
Smooth Jazz Club del 21/4/2022
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Resum general Programa amb quatre blocs principals: la icona de l’Anunciació d’Homs i el valor espiritual de les icones; la trobada arxiprestal en clau de Sínode; una reflexió social sobre els pescadors africans i el lema “Barcelona o mort”; i, a l’apartat d’Història, un recorregut rigorós pel campanar i les campanes de Sant Just. Temes principals Icona de l’Anunciació d’Homs i què són les icones (71–431 s) La locutora explica què és una icona en la tradició cristiana oriental i aprofundeix en la peça procedent d’Homs (Síria) que ha peregrinat per la diòcesi. • Les icones no es consideren “art” sinó objectes de devoció; els pintors (sovint monjos) segueixen regles estrictes, rituals de purificació i models repetits. • Característiques: figures frontals, fons daurat, gestos i indumentària codificats, llum “interior” i colors amb significat (p. ex. vermell = sang, amor i sacrifici; verd = regeneració; marró = humilitat). • La icona de l’Anunciació d’Homs fou profanada per l’ISIS; conserva forats de bala i una bala incrustada. És un testimoni de fe i patiment dels cristians perseguitats. "Un testimoni silenciós del dolor i el patiment... i alhora, un testimoni de fe." • Pelegrinatge per la diòcesi (Abrera, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Castelldefels, Catedral de Sant Feliu) i recomanació de visitar el Museu de Montserrat, amb una col·lecció única a Catalunya de 160 icones (bizantines i eslaves, s. XVIII–XX), estructurada en quatre àmbits: Pantocràtor, Divina Litúrgia i Crucifixió, Mare de Déu, i Àngels i sants. Trobada arxiprestal i camí sinodal (456–651 s) Crònica d’una trobada caminada al Parc de la Torre Blanca en clau de Sínode (“caminar junts”). • Participació de diverses parròquies de l’Arxiprestat (Sant Feliu, Sant Joan Despí, Castellbisbal, Esplugues, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just). • Esmorzar compartit, pregària a la gruta de Lourdes, i pelegrinatge a la Catedral de Sant Feliu per carrers interiors. • Dinàmica per grups barrejats per compartir processos i conclusions sinodals. • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí Cortés, amb l’arxiprest Mn. Xavier Armengol, el diaca Miguel Àngel Jiménez i altres rectors; coral de Santa Magdalena d’Esplugues als cants. • Valoració: primer pas sinodal a l’Arxiprestat, jornada profitosa de convivència i camí en comú. Pescadors africans i el lema “Barcelona o mort” (666–1010 s) A partir d’una memòria familiar marinera i d’una exposició al Museu Marítim, es tracten les conseqüències socials de la pesca industrial i les migracions. • Joves de Camerun, Serra Lleona i Guinea (entre d’altres) veuen com la pesca industrial (Xina, Rússia, Corea i també vaixells espanyols) deixa les seves aigües sense peix. • Sense alternatives econòmiques, emprenen viatges perillosos cap a Barcelona amb l’esperança de treballar del que saben: pesca professional. "Barcelona o mort" • Paradoxa: a la costa catalana falta mà d’obra als vaixells, però molts d’aquests joves no poden ser contractats per manca de permisos de residència i de treball. • Contrast amb l’acollida a refugiats ucraïnesos, que reben suport i documentació ràpida: es denuncia una desigualtat de tracte i s’apel·la a la coherència i la compassió. • Compromís personal: mirar diferent la realitat de qui malviu al nostre voltant i reconèixer-ne la dignitat i la professionalitat. Història: el campanar i les campanes de Sant Just (1037–1594 s) Revisió històrica i cultural del campanar i les campanes com a patrimoni viu. • Origen i difusió: campanes documentades a la Xina (gongs) mil anys aC; arribada a Europa amb l’Imperi Bizantí i Sant Paulí de Nola; instrument universal amb usos religiosos i civils. • A Catalunya i altres llocs, moltes esglésies tingueren campanar litúrgic