Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12205episodis
Empanada Cultural del 20/4/2023 — No future? Los Reyes del Mundo, Patzó i un viatge musical de Sightless Pit a Sleaford Mods i Kali Malone - episode art
Empanada Cultural
1h 58min

Empanada Cultural del 20/4/2023 — No future? Los Reyes del Mundo, Patzó i un viatge musical de Sightless Pit a Sleaford Mods i Kali Malone

Panorama general "No future for you." Episodi travessat per la pregunta clau: tenim futur com a societat? A partir d’un to satíric i crític (aigua cara, opressió laboral, correcció de l’art, Sex Pistols), el programa articula tres blocs culturals —cinema, teatre i música— per explorar el no future i possibles vies d’escapament: la resistència, l’amistat i la contemplació. Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) Context i antecedents • Directora: Laura Mora (Colòmbia), revelada amb Matar a Jesús (2017), peça semi-autobiogràfica sobre la impunitat a Medellín i el dol per l’assassinat del seu pare. • Mora treballa amb actors naturals i un to que oscil·la entre el documental i la poètica visual. Sinopsi i temes • Protagonistes: Ra (Brian), Culebro, Sere, Winnie i Nano —cinc nois del carrer a Medellín. • Trama: viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia —una Ítaca íntima que els dona sentit i horitzó. • Estructura per illes (segons la directora): ciutat, burdel (imatge de país), ermita, casa dels vells, terra promesa i el territori de l’ànima. • Temes: desobediència, dignitat i resistència, frontera difusa entre víctima i botxí, somni vs. realitat. "Un viatge cap a la nada on passa tot." Llenguatge i forma • Muntatge fractal, ritmes que s’expandeixen i es contreuen. • Realisme màgic i pulsió onírica; música de Leo Heiblum (també a Pájaros de Verano). • Paisatge colombià com a espai d’enigma i amenaça. Producció i recepció • Coproducció: Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega. • Estrena a Espanya en sales (17 de març); a Netflix LATAM ha funcionat molt bé. • Cara B: debat sobre el vampirisme del cinema social i els riscos reals per a actors no professionals; s’esmenta el cas de Carlos Andrés Castañeda (Ra) i les amenaces rebudes. • Referents i diàleg: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra, ecos d’Apichatpong (Memoria) i d’Aguirre, la cólera de Dios. Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) Fitxa bàsica • Autor: Fèlix Herzog. Direcció: Roberto G. Alonso. • Intèrprets: Jordi (pallasso veterà) i Adrián Grosser (pallasso jove). • Definició de l’autor: "petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en clau de misèria i notes d’humor". Sinopsi i espai • En Francesco i Darius viuen entre les restes d’un circ mític ara calcinat. • Herència i relleu generacional: el testimoni canvia de mans mentre cau la màscara —de l’individu i de la societat. • Escena immersiva: carpa desballestada, fum i proximitat; sensació d’espiar des de les bambolines. Temes i to • Decadència vs. esperança: inversió de rols —el vell és l’innocent optimista; el jove, el cínic realista. • Drama de la subsistència artística i l’orgull de l’ofici; debat sobre mantenir o no l’esperança. • Escriptura sensible que troba llum dins la brutícia. • Direcció amb cuidat plàstic i coreogràfic; molta talking heads i silenci eloqüent. "La bogeria és ser feliç en un entorn de desgràcia." Música: tres camins cap al present Sightless Pit — metal industrial sense guitarres • Barreja industrial/noise/doom amb traça d’hip-hop/dub. • Estètica dura i nihilista: vides en camí tancat, violent i dolorós. Un "metal modern" que prescindeix del canònic. Sleaford Mods — post-punk minimalista, "punk hop" laboralista • Dúo britànic: spoken word ferotge sobre classe treballadora i austeritat; bases electròniques minimalistes. • Directe desacomplexat: portàtil i birra. Postura anti-postureig: "no fer el paripé" com a declaració política. Kali Malone — ambient/drone i el poder de la contemplació • Peça immersiva de dues hores, centrada en harmònics i justa entonació. • Escolta que hipnotitza: apareixen microfreqüències i patrons d’interferència; experiència quasi meditativa. • Tesi final: la contemplació com a antídot natural contra el no future —en temps d’excés d’estímuls, menys és més. "La nada és el tot" quan s’hi arriba a través de l’escolta profunda. Agenda i remats finals • Recomanada: Sick of Myself (sàtira punyent del narcisime). • Cartellera/estrenes: Los Reyes del Mundo (en sales), Sam Mendes (Empire of Light), Ulrich Seidl (Rimini i Sparta). • Documental destacat: En el sótano (Seidl) —radiografia de l’intim sordid. • Òscars: celebració del risc de Everything Everywhere All at Once en el circuit mainstream. Idees clau que queden • No future vs. present: potser el futur només existeix si ralentim i mirem. • L’art (cinema, teatre, música) com a espai on el no future es processa en dignitat, resistència i sentit. "No hi ha futur perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?"

