Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12205episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril

Resum general del programa Episodi coral que combina una entrevista vital i artística a David Cano (Brigitte d’Amour) amb seccions d’història i efemèrides. El fil conductor és el transformisme com a art, activisme i eina de visibilitat, entreteixit amb la resiliència personal, la cultura del cuplet i una mirada lúcida sobre mort, memòria i límits de l’humor. "La meva obligació és fer feliç a la gent i donar veu als que no en tenen." Punts clau Transformisme i activisme: Brigitte defensa un transformisme de proximitat ("de dia"), amb mirada social, pedagògica i intergeneracional (taller LGTBI per a gent gran). Biografia i resiliència: Infància dura, expulsió de casa d’adolescent i una trajectòria de supervivència fins construir família i xarxa (parella, amics, padrí) i carrera artística. Cultura i arrel: Reivindicació del cuplet català ("Remena, nena") i la tradició escènica del Paral·lel; Brigitte, estètica anys 40–50, humor fi i respecte al públic. Mort i rituals: Fascinació sana pel ritual funerari i crítica a la negació social de la mort; la consciència de finalitat com a motor de vida. Debat obert: Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; percepcions socials canviants i límits de l’humor en temps de xarxes. Projectes i agenda: Producció pròpia d’espectacles (estrena al Casino de l’Aliança) i participació en cinema (en rodatge a l’Argentina). Temes principals de l’entrevista a David Cano / Brigitte d’Amour 1) Alter ego i llibertat creativa • La Brigitte com a via per fer allò que David no faria, amb humor, sensibilitat i activisme. • Transformisme entès com a autoexpressió, comèdia i denúncia de desigualtats. 2) Infància, ruptura i supervivència • Relat cru i honest d’una infància sense afecte i amb maltractament; expulsió de casa d’adolescent. • Barcelona, Càritas i xarxa comunitària fins trobar amics i un padrí de vida (Santi). • Gratitud i missió: ajudar qui ho necessita, sense perdre els peus a terra (teranyina afectiva amb el marit, Pere: “ell és terra, jo sóc aire”). 3) Carrer, oficis i taules d’escena • Feines variades (venda de llibres i carn) i habilitat comercial amb empatia i memòria. • De la casualitat neix la Brigitte, després consolidada a BTV (8 anys) i col·laboracions a TV3 i ràdios. 4) Transformisme, llenguatge i història • Distincions clares entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag queen. • Recorregut històric (del teatre clàssic a Fregoli; del cross-dressing utilitari a casos actuals) i taller LGTBI per desfer confusions. 5) Cultura popular: el cuplet • Reivindicació del cuplet català i de figures com Guillermina Motta (arrel de la seva vocació). • Brigitte estrena “Jo soc Brigitte” (Òscar Constantí) i manté l’ADN del Paral·lel. 6) Mort, ritual i humor amb respecte • La mort com a part de la vida i rituals (tanatori, cementiris) com a espai cultural i d’aprenentatge. • Límits de l’humor: línia fina entre sàtira i ferir; importància del context i l’escolta. Altres seccions del programa Història i memòria (Joan Mateu) • La màfia siciliana i l’Operació Husky (WWII): pacte tàcit aliats–màfia (Lucky Luciano) i el desembarcament a Sicília. • Napoleó i Josefina: amor i política, propaganda i divorci d’estat per assegurar hereu. • Efemèrides del 14 d’abril i memòria històrica: homenatge al general republicà Antonio Escobar; reflexions sobre independentisme i tergiversacions. Agenda destacada de Brigitte d’Amour • 22 d’abril – Reobertura d’El Molino: actuació a les 21.00. • 13 de maig – Memorial de la Sida (Jardins d’Aclimatació, Montjuïc): cuplet amb convidades de luxe. • 30 de juny – Pregó a l’Espluga de Francolí (Orgull LGTBI en l’àmbit rural). • 14 de setembre – Estrena espectacle al Casino de l’Aliança del Poblenou. Idees força Visibilitat i normalització del transformisme en horari diürn i amb respecte. Cultura i memòria com a eines de cohesió i justícia. Humor sí, però amb responsabilitat empàtica i consciència del context.

Empanada Cultural del 13/4/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circs en ruïnes i un viatge musical del metal industrial al drone (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone) - episode art
Empanada Cultural
1h 58min

Empanada Cultural del 13/4/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circs en ruïnes i un viatge musical del metal industrial al drone (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone)

Resum general "No future for you" — recordant el crit dels Sex Pistols, el programa obre amb una editorial que posa el dit a la nafra: aigua cara i limitada, opressió del treballador, censura de l’humor i la frivolitat de debats absurds. La pregunta central: tenim futur com a societat? Des d’aquí, l’episodi articula el tema del “no futur” amb tres eixos culturals: • Cinema (Colòmbia): Laura Mora i Los Reyes del Mundo, una road movie poètica sobre cinc nois del carrer que busquen la seva Ítaca. • Teatre: Pazzo, una opereta apocalíptica de dos pallassos entre ruïnes de circ i herències impossibles. • Música: tres propostes que dialoguen amb el “no futur” des de l’energia i la contemplació: Sightless Pit (metal industrial sense guitarres), Sleaford Mods (post-punk obrer) i Kali Malone (drone minimalista). Tanca amb una agenda ràpida de cinema i una reflexió final: potser el contrapunt al “no futur” és la contemplació — menys és més. Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) Clau del film • Pel·lícula colombiana de Laura Mora (San Sebastià), hereva de la seva òpera prima Matar a Jesús. • Protagonitzada per cinc joves del carrer (actors no professionals) en un viatge iniciàtic per recuperar una terra usurpada a l’àvia d’un d’ells (Ra/Brian). • Estil entre docu-ficció i lirisme oníric (càmera lenta, música dilatada) amb moments de realisme màgic. Temes • Impunitat sistèmica (de l’Estat i de tothom) i desplaçaments forçats al camp colombiano. • Amistat, dignitat i resistència davant l’absència d’oportunitats (el “no futur”). • Estructura en “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), que marquen etapes vitals i tonals. Context i ecos • Diàleg amb el cinema colombià de Víctor Gaviria (La vendedora de rosas) i Ciro Guerra (El abrazo de la serpiente, Pájaros de verano), però amb una poètica pròpia. • Coproducció internacional (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega). A LATAM és a Netflix; aquí s’estrena en sales. "Un día todos los hombres se quedaron dormidos y los cercos de la tierra ardieron..." — memòria oficial del film, que sintetitza el to apocalíptic-poètic. Notes humanes • El protagonista (Carlos Andrés Castañeda) denuncia amenaces i precarietat post-estrena: la fama puntual no aboleix la violència estructural. Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) Sinopsi i to • "Petita opereta verbal i apocalíptica" per a dos pallassos: Francesco (veterà, antic amo del circ) i Darius (jove, fill del seu antic company Tonino), que malviuen a les restes calcinades d’un gran circ. • Atemporalitat i decadència amb punts d’humor: l’obra respira misèria però filtra escletxes de bellesa i tendresa. Temes • Testimoni generacional i herència: hem de conservar el passat o acceptar que ha mort? • Esperança vs. cinisme: el gran és l’optimista ingenu; el jove, el realista exhaust. • Silencis i orgull: el que no es diu pesa tant com allò que es diu. Posada en escena • Direcció de Roberto G. Alonso: molta cura plàstica i coreografia subtil en gestos i temps. • Escenografia immersiva: carpa bruta, fum, sensació de circ en ruïnes; el públic mira “des de bambolines” en el clímax. "Quan ningú compra entrada, l’art és resistència; quan algú la compra, és miracle." Música: tres camins al voltant del “no futur” 1) Sightless Pit — metal industrial sense guitarres • Barreja d’industrial, doom, ambient i hip hop/dub en una pared sonora crua. • Estètica de violència i dolor com a retrat d’un “camí tancat”. • Sensació: pesantor atmosfèrica, ritmes lents, textures punxants. 2) Sleaford Mods — post-punk obrer, spoken-word i actitud • Dúo britànic (Jason Williamson + Andrew Fearn): spoken word corrosiu sobre austeritat i classe treballadora. • Minimalisme electrònic amb bases de portàtil (sense postureig: “li dono al play i t’ho escupo a la cara”). • Autoetiqueta: "punk hop minimalista per a classe treballadora". 3) Kali Malone — drone minimalista i la contemplació com a antídot • Peça llarga, immersiva (orgue, guitarra elèctrica, violoncel): drone i just intonation. • Experiència d’hipnosi auditiva, capes d’armònics que apareixen amb l’escolta atenta. • Idea-força: en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació és resistència: menys és més. "En uns temps de reacció i soroll, la contemplació és política." "El futur és ara: què en fas?" Agenda exprés (cinema) • Sick of Myself — sàtira del narcisime i l’art contemporani (recomanadíssima). • Los Reyes del Mundo — estrena en sales. • Sam Mendes — història romàntica d’època amb Olivia Colman (Empire of Light). • Ulrich Seidl — doblet: Rimini i Sparta (sordidesa i veritat incòmoda). • As Bestas — continua en cartellera. Idees clau • “No futur” no és final de trajecte sinó diagnòstic: cal obrir espais de possibilitat. • La cultura (cine, teatre, música) es converteix en mirall i antídot: lirisme per imaginar, humor per resistir, contemplació per reordenar el món interior.

Cara B del 12/4/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 12/4/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 12/4/2023 — Àfrica austral avui: Sud-àfrica, Namíbia, Botswana i Zimbabue — demografia, economia, energia i reptes globals - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 12/4/2023 — Àfrica austral avui: Sud-àfrica, Namíbia, Botswana i Zimbabue — demografia, economia, energia i reptes globals

Resum executiu Aquest episodi de Veus de la Parròquia, amb el grup Justícia i Pau de Sant Just, ofereix una panoràmica clara i ben documentada de quatre països de l’Àfrica austral: Sud-àfrica, Namíbia, Botswana i Zimbabue. A partir de vivències de viatge i dades d’organismes internacionals, s’hi comparen dimensions territorials, demografia, economia, sanitat (inclosa la vacunació COVID-19) i marcs polítics, amb una referència constant a Espanya per facilitar la comprensió. "El segle XXI pot ser el segle d’Àfrica... el seu potencial és immens" — António Guterres (ONU) Temes principals Context regional i mediàtic: prevalença de notícies del Magreb, Sahel i Banya d’Àfrica (crisi alimentària, desertificació, violència), amb menys focus mediàtic en l’Àfrica austral. Comparativa macro (amb Espanya com a referent): • Extensió i població molt desiguals; densitats baixíssimes a Namíbia i Botswana. • Edat mitjana molt jove (19–28 anys) i esperança de vida al voltant dels 60 anys. • Forts contrastos en renda per càpita i baixa vacunació COVID (excepte Botswana). • Règims republicans i majoria cristiana. Sud-àfrica: economia més industrialitzada de la regió, però amb crisi elèctrica, corrupció i reptes en educació, sanitat i transició energètica; orientació de pan-africanisme i multilateralisme. Namíbia: geografia dominada per deserts (Namib i Kalahari); coexistència de dret positiu i dret tradicional; primari ocupa 60% però aporta 19% del PIB; pesca (lluç) i logística; desigualtats i impacte econòmic de la COVID (endeutament +). Botswana: democràcia estable i transparent; miner (diamants) com a motor; reptes d’atur, educació i VIH; ecoturisme (Okavango, Chobe) com a palanca; caiguda de turisme i exportació de diamants durant la pandèmia. Zimbabue: bona educació però èxode qualificat; expropiacions (2000), sancions i hiperinflació; gir comercial cap a Àsia; serveis i turisme amb pes relatiu. Punts clau per país Sud-àfrica Estructura econòmica: serveis dominants; indústria (automoció, química); primari mínim (mineria de carbó i pedres precioses). Reptes: • Talls elèctrics • Corrupció (fuga de fons) • Transició del carbó a renovables • Herències post-apartheid. Política exterior: pan-africanisme i defensa dels drets humans i el multilateralisme. Namíbia Model institucional: república amb dret tradicional reconegut (Consell de Líders Tradicionals). Economia: primari intensiu en ocupació; pesca rellevant; serveis logístics; desigualtats i atur juvenil alt; impacte COVID en deute. Botswana Governança: democràcia més antiga d’Àfrica (1966), límit de mandats; tribunals tribals d’apel·lació. Economia: diamants (amb coure i níquel); ecoturisme (Okavango, Chobe, Kalahari) = 11% del PIB (2016). Riscos: atur, educació, VIH alt, sequera i dèficit energètic. Zimbabue Desajust: 70% d’ocupació al primari però només 8% del PIB; serveis/turisme aporten més ingressos. Polítiques i conseqüències: expropiacions de terres (2000) sense compensació → sancions, pèrdua d’accés a finançament, hiperinflació; diàspora i remeses com a suport. Comparativa clau (amb Espanya de referència) • Extensió: els quatre països (excepte Zimbabue) són més grans que Espanya. • Població i densitat: Namíbia i Botswana amb 3–4 hab/km² (vs. ~94 a Espanya). • Edat i salut: edat mitjana 19–28; esperança de vida ~60 anys (vs. 80+ a Espanya). • Economia: renda per càpita de 2.000 (Zimbabue) a 16.000 $ (Botswana). • COVID-19: vacunació 20–30% (excepte Botswana ~68%) vs. Espanya 86%. Conclusions Potencial immens de l’Àfrica austral, però amb reptes estructurals: energia, governança, mercats laborals, educació i salut. Oportunitats sectorials: transició energètica a Sud-àfrica, logística i pesca a Namíbia, ecoturisme i mineria responsable a Botswana, educació i serveis a Zimbabue si millora el clima d’inversió. Crida a l’acció internacional: suport financer, acció climàtica i missions de pau/antiterroristes per desbloquejar el potencial regional.

← Torna a tots els podcasts