Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Just Blues del 30/5/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 30/5/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 30/5/2023 — Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76 - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 30/5/2023 — Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76

Context i presentació • El programa se centra en Vèrtigo (1958) d’Alfred Hitchcock, amb motiu del seu 65è aniversari. • S’elogia el film com a obra d’“art total”: música (Bernard Herrmann), fotografia Technicolor (Robert Burks), disseny de títols (Saul Bass), muntatge (George Tomasini) i disseny de producció a San Francisco. "Ja des dels crèdits mateix [Saul Bass], Hitchcock donava la impronta del seu sistema de fer i de comunicar a través de les imatges." Font literària i recepció crítica • Basada en la novel·la francesa D’entre les morts (Boileau-Narcejac). • Es comenta el llibre d’entrevistes El cinema segons Hitchcock (Truffaut), destacant la coincidència dels dos directors a considerar Vèrtigo com una fita. Clau temàtica i dramàtica: del misteri al suspens • Hitchcock prefereix el suspens al misteri i decideix revelar el “gir” (la identitat Judy/Madeleine) cap als tres quarts de pel·lícula. • Això crea un doble suspens: - • El del públic, que ja sap la veritat. - • El de la pròpia Judy, que tem ser descoberta. "Aquí ja tenim un suspens: el públic sí sap la trampa. I després en tenim un segon: el de la pròpia Judy." • Debat sobre l’“escena de la carta”: Hitchcock volia treure-la; un mogul de l’estudi ho va impedir. L’univers estètic: música, color i ciutat • La partitura de Bernard Herrmann estructura i intensifica l’obsessió, amb leitmotivs que omplen de matisos cada seqüència. • El Technicolor de Robert Burks s’exalta: imatges de gran puresa cromàtica, comparables en èxtasi visual a Centaures del desert (John Ford). • El color verd domina l’atmosfera: l’Empire Hotel (neó verd intermitent) i la famosa aparició de Judy des del bany amb llum verdosa; una posada en escena que suggereix retorn “d’entre els morts”. Eros, control i necrofília • Vèrtigo és una pel·lícula molt crua: l’obsessió de Scotty es converteix en manipulació i reconfiguració violenta de la identitat de Judy. • El film desplega una sexualitat sovint insinuada però evident: el rescat a la badia, la Judy despullada al llit, detalls de vestuari i cabell (el monyo en espiral). "El vestir-la de gris l’ha despullada… i quan surt amb el monyo, és el moment en què l’abraça —el ‘petó esfèric’." • Moment clau: l’abraçada amb travelling circular a l’habitació verda —una unió amorosa filmada com a necrofílica (Scotty “refà” la morta). La visió del penjoll de la Carlota Valdés el torna a la realitat i revela l’engany. Kim Novak: ambigüitat interpretativa i càsting • Inicialment Hitchcock volia Vera Miles; finalment roda amb Kim Novak (cessió de Columbia a canvi de fer Bell, Book and Candle amb James Stewart). • Es debat si Novak diferencia prou les dues identitats: per alguns, la seva ambigüitat afavoreix el joc de miratge; d’altres ressalten el contrast de classes (fina Madeleine vs. Judy més terrenal). Culpabilitat, religió i moralitat • S’analitza el tema de la culpa (arrel protestant a l’imaginari hitchcockià) i la transformació de Scotty: de figura “innocent” a monstre obsessiu. • “Ningú se’n salva”: Judy és coautora d’un assassinat; Gavin Elster és l’instigador; Scotty maltracta Judy en voler-la reconfigurar. • Final irònic: Scotty supera l’acrofòbia just quan descobreix la veritat, un alleujament egoista que accentua la duresa moral del desenllaç. Forma, ritme i direcció de l’espectador • Vèrtigo és una de les pel·lícules més lentes de Hitchcock, però el tempo és necessari per a la fascinació i la construcció de l’obsessió. "Hitchcock és tan bon director d’actors com —potser encara més— director d’espectadors." • El clímax és un “cop de martell” emocional, després d’un mantell romàntic que deixa al descobert la cruesa dels personatges. Enginy tècnic: dolly zoom i muntatge • Hitchcock “inventa” la famosa dolly zoom per visualitzar el vertigen (maquetes i combinació de travelling + zoom). • El travelling circular de l’habitació verda integra transparències i decorats d’estudi, barrejant espais (habitació/missió) per amplificar la sensació fantasmagòrica. • Es comenta el campanar de la Missió de San Juan