Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares)

Editorial i context "Avui el groc i el blau són els colors que planten cara a la invasió russa" El programa s’obre amb una cronologia contundent de la invasió russa d’Ucraïna (febrer–abril 2022), recordant bombardejos a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbass, i crims com Butxa o l’hospital infantil de Mariúpol. Es dedica el capítol a Ucraïna per la injustícia, l’acarnissament i la crisi de refugiats, i es reivindica la cultura i l’esperit crític com a resposta a la barbàrie. • Punts clau: - Invasió a gran escala i declaració de la llei marcial per Zelensky. - Crims i destrucció: Butxa, Mariúpol, Txerníhiv, Irpin. - Recordatori del conflicte iniciat el 2014 (Crimea, Donetsk, Lugansk). Benvinguda i objectius del programa Es defineix el to: menys geopolítica i més cultura per entendre Ucraïna en profunditat. Es parla de donatius simbòlics (p. ex. a festivals de cinema) i de la necessitat de contrastar si l’ajuda realment arriba. Humor lingüístic (Ucraïna/Ucrania) i repàs ràpid a referents culturals populars (boxa: Usyk, Lomachenko, germans Klitschko; música: guitarristes i cantautors), tot ubicant el capítol com una mirada cultural plural. • Idees clau: - Evitar paternalisme: escoltar i difondre la cultura ucraïnesa. - Objectiu: aportar llum des de cinema, art i videojocs. Cinema: Sergei Loznitsa — Donbass (2018) Resistència musical i cultura pop Relat de la viralització d’una cançó patriòtica ucraïnesa cantada a capella pel líder de Boombox i remezclada per The Kiffness; Pink Floyd hi respon amb “Hey, Hey, Rise Up”. Exemples de solidaritat cultural transnacional i recaptació per a Ucraïna. • Clau: la peça remet a una cançó popular de la I Guerra Mundial (poema de Stepan Charnetsky) i esdevé símbol nacional. Anàlisi de Donbass: guerra, grotesc i veritat Loznitsa, documentalista reconegut, filma Donbass (2018) en 12 episodis inspirats en vídeos i fets reals (2014–2015) per mostrar una guerra on només hi ha víctimes i una realitat contaminada per fake news i propaganda. • Què explica: - El Donbass com a escenari d’insurreccions prorusses (Donetsk, Lugansk) i guerra larvada des de 2014. - Sàtira amarga i grotesca per incomodar tothom: denúncia d’abusos i manipulació informativa (de qualsevol bàndol). - Límit difús entre documental i ficció: estil propi, entre thriller i cinema antibèl·lic. • Referents estètics: - Buñuel (El fantasma de la libertat) per l’irreverència i el trencament de la lògica. - Ecos de Kobayashi (La condició humana) en la mirada sobre la condició humana sota pressió. "Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort." Tràiler i to Inserció del tràiler (doblat), que posa el focus en el deliri quotidià de guerra: espoli sota pretextos, amenaces, ciutadans atrapats en el caos. Loznitsa: posicions públiques i polèmica • Crítica a la tibiesa de l’Acadèmia de Cinema Europea (carta de renúncia). • Contra la russofòbia indiscriminada en l’àmbit cultural: defensa que no s’ha de vetar creadors russos contraris a la guerra. • Expulsió de l’Acadèmia de Cinema Ucraïniana per una concepció cosmopolita en temps d’unitat nacional. • Perfil: nascut a la Bielorússia soviètica, format a Moscou, matemàtic i documentalista; revisita críticament el passat soviètic per entendre el present. Art: Maria Primachenko — art naïf, folklore i memòria De Malevich a Primachenko Es valora i es descarta Malevich (suprematisme) per centrar-se en una veu popular i genuïna. Breu menció a Ivan Marchuk com a contemporani surrealitzant. Estil i obres clau Primachenko (1909–1997), autodidacta de món rural, crea un bestiar fantàstic i escenes de costums amb colors vius, cenefes i formes desinhibides: un art naïf poètic arrelat al folklore ucraïnès. • Obres destacades: - Bou Blau (1947) — animal convertit en tapís de textures. - Pollastre de Dos Caps (1977) — continuïtat del seu zoo imaginari. - May that nuclear war be cursed — al·legoria antimilitarista en plena Guerra Freda. • Reconeixement: - Admiració de Chagall i Picasso (“m’inclino davant el miracle artístic d’aquesta brillant ucraïnesa”). - Guardó Taras Xevtxenko (1966) i Any Primachenko per la UNESCO (2009). Guerra i patrimoni en perill • Notícia greu: incendi del museu d’Ivankiv per bombardeig rus — pèrdua de 25 obres de Primachenko. • Denúncia del dany irreparable al patrimoni cultural (museus, òperes) com a cara oblidada de la guerra. • Imatge final: coloms de la pau com a crida a la cultura per salvar-nos del caos. Videojocs: The Sinking City (Frogwares, 2019) Estudi i influències Frogwares (Kíiv, fundat el 2000), conegut pels Sherlock Holmes d’investigació, crea un títol propi inspirat en Lovecraft: misteri, terror còsmic i cultes ocults. Sinopsi i ambient • Protagonista: Charles Reed, detectiu privat i veterà. • Lloc i època: anys 20, Oakmont (Massachusetts), ciutat semi-inundada per marees estranyes. • To: ambient aquós i opressiu, visions, sectes amb túniques i monstres inefables. Mecàniques i experiència • Estructura detectivesca: rastreig d’indicis, reconstrucció d’escenes, decisions morals. • Combina aventura i terror amb èmfasi en el desconegut i l’angoixa psicològica. • Exemple de talent ucraïnès en videojocs i d’exportació cultural en temps convulsos. Conclusions • La cultura com a resistència: cinema, art i videojocs serveixen per entendre Ucraïna més enllà del front. • Donbass incomoda i desemmascara el relat; Primachenko preserva l’ànima popular; The Sinking City mostra creativitat i indústria. • Missatge transversal: cal esperit crític i cura del patrimoni enmig de la guerra.

Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022 - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022

Panorama general Episodi centrat en la precarietat laboral a Espanya, amb èmfasi en la dualitat del mercat de treball, els seus efectes sobre la productivitat i, sobretot, sobre la joventut (emancipació i fecunditat), el paper de la Covid-19 i els ERTE, i el recorregut de reformes fins a la reforma laboral de 2022 vinculada als fons Next Generation EU. "El títol seria: Contra la precarietat laboral." Diagnòstic: què passa amb la temporalitat? Dualitat del mercat laboral: coexisteixen treballadors amb contracte fix i temporals, amb una bretxa de protecció i estabilitat molt marcada. Temporalitat molt superior a la UE en tots els sectors i ocupacions, no explicable per la composició sectorial. Educació no protegeix prou a Espanya: "Un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a la UE." Joves especialment afectats: Taxa de temporalitat juvenil al voltant del 60% a qualsevol nivell educatiu. "Un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint als 40." Quatre impactes clau de l’alta temporalitat 1) Productivitat i capital humà Baixa inversió en formació específica per part d’empreses i treballadors en contextos inestables. Caiguda de la productivitat, la “gran assignatura pendent” de l’economia espanyola. 2) Projecte vital dels joves: emancipació i fecunditat Retards d’emancipació i fecunditat molt baixa. "La fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills per dona en edat fèrtil." Precarietat juvenil com a factor clau d’aquests resultats demogràfics. 3) Xoc Covid-19, ERTE i mercat dual Els ERTE van protegir contractes indefinits i alguns temporals de llarga durada, però els temporals curts van desaparèixer (no renovats) amb les restriccions de març de 2020. Factors estructurals que agreugen l’impacte: Sector serveis i turisme molt pesants i estacionals. Estructura empresarial amb moltes pimes i dificultat d’accés a finançament. 4) Justícia intergeneracional i “efecte cicatriu” Dues recessions en una dècada han deixat cicatrius permanents en salaris i oportunitats dels joves. "La precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral." Si no se supera la precarietat inicial en 5 anys, és molt difícil revertir-la. Model productiu i risc de cronificar la precarietat La dualitat fomenta activitats de baix valor afegit on la temporalitat és avantatge, no obstacle. Risc d’enquistament d’un model poc competitiu si no es canvien els marcs reguladors. Objectiu: avançar cap a un model més sostenible i d’alt valor afegit. D’on venim: 1984–2012 1984: descausalització del contracte temporal per combatre l’atur (>21%), iniciant una temporalitat inèdita a Europa. Successives reformes (1997, 2001, 2002, 2006, 2010, 2012) no aconsegueixen reduir la precarietat de forma significativa. Cap a la reforma de 2022 i el seu contingut Marc europeu: Pla de Recuperació i condicionalitat dels fons Next Generation exigien reforma de la temporalitat. Tramitació parlamentària amb moments rocambolescos: rebel·lió de dos diputats d’UPN i error telemàtic d’un diputat del PP; aprovació per 175 a 174. Contingut clau de la reforma: Contracte ordinari = indefinit. Temporalitat només per causes concretes: circumstàncies de la producció o substitució. Simplificació a tres modalitats: indefinit, temporal i de formació. Penalitzacions per frau de llei i excés de contractes de curta durada. Implementació amb període transitori i atenció a l’estacionalitat (turisme). Conclusió Sense canvis de fons en el marc regulador i el model productiu, la temporalitat tornarà a nivells molt alts post-crisi. La reforma de 2022 és necessària, però la seva eficàcia dependrà de l’aplicació i de polítiques que impulsin productivitat, formació i estabilitat. • Idea central: reduir la precarietat i la dualitat és clau per a la cohesió social, el futur dels joves i la competitivitat de l’economia.

