Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 27/4/2022 — Ucraïna en cultura: Donbass (Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) entre guerra, propaganda i folklore - episode art
Empanada Cultural
1h 17min

Empanada Cultural del 27/4/2022 — Ucraïna en cultura: Donbass (Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) entre guerra, propaganda i folklore

Panorama general de l’episodi Episodi especial dedicat a Ucraïna que combina context històric i geopolític amb una mirada cultural: cinema, art i videojocs. El to oscil·la entre la sàtira i la crítica, amb un fil conductor clar: com la guerra, la propaganda i la memòria impacten la creació cultural i el patrimoni. Eixos clau: Guerra i propaganda: del Donbass a la invasió de 2022, la desinformació com a arma central. Cultura i resistència: cinema de Sergei Loznitsa, art naíf de Maria Primachenko i el videojoc The Sinking City de Frogwares. Patrimoni en perill: destrucció d’obres i museus; la cultura com a refugi i memòria. Editorial i dedicatòria a Ucraïna De 2014 a 2022: de la rebel·lió al Donbass i l’annexió de Crimea al setge a ciutats com Kíiv, Khàrkiv i Mariúpol. Crims i atrocitats: Butxa, bombardeig a l’hospital infantil de Mariúpol; execucions a Txerníhiv. Zelensky i el relat: de l’actor al “primer president youtuber”. Occident i el paternalisme: crítica a la mirada cosificadora i tardana. Ucraïna cultural: país de protesta (Revolució Taronja), autocrítica, cinema radical (Slaboshpytskyi, Loznitsa), sàtira i folklore. Cinema: Donbass (2018), de Sergei Loznitsa Context i geopolítica El Donbass (Donetsk i Lugansk) com a focus del conflicte des de 2014; més de 14.000 morts abans de 2022. Instrumentalització russa: milícies prorrusses armades; pràctica de guerra híbrida i propaganda. L’obra i el to Pel·lícula en 12 episodis que barregen thriller, sàtira i grotesc; la pel·li bèl·lica més antibèl·lica. Difumina límits entre documental i ficció; inspirada en vídeos reals (2014-15) i en Buñuel (El fantasma de la libertad). Temes: propaganda, fake news, posada en escena del deliri social; incomoda “a tothom per igual”. "Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort." Recepció, posició pública i polèmiques Loznitsa critica la resposta “tova” de l’Acadèmia de Cinema Europea i hi renuncia. Defensa no vetar el cinema rus dissident; és expulsat de l’Acadèmia de Cinema d’Ucraïna per “cosmopolita”. Nova obra que revisita una matança de jueus a Ucraïna: el director insisteix en l’autocrítica també en temps de guerra. Frase clau: “Els cineastes no són perillosos en funció de la seva ideologia; ho són les persones que no pensen.” Música i cultura popular en guerra El líder de Boombox canta a capella “Oi