i campanar civil (alarma d’incendis, catàstrofes, hores, actes cívics). Exemple de la Catedral de Barcelona: 11 campanes litúrgiques amb nom propi i la Eulàlia (civil) per a les hores; la Montserrat s’hi afegeix el 1998 per votació popular. • Vida dels campaners: ofici heretat, residència prop del campanar; a Sant Just es recorden Josep Valls i el seu gendre, que era també enterra-morts. • Sant Just: església beneïda el 1571, campanar quadrat descrit pel Baró de Maldà (finestrals, marlets, rellotge de 1785). És el més baix de l’arxiprestat (22,5 m), però emblemàtic. • Les campanes: documentades des de 1406; quatre campanes al 1508; les dues grans es conserven fins al 1936. Les actuals, beneïdes el 3/5/1940, duen noms de dona (Justa, Pastora, Josepa, Raimunda) i inscripcions llatines que celebren la recuperació del culte i la vida comunitària després de la guerra. • Electrificació el 1992; avui resten tocs bàsics: missa, festa, difunts, hores i el toc de l’Ave Maria a Sant Just. • Crida final: posar en valor el campanar al mural local i organitzar una conferència sobre campanes amb campaners de la rodalia. Idees clau i punts destacats • La icona d’Homs, ferida per la guerra, esdevé símbol de fe i esperança per a l’Església perseguida. • La trobada arxiprestal exemplifica el camí sinodal: escolta, comunitat i celebració compartida. • La història dels pescadors africans denuncia una injustícia sistèmica entre la necessitat laboral local i les traves administratives. • El campanar de Sant Just és un patrimoni històric i sonor que mereix reconeixement i difusió.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Context i format de l’episodi Monogràfic dedicat al Barcelona Film Fest (21–29 d’abril) amb entrevista a la seva directora, Conxita Casanovas. El programa prioritza l’actualitat del festival per sobre de la graella habitual. "L’actualitat mana i aquest programa es convertirà en un totalment dedicat a ella i al festival." • Música d’obertura: Ryuichi Sakamoto (Òscar 1987 per L’últim emperador). • Estructura: introducció breu i entrevista extensa amb temes clau, secció oficial, convidats i col·laboracions. Eix del festival: cultura que connecta amb el públic Concepció i singularitat • Columna vertebral: adaptacions literàries, background històric, arts plàstiques i música. • Diferenciació en una sobresaturació de festivals: identitat pròpia i vocació popular. • Creixement del públic i projecció exterior (impacte de figures com Johnny Depp o Isabella Rossellini en edicions anteriors). "Hem connectat... era una aposta. Crec que és important distingir-se d’alguna manera." Sant Jordi i aliances • Sinergia amb la Diada: presentacions de llibres (fins a 5–6), incloent el Premi Ramon Llull “Benvolguda” (Empar Moliner). • Noves col·laboracions: Grup 62 i Netflix per enfortir el festival. Homenatge a Jeremy Thomas i programa Bertolucci Tracte “triple” a Jeremy Thomas • Documental de Mark Cousins sobre el productor. • Projecció de l’únic film que va dirigir (All the Little Animals). • Retrospectiva de títols produïts: Crash (Cronenberg), El almuerzo desnudo, Only Lovers Left Alive (Jarmusch), Harakiri, Insignificance (Nicolas Roeg), entre d’altres. Bertolucci al cartell • Revisites: L’últim emperador (icona del cartell), El cielo protector, The Dreamers (eco del 68 i invitació a la “revolució cultural”). "Hauríem de tornar a fer la revolució cultural i tirar endavant els somnis." — Reclam de més suport municipal per consolidar Barcelona amb un gran festival de ciutat. Oliver Stone: esdeveniment multi-sala i cinema polític • Sessió especial amb JFK i col·loqui en directe connectat amb 30 sales d’Espanya (preguntes del públic agregades). • Stone com a cineasta valent i polític: Torres Bessones, crisi financera, Snowden, Cuba, Veneçuela i entrevistes a Putin. "És un personatge molt valent que s’ha atrevit