Bautista (set d’estudi, construcció parcial) i la planificació del crim (fora de camp, muntatge paral·lel, versemblança controlada). Trampes de guió i detalls • Inici: la supervivència de Scotty penjat al terrat és poc versemblant. • Després del rescat a la badia, logística dels cotxes poc explicada. • Es va rodar un final alternatiu amb Midge i una notícia a la TV que anunciava la detenció de Gavin Elster. Influència i lloc en la filmografia • Influència sobre la Nouvelle Vague (Truffaut, Chabrol) i Brian De Palma (amb empremta del giallo italià). • Context de la dècada prodigiosa de Hitchcock: del 1953 al 1964 (de Crim perfecte i La finestra indiscreta a Psicosi i Els ocells; culminant amb Frenesí ja als 70). • Paradoxa: Hitchcock mai no va guanyar un Òscar competitiu, fet que qüestiona el valor dels premis. Cannes 76: palmarès i destacats • Palma d’Or: Anatomy of a Fall (Justine Triet). • Gran Premi del Jurat: The Zone of Interest (Jonathan Glazer). • Premi del Jurat: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki). • Millor direcció: Tran Anh Hùng (La passion de Dodin Bouffant). • Interpretació femenina: Merve Dizdar (About Dry Grasses). • Interpretació masculina: Koji Yakusho (Perfect Days, Wim Wenders). • Guió: Yuji Sakamoto (Monster, Hirokazu Kore-eda). • Notícies locals: Elena Martín guanya amb Creatura el premi a la millor pel·lícula europea. • Honorífics: Michael Douglas i Harrison Ford; reconeixement a la trajectòria per Ken Loach. • Fuera de premi però d’interès: Cerrar los ojos (Víctor Erice), Killers of the Flower Moon (Scorsese), La chimera (Alice Rohrwacher), Rapito (Bellocchio), Asteroid City (Wes Anderson). Idees força • Vèrtigo és una síntesi de romanticisme i crueltat, on l’obsessió deriva en violència simbòlica i control del cos femení. • El color verd, la música de Herrmann i els recursos com la dolly zoom fan visible el vertigen emocional i moral. • El revelat prematur del gir converteix el film en una trampa per a l’espectador: sap la veritat, però pateix mirant com Scotty i Judy s’hi encaminen inexorablement.

M de Música del 29/5/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 29/5/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 29/5/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 29/5/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/5/2023 — De Balaguer a Sant Just: saga Pujades Ferrer, celiaquia i ciència, París 75, IA, Lluçanès i el Corpus de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/5/2023 — De Balaguer a Sant Just: saga Pujades Ferrer, celiaquia i ciència, París 75, IA, Lluçanès i el Corpus de Barcelona

Resum general del programa "La història és la narració dels fets passats i dignes de memòria." Programa coral que transforma la saga familiar en ràdio: Romà Pujades i Carme Ferrer comparteixen trajectòries vitals i intel·lectuals, amb parades clau en la geografia i l’ordenació del territori, la bioquímica clínica i la recerca en celiàquia. El relat s’eixampla amb crònica vital de París 1975-76 i la Transició, una peça divulgativa sobre intel·ligència artificial i AGI, propostes culturals pel Lluçanès, i una immersió històrica al Corpus barceloní. El programa es tanca amb la integració comunitària a Sant Just, cultura de proximitat (coral, llibres) i efemèrides. Punts clau Saga Pujades Ferrer: migració de Lleida a Sant Just (1980), integració exemplar i producció cultural (universitat, recerca, llibres, coral). Celiàquia (Carme Ferrer): malaltia autoimmune, controlable amb dieta estricta sense gluten; diagnòstic basat en clínica, anticossos específics i, sovint, biòpsia intestinal; prevalença global ~1%. París 1975-76 (Romà): testimoni de les protestes contra els afusellaments, mort de Franco, i colònia catalana a la Cité; retorn a Madrid postfranquista. Ordenació del territori: diferència d’escala amb l’urbanisme; criteris per organitzar usos (indústria, agricultura, habitatge) a escala de país; docència i manuals. IA i AGI: potencial i riscos (desinformació, concentració de poder); qüestions ètiques i necessitat de governança. Lluçanès: rutes romàniques, bandolers i bruixeria; patrimoni i miradors. Corpus de Barcelona: del cerimonial a la cultura popular; entremesos, gegants, Casa dels Entremesos i protocol històric. Família Pujades Ferrer: trajectòries i cultura Romà Pujades: del taller de sastres a la universitat Origen familiar a Balaguer; saga de sastres