
Music Club Selecció Migdia del 16/6/2023
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general Episodi temàtic d’Empanada Cultural dedicat a la muntanya com a metàfora vital i escenari narratiu. Amb l’invitat Marc Castro, el trio recorre tres cims culturals: una estrena cinematogràfica d’autor, un clàssic modern del terror i un videojoc indie. El to combina humor i anàlisi, però el fil conductor és clar: la muntanya com a prova de amistat, identitat i límits humans. "De todo no quedará sino lo desconocido" — frase paterna citada com a brúixola existencial Secció 1 — Cinema: Les vuit muntanyes (Le Otto Montagne) Clau interpretativa • Una història d’amistat masculina i pas del temps entre Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (nen de muntanya), que creixen, es perden i es retroben, amb la muntanya com a testimoni del devenir vital. Equip creatiu i estil • Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (coproducció Itàlia–Bèlgica–França) a partir de la novel·la supervendes de Paolo Cognetti. • Música de Daniel Norgren (folk nòrdic) que aporta melancolia; per alguns, excés de subratllat emocional. • Fotografia premiada de Ruben Impens en format quadrat: composició cuidada, color i una naturalesa bella però també opressiva (estiu idíl·lic vs. hivern sever). Interpretacions • Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno) destaquen en una química que vehicula oposats complementaris. Temes • Amistat vs. solitud; relació pare–fill (enginyer urbanita vs. desig de llibertat del fill); la muntanya com a metàfora d’allò immutable davant la nostra inestabilitat. Apunt crític • Virtuosa en el llenguatge visual i les el·lipsis; petites reticències a la veu en off i a l’ús insistent de la música. Tot i això, una experiència colpidora de 147’. Secció 2 — Cinema: La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Per què rescatar-la • Clàssic modern que funciona en dues capes: diversió terrorífica i lectura meta que homenatja (i qüestiona) els tropes del gènere. Credencials i context • Guió de Drew Goddard i Joss Whedon (germen a Buffy). Rodada el 2009; estrenada més tard per la fallida de MGM (recuperada per Lionsgate). • Amb Chris Hemsworth pre-Marvel; cameos i aparicions icòniques (aplaudit homenatge amb Sigourney Weaver). Què hi ha dins la cabana • Referències a Raimi (Posesión infernal), Hellraiser, The Shining, Scream… “Tria el monstre” i el film el té. • Efectes pràctics i prostètics a dojo (fins a 50 criatures), treballats per equips de FX amb ADN Craven. Experiència d’espectador • Manté tensió i ritme sense viure només de la cita. Por mesurada, humor negre i un final que interpel·la la condició humana. "És un homenatge que encara és pel·lícula" — no es queda en l’auto-referència Secció 3 — Videojocs: Celeste El que sembla vs. el que és • Platformer 2D de pixel art amb música 8-bit… que amaga una narrativa profunda sobre ansietat, autoestima i autoconeixement. La muntanya “Celeste” és el repte intern. Mecàniques i disseny • Salt/paret/dash mil·limètric, checkpoints i loop de prova–error que converteix la mort en aprenentatge. Dificultat “hardcore” però amb mode assistència. • Aparició del teu jo fosc, “Badelaine”, com a antagonista interior i dispositiu narratiu. Impacte i comunitat • Multipremiat als Game Awards i certàmens indie (millor indie, direcció d’art, disseny de nivells…). • Desenvolupament liderat per Matt Thorson amb equip reduït; música de Lena Reyn. Escena viva de mods i nivells creats per la comunitat (noves “vies” cap al cim). Agenda i recomanacions • Cinema: estrena de The Boogeyman (Stephen King), bones crítiques prèvies; Asteroid City (Wes Anderson) divideix però intriga. • Còmic/animació: La cumbre de los dioses de Jiro Taniguchi (i la seva adaptació d’animació francesa a Netflix) per als qui busquen obsessió i muntanya “pura”. • On veure-la: La cabaña en el bosque disponible a Movistar Plus+ i Filmin. • Esdeveniments: Mostra Mabuse (curtmetratges, BCN; 9–11 de juny), el programa hi té presència al jurat. Interludis i tones del programa • Obertura amb humor i metàfores “alpines”; presentació del convidat Marc Castro i recordatori de xarxes socials. El programa juga amb l’eco de la muntanya: pujades, baixades i “funicular” urbà. • Missatge central: la muntanya com a espai físic i simbòlic on afrontar por, amistat i límits — al cinema, al terror i al joc.