u luzi chervona kalyna”; The Kiffness la reversiona i Pink Floyd la recupera com “Hey, Hey, Rise Up”. Art: Maria Primachenko (Primatxenko) i l’art naíf ucraïnès Perfil i estil Artista autodidacta (Bolotnia, 1909) vinculada al folklore ucraïnès: colors vius, animals fantàstics, simbologia popular. Obres destacades: “Bou blau” (1947), “Pollastre de dos caps” (1977), “May That Nuclear War Be Cursed” (denúncia antinuclear, època Guerra Freda). Tècniques: aquarel·la i guaix; arrels en la decoració d’ous de Pasqua. Reconeixement i influència Exposa a Kíiv (1935) i París (1937); Chagall s’hi inspira i Picasso l’elogia. Premi Taras Shevchenko (1966). UNESCO declara 2009 “Any Primachenko”. Patrimoni amenaçat Bombardeig rus crema el museu local d’Ivankiv: es perden 25 obres de Primachenko. Reflexió: mor la cultura amb la guerra; la cultura també és resistència i salvaguarda col·lectiva. Altres noms i decisions editorials Esment a Malevitx (suprematisme) i Ivan Marchuk (surrealisme) per contextualitzar; el focus recau en Primachenko per la seva potència poètica i connexió popular. Videojocs: The Sinking City (2019) — Frogwares (Kíiv) Estudi i ADN Frogwares (2000), especialitzats en aventures d’investigació (Sherlock Holmes). Producció ucraïnesa. Ambient i història Oakmont (Massachusetts), anys 20: ciutat inundada, atmosfera lúgubre i lovecraftiana. Protagonista: Charles Reed, detectiu i veterà, assetjat per visions; sectes i rituals; “els diners ja no valen, la moneda són les bales”. Mecàniques i referents Món obert centrat en la investigació: hemeroteques, hospitals, comissaria, biblioteca. Sistema de bogeria (influència d’Amnesia); “reconstrucció” d’escenes a l’estil Sherlock/Minority Report. Combat funcional però limitadot; IA modesta; fort pes narratiu i de diàleg. Referències: Silent Hill, Alone in the Dark, Amnesia, ecos lovecraftians (també a Bloodborne per to). So i direcció d’art Paisatge sonor subaquàtic i disseny artístic fosc i detallista; doblatge destacable. Agenda cultural Cinema The Northman (Robert Eggers): molt esperada; èpica víkinga d’autor. Veneciafrenia (Álex de la Iglesia): no recomanada pel grup. Alcarràs (Carla Simón): gran direcció amb actors naturals; recepció molt positiva (amb el “pes de la fama” com a risc d’expectatives). Exposicions i arts Matadero Madrid: cartells de protesta i guerra d’Ucraïna (Sara Corbet, Diane Nash). Palau Robert (Barcelona): “Nova Pantalla”, videojocs catalans. Fabra i Coats (Barcelona): mostra sobre Apichatpong Weerasethakul (perifèries nocturnes). Còmic Saló del Còmic de Barcelona (6–8 maig): convidat destacat (Peter Bach), homenatge a Miguel Gallardo. “El Passillo” (Fat Bottom, 7 maig): esdeveniment alternatiu amb cartell d’autors.

