
Smooth Jazz Club del 13/5/2022
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panorama general Episodi polièdric amb tres eixos principals: Japó i exposició personal: trajecte vital de Marco, del primer contacte professional fins a la immersió cultural i la fama a la TV japonesa, amb els límits del humor negre i la “productització” de la vida privada. Cinema – Red Rocket (Sean Baker): lectura musical amb NSYNC, retrat d’un antiheroi i crítica al somni americà i al fenomen del “suitcase pimp”. Videojocs – Nova Pantalla: focus en l’ecosistema català i el futur del mitjà, amb l’exposició al Palau Robert. 1) Japó i exposició personal Orígens i immersió cultural (de l’au pair a la segona casa) Porta d’entrada professional i convivència que deriven en una immersió lingüística intensiva. Matrimon i convivència amb Shiori: fluïdesa oral més que ampliació de vocabulari o gramàtica, i capacitat de pensar i respondre més ràpid en japonès. Set anys de vivències fins a sentir Japó com a “segona casa”. Em “atreu” Japó perquè la seva manera de pensar, comunicar-se i fer és radicalment diferent —per a bé i per a mal— del que havia vist fins ara. • Clau cultural: el país es percep des de fora com únic en oficis, maneres de fer i codis socials. Salt a televisió i reconeixement social Feines inicials a Tòquio: cafè de conversa en anglès (trencar la vergonya iniciant converses) i extres (anuncis de Pokémon, promocions, documentals). Programa d’aeroport a Narita (“Què has vingut a fer al Japó?”) que deriva en una sèrie d’11 episodis (inicialment en preveien 3) a partir d’un viatge en bicicleta de Tòquio a Okinawa (2.500 km, amb travessa marítima entremig), demanant allotjament a locals per aprendre idioma i cultura. Efecte pantalla: reconeixement al carrer (Hiroshima→Okinawa), invitacions, “gambate” (ànim/esforça’t) i petites ajudes espontànies. Límits, humor i “ser producte” A la TV japonesa hi ha censura/curadoria moral i es retallen bromes de humor negre (contrast amb YouTube, on hi ha més marge però també límit clar per a audiència japonesa). Referència a David Suárez com a model de humor negre que seria inassumible a Japó (dificultat amb la ironia; lectura massa literal de la broma). Exposició controlada: Gravació del retrobar-se amb els sogres per televisió com a accelerador del canal de YouTube (fins i tot amb samarretes amb el nom del canal; +1.000 subscriptors en 10’). Filosofia YouTube: mostres el que vols i et guardes la resta. “Ens tornem producte quan podem ser consumits; el risc és que el personatge es mengi la persona.” 2) Cinema – Red Rocket (Sean Baker) Per què sona NSYNC? Relectura irònica d’un himne pop “Bye Bye Bye” opera com a leitmotiv que re-significa les imatges (a l’estil de “Singing in the Rain” a A Clockwork Orange): la cançó pop es torna comentari irònic sobre el protagonista i el seu passat caduc. Sean Baker, referent indie (Florida Project): naturalisme, actors professionals + no professionals, retrats d’espais i marges del capitalisme. Trama i personatges: el retorn del “guaperes acabat” Mikey Saber (Simon Rex), ex actor porno, torna de LA a Texas City sense res ni ningú que l’esperi; s’instal·la amb exdona i exsogra. Presentació: derrota simpàtica i seducció persistent d’un antiheroi narcisista, amb la ciutat (Texas/Galveston, 2017, era Trump) com a personatge. Apareix Strawberry (Suzanna Son), ingenuïtat i carisma; la seva veu aporta una segona versió musical de “Bye Bye Bye”. Temes: somni americà i “suitcase pimp” Crítica a la ambició cega del somni americà: el protagonista és un delirant/sociòpata narcisista que arrastra i exposa els altres. “Suitcase pimp”: figura del captador/gestor que parasita talent (al porno i més enllà). Títol “Red Rocket”: col·loquial per al pene erecte del gos (sexualitat com a subtext porós en tota la posada en escena). Curiositats i recepció Integració de A24 en l’escenari (mural), com a joc meta. Simon Rex: passat real a la MTV, Scary Movie i material pornogràfic dels 90; el passat torna a internet i dialoga amb el seu paper. Reconeixements: Cannes (Secció Oficial); Independent Spirit a millor actor; aclamació de la crítica de Los Angeles. Els carismàtics seductors (de YouTube o del porno) poden ser perillosos quan estan disposats a exposar-ho tot. 3) Videojocs – “Nova Pantalla” al Palau Robert Focus en el videojoc català i el futur del mitjà Banda sonora evocada: Gris (Conrad Roset), com a exemple icònic del talent local. Exposició “Nova Pantalla”: nova pantalla com a nivell i com a futur del videojoc; posa en valor la indústria catalana i les seves possibilitats. Comissariat: Joan Galí (Azucrac i Lúdica), Marc Angrill (Lúdica) i Albert García (Generació Digital – iCat/RAC1): nova fornada (generació 90) que impulsa discurs i ecosistema. Context d’indústria: el videojoc com a sector que supera cinema+musica en volum i que el confinament ha impulsat. El videojoc és indústria cultural clau a Catalunya: “Nova Pantalla” n’articula el relat present i el salt cap al que vindrà.

