Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 20/4/2022 — Icona de l’Anunciació d’Homs, trobada arxiprestal i Sínode, “Barcelona o mort” dels pescadors africans, i el campanar de Sant Just - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 20/4/2022 — Icona de l’Anunciació d’Homs, trobada arxiprestal i Sínode, “Barcelona o mort” dels pescadors africans, i el campanar de Sant Just

Resum general Programa amb quatre blocs principals: la icona de l’Anunciació d’Homs i el valor espiritual de les icones; la trobada arxiprestal en clau de Sínode; una reflexió social sobre els pescadors africans i el lema “Barcelona o mort”; i, a l’apartat d’Història, un recorregut rigorós pel campanar i les campanes de Sant Just. Temes principals Icona de l’Anunciació d’Homs i què són les icones (71–431 s) La locutora explica què és una icona en la tradició cristiana oriental i aprofundeix en la peça procedent d’Homs (Síria) que ha peregrinat per la diòcesi. • Les icones no es consideren “art” sinó objectes de devoció; els pintors (sovint monjos) segueixen regles estrictes, rituals de purificació i models repetits. • Característiques: figures frontals, fons daurat, gestos i indumentària codificats, llum “interior” i colors amb significat (p. ex. vermell = sang, amor i sacrifici; verd = regeneració; marró = humilitat). • La icona de l’Anunciació d’Homs fou profanada per l’ISIS; conserva forats de bala i una bala incrustada. És un testimoni de fe i patiment dels cristians perseguitats. "Un testimoni silenciós del dolor i el patiment... i alhora, un testimoni de fe." • Pelegrinatge per la diòcesi (Abrera, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Castelldefels, Catedral de Sant Feliu) i recomanació de visitar el Museu de Montserrat, amb una col·lecció única a Catalunya de 160 icones (bizantines i eslaves, s. XVIII–XX), estructurada en quatre àmbits: Pantocràtor, Divina Litúrgia i Crucifixió, Mare de Déu, i Àngels i sants. Trobada arxiprestal i camí sinodal (456–651 s) Crònica d’una trobada caminada al Parc de la Torre Blanca en clau de Sínode (“caminar junts”). • Participació de diverses parròquies de l’Arxiprestat (Sant Feliu, Sant Joan Despí, Castellbisbal, Esplugues, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just). • Esmorzar compartit, pregària a la gruta de Lourdes, i pelegrinatge a la Catedral de Sant Feliu per carrers interiors. • Dinàmica per grups barrejats per compartir processos i conclusions sinodals. • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí Cortés, amb l’arxiprest Mn. Xavier Armengol, el diaca Miguel Àngel Jiménez i altres rectors; coral de Santa Magdalena d’Esplugues als cants. • Valoració: primer pas sinodal a l’Arxiprestat, jornada profitosa de convivència i camí en comú. Pescadors africans i el lema “Barcelona o mort” (666–1010 s) A partir d’una memòria familiar marinera i d’una exposició al Museu Marítim, es tracten les conseqüències socials de la pesca industrial i les migracions. • Joves de Camerun, Serra Lleona i Guinea (entre d’altres) veuen com la pesca industrial (Xina, Rússia, Corea i també vaixells espanyols) deixa les seves aigües sense peix. • Sense alternatives econòmiques, emprenen viatges perillosos cap a Barcelona amb l’esperança de treballar del que saben: pesca professional. "Barcelona o mort" • Paradoxa: a la costa catalana falta mà d’obra als vaixells, però molts d’aquests joves no poden ser contractats per manca de permisos de residència i de treball. • Contrast amb l’acollida a refugiats ucraïnesos, que reben suport i documentació ràpida: es denuncia una desigualtat de tracte i s’apel·la a la coherència i la compassió. • Compromís personal: mirar diferent la realitat de qui malviu al nostre voltant i reconèixer-ne la dignitat i la professionalitat. Història: el campanar i les campanes de Sant Just (1037–1594 s) Revisió històrica i cultural del campanar i les campanes com a patrimoni viu. • Origen i difusió: campanes documentades a la Xina (gongs) mil anys aC; arribada a Europa amb l’Imperi Bizantí i Sant Paulí de Nola; instrument universal amb usos religiosos i civils. • A