Veus Parròquia del 27/4/2022 — Cartes a un jove poeta: creativitat, autenticitat i solitud; l’amor, la dona i la tristor com a camins; ponts amb la fe i l’evangeli - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 27/4/2022 — Cartes a un jove poeta: creativitat, autenticitat i solitud; l’amor, la dona i la tristor com a camins; ponts amb la fe i l’evangeli

Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), la Montse Giró i la Lina conversen amb la convidada Janira (Genira) Romero Giron Merino —escultora i docent— sobre el llibre Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke. La conversa recorre els grans temes del volum: la necessitat interior de crear, l’autenticitat davant la crítica, la solitud com a espai de maduració, l’amor i la mirada de la dona, i la tristor com a mestra. Cap al final, l’equip llegeix i comenta un passatge de l’evangeli, traçant ponts de confiança i interioritat entre Rilke i la tradició bíblica. Temes principals Creativitat i autenticitat: • Crear des de la necessitat interior • L’obra d’art “se sent amb el cor” • No buscar l’aprovació externa Solitud i vida interior: • La solitud com a espai d’integració • Lectura lenta i reflexiva de les cartes • Silenci i contemplació Amor i mirada sobre la dona: • L’amor com a camí difícil i fecund • Mirada avançada de Rilke sobre el potencial de la dona • “Fusió dels sexes en una tasca comuna” Tristor i maduració: • Acollir la tristor com a hoste • Convertir el dolor en comprensió i creixement Espiritualitat i fe: • Recerca de Déu i confiança • Interioritat com a via cap a l’altre • Paral·lelismes amb l’evangeli Traducció i llenguatge: • Musicalitat del català • Matisos entre versions i el seu impacte en el sentit Desenvolupament de la conversa 1) Presentació de la convidada i context • Janira, escultora i docent a Can Ginestà, comparteix el seu vincle amb la creativitat i la donació a través de l’art. 2) El llibre i per què triar-lo • Cartes a un jove poeta (R. M. Rilke): respostes a un aspirant a poeta (Kappus) sobre solitud, amor, relació pares-fills, creences i el sentit de crear. • La Janira el tria pel seu impacte profund i humanitat: no és teoria, sinó un diàleg sincer que acompanya. 3) Crear des de dins: necessitat i autenticitat • Rilke rebutja la crítica com a mesura de l’art i convida a sentir amb el cor. • Crear és una necessitat interna; cercar aprovació externa distorsiona l’autenticitat. "Una obra d’art no es pot tocar amb la crítica; es pot sentir amb el cor." 4) Lectura lenta, autoconeixement i traduccions • Recomanació de lectura pausada: cada carta obre una perla de reflexió. • Diferències de traducció (català/castellà) aporten musicalitats i matisos diversos. 5) Espiritualitat, fe i interioritat • Rilke indaga sobre Déu, confiança i sentit; més que perdre Déu, potser no s’havia posseït. • El silenci i la contemplació integren jo i món, i obren a la comprensió dels altres. "Si restem quiets i silenciosos... gairebé no ens podem diferenciar de tot el que ens envolta." 6) Amor, dona i visió avançada • L’amor és difícil i transformador. • Rilke reconeix una profunditat i capacitat de la dona (maternitat en sentit ampli) i defensa una tasca comuna entre sexes —visió sorprenent per a inicis del s. XX. "La renovació del món depèn de la fusió dels sexes en una tasca comuna... de persona a persona." 7) La tristor com a mestra • La tristor s’ha d’acollir: és un hoste que, si es treballa, engrandeix i dóna valors. • Crítica a la societat de la felicitat ràpida: cal cultivar vida interior. 8) Mort, finitud i bio de Rilke • La mort com a llindar de consciència, no per esborrar sinó per integrar. • Dades de context: cartes de 1903–1908; Rilke mor jove (~51). El destinatari Kappus era militar. 9) L’evangeli i la confiança • Lectura de Jn 21 (aparició al llac de Galilea): de la esterilitat a l’abundor per la confiança. • Pont amb Rilke: creure, confiar i tornar endins per trobar el sentit i actuar amb autenticitat. "Creu en tu i confia." Idees clau i cites Crear des de la necessitat: • L’obra ha de néixer de dins • La crítica no és mesura de veritat artística Solitud fecunda: • "Les obres d’art són d’una solitud infinita; sols l’amor pot comprendre-les" Dona i amor: • Mirada visionària sobre la tasca comuna entre sexes Tristor acollida: • La tristor com a hoste que madura i eixampla el cor Confiança: • En un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu Conclusió i recomanació • Llibre per llegir a poc a poc, assaborint-ne frases i deixant-se interpel·lar. • Recomanació final: obrir per qualsevol pàgina i deixar-se portar per una frase. "Mantenir-se despert, obert al món i cultivar la vida interior."

Just Blues del 26/4/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 26/4/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 26/4/2022 — BCN Film Fest a fons: Morricone, Oliver Stone i JFK, Maigret (Depardieu), L’acusat, El gran Maurice i la sèrie In My Skin - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 26/4/2022 — BCN Film Fest a fons: Morricone, Oliver Stone i JFK, Maigret (Depardieu), L’acusat, El gran Maurice i la sèrie In My Skin

