
Music Club Selecció Migdia del 9/6/2023
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general de l’episodi "No creixem quan les coses són fàcils, sinó quan enfrontem els desafiaments." Episodi temàtic dedicat a la muntanya com a metàfora vital i escenari narratiu. Es despleguen tres mirades complementàries: Cinema poètic i existencial: Le otto montagne (Las ocho montañas), una història d’amistat masculina, pas del temps i vincles paternofilials, amb una fotografia molt cuidada i format quadrat que alterna postal i opressió. Meta-terror lúdic: La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods), un homenatge intel·ligent i salvatge al gènere que combina suspens, humor negre, 50 monstres i referències constants sense perdre eficàcia narrativa. Videojoc de superació personal: Celeste, plataformes exigent i emocionant sobre ansietat, autoestima i perseverança, on la mort és aprenentatge i la comunitat amplia rutes com si fos alpinisme col·lectiu. A més, agenda cultural amb novetats (Boogeyman de Stephen King), recomanació de còmic/animació d’alpinisme (Jiro Taniguchi) i la mostra de curtmetratges Mabuse a Barcelona. Tema 1 — Le otto montagne (Las ocho montañas) Clau del film • Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (coproducció Itàlia–Bèlgica–França) • Adaptació: novel·la de Paolo Cognetti • Música: Daniel Norgren (to folk-americana que acompanya el viatge) • Fotografia: Ruben Impens; format quadrat per a una mirada íntima i, a estones, opressiva de la muntanya • Repartiment: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno) De què va (sense espòilers) • Amistat entre oposats: Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (noi de muntanya) es coneixen de nens i es retroben de grans, entre el·lipses que retraten el pas del temps. • Temes: amistat masculina, coming of age tardà, relació pare–fill, recerca de lloc al món i la muntanya com a testimoni immutable del nostre devenir. • Tons i decisions: veu en off ocasional (herència literària), melancolia musical una mica subratllada, però amb una posada en escena poderosa i contenció dramàtica respecte a treballs previs del director. Idees forces • La muntanya no és només postal: el film confronta la idealització urbanita amb la duresa hivernal i el realisme del medi. • “Vuit” com a metàfora: més que geografia exacta, és metàfora d’ascensos i baixades vitals (contrapunt a les “set cims” o “catorze vuitmils”). Tema 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Clau del film • Guió: Drew Goddard i Joss Whedon (escrit ràpidament; complicitat prèvia a Buffy) • Direcció: Drew Goddard (òpera prima) • Rodatge/estrena: rodat el 2009; shelving per la fallida de MGM; recuperada per Lionsgate després del boom de Thor (amb Chris Hemsworth al repartiment) • Fotografia: Peter Deming (bagatge en Raimi, Evil Dead, etc.) • FX pràctics: AFX Studio (David Leroy Anderson i Heather Langenkamp de Pesadilla en Elm Street) Per què funciona • Meta-homenatge sense desinflar-se: referències a Evil Dead, Hellraiser, The Shining, Scream, etc., però sosté tensió i terror sense caure en la paròdia buida. • Humor negre i intel·ligent: juga amb els tòpics (el grup arquetípic, el “ens separem?”) amb autoconsciència. • Abast monstruós: fins a 50 criatures; body count al voltant de 69 execucions en pantalla. • Càsting icònic: aparició de Sigourney Weaver com a homenatge a l’heroïna de gènere. Lectura doble recomanada • 1a passada: diversió i tensió pura, amb salts justos i ritme alt. • 2a passada: joc de referències i subtext (control social a l’estil 1984, espectacle del càstig, pacte amb el públic). Tema 3 — Celeste (videojoc) Què és i per què importa • Estudi: Matt Makes Games (creació liderada per Matt Thorson); música de Lena Raine • Estil: pixel art 2D, to 8/16 bits, plataformes d’alta precisió • Premis (2018): The Game Awards (Millor Indie, Acció/Aventura, Direcció d’Art), Independent Games Festival (Gran Premi, Disseny de nivells, So, Narrativa, etc.) Mecàniques i cor narratiu • Madeline decideix pujar el cim Celeste com a repte de superació; la muntanya és l’antagonista i el mirall interior. • L’alter ego “Badeline” personifica l’ansietat i l’autosabotatge: diàlegs i persecucions que fan tangible la lluita interna. • La mort com a aprenentatge: reinicis instantanis (flow cíclic); checkpoints com camps base; B-sides per a rutes més dures. • Accessibilitat: Mode Assistència per ajustar dificultat sense trencar el disseny. • Comunitat: modding i creació de nivells (obrir noves “vies d’escalada” col·lectives, com a l’alpinisme). On i quan • Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edicions físiques en curs a algunes consoles. Agenda i recomanacions Novetats i imprescindibles • Celeste (edició física): novetat a botiga en algunes plataformes. • Boogeyman (Stephen King): bones crítiques, passa de plataforma a estrena en sales. • La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi — còmic i animació francesa a Netflix): obsessió alpinista i èpica de la conquesta. • Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i girs argumentals; debat obert sobre recepció. • Mostra Mabuse (Barcelona, 9–11 de juny): curtmetratges internacionals; un dels integrants és jurat aquest any. Idees clau per emportar-se • La muntanya com a metàfora total: amistat, pèrdua, autoconeixement i límits humans. • Tres llenguatges, un mateix cim: - Cinema d’autor: intimitat i durabilitat dels vincles (Le otto montagne) - Gènere i metalenguatge: desmuntar i celebrar el terror (La cabaña en el bosque) - Joc i hàbit: disciplina, error i progrés (Celeste) • Tecnica i estil al servei del tema: fotografia (format quadrado), FX pràctics, disseny de nivells i so com a eines per fer sentir el pendent.