Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
l'Audició del 2/5/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/5/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Club Alternatiu del 29/4/2022 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 29/4/2022

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/4/2022 — Periodisme gastronòmic, Revista CUINA i evolució de la cuina catalana; Istanbul curiositats; i la història del metre des de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/4/2022 — Periodisme gastronòmic, Revista CUINA i evolució de la cuina catalana; Istanbul curiositats; i la història del metre des de Barcelona

Panorama general Episodi amb tres eixos principals: Periodisme i periodisme gastronòmic: definicions, ètica i evolució històrica fins als orígens del terme “gastronomia” (França, s. XIX) i l’impacte actual. Entrevista a Judit Càlix (directora de la revista CUINA): trajectòria, retorn a la direcció, línia editorial, evolució de la cuina catalana en 20 anys, menús i tendències (proximitat, sostenibilitat i flora silvestre). Seccions finals: viatge sonor a Istanbul (curiositats, història i cultura) i crònica històrica sobre el naixement del metre amb protagonisme barceloní, més un comiat emotiu sobre el valor del davantal antic. Periodisme i periodisme gastronòmic Definició i deontologia del periodisme: contrastar, donar veu a les parts i perseguir l’objectivitat. Branques i formats: premsa escrita, ràdio, televisió i multimèdia. El periodisme gastronòmic avui és omnipresent: receptes, crítiques, entrevistes i tendències. Pistes històriques: de l’efecte memòria de la Madeleine de Proust a l’auge burgés del s. XIX i l’“Almanach des Gourmands”. “Es diu periodisme el que serà menys interessant demà que avui.” — André Gide Entrevista a Judit Càlix (Revista CUINA) Trajectòria i retorn a la direcció Torna a la direcció de CUINA després d’haver-ne estat la primera directora i cofundadora del projecte. Experiència àmplia en el sector editorial, especialment en no-ficció il·lustrada i llibres de cuina amb xefs (Albert Adrià, Torres, etc.). Valor del moment fundacional: la cuina catalana eclosionava globalment; el projecte neix en el moment oportú. Filosofia de cuina i transmissió Apassionada de l’acte de cuinar: guisats i forn com a recursos versàtils i assequibles. Idea clau: “La cuina no només és transmissió oral; és també transmissió visual.” Defensa de l’“autoequilibri” en el menjar i la vida social gastronòmica. Llibre “Àpats” i projecció exterior Presentació d’“Àpats” (Alba Sunyer, Detroit): receptes catalanes apadrinades per grans xefs (Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Torres, Maria Nicolau…), pensat per difondre la cuina catalana (inicialment en anglès, traduït al català). 20 anys de CUINA i el valor del paper CUINA, revista de gamma alta amb edició i fotografia cuidades; 75.000 lectors mensuals. Forma part del grup Àbacus/Sàpiens (Sàpiens, Descobrir, El Món d’Ahir, RELS, Petit Sàpiens…). Debat paper vs digital: el llibre/revista en paper manté el seu valor romàntic, tangible i aspiracional. Evolució de la cuina catalana (20 anys) Del moment gloriós amb Ferran Adrià, els Roca i Ruscalleda a una escena plural, amb alta qualitat arreu del país. Reequilibri cap a la cuina tradicional i el patrimoni culinari, sense renunciar a l’avantguarda. Principi metodològic a la cuina: “Primer s’ha de fer bo; després s’ha de fer bé.” Què cuina la Judit i menús Predilecció pels guisats (xup-xup), el forn i plats de fons (arrossos ben executats, gra sencer, cocció precisa). Propostes: Primers: • Ensaladilla “Càlix” (amb tonyina salada i pernil; maionesa/aïoli al gust) • Fideus a la cassola (verdures “de nevera” i carn) • Arrossos secs amb “sucarrat” • Cigrons amb espinacs (simplices i saludables) Segons: • Espatlla d’anyell al forn • Pollastre rostit a la cassola • Sarsuela de peix (reivindicada, malgrat que als restaurants predomini el suquet) Postres: • Amor pels pans de pessic i la crema catalana, però sobretot plata de fruita pelada com a opció estrella a restauració. Línia editorial de CUINA Oberta a totes les cultures gastronòmiques, però amb èmfasi en producte de proximitat i cuina catalana. Educació per evitar el malbaratament (p. ex., donar segones vides a ingredients com el llevat nutricional o productes “de rebost”). Crítica als envasos plàstics excessius; defensa de la sostenibilitat. Tendències i paisatge alimentari Producte local com a eix de futur (sostenibilitat, defensa del territori, paisatge i varietats locals). Interès creixent per flora i brots silvestres (ex. Iolanda Bustos): tendència complementària que amplia la diversitat culinària. Reivindicació de plats i formats tradicionals (coques de recapte) i mercats (Boqueria) com a espais de producte i cuina directa. Secció Joan — Istanbul: curiositats que enamoren Tres noms i tres èpoques: Bizanci, Constantinoble i Istanbul. Ciutat pont entre Europa i Àsia (Bòsfor), amb >3.000 mesquites. Cultura quotidiana: • Ciutat de gats (cura i convivència) • Debat cafè turc vs te (çay); el te s’imposa per facilitat de cultiu • Metro antic (1875), afició a la pesca (pont de Gàlata) i als jocs de taula (backgammon) Icones i curiositats: • Tulipes (origen anatòlic) • Atatürk (pare de la república, reformes laiques) • Hammams, teteries i el mite de l’Orient Express Recursos moderns: apps per a les crides a l’oració. “Ciutat higiènica: quan Europa no tenia fonts, Istanbul en tenia milers.” Secció Pep — Barcelona i el metre: ciència i geodesia Naixement del sistema mètric (Acadèmia de Ciències de París, 1791) i definició natural del metre. Triangulació geodèsica de Dunkerque a Barcelona (Mécháin i Delambre), amb cims catalans (Montjuïc, Montserrat, Matagalls, Rocacorba...). Tècnica: cercle de Borda, punters lluminosos amb greix de balena, càlculs nocturns i logística dura. Obstacles: guerres, recels locals, restriccions militars i naufragis (pèrdua de barres patró). Evolució de definicions del metre: de meridià terrestre a llengua de llum (SI, 1983). Meridià zero: conferència de 1884 imposa Greenwich; França s’hi resisteix (París, Hierro) abans de cedir. Comiat: el davantal antic Homenatge al davantal com a eina polivalent i emotiva: • Protegir la roba, agafar paelles, eixugar llàgrimes, portar ous, patates o llenya, fer de “cistell” a l’horta. • Seny domèstic i memòria de les àvies. “Passaran molts anys abans que algun objecte pugui reemplaçar el davantal en memòria de les nostres àvies.”

← Torna a tots els podcasts