Catalunya i altres llocs, moltes esglésies tingueren campanar litúrgic i campanar civil (alarma d’incendis, catàstrofes, hores, actes cívics). Exemple de la Catedral de Barcelona: 11 campanes litúrgiques amb nom propi i la Eulàlia (civil) per a les hores; la Montserrat s’hi afegeix el 1998 per votació popular. • Vida dels campaners: ofici heretat, residència prop del campanar; a Sant Just es recorden Josep Valls i el seu gendre, que era també enterra-morts. • Sant Just: església beneïda el 1571, campanar quadrat descrit pel Baró de Maldà (finestrals, marlets, rellotge de 1785). És el més baix de l’arxiprestat (22,5 m), però emblemàtic. • Les campanes: documentades des de 1406; quatre campanes al 1508; les dues grans es conserven fins al 1936. Les actuals, beneïdes el 3/5/1940, duen noms de dona (Justa, Pastora, Josepa, Raimunda) i inscripcions llatines que celebren la recuperació del culte i la vida comunitària després de la guerra. • Electrificació el 1992; avui resten tocs bàsics: missa, festa, difunts, hores i el toc de l’Ave Maria a Sant Just. • Crida final: posar en valor el campanar al mural local i organitzar una conferència sobre campanes amb campaners de la rodalia. Idees clau i punts destacats • La icona d’Homs, ferida per la guerra, esdevé símbol de fe i esperança per a l’Església perseguida. • La trobada arxiprestal exemplifica el camí sinodal: escolta, comunitat i celebració compartida. • La història dels pescadors africans denuncia una injustícia sistèmica entre la necessitat laboral local i les traves administratives. • El campanar de Sant Just és un patrimoni històric i sonor que mereix reconeixement i difusió.

Just Blues del 19/4/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 19/4/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 19/4/2022 — Barcelona Film Fest 2022: identitat i cultura, homenatge a Jeremy Thomas, Oliver Stone i “Ennio” – amb sinergies Sant Jordi i focus CineAsia - episode art
Cinema sense condicions
52'

Cinema sense condicions del 19/4/2022 — Barcelona Film Fest 2022: identitat i cultura, homenatge a Jeremy Thomas, Oliver Stone i “Ennio” – amb sinergies Sant Jordi i focus CineAsia

Context i format de l’episodi Monogràfic dedicat al Barcelona Film Fest (21–29 d’abril) amb entrevista a la seva directora, Conxita Casanovas. El programa prioritza l’actualitat del festival per sobre de la graella habitual. "L’actualitat mana i aquest programa es convertirà en un totalment dedicat a ella i al festival." • Música d’obertura: Ryuichi Sakamoto (Òscar 1987 per L’últim emperador). • Estructura: introducció breu i entrevista extensa amb temes clau, secció oficial, convidats i col·laboracions. Eix del festival: cultura que connecta amb el públic Concepció i singularitat • Columna vertebral: adaptacions literàries, background històric, arts plàstiques i música. • Diferenciació en una sobresaturació de festivals: identitat pròpia i vocació popular. • Creixement del públic i projecció exterior (impacte de figures com Johnny Depp o Isabella Rossellini en edicions anteriors). "Hem connectat... era una aposta. Crec que és important distingir-se d’alguna manera." Sant Jordi i aliances • Sinergia amb la Diada: presentacions de llibres (fins a 5–6), incloent el Premi Ramon Llull “Benvolguda” (Empar Moliner). • Noves col·laboracions: Grup 62 i Netflix per enfortir el festival. Homenatge a Jeremy Thomas i programa Bertolucci Tracte “triple” a Jeremy Thomas • Documental de Mark Cousins sobre el productor. • Projecció de l’únic film que va dirigir (All the Little Animals). • Retrospectiva de títols produïts: Crash (Cronenberg), El almuerzo desnudo, Only Lovers Left Alive (Jarmusch), Harakiri, Insignificance (Nicolas Roeg), entre d’altres. Bertolucci al cartell • Revisites: L’últim emperador (icona del cartell), El cielo protector, The Dreamers (eco del 68 i invitació a la “revolució cultural”). "Hauríem de tornar a fer la revolució cultural i tirar endavant els somnis." — Reclam de més suport municipal per consolidar Barcelona amb un gran festival de ciutat. Oliver Stone: esdeveniment multi-sala i cinema