des del segle XIX. Estudis d’enginyeria i economia; etapa laboral en informàtica, estada a París (1975-76) i pas per Madrid. Transició a la universitat (Geografia i Història) com a professor d’ordenació del territori; 40 anys de docència, defensa de la llibertat acadèmica. Carme Ferrer: bioquímica clínica i celiàquia Doctora en Ciències Químiques i especialista en bioquímica clínica. Referent en celiàquia pediàtrica; publicacions i divulgació (llibre “La malaltia celíaca pas a pas”). Cultura i comunitat Trasllat a Sant Just (1980), cooperació veïnal (festa major, xarxa de famílies de Ponent). Cor Pont de Flors i vida associativa. Producció literària: “La Dormi” (conte infantil) i Irene Pujadas (premis literaris, “Els desperfectes”). Celiàquia: què sabem i què falta Què és i com es controla Malaltia autoimmune desencadenada pel gluten (proteïna del blat i cereals relacionats). El gluten és poc nutritiu i parcialment indigerible; aporta textura (pa esponjós), no nutrients essencials. La lesió intestinal redueix la superfície d’absorció (de “camp de futbol” a “porteria”). Tractament: dieta estricta sense gluten de per vida. No “cura”, però reverteix la lesió i normalitza l’estat clínic. Diagnòstic Combinació de: • Clínica (pèrdua de pes, distensió abdominal, etc.) • Anticossos específics (alta especificitat) • Biòpsia intestinal amb alteració histològica característica Hi ha formes asimptomàtiques i variabilitat d’expressió. Prevalença mundial estimada: ~1%. Controvèrsies i matisos Diferències de diagnòstic per països (mestressa: a Xile, més diagnòstic en adults; a casa nostra, pediàtric). “Intolerància al gluten no celíaca” (SGNC): quadres empírics sense marcadors ni lesió; si sense gluten es troben bé, mantenir dieta, però no és celiaquia basada en evidència. Reptes pendents Mecanismes bàsics: per què uns individus desenvolupen l’autoimmunitat i d’altres no? Model animal inexistent: recerca principalment en humans. Accés econòmic a productes sense gluten: cal equitat dietètica. París 1975-76 i Transició Mobilitzacions a França contra els afusellaments a Espanya; tensió davant l’ambaixada a París. Mort de Franco: celebració amb xampany; percepcions diverses de la colònia espanyola. Madrid postfranquista: contrastos socials i polítics; ambient de canvi i també violència d’extrema dreta. Ordenació del territori (OT) La OT és “cosina germana” de l’urbanisme, però a escala regional/nacional. Objectiu: distribuir usos i infraestructures (indústria, agricultura, habitatge, serveis) per eficiència i equitat territorial. Docència: criteri visual i analític (“obrir la finestra” i valorar territoris ben/mal organitzats); manuals i diagnosi comarcal. Recerca aplicada: economies comarcals (Segarra, Garrigues, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell) i ponts del riu Segre (cartografia i treball de camp de 109 ponts). Intel·ligència Artificial i AGI De la web 2.0 al machine learning i la IA generativa. AGI: sistema capaç d’afrontar qualsevol tasca humana i generar coneixement; potencial punt d’inflexió històric. Riscos: • Desinformació massiva i deepfakes • Ciberseguretat i erosió democràtica • Concentració de poder i riquesa en pocs agents Preguntes ètiques: dades amb biaixos, privacitat, veritat, moratòries i governança global. Recordatori: “Penso, doncs existeixo” versus ser humà (pensar i sentir). Lluçanès: ruta cultural Patrimoni romànic: Santa Maria de Lluçà (claustre irregular antisismes), capella circular de Lluçà, cripta d’Oristà. Bandolers i bruixeria: Serrallonga, Perot Rocaguinarda (al Quixot), Centre d’Interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu Sasserra. Miradors i formacions: Cadira d’en Galceran, Pedra Dreta, Roc Foradat. Rutes agroalimentàries: del pa, de la coca i la llonganissa. El Corpus a Barcelona: història viva Cerimònia i processó amb entremesos, bestiaris, gegants, diables i ministrils. Institucionalització i Casa dels Entremesos (segle XV; seu actual a la plaça de les Beates). Protocols, invitacions, decoració urbana (domassos, ginesta), recorreguts i veneració de la custòdia. Evolució (Vaticà II, represa moderna) i figures (trampes, àliga, drac), amb funció cívica i cultural. Tancament Efemèrides (John Williams, jazz, John Wayne, etc.) i final de temporada. Sant Just com a exemple d’integració, xarxes veïnals i vida cultural que arrelà la família Pujades Ferrer.

← Torna a tots els podcasts