Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Empanada Cultural del 22/6/2023 — Muntanyes a la pantalla i al comandament: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i Celeste - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 22/6/2023 — Muntanyes a la pantalla i al comandament: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i Celeste

Tema del dia Mountains everywhere: un programa temàtic on la muntanya s’explora com a metàfora vital, escenari de terror i repte jugable. El to és distès i humorístic, però la conversa baixa al detall cinematogràfic i de disseny de joc. Per què les muntanyes? • Com a símbol de resistència al canvi, pas del temps i recerca personal. • Com a enemic/monstre en el fantàstic i el terror. • Com a espai introspectiu i de superació en el videojoc. "La cima no es el fin y por lo tanto nunca hay fin." Cinema 1 — Les vuit muntanyes (Le Otto Montagne) Eix central: amistat masculina i pas del temps entre Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (fill de la muntanya). La muntanya actua d’“observadora” del seu devenir. Context i autoria • Adaptació del best-seller de Paolo Cognetti. • Direcció coral belga: Félix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (co-guió i primera codirecció conjunta). • Banda sonora: Daniel Norgren (to folk, evocador). Temes i lectura • Amistat entre oposats; el film evita el romanticisme i s’instal·la en l’existencialisme discret. • Paternofilial: relació Pietro–pare (enginyer, temps escàs) i ruptura generacional subtil. • Coming-of-age i recerca del lloc al món. Forma i tècnica • Format quadrat que aporta intimitat i, per moments, lleu opressió. • Fotografia: Rubén Impens (titular d’obres com Titane/Crudo, capítols de Black Mirror). Gran treball de color i composició. • Acting sòlid: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno). Pros i contres • + Imatges i posat existencial que perduren; el control de l’el·lipsi és encertat. • ± Ús melancòlic de la música i voz en off (marca de l’origen literari): funciona però podria haver estat més contingut. "De todo no quedará sino lo desconocido." — frase paterna que el programa vincula bellament a la muntanya Cinema 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Eix central: meta-terror que homenatja i qüestiona el gènere des de dins, combinant entreteniment, referències i subtext sociocultural. Clau de volta • Guió: Drew Goddard + Joss Whedon; direcció: Goddard (òpera prima). • Rodada el 2009; estrenada més tard per vaivens de distribució (MGM → Lionsgate). • Amb Chris Hemsworth pre-Marvel i cameo icònic de Sigourney Weaver. Què fa especial aquesta pel·li? • Homenatge intel·ligent (no paròdia buida): referències a Evil Dead, Hellraiser, The Hills Have Eyes, The Shining, 1984, etc. • 50 monstres i un treball d’efectes pràctics/protètics espectacular (AFX Studio; Heather Langenkamp a l’equip). • Ritme i tensió efectius, amb humor negre dosificat. Recompensa el revisionat: una lectura per gaudir i una segona per “caçar” easter eggs. • Conteo lúdic: 69 morts en pantalla (segons el programa). "Escull el monstre que vulguis... el tinc." Videojocs — Celeste Eix central: platformer 2D d’habilitat on pujar la muntanya Celeste és un viatge de salut mental, ansietat i autoacceptació. Mecàniques i disseny • Control fi i exigent; mort ràpida i bucle d’aprenentatge satisfactori (die & retry). • Assist Mode per aaccessibilitat; opcions de mapes de la comunitat (creació de nous “camins” com en l’alpinisme real). • Durada orientativa: 8–20 h (molt per al gènere); sense combat: ets tu i la muntanya — i el teu reflex. Narrativa • Protagonista: Madeline; el seu alter ego Badeline encarna la veu interna que diu "no arribaràs". • Subtemes: ansietat, autoestima, solidaritat, perseverança. Autoria i reconeixements • Creació principal de Matt Thorson (Matt Makes Games); música excel·lent de Lena Raine. • Triomf als Game Awards 2018: Millor Indie, Acció/Aventura i Direcció d’Art, entre altres guardons. "La dificultat satisfactòria" com a metàfora de la superació personal. Agenda i recomanacions • Celeste (edició física, juny): per a PS, Xbox, Switch i PC. • Cinema: The Boogeyman (Stephen King) passa de plataforma a sales pel bon buzz de crítica. • Còmic/Animació: La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi) i l’adaptació d’animació francesa a Netflix. • Estrenes: Asteroid City (Wes Anderson) — divisiva però visualment immaculada. • Barcelona: Mostra Mabuse (9–11 juny), gran selecció de curtmetratges internacionals. Idees clau que queden • La muntanya com a metàfora total: amistat, identitat, límit i transcendència. • Tres mirades, un mateix cim: poètica (Les vuit muntanyes), meta-horror lúdic (La cabaña), i superació interactiva (Celeste). • La forma és fons: format, fotografia i disseny de so/mecànica reforcen el relat a cada obra.