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Resum general En aquest capítol de Veus de la Parròquia (Justícia i Pau Sant Just), es tanca la temporada dedicada a l’Àfrica posant el focus en les dones africanes: el seu paper clau, sovint invisible, i figures que han marcat la diferència. La conversa se centra especialment en Wangari Maathai i en la veu literària de Chimamanda Ngozi Adichie, i es completa amb altres referents i un balanç final de temporada sobre desenvolupament, migracions i el futur del continent. Dones a l’Àfrica: marc i propòsit Objectiu: cloure l’itinerari sobre l’Àfrica parlant de les dones que han sostingut famílies, comunitats i països. Idees clau: Les grans transformacions també provenen de veus anònimes. Visibilitzar figures destacades ajuda a trencar estereotips i a inspirar acció. Wangari Maathai: medi ambient, drets humans i democràcia Bio i reconeixement: primera dona africana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau (2004) per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau. Visió integral i pionera (des dels anys 70): va unir medi ambient, drets humans i pau, denunciant l’antropocentrisme i el model extractiu. Activisme i riscos: resistència valenta a règims dictatorials, persecucions i agressions per defensar boscos i espais comunitaris. Solucions arrelades al territori: fundadora del Green Belt Movement (Moviment del Cinturó Verd), que va mobilitzar sobretot dones rurals per a: Recol·lecció de llavors, vivers i reforestació massiva (més de 40 milions d’arbres). Dignificar l’accés a aigua, llenya i aliments, enfortint l’autosuficiència local. Incidència política i global: diputada, secretària d’Estat de Medi Ambient a Kènia, Missatgera de la Pau de l’ONU i referent internacional fins a la seva mort. Missatge de fons: sense ètica global i cura de la natura, no hi ha pau possible. “La pau a la Terra depèn de la nostra capacitat per assegurar el medi ambient.” “Fins que no facis un forat, plantis un arbre, el reguis i el facis sobreviure, no has fet res: només estàs parlant.” Literatura i veus contemporànies: Chimamanda Ngozi Adichie El “perill d’una història única” La literatura com a eina de denúncia i consciència. Adichie alerta del perill d’una narrativa única dictada pel poder que simplifica i estigmatitza realitats: cal multiplicar veus i contextos. Obres i formats: títols com We Should All Be Feminists i Purple Hibiscus, i difusió a través de TED Talks i xarxes per arribar a públics diversos. Mirada científica que acompanya (Jordi Serrallonga) Recordatori crític: les suposades “races humanes” no existeixen científicament; són un constructe històric del colonialisme i el poder. Clau metodològica: practicar el pensament crític i revisar els estereotips sobre l’Àfrica i la diversitat humana. Altres dones que han obert camí Funmilayo Ransome‑Kuti (Nigèria): activista per la independència, els drets de les dones (vot, igualtat i justícia). Va organitzar moviments massius (fins a 20.000 dones) i és un símbol d’empoderament. Hadijatou Mani (Níger): venuda com a esclava amb 12 anys; després d’haver estat empresonada injustament, va denunciar el seu amo i l’Estat i va guanyar el cas, marcant un precedent contra l’esclavatge encara existent de facto en alguns països. Resum de temporada i reptes de futur (Jesús Castro) Diagnosi i potencial: Nacions Unides veu l’Àfrica com el continent amb més potencial de futur en terres i producció d’aliments, si es garanteixen energia i mitjans. Migracions i valors: cal ajudar al desenvolupament local per evitar migracions forçades i revisar la manca de valors en el tracte als migrants a Europa. Demografia: edat mitjana a l’Àfrica ~25 anys vs. Europa ~50. Un repte i oportunitat clau. Difusió i continuïtat: els programes s’han compartit amb Justícia i Pau (Madrid, Catalunya) i es planteja impulsar inversions europees (banca i capital) per al desenvolupament africà. Missatges de servei i campanyes Bici sense edat: voluntariat per combatre la soledat de la gent gran amb passejades en tricicles. Aigua i sequera (Generalitat): cada gota compta; control de l’aixeta com a acció quotidiana. Voluntariat per la llengua: practicar i acompanyar en l’ús del català; “quan parles, fas màgia”.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