polític • Sessió especial amb JFK i col·loqui en directe connectat amb 30 sales d’Espanya (preguntes del públic agregades). • Stone com a cineasta valent i polític: Torres Bessones, crisi financera, Snowden, Cuba, Veneçuela i entrevistes a Putin. "És un personatge molt valent que s’ha atrevit en temes punyents." Secció oficial: destacats i temes Catalunya i Espanya • Sinjar (Anna M. Bofarull): rodatge a l’Iraq; sobre l’ISIS i la captació. • El fred que crema: resistència dels Pirineus (Andorra) ajudant jueus a fugir dels nazis. • TV movie de Sílvia Quer sobre el maqui Quico Sabaté (amb Roger Casamajor). França i Europa • Maigret (Patrice Leconte): crim i violència de gènere. • Acusado (Yvan Attal) amb Charlotte Gainsbourg i Ben Attal: denúncia de violació i cerca de la veritat dins d’una família reconstituïda. • La conferència (Wannsee): recreació radical de la reunió; retrat glaçat del mal. • Marguerite Duras (Claire Simon): entrevista extensa; llums i ombres d’una relació; exercici d’escolta d’Emmanuelle Devos. Biòpics i música • The Electrical Life of Louis Wain: Benedict Cumberbatch dona vida al dibuixant excèntric que va immortalitzar gats; dolor canalitzat en l’obra. • Ennio (Giuseppe Tornatore): retrat apassionant d’Ennio Morricone (500+ BSO, Òscar tardà impulsat per Tarantino). Testimonis: Eastwood, Springsteen, Zimmer, Bertolucci. Adaptacions i memòria • Eugénie Grandet (Balzac). • El comensal (Ángeles González‑Sinde): adaptació de Gabriela Ybarra; dol familiar, ETA, doble línia temporal (1977/2011). Internacional i dones • Maria Chapdelaine (Canadà) i Yuni (Indonèsia): coming‑of‑age femení, pressions socials i matrimonis pactats. • Presència llatinoamericana: equip de Veneçuela (Hernán Jabes). Context geopolític • The World Champion (Rússia): duel Karpov vs. Kortxnoi; el film es manté al programa; Karpov cancel·la la visita. Lectura política i clima de conspiració soviètica. — Criteri de programació: Qualitat i mida acotada de la competició; entrada d’última hora de “El comensal”. Obertura i cloenda Obertura — Espejo, Espejo (Marc Creuet, Rodar y Rodar) • Tema central: identitat (qui som i qui volem ser). • Repartiment coral: Santi Millán, Carlos Areces, Natalia de Molina, Malena Alterio, Carlos Bardem… • Moment emotiu: una de les últimes aparicions de Verónica Forqué. Cloenda — Pig (Nicolas Cage) • Xef prestigiós retirat i la desaparició de la seva porca trufera; recerca d’un mateix en clau íntima. • Cage en registre dramàtic que remet a “Leaving Las Vegas”. CineAsia i col·laboracions • Selecció xinesa eclèctica amb La batalla del lago Changjin (superproducció i rècord taquiller). • Clàssic: Fúria Oriental (Bruce Lee), presentat per Ángel Sala (Sitges). • Zhang Yimou: contrast entre Sorgo Rojo (1988) i Un segundo (2020). • Ang Lee: Deseo, Peligro (2007). Xarxa i seus • Seu central: Verdi; ramificacions: Filmoteca, Institut Confuci, Institut Francès. • Inspiració: model multi‑seu de l’Institut Lumière. Secció d’Art i Cinema amb Gràcia • Art: “Botticelli i Florència. El naixement de la bellesa”, “El indomable Modigliani” i “Napoleón en el nombre del arte” (l’art com a propaganda). • Cinema amb Gràcia: The Duke (Roger Michell) amb Helen Mirren; robatori del Goya de Wellington com a denúncia social. • També: Todos lo hacen (Martín Cuervo), misteri coral a l’espanyola. Temes transversals destacats • Identitat (fil conductor d’obertura, cloenda i diversos títols). • Cultura com a eix i diferenciació del festival. • Valentia creativa i política (Jeremy Thomas, Oliver Stone). • Memòria històrica i adaptacions literàries. "Som un festival de públic" — amb voluntat de ser plataforma de llançament i espai de trobada indústria‑crítica. Informació pràctica i anunci final • Dates: 21–29 d’abril. • Entrades a 3,90 € (aposta per l’accessibilitat). • Convidats: Oliver Stone, Jeremy Thomas, Mark Cousins… • Novetat: premis per a curtmetratges. • Partners i suports: TVE, TV3, CaixaForum, Institut Francès, Netflix. • El programa avança cobertura la setmana següent i ajornament del debat “Els dos Somnis eterns” (Hawks vs. Michael Winner).