
Music Club Selecció Migdia del 2/6/2023
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Visió general Programa temàtic d’Empanada Cultural sobre la muntanya com a metàfora vital, recorreguda i monstruosa. Tres peces centrals: dues pel·lícules i un videojoc. El fil conductor és com la muntanya articula amistat, identitat, por i superació. • Eix temàtic: la muntanya com a prova d’autoafirmació, testimoni del temps i espai de fantasia/terror. • Format del dia: 2 pel·lícules + 1 videojoc, amb comentaris tècnics (direcció, fotografia, música) i lectura temàtica. Pel·lícula 1 — Les vuit muntanyes (Le otto montagne) Context i autoria • Adaptació de la novel·la de Paolo Cognetti; coproducció Itàlia–Bèlgica–França. • Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (primera codirecció). • BSO: Daniel Norgren (to folk, melangia viatgera). • Fotografia: Rubén Impens; format quadrat (1:1) que aporta proximitat i certa opressió. • Guardons tècnics (Seminci) i reconeixement al treball visual. De què va (sense espòilers) • No “va de 8 cims”, va d’una amistat masculina entre Pietro (urbà, Torí) i Bruno (salvatge, alpí), des de la infància fins a l’edat adulta. • La muntanya com a testimoni del pas del temps i com a mirall d’un to existencial: trobar el lloc al món, gestionar herències familiars i ruptures generacionals. • Elipses ben integrades que fan avançar la vida “com un cop de vent”. El que destaca • Interpretacions sòlides (Luca Marinelli i Alessandro Borghi). • Composició i color molt cuidats; la natura no només com a postal, també com a espai dur (l’hivern pesa). • Subtema paternofilial que enriqueix la lectura de la identitat. Reserves • Música i veu en off de vegades subratllen massa l’emoció; funcionaria encara millor amb més contenció. "No pensaba de encontrar un amigo como Bruno en la vida." — Tràiler Per a qui • Si t’atrauen els drames d’amistat amb mirada slice of life, fotografia poderosa i una muntanya que és metàfora vital. Pel·lícula 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) Maridatge de gènere i metajoc • Clàssic modern que barreja terror, fantàstic i comèdia negra amb lectura meta: homenatge crític als tòpics del gènere (sense caure en la paròdia tipus Scary Movie). • Tensió ben sostinguda i ritme d’atracció: entretinguda a primer visionat, plena de referències al segon. Clau creatives i anecdotari • Guió i direcció: Drew Goddard (òpera prima com a director), coescrita amb Joss Whedon; rodada el 2009 i estrenada després (cruïlla pre/post Marvel). • Chris Hemsworth, pescat aquí pre-Thor; • Fotografia: Peter Deming (bagatge amb Raimi i terror de culte). • Càsting sorpresa: aparició homenatge de Sigourney Weaver. • Obertura “trampa” perquè el públic dubti de si és a la sala correcta: declaració d’intencions meta. • Referències delicioses: Possession Infernal, Hellraiser (puzzle), The Shining, Scream (el “sabiondo” que explica les regles), ecos d’1984. Efectes i monstres • FX pràctics i prostètics a dojo (fins a ~50 monstres); treball de FX Studio amb la participació de Heather Langenkamp (sí, la Nancy de Pesadilla en Elm Street). • Comptatge lúdic: ~69 morts en pantalla. On veure-la • Disponibilitat esmentada: Movistar Plus i Filmin. Per a qui • Fans del terror que vulguin un homenatge lúcid i divertit als codis del gènere, amb una capa filosòfica sota l’espectacle. Videojoc — Celeste Per què és important • Fenomen indie (2018) amb pluja de premis: Game Awards (Millor joc independent), disseny de nivells, art, so i narrativa en diversos festivals. • Converteix “pujar una muntanya” en una oportunitat d’auto-superació mecànica i emocional. Mecàniques i disseny • Plataformes 2D pixel art d’alta precisió; dificultat satisfactòria: morir–aprendre–reintentar. • Assist Mode per a accessibilitat, B-sides (nivells alternatius), i comunitat que crea nous mapes (obrint “vies” com a l’alpinisme real). • Sense combat: ets tu i la muntanya. Temes i música • Protagonista: Madeline i la seva ombra (Badeline): ansietat, autoestima, depressió i autoconeixement traduïts en gameplay. • Música hipnòtica de Lena Raine, cíclica i integrada al repte. Qui hi ha al darrere i on jugar • Creat per Matt/Maddy Thorson (Matt Makes Games) amb un equip mínim: cas d’estudi d’autoria indie. • Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edició física recent/ imminent. "La muntanya no és l’enemic; és el mirall." Agenda i recomanacions Cinema • The Boogeyman (Stephen King): feedback crític molt positiu; de plataforma a estrena en sales. • Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i divisió d’opinions; curiositat per la resolució narrativa. • Recordatori de Rebel i Los osos no existen. Còmic i animació • La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi): manga fonamental sobre l’obsessió alpinística; adaptació d’animació francesa a Netflix. Festival • Mostra Dr. Mabuse (9–11 de juny, Barcelona): selecció de curtmetratges internacionals amb molta qualitat. Idees clau que queden • La muntanya com a metàfora inesgotable: amistat, identitat, obsessió, por i transcendència. • Tres mirades complementàries: drama existencial (Le otto montagne), meta-terror (Cabin in the Woods) i game design com a catarsi (Celeste). • La forma importa: format quadrat, veu en off, FX pràctics, lup de dificultat —tècniques diferents per a una mateixa pregunta: com s’escala una vida?