Visió general del programa Repàs intens al BCN Film Fest a mig recorregut: de l’estrena d’“Ennio: Il Maestro” a la investigació d’Oliver Stone sobre JFK, passant per títols com L’acusat, El gran Maurice (The Phantom of the Open), el documental de Jeremy Thomas i un Maigret crepuscular amb Depardieu. A més, debat viu sobre cinema vs. sèries i una recomanació final de la sèrie In My Skin (Filmin). "La música té una força impressionant" — sobre Ennio Morricone "És una absoluta alienació... Hi ha moltes coses que ho són, però les sèries també" — sobre el binge i la serialització BCN Film Fest: peces destacades Ennio: Il Maestro (Giuseppe Tornatore) • Retrat entranyable i extens (gairebé 3 hores) d’Ennio Morricone, que deixa parlar al mestre: sàvia, ofici i clau dramàtica de cada film. • Focus en la trilogia del dòlar (Leone/Eastwood) i el canvi de paradigma musical al western; anècdota de la frustració per l’Oscar de 1986 (H. Hancock) davant “The Mission”. • Idea clau: la música de Morricone interpreta i explica la pel·lícula, no només l’embolcalla. Espejo, Espejo (comèdia d’embolic identitari) • Comèdia coral ambientada en una empresa de perfums que celebra 50 anys; joc de miralls on el reflex revela el jo real vs. el jo imaginat (eco de Dorian Gray). • Tracta la identitat en clau contemporània: rols socials imposats, aparences i autoengany. • Connexions amb Philip K. Dick (memòria/manipulació i poder) i derivada cap a la vigilància i l’actualitat de les escoltes. JFK (documental d’Oliver Stone) • Relectura forense a partir d’arxius desclassificats: desmunta la “bala única”, revisa trajectòries i el film Zapruder; qüestiona la responsabilitat d’Oswald. • Pinta un ecosistema de clavegueres de l’estat (CIA, FBI, poders ocults) i pressuposats muntatges; deixa entreveure paral·lelismes amb altres esdeveniments històrics. • A la roda de premsa: Stone, molt crític amb el complex militar-industrial i l’estratègia geopolítica dels EUA (OTAN cap a l’Est, pressió a Rússia/Xina). Debat encès a taula. L’acusat (Yvan Attal) • Adaptació de Karine Tuil: un cas de violació entre joves on paraula contra paraula sosté un judici llarg i ambigüitat moral deliberada. • Eixos temàtics: classe i privilegis, hipocresia dels principis quan “ens toca”, condemna de classe i dubte constant sobre la veritat dels fets. • Interpretacions de Charlotte Gainsbourg i Ben Attal; film pensat per discutir a la sortida. El gran Maurice (The Phantom of the Open, Craig Roberts) • Biopic en to de comèdia tendra sobre Maurice Flitcroft, obrer que s’infiltra a l’Open de golf sense saber jugar: impostura per perseguir un somni i reconeixement. • Família, caigudes i petits triomfs; aparició de Severiano Ballesteros; to emocional i d’optimisme malgrat l’absurd. Jeremy Thomas: una vida de cine (Mark Cousins) • Road movie de Londres a Cannes amb el productor: 11 pel·lícules curades al festival mostren l’abast del seu segell (de “The Last Emperor” a “The Sheltering Sky”). • Testimonis (Tilda Swinton, Jarmusch) i una idea preciosa: la finestra del cotxe com un traveling permanent — vida i cinema barrejats. Maigret (Patrice Leconte) • Depardieu compon un Maigret crepuscular, cansat i metòdic, dins una França gris-blavosa i nihilista a l’estil Simenon. • Investigació d’una noia desconeguda que destapa la perversió de classe; textura visual gairebé de blanc i negre amb fredor emocional. El Pilar (Ester Casas) • Documental polític sobre mobilització antifranquista (SUC, Assemblea de Catalunya, tancament a Montserrat). Aparicions i agraïments a col·laboradors del programa. Cinema d’art: Napoleó en la història de l’art • Documental presentat per Jeremy Irons: més història que crítica d’art; detalls de l’exili (Elba, Santa Helena) i l’obsessió bibliogràfica (passarel·la cap al projecte inabastat de Kubrick). Debat: cinema vs. sèries • Cinema: experiència acotada i concentrada (90-120’), amb unitat fílmica i espai per a la reflexió. • Sèries: serialització que fidelitza però pot alienar i devorar temps; risc de “viure les sèries i no la vida”. • Matís cultural: la serialització ve de lluny (premsa, Dumas); cal selecció exigent per evitar “veure qualsevol cosa”. • Excepcions celebrades: Band of Brothers com a exemple d’alta factura i immersió històrica. La sèrie recomanada: In My Skin (Filmin) Per què val la pena • Creació d’autoria de Kayleigh Llewellyn (inspirada en experiència personal), amb verisme i una protagonista magnètica (Bethan, interpretada per Gabrielle Creevy). • Temes: salut mental (mare amb trastorn greu), adolescència, mentida com a mecanisme de supervivència, sexualitat no normativa (lesbianisme) tractada amb naturalitat i sense paternalismes. • Estil i arrels: beu del millors tradició britànica (Free Cinema, ecos de Mike Leigh, Frears i Loach). Actors joves en estat de gràcia i guions compactes. • Localització: País de Gal·les (més enllà del clixé Londres/Anglaterra). En 4 punts clau • • Interpretacions naturalistes i consistents. • • Guió dens i creïble; cada personatge té profunditat de llargmetratge. • • Tractament no lacrimogen de la salut mental, però emocionalment potent. • • Disponible a Filmin. Apunts finals i to del programa • To apassionat i crític, amb espurnes d’humor i memòria personal (anècdotes d’estrenes i rodes de premsa). • Avanç: visita de Teresa Enric (productora) al proper programa i possible Chandler a l’horitzó.

← Torna a tots els podcasts