venècia per reposar. • Allà s’hi obsessiona platònicament amb el jove Tadzio, símbol d’una bellesa inassolible. • En paral·lel, Venècia s’enfonsa sota una epidèmia de còlera que les autoritats volen amagar. • El film transita de la fascinació a la desolació, amb el temps i la mort filtrant-se a cada escena. "Qui ja ha contemplat la bellesa amb els seus propis ulls està consagrat ja a la mort." — Visconti (frase promocional que resumeix el nucli temàtic) Adaptació i simbolisme • A la novel·la, Aschenbach és escriptor; al film, és compositor: el personatge s’apropa a Mahler i, per extensió, a un autoretrat del mateix Visconti. • El desig d’Aschenbach per Tadzio es mostra com un amor platònic i contemplatiu, treballat amb silencis i mirades més que amb paraula. Estil visual i musical • La banda sonora (3a i 5a simfonies de Mahler) actua com a leitmotiv emocional, arrossegant l’espectador a l’estat d’ànim del protagonista. • Posada en escena minuciosa: moviments de càmera fluidíssims, composicions pictòriques (més Tà Turner que Canaletto), el Lido i els interiors com a espais d’una bellesa gastada. Temes clau • Bellesa vs. decadència: la contemplació de la bellesa té un preu; la ciutat malalta és mirall del cos i l’ànima d’Aschenbach. • Temps i memòria: rellotges de sorra, boires i llums difuses; la nostàlgia d’allò que s’esvaeix i la joventut com a paradís perdut. • Artista i crisi creativa: fracàs, dol familiar i fugida; la recerca d’un ordre estètic davant el desordre vital. Visconti: trajectòria i mirada De l’arrel neorealista al fresc històric • Inicis al neorealisme: Ossessione (1943), La terra trema (1948), i el vigor social de Rocco e i suoi fratelli (1960). • Salt al fresc històric: Senso (1954) i la summa de Il Gattopardo (1963). • Altres fites: Le notti bianche, Lo straniero, La caduta degli dei (1969), Ludwig (1973), Gruppo di famiglia in un interno (1974), L’innocente (1976). Direcció d’actors i univers estètic • Visconti és un gran director d’actors: paper majúscul de Dirk Bogarde a Mort a Venècia i presència magnètica de Silvana Mangano. • Cultura enciclopèdica i mirada interdisciplinària (òpera, vestuari, història) al servei d’un cinema d’hegemonia visual. Càsting i llegat de Tadzio • Càsting global fins trobar Björn Andrésen (anècdota: s’hi presentà també Miguel Bosé). • El documental El chico más bello del mundo revisa l’impacte d’aquella icona de bellesa en la vida d’Andrésen, marcada per inestabilitat i addiccions. • Reaparició a Midsommar (Ari Aster), ja transfigurat: la icona d’ahir, avui és memòria i cicatriu. Debat: l’obra i l’artista • Reflexió sobre separar vida privada i valor artístic (casos Picasso, Polanski). El programa defensa jutjar l’obra per si mateixa. Apunts personals que enriqueixen el visionat • Records de viatges a Venècia (boira, canals, pous emblanquinats), amb Mahler ressonant mentalment: la ciutat real i la filmada s’encavalquen. On trobar la pel·lícula • Diuen que és difícil a plataformes; possible a biblioteques; esment a Rakuten i Amazon Video (còpia deficient, segons comentari). Recomanacions Sèrie: L’Orquestra (Filmin) • Creador: Adam Price (Borgen). Una temporada de 10 capítols (26–28’). • Comèdia dramàtica en una gran orquestra: gestió, egos i petites guerres; interpretacions brillantment còmico-tragiques. TV: Ruralitas (La 2) • Retrats en primera persona del món rural: fotografia impecable, calidesa humana i ofici artesanal. Cinema d’estiu: suggeriments • Filmoteca de Catalunya (programació a Instagram: @Filmotecat). • Asteroid City (Wes Anderson): simetria, deadpan i artesania d’autor. • Sin malos rollos (Gene Stupnitsky): comèdia juvenil amb Jennifer Lawrence. • Il caso Braibanti (Gianni Amelio): llibertats sexuals i judicis a la Itàlia del 68. • Il primo giorno della mia vita (amb Toni Servillo): sobre el suïcidi amb mirada desmitificadora i esperançada. • Altres: Le otto montagne, Upon Entry (La llegada), Alma viva. • Blockbusters per desconnectar: Missió: Impossible (nova entrega) i Indiana Jones i el dial del destí. Cloenda • El programa tanca temporada i torna al setembre. Recomanació indubtable de veure (o rever) Mort a Venècia: una experiència de bellesa, temps i pèrdua que continua parlant-nos avui.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/6/2023 — La Ràdio de Sant Just — Smooth Jazz Club, balades i versions: “Every Time You Go Away” i “Has vist ploure?” - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/6/2023 — La Ràdio de Sant Just — Smooth Jazz Club, balades i versions: “Every Time You Go Away” i “Has vist ploure?”

Visió general Programa amb fort component d’identificatius i falques de l’emissora, amb focus musical en tres trams destacats: promo i bloc “Smooth Jazz Club”, balada romàntica en castellà, i dues peces en anglès i en català (incloent la clàssica “Every Time You Go Away” i una versió que evoca “Has vist ploure?”). Al llarg de l’àudio hi ha nombrosos talls de separació amb la falca “Fins demà!”, que actuen com a cortinetes o farciments entre peces. Punts clau Identitat d’emissora molt present: obertura i llargs bucles d’“indicatius” i “Fins demà!”. Smooth Jazz Club: promos breus i un bloc central amb ambientació instrumental. Balada en castellà: tema romàntic amb lletres sobre dependència i llum/guia vital. Pop vuitanter: interpretació de “Every Time You Go Away”, amb l’estribillo reconeixible. Versió en català: lletra que remet a “Has vist ploure?” combinant esperança i cicles del temps. Temes principals 1) Obertura i indicatius de l’emissora • Repetició de “La Ràdio de Sant Just / La Ràdio de Sant…”, establint la marca del programa. 2) “Smooth Jazz Club” (promos i bloc) • Diverses falques “Smooth Jazz Club”, una breu promo i un bloc llarg amb ambient instrumental. 3) Balada romàntica (castellà) • Lletres d’amor i dependència emocional: “No puedo imaginar vivir sin ti… Tú eres la luz que alumbra mi destino”. 4) Pop/funk breu (anglès) • Interludi curt d’estil blues/funk: “I had the blues, but I shook them loose!”. 5) Clàssic pop 80s (anglès) • Versió/interpretació de “Every Time You Go Away” amb el seu estribillo icònic. 6) Versió en català (evoca “Has vist ploure?”) • Imagineria meteorològica i cicles vitals: el sol torna, la pluja persisteix, el món gira. Cites destacades "That was the day the sun exploded." (fragment aïllat i cridaner) "No puedo imaginar vivir sin ti... Tú eres la luz que alumbra mi destino." (balada en castellà) Notes de producció Àudio amb moltes cortinetes “Fins demà!”, que funcionen com separadors o proves d’emissió. Les marques de temps següents apunten a l’inici del contingut real (no a resums previs), com demanat.

← Torna a tots els podcasts