Just Blues del 3/5/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 3/5/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga) - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga)

Panorama general de l’episodi • Programa dividit en dues parts: repàs del Barcelona Film Festival (6a edició) i entrevista en profunditat a la productora Teresa Enric Mas. • Debat crític sobre el palmarès i diverses pel·lícules destacades: “La Conferència” (premi a millor pel·lícula), “L’Acusat”, “Jezabel”, breus apunts de “Eugénie Grandet” i “Maigret”, i anàlisi extensa de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage. • A l’entrevista: inici de carrera (de professora de matemàtiques a regidora), funcions clau de producció, criteris de selecció (primer el guió), cases de finançament (AIE, ICO, TV, plataformes), futur de l’exhibició i experiències amb Agustí Villaronga (“Tras el cristal”, “El ventre del mar”) i censura. Barcelona Film Festival (6a ed.) Valoració general del festival • Edició amb nivell notable: bona qualitat de continguts i pluralitat de gèneres (documentals, art, comèdia). • Es destaca una “perla” del festival (JFK d’Oliver Stone, en context general de qualitat). “Hi ha molt bon gust en la selecció.” Palmarès i observacions • Millor pel·lícula: La Conferència (M. Jaskónek) — drama històric sobre la “solució final”. • Millor director: Iván Attal per L’Acusat; també premi a millor guió (Attal i Yaël Langmann). • Millor actor: Gabriel Agüero per Jezabel (ex aequo amb Olivia Gourmelon per Eugénie Grandet). • Premi de la crítica (ÀSEC): Deception d’Arnaud Desplechin. • Debat: absència de premis per a films catalans/espanyols tot i bona presència, especialment en comèdia. Crítica de “La Conferència” (Alemanya) • Reunió de dirigents nazis el 1942 per planificar la solució final; fredor burocràtica i banalitat del mal retratades amb rigor. • Segueix fil per randa les actes històriques; posada en escena sòbria i interpretacions excel·lents. • Comparació amb el telefilm de Branagh: aquesta versió cuida més la sociologia interna (orígens nobles/prussians vs personatges d’origen popular i complexos de classe). “La pel·lícula aglaça el cor… parlen dels jueus com si fossin ramat.” Crítica de “L’Acusat” (França, Iván Attal) • Drama judicial sobre una acusació de violació entre joves d’entorns acomodats; focus en hipocresies mediàtiques i morals. • Guió valorat com funcional però amb trampes i subtrames gratuïtes (aventura del pare, locutor famós), malgrat que enganxa i planteja el dilema “paraula contra paraula”. “Quan l’acusat és el teu fill, es fon la pàtina de civilitat.” Crítica de “Jezabel” (Veneçuela) • Retrat dels excessos oligàrquics (orgies, drogues) i salt temporal per esquivar censura situant l’epíleg en un futur proper. • Per alguns, un thriller trampos: usa visions mentals sense advertència; resolució amb gir polític final per “presentar-se en societat”. Apunts: “Eugénie Grandet” i “Maigret” • “Eugénie Grandet” (Balzac): comentaris positius de recepció, vista parcial pel grup. • “Maigret” (Patrice Leconte) amb Depardieu: to nihilista i retrat ombrívol a l’estil Simenon. Anàlisi de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage • Anti-thriller de venjança en slow burn: Cage fa un dolor contingut i demostra registre dramàtic. • Subtext sobre el món gastronòmic i la fragilitat del prestigi; escena clau on el protagonista