en temes punyents." Secció oficial: destacats i temes Catalunya i Espanya • Sinjar (Anna M. Bofarull): rodatge a l’Iraq; sobre l’ISIS i la captació. • El fred que crema: resistència dels Pirineus (Andorra) ajudant jueus a fugir dels nazis. • TV movie de Sílvia Quer sobre el maqui Quico Sabaté (amb Roger Casamajor). França i Europa • Maigret (Patrice Leconte): crim i violència de gènere. • Acusado (Yvan Attal) amb Charlotte Gainsbourg i Ben Attal: denúncia de violació i cerca de la veritat dins d’una família reconstituïda. • La conferència (Wannsee): recreació radical de la reunió; retrat glaçat del mal. • Marguerite Duras (Claire Simon): entrevista extensa; llums i ombres d’una relació; exercici d’escolta d’Emmanuelle Devos. Biòpics i música • The Electrical Life of Louis Wain: Benedict Cumberbatch dona vida al dibuixant excèntric que va immortalitzar gats; dolor canalitzat en l’obra. • Ennio (Giuseppe Tornatore): retrat apassionant d’Ennio Morricone (500+ BSO, Òscar tardà impulsat per Tarantino). Testimonis: Eastwood, Springsteen, Zimmer, Bertolucci. Adaptacions i memòria • Eugénie Grandet (Balzac). • El comensal (Ángeles González‑Sinde): adaptació de Gabriela Ybarra; dol familiar, ETA, doble línia temporal (1977/2011). Internacional i dones • Maria Chapdelaine (Canadà) i Yuni (Indonèsia): coming‑of‑age femení, pressions socials i matrimonis pactats. • Presència llatinoamericana: equip de Veneçuela (Hernán Jabes). Context geopolític • The World Champion (Rússia): duel Karpov vs. Kortxnoi; el film es manté al programa; Karpov cancel·la la visita. Lectura política i clima de conspiració soviètica. — Criteri de programació: Qualitat i mida acotada de la competició; entrada d’última hora de “El comensal”. Obertura i cloenda Obertura — Espejo, Espejo (Marc Creuet, Rodar y Rodar) • Tema central: identitat (qui som i qui volem ser). • Repartiment coral: Santi Millán, Carlos Areces, Natalia de Molina, Malena Alterio, Carlos Bardem… • Moment emotiu: una de les últimes aparicions de Verónica Forqué. Cloenda — Pig (Nicolas Cage) • Xef prestigiós retirat i la desaparició de la seva porca trufera; recerca d’un mateix en clau íntima. • Cage en registre dramàtic que remet a “Leaving Las Vegas”. CineAsia i col·laboracions • Selecció xinesa eclèctica amb La batalla del lago Changjin (superproducció i rècord taquiller). • Clàssic: Fúria Oriental (Bruce Lee), presentat per Ángel Sala (Sitges). • Zhang Yimou: contrast entre Sorgo Rojo (1988) i Un segundo (2020). • Ang Lee: Deseo, Peligro (2007). Xarxa i seus • Seu central: Verdi; ramificacions: Filmoteca, Institut Confuci, Institut Francès. • Inspiració: model multi‑seu de l’Institut Lumière. Secció d’Art i Cinema amb Gràcia • Art: “Botticelli i Florència. El naixement de la bellesa”, “El indomable Modigliani” i “Napoleón en el nombre del arte” (l’art com a propaganda). • Cinema amb Gràcia: The Duke (Roger Michell) amb Helen Mirren; robatori del Goya de Wellington com a denúncia social. • També: Todos lo hacen (Martín Cuervo), misteri coral a l’espanyola. Temes transversals destacats • Identitat (fil conductor d’obertura, cloenda i diversos títols). • Cultura com a eix i diferenciació del festival. • Valentia creativa i política (Jeremy Thomas, Oliver Stone). • Memòria històrica i adaptacions literàries. "Som un festival de públic" — amb voluntat de ser plataforma de llançament i espai de trobada indústria‑crítica. Informació pràctica i anunci final • Dates: 21–29 d’abril. • Entrades a 3,90 € (aposta per l’accessibilitat). • Convidats: Oliver Stone, Jeremy Thomas, Mark Cousins… • Novetat: premis per a curtmetratges. • Partners i suports: TVE, TV3, CaixaForum, Institut Francès, Netflix. • El programa avança cobertura la setmana següent i ajornament del debat “Els dos Somnis eterns” (Hawks vs. Michael Winner).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.