
Music Club Selecció Migdia del 11/5/2022
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Visió general Programa centrat en tres eixos: la sèrie “Frágil” (Filmin), el fenomen i la polèmica al voltant de “Alcarràs” de Carla Simón i una crònica final del D’A Film Festival. El debat sobre “Alcarràs” s’obre a reflexions més àmplies sobre tendències del cinema actual (finals nihilistes, postmodernitat) i sobre exhibició i consum audiovisual. "La transformació és absoluta i no es veurà mai més ja el cinema com nosaltres per generació estem acostumats." Sèrie: “Frágil” (Filmin) Perfil i proposta • Sèrie canadenca (Quebec), 1 temporada, 10 episodis de 45’; to d’autor i sensibilitat molt europea. • Estructura narrativa en retrospectiva escalonada: comença amb un fet tràgic i va reculent dia a dia per reconstruir-ne causes i vincles. • Protagonistes: Dominic i Félix, interpretats per Pierre‑Luc Funk i Marc‑André Grondin; química sostinguda, interpretacions contingudes i naturals. Temes i to • Amistat intensa amb possible derivada romàntica; tensió emocional constant, sense filler. • Valor principal: connexió emocional amb els personatges; ritme que “es devora” per implicació afectiva, no per girs de guió. • Destaca per l’ús de recursos clàssics amb originalitat funcional (no busca innovar per se, sinó servir la història). “Alcarràs”: fenomen, lectura i controvèrsies Fenomen i recepció • Impacte excepcional: Oso d’Or a Berlín i revifada de sales locals; casting de 9.000 no professionals al territori (arrelament comunitari). • Estratègia d’exhibició i abast: debat sobre subtítols i doblatge al castellà per ampliar mercat. Lectura temàtica clau • Eix central: xoc entre economia moral (drets adquirits, costums i acords verbals) i economia capitalista (propietat, plaques solars, decisions unilaterals). • Paral·lelisme amb “The Field” (Jim Sheridan, 1990): el pagès que reivindica generacions de feina enfront del nou propietari. Forma i estil • Estètica naturalista / costumista del Segrià; direcció “pràctica” i bona direcció d’infants; cinema que vol agradar sense renunciar a la mirada social. • Crítica interna: percepció de relat a estones estàtic o massa poti‑poti temàtic (família, memòria històrica, adolescència, denúncia, etc.). Versemblança i so • Debat sobre la versemblança legal d’un desnonament tan expeditiu en un context d’ús prolongat de la terra. • Llengua i so: dificultats d’entendre part del dialecte de Lleida (per a alguns oients) i qüestions de mescla / microfonia en escenes amb diàlegs superposats. "No és un so intrínsecament dolent; però no em semblava net en la mescla i això complica la comprensió." Recepció crítica i del jurat • El jurat de Berlín va premiar la coralitat interpretativa (de nens a avis) i la tendresa familiar. Els tertulians, tot i crítiques formals, recomanen veure-la i celebren el premi. Tendències del cinema: postmodernitat i finals nihilistes • Percepció d’auge de finals foscos i atmosfera de desesperança: de l’arthouse al mainstream (ex. “Dune”, fins i tot l’últim “James Bond”). • Lectura cultural: interiorització d’un pessimisme estructural que consolida el “no hi ha solució”. Reclam de variabilitat tonal i espais per a finals esperançadors sense ingenuïtat. • La “marca d’autor” ja no és només evitar el happy end, sinó l’estat de buit com a signe de l’època. D’A Film Festival: palmarès i destacats Estructura i volum • Edició amb 80 llargmetratges i 47 documentals, repartits en blocs; els jurats valoren mostres més acotades. Premis principals • Premi Talents (10.000 €): Petit Nature (Samuel Theis). • Premi de la Crítica: Atlantide (Yuri Ancarani). • Un Impulso Colectivo: La amiga de mi amiga (Zaida Carmona). Menció: Mi vacío y yo (Adrián Silvestre). • Premi Filmin Emergence: A nuestros días más felices. • Premi del Públic: Ninjababy (Noruega), comèdia irreverent i fresca. • Film Lab (20.000 €, WIP): Un sol radiant (equip col·lectiu ESCAC). Títols a seguir • Cloenda: Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa). També: Diários de Agosto (Portugal; diari en retrocés i primera mirada potent a la Covid-19 amb mascaretes). Conclusions • “Frágil” confirma la vigor de les sèries d’autor i l’eficàcia de narratives en retrocés. • “Alcarràs” obre debats fecunds sobre arrelament, llengua, so i el xoc sistèmic al món rural; fenomen cultural més enllà del film. • El pessimisme postmodern domina molts finals; el programa reclama matisos i espais per a esperança. • El D’A mostra pluralitat i renovació: noves veus, comèdia nord-europea desacomplexada i projectes col·lectius en marxa.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.