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Idea central de l’episodi Aquest episodi gira al voltant del relat de la sogra de Pere als evangelis i el que implica per a la vida eclesial: la visibilitat de les dones (sovint sense nom), el debat sobre el celibat i la necessitat d’una Església més inclusiva i menys patriarcal. A partir d’aquest passatge, es desplega una lectura que posa l’accent en la guarició, el gest de Jesús i el “servei” com a resposta activa i digna, no pas com a submissió. "Jesús no va deixar normes ni estructures… ens va deixar una manera de viure." "…que el celibat no sigui una obligació, sinó una opció en llibertat." Convidada i context Marta Ruiz: llicenciada en Filologia Anglesa, professora i voluntària activa a la parròquia (grup de dones, Càritas, Sant Just Solidari). Compromís social: alfabetització de dones migrants (Índia, Pakistan, sud-est asiàtic) i sensibilitat per l’ecologia i l’aprofitament responsable. Temes principals Dones a la Bíblia i invisibilitat: moltes dones no apareixen amb nom; la “sogra de Pere” n’és un cas destacat que obre lectures significatives. Pere casat i el celibat: si Pere tenia sogra, estava casat; s’interroga la teologia patriarcal i es proposa el celibat com a opció, no imposició. De la sinagoga a la casa: pas del temple a l’àmbit domèstic com a espai de comunitat, on les dones haurien pogut tenir lideratge i presidència inicials. Guaricions de Jesús: el contacte (tocar, agafar la mà) i el verb grec egeirō (aixecar/ressuscitar) com a símbol d’alliberament i nova vida. Servei com a resposta: la sogra de Pere “s’aixeca i serveix” no com a submissió, sinó com a acollida i lideratge comunitari. Malaltia i fe: superar la idea de “càstig de Déu” i entendre les malalties en clau humana i social, amb responsabilitat compartida. Transgressió de la llei (sàbat): Jesús posa la persona per davant de la llei; la comunitat cristiana és cridada a discernir en aquesta línia. Moments clau i arguments 1) Dones a la Bíblia i la “sogra de Pere” • Dades compartides: a l’Antic Testament hi ha moltes dones, però en gran part sense nom; al Nou Testament, també abunden les anònimes (samaritana, hemorroïssa...). • El cas “sogra de Pere” mostra invisibilització però també desencadena una pregunta: Pere era casat i, tot i això, esdevé referent comunitari. 2) Celibat, patriarcat i Església integradora • Es qüestiona la teologia patriarcal i es reclama revisió de les estructures heretades, a la llum de l’Evangeli. • Proposta: celibat com a opció lliure, no obligatòria, i inclusió de les dones en el ministeri i la vida comunitària. 3) De la sinagoga a la casa: comunitats primitives • Jesús surt de la sinagoga (espai de la Llei) i entra a casa de Pere (espai comunitari i d’acollida). • En les primeres comunitats, la casa podria haver estat presidida per dones, amb funcions d’organització i lideratge. 4) Lectura del relat: guarició i servei • Estructura comuna als sinòptics: arribada de Jesús → guarició → servei. • La febre (en aquella cultura) podia llegir-se com a impuresa o càstig; Jesús trenca aquesta lògica amb un gest de proximitat i tendresa. • El contacte (tocar, agafar la mà) comunica dignitat i alliberament. • El verb grec egeirō (“aixecar”) remet a ressurrecció: la guarició és nova vida i missió. 5) Servei: no submissió, sinó lideratge i gratitud • “S’aixeca i serveix” indica autonomia i iniciativa: la dona coneix la seva missió i acull la comunitat. • El servei s’entén com a lideratge hospitalari, no com a rol subordinat. 6) Malaltia i responsabilitat • Es desmunta la idea de la malaltia com a càstig diví; es llegeix com a part de la condició humana i de dinàmiques socials. • Crida a unir fe, responsabilitat i humilitat davant el sofriment. 7) Profecia i confiança • Es vincula el relat amb Isaïes: Jesús porta les febleses del poble. • La confiança (Simó que demana per la seva sogra) i la llibertat humana són claus per a una fe madura. 8) Sàbat i primacia de la persona • Jesús cura en sàbat: la llei queda al servei de la vida i la misericòrdia. Paraules clau • Dones a la Bíblia • dones sense nom • sogra de Pere • Pere casat • celibat opcional • patriarcat • Església inclusiva • comunitats primitives • casa vs sinagoga • guaricions de Jesús • servei • egeirō • Isaïes • sàbat • Maria Magdalena • fe i confiança • malaltia i fe • migrants i alfabetització • Càritas • ecologia

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