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Panorama general Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) Tema central: relació entre ecologia i Eucaristia, a partir de l’encíclica Laudato si i de la pràctica de les ecoparròquies. "L’Eucaristia és un acte d’amor còsmic que uneix el cel i la terra". Context: emergència planetària i ODS 2030 Crida d’alarma científica: una dècada de llums i ombres que acaba amb fracassos polítics davant l’emergència ambiental i la denúncia dels joves per la irresponsabilitat adulta. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, 2015-2030): • Eliminació de la pobresa i la fam • Accés universal a aigua, energia, educació i salut • Ciutats sostenibles, protecció d’ecosistemes, reducció de desigualtats • Consum i producció responsables, treball decent, pau i justícia Fre a l’aplicació: interessos dels poderosos i individualisme per davant del bé comú. Importància de l’encíclica Laudato si (2015) El Papa Francesc proposa una lectura dels signes dels temps i una conversió ecològica integral. Les claus de resposta no són només científiques o tècniques, sinó ètico-morals: arrel en el cor de l’ésser humà. Crida a tota la humanitat, especialment als catòlics, a reorientar vida, comunitat i economia cap a la cura de la casa comuna. Tres camins de salvació (espiritualitat ecològica cristiana) 1) En Déu Creador Pas de la dominació/depredació a la contemplació, lloança, acció de gràcies i cura de la creació. 2) En Jesucrist, Fill encarnat Superar desigualtats, cobdícia i egoisme; viure la fraternitat, l’esperit de servei, la sobrietat alliberadora i l’opció pels pobres. 3) En l’Esperit d’Amor Sortir de la indiferència i la passivitat cap a l’acció i el compromís. Parròquies i comunitats ecosolidàries: què són i com hi caminem Ecoparròquies: petits nuclis on l’estima per la creació es fa evident; es dialoga sobre medi ambient i condicions de vida amb la interrelació entre justícia social i ambiental. Integració en la vida pastoral: • Formació i aprofundiment en la conversió ecològica integral • Incorporació de continguts ecològics i socials a catequesi, grups d’adults i espais parroquials • Espiritualitat (reflexió, contemplació, celebració, pregària) per ancorar canvis d’hàbits • Gestió ambiental responsable de la comunitat • Compromís social per orientar política i economia al desenvolupament humà integral Com esdevenir ecoparròquia: • Voluntat i camí gradual, segons la realitat de cada comunitat • Suport de Justícia i Pau: assessorament, materials, tallers, recessos, jornades i itineraris • Xarxa d’ecoparròquies i plataforma web per intercanvi d’experiències i treball en xarxa • Contacte: [email protected] Eucaristia i ecologia: la natura elevada a Déu Els sagraments assumeixen la matèria creada (aigua, oli, foc, colors) com a do de Déu i mediació de vida sobrenatural. En l’Eucaristia, les coses creades arriben a la seva major elevació: Déu fet home es fa pa i entra en la nostra intimitat. L’Eucaristia com a centre vital de l’univers i foc desbordant d’amor i vida: • Unió del cel i la terra • Acció de gràcies còsmica de tota la creació • Orientació de la creació cap a la divinització i la unificació en el Creador Conseqüència pràctica: llum i motivació per a la custòdia de les coses creades. "Sense l’Eucaristia, difícilment cap activitat ecològica eclesial serà transformadora". El valor del diumenge Dia del Senyor i de la Resurrecció: primícia de la transfiguració de tota la realitat creada. Repòs i festa: conreen una actitud receptiva i gratuïta que prevé l’activisme buit i el desenfrenament orientat només al benefici personal. Efecte social i ecològic: ampliar la mirada cap als drets dels altres, la protecció de la natura i l’atenció als pobres. Enfoc teològic (Ioannis Zizioulas) Supera la visió de l’Eucaristia com a objecte privat: és esdeveniment i praxi de tota l’Església, amb la presència de Crist que salva i reconcilia. L’ètica neix de la transfiguració i renovació en Crist, no de normes abstractes. En l’Eucaristia es tasta la salvació futura i es fa possible, aquí i ara, la nostra divinització; així transfigura el món. Vida parroquial i pregària La parròquia de Sant Just d’Esvern i els seus grups són ecoparròquia activa: aportacions setmanals al full dominical, reflexió sobre el Corpus i la justícia social. Pregària final: "Senyor Jesús, sigueu ben a prop nostre... Ensenyeu-nos a estimar; feu que no en tinguem prou d’estimar només els qui ens estimen. Amén". Idees clau Ecologia integral: indestriable de la vida sacramental i la justícia social. Eucaristia: font i cim d’una ecologia cristiana transformadora. Comunitats: espais on la fe inspira hàbits i polítiques al servei del bé comú i la casa comuna.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
