Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Just Blues del 11/1/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 11/1/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 11/1/2022 — Billy Wilder i ‘Sunset Boulevard’: veu en off, crisi del cinema, Bogdanovich, Schrader i la trajectòria d’un muntador - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 11/1/2022 — Billy Wilder i ‘Sunset Boulevard’: veu en off, crisi del cinema, Bogdanovich, Schrader i la trajectòria d’un muntador

Panorama de l’episodi Capítol inaugural del 2022 del programa amb nous col·laboradors i una tria central: ‘Sunset Boulevard’ (1950) de Billy Wilder. Conversa cinèfila i tècnica sobre el clàssic, el seu to cínic i vigència, la metaficció i el retrat de Hollywood, la veu en off (amb anècdotes de rodatge i recursos de muntatge), una reflexió sobre la crisi de les sales en l’era de les plataformes, i un bloc final amb recomanacions (Paul Schrader) i homenatge a Peter Bogdanovich. La segona meitat entra en la trajectòria professional d’un muntador (Anastasi): Bigas Luna (‘Bilbao’), Salgot (‘Mater amatíssima’), Garay (‘Eloïse’), Bellmunt, Herralde i Òscar Aibar. Tema 1 — ‘Sunset Boulevard’ (1950): clàssic viu de Billy Wilder Per què és vigent • Wilder hi desplega una visió cínica i lúcida de la indústria: glamour i crueltat conviuen. • El film continua extraordinàriament modern en ritme, guió i capes de lectura. • Funciona com a noir hibridat amb melodrama, sàtira i història d’amor. “És una obra mestra indiscutible… d’una perfecció de guió i de rellotgeria narrativa.” Personatges i símbols clau • Norma Desmond (Gloria Swanson): diva oblidada, narcisista, atrapada en un deliri de glòria muda. La seva mansió és un tanatori privat: flors, fotos i memòria embalsamada. • Joe Gillis (William Holden): guionista en crisi que accepta ser “mantingut”. Relació de vampirisme emocional (Norma li “xucla” la joventut). • Max (Erich von Stroheim): majordom-director del passat; la seva presència afegeix inquietud i un potent joc metacinematogràfic. Metacinema i cameos • Cameos reals (p. ex., Cecil B. DeMille fent de si mateix, Buster Keaton) que reforcen el cinema dins del cinema i el diàleg entre realitat i ficció. • Escenes de plató que sacralitzen i despullen el mecanisme de Hollywood alhora (el focus que rescata l’aura de Norma, l’ordre jeràrquic del set, el micròfon “amenaçador”). Fotografia i música • John F. Seitz signa una fotografia en blanc i negre d’alt contrast, amb ecos de Welles (‘Citizen Kane’): mansions-mausoleu, portes de ferro, atmosferes tètriques. • Banda sonora vigorosa que subratlla tant la tragèdia com la sàtira. De la crisi mut-sonor a la crisi actual • El film captura el xoc tecnològic del pas del mut al sonor (micròfon intrusiu, canvis de model d’estrellat). • Paral·lel amb l’era de les plataformes: sales buides, transformació de suports i hàbits, incertesa sobre la pervivència del ritual de sala. "El cinema com a tal… quasi ha desaparegut" (debat sobre la salut de les sales i la rendibilitat del negoci). Tema 2 — La veu en off: com, quan i per què El mort narrador i versions descartades • ‘Sunset Boulevard’ extrema el recurs: la veu en off d’un mort. Versió descartada: obertura a la morgue amb cadàvers que conversen (el test d’audiència va provocar riures; Wilder va reescriure cap a la imatge icònica de la piscina). • Truc visual per al pla subaquàtic: mirall al fons de la piscina i càmera des de fora a 45°, solució “analògica” d’una gran enginyeria òptica. Economia narrativa i to • La veu en off aporta claror, temps i to: resol el·lipsis, introdueix sarcasme i sentiments interns sense duplicar la informació visual. • Ús recomanat quan les imatges no poden transmetre pensament o subtext; si es limita a repetir el que es veu, és pleonàstica i s’ha d’eliminar. • Referències de mètode: mètrica i col·locació de la veu perquè no interfereixi amb la lectura de plans; pràctica professional en documentals i ficció. “Una veu en off ben col·locada aporta una capa literària i estalvia trajectes.” Tema 3 — Recomanacions i homenatges Paul Schrader — ‘The Card Counter’ • Retrat d’un home torturat (i torturador) en la línia moral d’autor de Schrader: culpa, penitència i espais tancats com a metàfora. Peter Bogdanovich — In memoriam • Record emocionat per l’autor de ‘The Last Picture Show’: • Director, crític i historiador (llibres canònics sobre Ford, Welles, Fritz Lang…) • Pont entre la vella Hollywood i la cinefília moderna; divulgador i defensor de mestres denostats. Tema 4 — Trajectòria d’un muntador: de Bigas Luna a Garay Bigas Luna — ‘Bilbao’ • Experiència visceral i d’aprenentatge compartit: muntatge com a espai d’invenció constant i complicitat autoral. • Ús hipnòtic d’un tema de Béla Bartók en bucle per sostreure’s a la lògica narrativa clàssica. Objectivitat al muntatge: com preservar-la • Necessitat d’“agafar distància”: • Descans nocturn, visió diferida. • Canvi físic de posició davant la moviola/ordinador. • Mostres periòdiques al director per recalibrar criteri. Altres col·laboracions • Gonzalo Herralde — ‘Últimes tardes con Teresa’: dissecció freda però precisa d’una època; treball amb dues movioles en paral·lel; música del mestre Verdaguer. • Francesc Bellmunt — ‘La torna’: muntatge clandestí malgrat la democràcia incipient; documentals musicals (La Nova Cançó, Canet Rock) i la coreografia música-imatge. • Òscar Aibar — Treball amb el cineasta que més tard dirigirà ‘Cuéntame cómo pasó’. • Pep Antoni Salgot — ‘Mater amatíssima’: investigació formal, rodatge intens amb Victòria Abril i un jove actor amb singularitats. • Jesús Garay — ‘Eloïse’: escenes lèsbiques que esdevenen mítics fragments a internet; discussió productiva sobre la presència del director a sala de muntatge. Apunts finals ‘West Side Story’ (Spielberg): comparatiu amb el clàssic • El repte és majúscul davant l’obra canònica; actors a l’alçada i partitura intacta (canvis menors d’ordre de cançons). • Debat obert: era necessari el remake si ja existeix el cim original? Conceptes clau • Metacinema, noir, veu en off (voice-over), enginyeria òptica, muntatge, objectivitat, fotografia en blanc i negre, crisi de les sales, plataformes, cine d’autor.

M de Música del 10/1/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 10/1/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 10/1/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 10/1/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts