
Sunshine Island Resort del 26/5/2022
Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz
Episodis etiquetats amb Altres

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panorama de l’episodi Temes centrals • L’era de l’exposició i la cultura de la cancel·lació en l’entorn digital. • Entrevista a Marco Bertolio: YouTube al Japó, kawaii, llengua, televisió nipona i límits de l’humor. • Cinema: anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) — sexe, somni americà i la figura del suitcase pimp. • Videojocs: l’exposició Nova Pantalla (Palau Robert) i l’ecosistema català (exemple: Gris). Editorial: L’era de l’exposició i la cancel·lació Exposar-se és fer-se veure i escoltar, però també fer-se vulnerable. • De la TV als directes domèstics: xarxes socials, streaming, YouTube, TikTok i OnlyFans han amplificat el risc de l’exposició personal. • Cultura de la cancel·lació: lògica d’ofensa, boicots digitals i manipulació de masses com a nou judici popular. • Exigència ètica creixent cap a creadors digitals, quasi equiparable a la demanada als polítics. • Sàtira sobre l’“exili andorrà” i la por a la hemeroteca, ironitzant el destí de creadors polèmics. Entrevista a Marco Bertolio (Shimaru no Daibōken) El canal i l’estètica • Canal: Shimaru no Daibōken (abreviatura de Shiori + Marco), vlog de parella sobre viatges, quotidianitat i opinions. • Kawaii com a to visual: subtítols en japonès dissenyats com a part de la imatge per enfatitzar i fer humor (tipografies, colors, animacions). • No busquen una actitud kawaii impostada; l’estil s’expressa sobretot en el grafisme. Llengua, motivacions i camí cap al Japó • 7 anys estudiant japonès; pràctica social constant (trobades japo-catalanes) i vocació per comunicar. • Origen al Japó via programa d’au pair (2014) prop de Tòquio; el país esdevé “segona casa”. El Japó atrau per l’enorme diferència en esquemes mentals i comunicatius, per a bé i per a mal. Televisió japonesa i fama inesperada • Programa de TV: You wa nani shi ni Nippon e? (Què has vingut a fer al Japó?) el capta a l’aeroport. • Repte: viatge en bicicleta de Tòquio a Okinawa (2.500 km amb trams de mar), allotjant-se a cases d’insulars. • De 3 episodis previstos a 11 totals; reconeixement al carrer, gestos de suport (gambatte) i invitacions espontànies. • Altres treballs: extres (anuncis de Pokémon, promocions), i un dating show kitsch; mostra el contrast entre TV controlada i carrer desbocat. Límits de l’humor i control del contingut • A TV, censura i decòrum: el director retalla qualsevol humor negre. • Al canal pròpi, més llibertat però amb límits culturals: ironia i humor negre són difícils d’encaixar en audiències nipones. • Exemple: l’humor de David Suárez seria inimaginable per públic japonès. • Normativa i tabús: pixelat obligatori al porno, tolerància zero amb alcohol i conducció; es tendeix a no exposar certes facetes. Exposició calculada i creixement • Estratègia: televisar la trobada amb els sogres per impulsar el canal; samarretes amb el nom del canal i +1.000 subscriptors en 10 minuts. • Filosofia: a YouTube mostres el que vols; la resta es guarda. Exposició parcial i controlada. Cinema: Red Rocket (Sean Baker) Obertura musical i relectura • Leitmotiv: Bye Bye Bye d’NSYNC (i versió 60s tipus Pulp) recontextualitza imatges de decadència i vell lluïment. Sinopsi i personatge • Mikey Saber (Simon Rex), exactor porno, torna derrotat de LA a Texas City/Galveston; carisma, narcisime i supervivència a qualsevol preu. • Retrat de marges del capitalisme (context 2017, era Trump), barreja d’actors naturals i professionals, i espais molt palpables. Temes i clau simbòlica • Somni americà vs. realitat: redempció o caiguda anunciada. • Suitcase pimp: figura del captador/gestor oportunista que mercadeja amb candidesa i ambició alienes. • Strawberry (Susana Son): candidesa i desig; cant com a motiu; nom amb lectures bíblices i argot sexual. • Red Rocket: al·lusió sexual (genitals canins / pintallavis) i sexualitat perosa en la posada en escena. • Sello A24 integrat al relat; continuïtat autoral amb The Florida Project. Simon Rex, vida i paper • Trajecte irregular: MTV, Scary Movie i passat en cintes pornogràfiques de solitari als 90; el rol dialoga amb el seu bagatge real. • Reconeixements: Independent Spirit Award, selecció a Cannes; actuació magnètica i sense por al ridícul. Humor negre, límits i cancel·lació • Tangent actual: Dave Chappelle patint un atac en directe; debat sobre els límits de l’humor i la recepció social. • Connexió amb l’editorial: exposar-se avui implica navegar entre sensibilitats, plataformes i judicis immediats. Videojocs: Nova Pantalla (Palau Robert) • Exposició que radiografia el videojoc a Catalunya: indústria, talent emergent i futur del mitjà. • Comissariat: Joan Galí (Azucac/Lúdica), Marc Angrill (Lúdica) i Albert García (Generació Digital, iCat/RAC1). • Exemple icònic: Gris (Nomada Studio, Conrad Roset), reconegut als Game Awards; mostra del potencial líric i visual català. • Dades i context: videojoc com a sector que supera cinema + música en ingressos; el confinament n’ha accelerat el consum. Idees clau • Exposició ≠ transparència total: curadoria personal i cultural del que es mostra. • Context importa: allò que fa riure en un país pot ser tabú en un altre. • Somni i precarietat: del porno a l’star-system, la frontera entre oportunitat i explotació és prima. • Ecosistema local fort: el videojoc català guanya pes i consolidació institucional.