Veus Parròquia del 21/6/2023 — Corpus i Càritas, Sagrat Cor a Sant Just i rutes jubilaries: Liébana, Bellpuig i esglésies de Sant Just i Sant Pastor - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 21/6/2023 — Corpus i Càritas, Sagrat Cor a Sant Just i rutes jubilaries: Liébana, Bellpuig i esglésies de Sant Just i Sant Pastor

Panorama general Podcast de divulgació històrica i local que, aprofitant el mes de juny i la festa de Corpus, recorre la memòria popular i aprofundeix en la història i la tasca de Càritas (internacional, europea, espanyola i local a Sant Just). Després, presenta la devoció del Sagrat Cor amb focus en el monument i el barri del Sagrat Cor de Sant Just, i tanca amb propostes de pelegrinatge i visites: Any Jubilar liébanès (Santo Toribio), jubileu a Bellpuig (Sant Crist de Bormio) i dues esglésies dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Corpus i Càritas Dites i records del Corpus • Evocació de la dita popular: “de prop o de lluny, Corpus pel juny” i les catifes de flors als carrers de la infantesa. • Records sensorials: l’olor del xiprer talladet i de la ginesta. Què és Càritas i com neix (final s. XIX – 1950) • Entitat de l’Església per a la caritat fraterna i l’acompanyament de persones en necessitat. • Inicis vinculats a les obres de caritat a França i Alemanya; impuls coordinador a Friburg (1897) sota el nom de “Càritas”. • Durant la I Guerra Mundial: assistència a presoners, orfes i serveis d’enllaç, sense distincions. • 1950: impuls a Roma i creació de la Conferència Internacional de Càritas Catòlica. Càritas avui: Internacional i Europa • Xarxa humanitària en 200+ països: distribució d’aliments, refugi, aigua i respostes d’emergència; acció davant catàstrofes i canvi climàtic; construcció de pau i denúncia d’injustícies econòmiques dins la doctrina social de l’Església. • Càritas Europa (1971): present a 44 països; centra’s en pobresa, desigualtat, migració i asil; cooperació amb institucions europees i administracions públiques. Càritas Espanyola: història i impacte • Arriba el 1942 (entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial): sensibilització social, ajuda als pobres i campanyes benèfiques de Nadal. • 1948–50: acollida de milers de nens austríacs i alemanys; 1951–mitjans 60: distribució d’ajuda alimentària americana (record de la llet en pols a escoles). • Anys 80: davant la crisi i l’atur, aposta per cooperatives laborals, formació i treball digne. • Avui: present a 70 diòcesis, 5.402 parròquies, amb 5.324 treballadors i 81.182 voluntaris. "La principal tasca no és només donar productes, sinó ajudar perquè tothom pugui tenir un lloc de treball digne i formació." Càritas Sant Just: dades, campanyes i concert solidari • Equip parroquial: 29 voluntaris + suport de joves de 4t d’ESO (aprenentatge i servei). Pressupost anual: 24.000 € + 11.000 € (donació extraordinària municipal). • Tasca principal: distribució d’aliments i productes d’higiene a famílies de Sant Just derivades per Serveis Socials. • 2022: 9.622 kg d’aliments (5.607 kg del programa europeu FEAT i la resta, donacions veïnals; reforç en campanya de Nadal). Cistelles de recollida a l’entrada de l’església i campanyes a escoles i biblioteca. • 31 de maig: concert solidari al Pati de les Escoles (Justícia i Pau + Tallers de Música + Ajuntament). Sense entrada, amb aportació d’aliments o diners: es recullen 63 l d’oli i 100+ kg d’aliments i neteja. Devoció al Sagrat Cor Origen i expansió de la festa • Segle XVII: primera celebració per Jean Eudes (1670); visions de Margarita Maria Alacoque (1674) que fixen la festa el primer divendres després de Corpus. • Lleó XIII (1899): universalitza la celebració a totes les diòcesis. Monuments i llocs emblemàtics • Referents mundialment coneguts: Basílica del Sacré-Cœur (París, Montmartre) i Crist Redentor (Rio de Janeiro). • A Espanya: Cerro de los Ángeles (Getafe), on el 30/05/1919 es consagra Espanya al Sagrat Cor (amb el nunci, la família reial i una gran multitud). • A Barcelona: Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo. El Sagrat Cor a Sant Just: barri, torre d’aigües i memòria • Urbanització Sagrat Cor (1924) als terrenys d’en Gaspar Modolell: casetes adossades entorn d’una plaça circular amb torre-dipòsit d’aigua (primer que s’hi construeix). • Dedicació al Sagrat Cor (1925), amb escultura beneïda el 19 de juliol; plantació de 63 ginkgos que doren la plaça a la tardor. • Guerra Civil: la imatge és enderrocada. El 1945, nova escultura d’Xavier Modolell, beneïda pel bisbe Gregori Modrego; ballada de sardanes a la tarda. • 1965: inauguració de l’enllumenat públic de la zona. • 16 de juny (festa litúrgica): ofrena floral i pregària de la comunitat (120+ assistents); mosaic floral multicolor. "És un lloc encantador, romàntic i tranquil, on asseure’s a llegir, meditar o pensar en les vostres coses." • 2025: centenari de la primera imatge a la Torre d’Aigües; proposta d’un acte institucional (sardanes o concert). Propostes de pelegrinatge i visites Any Jubilar liébanès: Monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantàbria) • Al cor dels Picos de Europa (comarca de Liébana, Mont Biorna). Jubileu cada cop que el 16 d’abril cau en diumenge. • Centre cultural: el beat de Liébana hi escriu (776) els Comentaris a l’Apocalipsi; múltiples còpies il·luminades (els Beatus). Se’n conserven 24 exemplars; a Catalunya, als museus de les catedrals de Girona i la Seu d’Urgell (el de Girona atribuït a la miniaturista Egeria). • Relíquia: el Lignum Crucis, el tros més gran conservat de la Creu de Crist (xiprer palestí, >2.000 anys; segment del braç esquerre amb el forat del clau). Custòdia franciscana des de 1961. • Com arribar: en cotxe (visita guiada gratuïta per un franciscà) o a peu pel camí liébanès (desviament del Camí del Nord o del Camí Francès): 70 km / 4 dies entre paisatges naturals de gran bellesa. Jubileu a Bellpuig: Sant Crist de Bormio (Urgell, Bisbat de Solsona) • Any jubilar pels 400 anys de l’arribada del Sant Crist i 70 anys del retorn de la imatge (1963) després de la Guerra Civil. • Història: escultura miraculosa procedent de Bormio (Lombardia); resistí tres intents de crema (1620). Arriba a Barcelona (Jerònimes), on fa miracles; el 1623 es porta a Bellpuig i torna la vista a un nen el mateix dia. • Guerra Civil: destrucció. 1963: l’escultor Jaume Parelló en fa la còpia (fusta dels Alps) i es retorna a Bellpuig. • Descripció: Crist de fusta clara, trets de transició romànic-gòtic, sense corona d’espines (porta corona metàl·lica posterior de raigs), tres claus, cabellera marcada, proporcions allargades. • Visites: la Confraria de la Puríssima Sang organitza visites guiades; sense Porta Santa (l’església té una sola porta), però es convida a viure cada dia com a dia sant. Esglésies de Sant Just i Sant Pastor Sant Justo de la Vega (León) • Parròquia al Camí de Santiago, prop d’Astorga, amb festa major el 6 d’agost. • Conserva la torre campanar del s. XVI; la resta, reconstrucció moderna de l’arquitecte Javier Soto (pissarra negra i maó vermell), integració sobria i agradable. Segòvia • Església romànica (s. XII–XIII); declarada Bé d’Interès Cultural (1996). • Restitució de les pintures romàniques (descobertes el 1963): Apsis amb Pantocràtor i laterals amb la Passió i mort de Jesús; possiblement Sant Just i Sant Pastor nimbats amb palmes del martiri. • Vitrall modern amb els sants, digne de recordatori de festa major. Entrada lliure (hi ha capsa per a la voluntat). Tancament • Comiat amb bones vacances i falca final de Ràdio d’Esvern.

← Torna a tots els podcasts