Resum executiu Conversa amb Nathaniel Hernández, defensor de drets humans a Chiapas (Mèxic), sobre la migració a la frontera sud, el tracte institucional a persones migrades, l'impacte del crim organitzat, la regressió en llibertats sota l’actual govern i la controversia pels megaprojectes. Es tanca amb propostes de solidaritat des de Catalunya i el cas de Kenny Hernández. "estamos en un limbo... las personas migrantes que ingresan al territorio mexicano" "son tratados de forma inhumana y degradante" "solo en enero y febrero... han asesinado a nueve colegas periodistas" Context i convidat • Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Tema marc: Hospitalitat vs. hostilitat i l’acollida a persones migrades • Convidat: Nathaniel Hernández, coordinador del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa (Chiapas) • Àmbits de treball: defensa del territori davant megaprojectes extractius, suport a persones defensores comunitàries i monitoratge de migracions a la frontera Guatemala–Mèxic Migració a Mèxic: fluxos, tracte i riscos Fluxos recents per la frontera sud • Entrades massives de persones centreamericanes, caribenyes, africanes i cubanes amb destinació principal als EUA o Canadà • Motiu: força major (violència, crisi econòmica/social, inseguretat) Tracte de les autoritats mexicanes • Discriminació, estigmatització i racisme en l’atenció oficial • Obstacles a asil/refugi, manca de degut procés i seguretat jurídica • Negació o insuficiència d’ajuda humanitària "hay una omisión del Estado mexicano para... garantizar las solicitudes de asilo, refugio..." Crim organitzat i riscos al trajecte • Control territorial de cadenes criminals i mafies; connivència en zones • Riscos amb policia, delinqüència i càrtels al llarg de Mèxic Xifres clau • Aproximadament >300.000 persones han ingressat per la frontera sud en l’últim any (i l’anterior), amb moltes dones, nens i famílies • >150.000 deportacions anuals segons xifres oficials mexicanes (dades que podrien estar infra/sobreestimades) Deportacions i centres de detenció • Centres de detenció amb incomunicació, sense assistència consular ni garanties de degut procés • Tractes inhumans i degradants denunciats Territori i drets humans a Chiapas Tasca del Centre Digna Ochoa • Acompanyament a comunitats davant megaprojectes extractius i a defensores comunitàries • Documentació i monitoratge del context migratori a la frontera sud Impunitat i sistema de justícia • Impunitat i corrupció elevades limiten l’efectivitat de l’advocacia • Els drets s’asseguren sobretot a qui pot pagar defensa legal Situació per territoris • Chiapas, Oaxaca i Ciudad Juárez comparteixen un patró de violència i presència de càrtels • Denúncia de col·lusió entre crim organitzat i actors de l’Estat en diversos territoris Seguretat per al turisme • El turisme és generalment segur amb precaucions, però hi ha zones de violència alta (nord de Chiapas, Oaxaca, Guerrero) • Tracte habitualment acollidor al visitant, sense negar riscos puntuals Relació amb el govern i regressió de drets Pressió sobre defensores i periodistes • Entitats com el Centre Digna Ochoa denuncien l’actuació d’autoritats i alcen la veu en espais públics • Context d’alt risc per a defensores: amenaces, estigmatització i ús del sistema de justícia per silenciar-les • Regressió en llibertat d’expressió i ofici periodístic; 9 periodistes assassinats (gener–febrer d’aquest any) Experiència personal del convidat • Tres empresonaments, períodes fora de Chiapas per protecció de la vida i llibertat • Escenari actual: criminalització i risc per a moltes persones defensores i periodistes Megaprojectes i polarització social • Projectes com extractius i una via fèrria nord–sud generen divisió • Comunitats afectades directament: majoritàriament oposades • Altres sectors impulsen la implementació, fet que aguditza la tensió i la violència Què podem fer des de Catalunya • Difusió del context mexicà i de casos concrets • Accions de solidaritat: enviament de cartes a autoritats, campanyes en xarxes • Exigència de llibertat per a persones empresonades injustament, com el cas de Kenny Hernández (condemnada a 20 anys) • Implicació d’entitats locals (p.ex., Justícia i Pau, Sant Just Solidari) per amplificar la pressió pública Tancament i mirada regional • Paral·lelismes amb Nicaragua (Camoapa) i la Centreamèrica en general: deficiències democràtiques i context de risc compartit

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.