Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Empanada Cultural del 1/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i l’ascens a Celeste - episode art
Empanada Cultural
1h 59min

Empanada Cultural del 1/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i l’ascens a Celeste

Visió general Programa temàtic d’Empanada Cultural sobre la muntanya com a metàfora vital, recorreguda i monstruosa. Tres peces centrals: dues pel·lícules i un videojoc. El fil conductor és com la muntanya articula amistat, identitat, por i superació. • Eix temàtic: la muntanya com a prova d’autoafirmació, testimoni del temps i espai de fantasia/terror. • Format del dia: 2 pel·lícules + 1 videojoc, amb comentaris tècnics (direcció, fotografia, música) i lectura temàtica. Pel·lícula 1 — Les vuit muntanyes (Le otto montagne) Context i autoria • Adaptació de la novel·la de Paolo Cognetti; coproducció Itàlia–Bèlgica–França. • Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (primera codirecció). • BSO: Daniel Norgren (to folk, melangia viatgera). • Fotografia: Rubén Impens; format quadrat (1:1) que aporta proximitat i certa opressió. • Guardons tècnics (Seminci) i reconeixement al treball visual. De què va (sense espòilers) • No “va de 8 cims”, va d’una amistat masculina entre Pietro (urbà, Torí) i Bruno (salvatge, alpí), des de la infància fins a l’edat adulta. • La muntanya com a testimoni del pas del temps i com a mirall d’un to existencial: trobar el lloc al món, gestionar herències familiars i ruptures generacionals. • Elipses ben integrades que fan avançar la vida “com un cop de vent”. El que destaca • Interpretacions sòlides (Luca Marinelli i Alessandro Borghi). • Composició i color molt cuidats; la natura no només com a postal, també com a espai dur (l’hivern pesa). • Subtema paternofilial que enriqueix la lectura de la identitat. Reserves • Música i veu en off de vegades subratllen massa l’emoció; funcionaria encara millor amb més contenció. "No pensaba de encontrar un amigo como Bruno en la vida." — Tràiler Per a qui • Si t’atrauen els drames d’amistat amb mirada slice of life, fotografia poderosa i una muntanya que és metàfora vital. Pel·lícula 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Maridatge de gènere i metajoc • Clàssic modern que barreja terror, fantàstic i comèdia negra amb lectura meta: homenatge crític als tòpics del gènere (sense caure en la paròdia tipus Scary Movie). • Tensió ben sostinguda i ritme d’atracció: entretinguda a primer visionat, plena de referències al segon. Clau creatives i anecdotari • Guió i direcció: Drew Goddard (òpera prima com a director), coescrita amb Joss Whedon; rodada el 2009 i estrenada després (cruïlla pre/post Marvel). • Chris Hemsworth, pescat aquí pre-Thor; • Fotografia: Peter Deming (bagatge amb Raimi i terror de culte). • Càsting sorpresa: aparició homenatge de Sigourney Weaver. • Obertura “trampa” perquè el públic dubti de si és a la sala correcta: declaració d’intencions meta. • Referències delicioses: Possession Infernal, Hellraiser (puzzle), The Shining, Scream (el “sabiondo” que explica les regles), ecos d’1984. Efectes i monstres • FX pràctics i prostètics a dojo (fins a ~50 monstres); treball de FX Studio amb la participació de Heather Langenkamp (sí, la Nancy de Pesadilla en Elm Street). • Comptatge lúdic: ~69 morts en pantalla. On veure-la • Disponibilitat esmentada: Movistar Plus i Filmin. Per a qui • Fans del terror que vulguin un homenatge lúcid i divertit als codis del gènere, amb una capa filosòfica sota l’espectacle. Videojoc — Celeste Per què és important • Fenomen indie (2018) amb pluja de premis: Game Awards (Millor joc independent), disseny de nivells, art, so i narrativa en diversos festivals. • Converteix “pujar una muntanya” en una oportunitat d’auto-superació mecànica i emocional. Mecàniques i disseny • Plataformes 2D pixel art d’alta precisió; dificultat satisfactòria: morir–aprendre–reintentar. • Assist Mode per a accessibilitat, B-sides (nivells alternatius), i comunitat que crea nous mapes (obrint “vies” com a l’alpinisme real). • Sense combat: ets tu i la muntanya. Temes i música • Protagonista: Madeline i la seva ombra (Badeline): ansietat, autoestima, depressió i autoconeixement traduïts en gameplay. • Música hipnòtica de Lena Raine, cíclica i integrada al repte. Qui hi ha al darrere i on jugar • Creat per Matt/Maddy Thorson (Matt Makes Games) amb un equip mínim: cas d’estudi d’autoria indie. • Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edició física recent/ imminent. "La muntanya no és l’enemic; és el mirall." Agenda i recomanacions Cinema • The Boogeyman (Stephen King): feedback crític molt positiu; de plataforma a estrena en sales. • Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i divisió d’opinions; curiositat per la resolució narrativa. • Recordatori de Rebel i Los osos no existen. Còmic i animació • La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi): manga fonamental sobre l’obsessió alpinística; adaptació d’animació francesa a Netflix. Festival • Mostra Dr. Mabuse (9–11 de juny, Barcelona): selecció de curtmetratges internacionals amb molta qualitat. Idees clau que queden • La muntanya com a metàfora inesgotable: amistat, identitat, obsessió, por i transcendència. • Tres mirades complementàries: drama existencial (Le otto montagne), meta-terror (Cabin in the Woods) i game design com a catarsi (Celeste). • La forma importa: format quadrat, veu en off, FX pràctics, lup de dificultat —tècniques diferents per a una mateixa pregunta: com s’escala una vida?

Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva

Idea central de l’episodi Aquest episodi gira al voltant del relat de la sogra de Pere als evangelis i el que implica per a la vida eclesial: la visibilitat de les dones (sovint sense nom), el debat sobre el celibat i la necessitat d’una Església més inclusiva i menys patriarcal. A partir d’aquest passatge, es desplega una lectura que posa l’accent en la guarició, el gest de Jesús i el “servei” com a resposta activa i digna, no pas com a submissió. "Jesús no va deixar normes ni estructures… ens va deixar una manera de viure." "…que el celibat no sigui una obligació, sinó una opció en llibertat." Convidada i context Marta Ruiz: llicenciada en Filologia Anglesa, professora i voluntària activa a la parròquia (grup de dones, Càritas, Sant Just Solidari). Compromís social: alfabetització de dones migrants (Índia, Pakistan, sud-est asiàtic) i sensibilitat per l’ecologia i l’aprofitament responsable. Temes principals Dones a la Bíblia i invisibilitat: moltes dones no apareixen amb nom; la “sogra de Pere” n’és un cas destacat que obre lectures significatives. Pere casat i el celibat: si Pere tenia sogra, estava casat; s’interroga la teologia patriarcal i es proposa el celibat com a opció, no imposició. De la sinagoga a la casa: pas del temple a l’àmbit domèstic com a espai de comunitat, on les dones haurien pogut tenir lideratge i presidència inicials. Guaricions de Jesús: el contacte (tocar, agafar la mà) i el verb grec egeirō (aixecar/ressuscitar) com a símbol d’alliberament i nova vida. Servei com a resposta: la sogra de Pere “s’aixeca i serveix” no com a submissió, sinó com a acollida i lideratge comunitari. Malaltia i fe: superar la idea de “càstig de Déu” i entendre les malalties en clau humana i social, amb responsabilitat compartida. Transgressió de la llei (sàbat): Jesús posa la persona per davant de la llei; la comunitat cristiana és cridada a discernir en aquesta línia. Moments clau i arguments 1) Dones a la Bíblia i la “sogra de Pere” • Dades compartides: a l’Antic Testament hi ha moltes dones, però en gran part sense nom; al Nou Testament, també abunden les anònimes (samaritana, hemorroïssa...). • El cas “sogra de Pere” mostra invisibilització però també desencadena una pregunta: Pere era casat i, tot i això, esdevé referent comunitari. 2) Celibat, patriarcat i Església integradora • Es qüestiona la teologia patriarcal i es reclama revisió de les estructures heretades, a la llum de l’Evangeli. • Proposta: celibat com a opció lliure, no obligatòria, i inclusió de les dones en el ministeri i la vida comunitària. 3) De la sinagoga a la casa: comunitats primitives • Jesús surt de la sinagoga (espai de la Llei) i entra a casa de Pere (espai comunitari i d’acollida). • En les primeres comunitats, la casa podria haver estat presidida per dones, amb funcions d’organització i lideratge. 4) Lectura del relat: guarició i servei • Estructura comuna als sinòptics: arribada de Jesús → guarició → servei. • La febre (en aquella cultura) podia llegir-se com a impuresa o càstig; Jesús trenca aquesta lògica amb un gest de proximitat i tendresa. • El contacte (tocar, agafar la mà) comunica dignitat i alliberament. • El verb grec egeirō (“aixecar”) remet a ressurrecció: la guarició és nova vida i missió. 5) Servei: no submissió, sinó lideratge i gratitud • “S’aixeca i serveix” indica autonomia i iniciativa: la dona coneix la seva missió i acull la comunitat. • El servei s’entén com a lideratge hospitalari, no com a rol subordinat. 6) Malaltia i responsabilitat • Es desmunta la idea de la malaltia com a càstig diví; es llegeix com a part de la condició humana i de dinàmiques socials. • Crida a unir fe, responsabilitat i humilitat davant el sofriment. 7) Profecia i confiança • Es vincula el relat amb Isaïes: Jesús porta les febleses del poble. • La confiança (Simó que demana per la seva sogra) i la llibertat humana són claus per a una fe madura. 8) Sàbat i primacia de la persona • Jesús cura en sàbat: la llei queda al servei de la vida i la misericòrdia. Paraules clau • Dones a la Bíblia • dones sense nom • sogra de Pere • Pere casat • celibat opcional • patriarcat • Església inclusiva • comunitats primitives • casa vs sinagoga • guaricions de Jesús • servei • egeirō • Isaïes • sàbat • Maria Magdalena • fe i confiança • malaltia i fe • migrants i alfabetització • Càritas • ecologia