Cara B del 19/4/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 19/4/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 19/4/2023 — Església catalana després del Vaticà II: secularització, llengua, lideratge (Omella), dones i immigració — la visió d’Enric Sirici - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 19/4/2023 — Església catalana després del Vaticà II: secularització, llengua, lideratge (Omella), dones i immigració — la visió d’Enric Sirici

Resum general Capítol dedicat a repensar l’estat de l’Església catalana a partir de l’entrevista d’El Punt Avui (14/09/2022) amb l’activista i empresari cultural Enric Sirici, recreada en format de tertúlia. Es combinen context històric, diagnosi present i propostes/crítiques sobre llengua, lideratge eclesial, paper de les dones i la crisi de vocacions. L’Església oficial, aquesta és a tancar. Hem normalitzat el silenci de Déu i sabem que no ens vindrà a salvar de res; som nosaltres mateixos que ens hem de salvar. Idees força Dues esglésies: l’oficial (estructural i tancada) i la natural (comunitats que perviuen). Vaticà II: canvis percebuts com superficials; gran plegada de capellans i allunyament de fidels. Secularització: retorn a un primitivisme vitalista (viure bé) i a la tècnica (il·lustració transfigurada), amb la qüestió espiritual arraconada. Catalunya: Església encara ancorada al segle XX; pèrdua de joves i folclorització de tradicions (amb dependència de subvencions). Papa Francesc: poca sacsejada a Europa; arrel sud-americana que no incideix en la realitat europea. Lideratge i govern: crítica severa a l’arquebisbe Joan Josep Omella per manca d’incardinació amb el poble i enfocament de gestió; oposició intel·lectual feble. Vocacions i inculturació: seminaris buits, importació de clergat sense arrelament; pèrdua de llengua i tradicions locals. Sinodalitat: propostes dels fidels (fi del celibat obligatori, més poder per a les dones i laics) topen amb resistències (xiulades dels seminaristes). Dones a l’Església: denúncia de regressions (cas d’Urgell) i reclam d’igualtat real. Agenda: properes sessions sobre Montserrat i sobre ecologia i eucaristia, amb referència a Laudato si’. Temes principals 1) Context i figura d’Enric Sirici • Activista catalanista, empresari cultural (discogràfica Adixa, llibreria Ona, Nova Cançó), cofundador del diari Avui i impulsor de debats a l’Ateneu Barcelonès. • Memòria d’una generació i d’una Església catalana que volia incardinar-se al país. 2) Diagnosi de fons: fe, por i secularització • De la religiositat basada en la por (aparicions, deixes, misses perpètues) al Vaticà II — percebut com a canvi formal (altar, presència de dones al presbiteri) però sense transformació de fons. • Conseqüència: exode de capellans i allunyament dominical dels fidels. • Paralllelisme amb els estoics: viure bé sense horitzó transcendent. 3) Església catalana avui • Continuïtat de fórmules del segle XX; manca de joves i precaució episcopal per no perdre l’última base fidel. • Impacte del canvi econòmic (crisi del petroli) i cultura del benestar: la dimensió espiritual queda relegada. • Crida a un “nou Sant Pau”. 4) Papa Francesc i Europa • Per a Sirici, no sacseja el nucli europeu: força a Llatinoamèrica, però sense tradició europea compartida. • Catalunya manté tradicions, però folcloritzades i sovint dependents de subvencions. 5) Teologia del silenci de Déu • Comprensió contemporània: Déu no intervé en la història; s’afirma la llibertat i responsabilitat humanes. • Desplaçament de la religió com a legitimació política cap a una consciència moral més adulta. 6) Vocacions, clergat importat i llengua • Seminaris buits; arriben preveres de fora que sovint “venen a prosperar” i no s’incardinen. • Problemes d’inculturació: pèrdua de llegats comunitaris i retrocesos en l’ús del català a parròquies urbanes. • Exemple comparat: experiències en missions d’ahir vs. dinàmiques burocràtiques d’avui. 7) Lideratge a Barcelona: Omella • Oposició sobretot intel·lectual i minoritària; priorització de focus econòmics (Sagrada Família) sobre acció pastoral. • Gestió percebuda com a política i desconnectada del poble i la immigració. • Experiència personal: carta a Roma i percepció d’una cúria ancorada en esquemes preconciliars. 8) Sinodalitat i seminaris • Propostes dels fidels a Catalunya: fi del celibat obligatori, més poder i igualtat per a les dones, més participació laïcal. • Reacció: xiulades dels seminaristes quan es van presentar les conclusions; diagnosi de deriva retrògrada. 9) Dones a l’Església • Crítica al bisbe d’Urgell (retirada de dones del presbiteri). • Reivindicació d’igualtat funcional i reconeixement de moviments com Dona a l’Església. 10) Cloenda i agenda • Properes sessions: entronització de la Mare de Déu de Montserrat i ecologia i eucaristia. • Recordatori de Laudato si’ i invitació a debat obert amb l’audiència. Conceptes clau • Vaticà II, secularització, por religiosa, sinodalitat, inculturació, folclorització, celibat obligatori, laïcat, lingüística pastoral, pastoral urbana, Laudato si’.

← Torna a tots els podcasts