Context i convidat • Presentació del programa Paraula Viscuda i de la col·laboració amb l’invitat, el fisioterapeuta Màrio Martínez Carrasco. • Perfil de l’invitat: arrelat a Sant Just Desvern, experiència professional a França i visió humanista del seu ofici, treballant “amb persones”. Per què “Sapiens” (Yuval Noah Harari)? • Llibre que combina biologia, filosofia i història per entendre “com som” els humans, tant a nivell individual com col·lectiu. • Enfoc didàctic i clar: explicacions accessibles que ajuden a llegir la història humana com un procés continu i documentat. Llibertat, igualtat i fraternitat • Debat central: la tensió entre llibertat i igualtat. Quan creix la llibertat, la igualtat es pot “desdibuixar”, i viceversa. • Clau suggerida: reforçar la fraternitat per mitigar aquesta tensió i afavorir una igualtat “amb cura i afecte”. • Idea complementària: valorar cada persona segons capacitats i diferències, evitant marges d’exclusió. De caçadors-recol·lectors a agricultors: qui domesticà a qui? • Contrast entre societats nòmades i agràries: diversitat alimentària, mobilitat i resiliència vs. dependència d’un sol cultiu, acumulació i defensa de la terra. • Pregunta provocadora de Harari: > “¿El hombre domesticó al trigo o el trigo domesticó al hombre?” • Apunts de salut: canvis d’hàbits i alimentació que poden explicar desajustos metabòlics actuals. Imaginació i mites compartits • El tret distintiu del sapiens: la imaginació per crear realitats intersubjectives (religions, lleis, diners, nacions, amor) que coordinen grups grans. • De l’individual al col·lectiu: la cooperació massiva entre grups i idiomes diversos ha fet del sapiens l’espècie dominant. • Anècdotes etnològiques: pràctiques de paternitat compartida en tribus com a forma de cohesió social. Ficcions modernes, discriminació i narració objectiva • Ordres econòmics i geopolítics actuals com a acords imaginaris: funcionen perquè “hi creiem” col·lectivament. • Lectura d’un passatge sobre discriminació racial als EUA: l’autor mostra com dades esbiaixades poden justificar prejudicis, remarcant la importància del context. • Estil de Harari: clar, didàctic i objectiu, exposa fets i dona al lector la llibertat d’interpretació. Evolució vs tecnologia: el desfasament actual • La tecnologia avança més ràpid que la nostra evolució biològica, generant desajustos en salut (p. ex. obesitat) i comportament. • Digitalització i sociabilitat: multiplica la capacitat de coordinar-nos, però pot afeblir la proximitat i la fraternitat; proliferació de fake news i expressió sense filtres. • Pros i contres de la hiperconnexió: del telèfon “d’abans” a partides d’escacs amb algú de l’altra banda del món; robots en medicina i automatització creixent. Aprenentatge personal de l’invitat • Efecte principal: cura d’humilitat. Som “un més” en el planeta; la pandèmia ho ha evidenciat. • Aplicació pràctica: prendre distància i relativitzar la centralitat humana i personal. • Recomanació: l’invitat recomana llegir “Sapiens” per la seva claredat i capacitat de síntesi històrica. Tancament i nota religiosa • Referència litúrgica a l’Ascensió i agraïments. • Cita final destacada: > “Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir les pistes de l’antropòleg Yuval Noah Harari.”

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)