desmunta el somni d’un xef. • L’eix emocional no és l’ofici sinó l’afecte: “No vull la trufa; vull la porca perquè l’estimo”. Entrevista a Teresa Enric Mas Inicis i salt al cinema • De professora de matemàtiques a regidora a “L’Urgia” (Bellmunt) gràcies a una oferta inesperada de Pere Giné. • Carrera passant per totes les escales: regidoria → ajudant → cap de producció → direcció de producció → productora. Què fa cada rol de producció • Productor: té la productora (estructura legal) i impulsa projectes. • Productor executiu: peça clau i creativa del disseny total; pressupost general, càsting, contractació de caps d’equip, viabilitat i finançament. • Director de producció: organitza el rodatge i tanca el pressupost real; logística, localitzacions, gestió diària. • Cap de producció: “capatàs de l’obra”; vetlla per transports, càtering, localitzacions i funcionament a set. Criteri de selecció: guió abans que director • Prioritza el guió: si funciona, es busca el director adequat. A vegades ve paquetitzat amb director. Amb Agustí Villaronga: autor i censura • Va produir “Tras el cristal” (debut de Villaronga): peça molt negra; anècdota amb Pilar Miró, que demanà un rètol d’avís ètic abans de projecció. • Sobre “El ventre del mar”: obra d’autor exigent, d’alta potència poètica i estètica; reconeixement fort a Màlaga, pot esdevenir cult movie. “Quan tens un autor com l’Agustí, tot passa pel seu filtre.” Futur de l’exhibició i plataformes • Les sales resistiran per a cinema-espectacle (formats grans). • El cinema “petit” trobarà millors audiències a plataformes i pantalles domèstiques grans. Finançament: d’on surten els diners • Els distribuïdors ja no avancen P&A: el productor ha d’incloure un mínim del 10% del pressupost en publicitat. • Claus: TV, plataformes, ICAA/ICEC, crèdits (ICO com a avançament de contractes), i sobretot AIE (Agrupacions d’Interès Econòmic) per a desgravacions fiscals de grans empreses. • Diferència: Product placement és màrqueting; AIE és operació financera i fiscal. Festivals i estratègia • Primer decidir públic objectiu i viabilitat; després, on encaixa: Berlín si internacional, Màlaga si local/espanyol. Premis i ecosistema • Crítica als Gaudí per diverses injustícies; reivindicació de “Chavalas” com a petita gran pel·lícula ben feta i popular. Càrrecs institucionals • Vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema amb Álex de la Iglesia; etapa dinàmica i reformista. • Pas per l’ICEC: experiència poc satisfactòria per rigidesa política i limitacions d’acció. Coproduccions a Sud-amèrica • Experiència intensa: 84 documentals en coproducció; aprenentatges i connexions internacionals. Idees clau • “La Conferència”: fredor administrativa de l’horror i excel·lent treball interpretatiu. • “L’Acusat” i “Jezabel”: debats sobre manipulació narrativa i ètica del relat. • “Pig”: Nicolas Cage en clau anti-venjança, amb ànima gastronòmica i emotiva. • Producció: el productor executiu és el motor creatiu-financer; AIE i plataformes són avui estructurals. • L’exhibició canvia: sales per espectacle, la resta a casa/plataformes. • Trajecte de Teresa Enric Mas: de regidoria a productora referent i col·laboradora de Villaronga; visió clara de finançament, festivals i ecosistema.

M de Música del 2/5/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 2/5/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

← Torna a tots els podcasts