
Cara B del 28/6/2023
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Episodis etiquetats amb Altres

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Tema central: Mort a Venècia (1971) Per què és important • Adaptació de la novel·la homònima de Thomas Mann, dirigida per Luchino Visconti. • Protagonitzada per Dirk Bogarde (Gustav von Aschenbach) amb la música de Gustav Mahler com a columna vertebral emocional. • Fotografia de Pasqualino De Santis que captura una Venècia crepuscular i decadent, en plena epidèmia de còlera. • Recepció crítica dividida: per alguns, fracàs; per altres (i per al programa), obra excelsa. Sinopsi (sense espòilers majors) • A inicis del segle XX, un compositor alemany, malalt i creativament esgotat, viatja sol a Venècia per reposar. • Allà s’hi obsessiona platònicament amb el jove Tadzio, símbol d’una bellesa inassolible. • En paral·lel, Venècia s’enfonsa sota una epidèmia de còlera que les autoritats volen amagar. • El film transita de la fascinació a la desolació, amb el temps i la mort filtrant-se a cada escena. "Qui ja ha contemplat la bellesa amb els seus propis ulls està consagrat ja a la mort." — Visconti (frase promocional que resumeix el nucli temàtic) Adaptació i simbolisme • A la novel·la, Aschenbach és escriptor; al film, és compositor: el personatge s’apropa a Mahler i, per extensió, a un autoretrat del mateix Visconti. • El desig d’Aschenbach per Tadzio es mostra com un amor platònic i contemplatiu, treballat amb silencis i mirades més que amb paraula. Estil visual i musical • La banda sonora (3a i 5a simfonies de Mahler) actua com a leitmotiv emocional, arrossegant l’espectador a l’estat d’ànim del protagonista. • Posada en escena minuciosa: moviments de càmera fluidíssims, composicions pictòriques (més Tà Turner que Canaletto), el Lido i els interiors com a espais d’una bellesa gastada. Temes clau • Bellesa vs. decadència: la contemplació de la bellesa té un preu; la ciutat malalta és mirall del cos i l’ànima d’Aschenbach. • Temps i memòria: rellotges de sorra, boires i llums difuses; la nostàlgia d’allò que s’esvaeix i la joventut com a paradís perdut. • Artista i crisi creativa: fracàs, dol familiar i fugida; la recerca d’un ordre estètic davant el desordre vital. Visconti: trajectòria i mirada De l’arrel neorealista al fresc històric • Inicis al neorealisme: Ossessione (1943), La terra trema (1948), i el vigor social de Rocco e i suoi fratelli (1960). • Salt al fresc històric: Senso (1954) i la summa de Il Gattopardo (1963). • Altres fites: Le notti bianche, Lo straniero, La caduta degli dei (1969), Ludwig (1973), Gruppo di famiglia in un interno (1974), L’innocente (1976). Direcció d’actors i univers estètic • Visconti és un gran director d’actors: paper majúscul de Dirk Bogarde a Mort a Venècia i presència magnètica de Silvana Mangano. • Cultura enciclopèdica i mirada interdisciplinària (òpera, vestuari, història) al servei d’un cinema d’hegemonia visual. Càsting i llegat de Tadzio • Càsting global fins trobar Björn Andrésen (anècdota: s’hi presentà també Miguel Bosé). • El documental El chico más bello del mundo revisa l’impacte d’aquella icona de bellesa en la vida d’Andrésen, marcada per inestabilitat i addiccions. • Reaparició a Midsommar (Ari Aster), ja transfigurat: la icona d’ahir, avui és memòria i cicatriu. Debat: l’obra i l’artista • Reflexió sobre separar vida privada i valor artístic (casos Picasso, Polanski). El programa defensa jutjar l’obra per si mateixa. Apunts personals que enriqueixen el visionat • Records de viatges a Venècia (boira, canals, pous emblanquinats), amb Mahler ressonant mentalment: la ciutat real i la filmada s’encavalquen. On trobar la pel·lícula • Diuen que és difícil a plataformes; possible a biblioteques; esment a Rakuten i Amazon Video (còpia deficient, segons comentari). Recomanacions Sèrie: L’Orquestra (Filmin) • Creador: Adam Price (Borgen). Una temporada de 10 capítols (26–28’). • Comèdia dramàtica en una gran orquestra: gestió, egos i petites guerres; interpretacions brillantment còmico-tragiques. TV: Ruralitas (La 2) • Retrats en primera persona del món rural: fotografia impecable, calidesa humana i ofici artesanal. Cinema d’estiu: suggeriments • Filmoteca de Catalunya (programació a Instagram: @Filmotecat). • Asteroid City (Wes Anderson): simetria, deadpan i artesania d’autor. • Sin malos rollos (Gene Stupnitsky): comèdia juvenil amb Jennifer Lawrence. • Il caso Braibanti (Gianni Amelio): llibertats sexuals i judicis a la Itàlia del 68. • Il primo giorno della mia vita (amb Toni Servillo): sobre el suïcidi amb mirada desmitificadora i esperançada. • Altres: Le otto montagne, Upon Entry (La llegada), Alma viva. • Blockbusters per desconnectar: Missió: Impossible (nova entrega) i Indiana Jones i el dial del destí. Cloenda • El programa tanca temporada i torna al setembre. Recomanació indubtable de veure (o rever) Mort a Venècia: una experiència de bellesa, temps i pèrdua que continua parlant-nos avui.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Visió general Programa amb fort component d’identificatius i falques de l’emissora, amb focus musical en tres trams destacats: promo i bloc “Smooth Jazz Club”, balada romàntica en castellà, i dues peces en anglès i en català (incloent la clàssica “Every Time You Go Away” i una versió que evoca “Has vist ploure?”). Al llarg de l’àudio hi ha nombrosos talls de separació amb la falca “Fins demà!”, que actuen com a cortinetes o farciments entre peces. Punts clau Identitat d’emissora molt present: obertura i llargs bucles d’“indicatius” i “Fins demà!”. Smooth Jazz Club: promos breus i un bloc central amb ambientació instrumental. Balada en castellà: tema romàntic amb lletres sobre dependència i llum/guia vital. Pop vuitanter: interpretació de “Every Time You Go Away”, amb l’estribillo reconeixible. Versió en català: lletra que remet a “Has vist ploure?” combinant esperança i cicles del temps. Temes principals 1) Obertura i indicatius de l’emissora • Repetició de “La Ràdio de Sant Just / La Ràdio de Sant…”, establint la marca del programa. 2) “Smooth Jazz Club” (promos i bloc) • Diverses falques “Smooth Jazz Club”, una breu promo i un bloc llarg amb ambient instrumental. 3) Balada romàntica (castellà) • Lletres d’amor i dependència emocional: “No puedo imaginar vivir sin ti… Tú eres la luz que alumbra mi destino”. 4) Pop/funk breu (anglès) • Interludi curt d’estil blues/funk: “I had the blues, but I shook them loose!”. 5) Clàssic pop 80s (anglès) • Versió/interpretació de “Every Time You Go Away” amb el seu estribillo icònic. 6) Versió en català (evoca “Has vist ploure?”) • Imagineria meteorològica i cicles vitals: el sol torna, la pluja persisteix, el món gira. Cites destacades "That was the day the sun exploded." (fragment aïllat i cridaner) "No puedo imaginar vivir sin ti... Tú eres la luz que alumbra mi destino." (balada en castellà) Notes de producció Àudio amb moltes cortinetes “Fins demà!”, que funcionen com separadors o proves d’emissió. Les marques de temps següents apunten a l’inici del contingut real (no a resums previs), com demanat.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.