Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 12/1/2022 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

Visió general Un episodi vibrant i polifònic d’Empanar Cultural que gira entorn de la neurosi com a fil conductor: des d’un sketch inicial de monòleg interior a una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), un viatge per l’expressionisme alemany culminat amb El crit de Munch, i una immersió en la distopia periodística del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis. "La mediocridad es aburrida... El delirio, la neurosis, eso es muchísimo más interesante y provechoso." Bloc 1 — Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) Per què importa Primera sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, amb to de post-humor i referències a Woody Allen. Basada en el llibre homònim i en les teràpies reals de Padial amb el psicoanalista cubà Dr. Juan Antonio Portuondo (Barcelona, finals 60s–2005). Un retrat intel·ligent i divertit de la neurosi contemporània: obsessió, autoanàlisi i la paradoxa del psicoanàlisi. Punts clau Portuondo, figura colossal: psicologia clínica, psicoteràpia, psicoanàlisi, test de Rorschach. Heterodòxia metòdica, carisma abrasiu i tendresa intermitent. El tàndem actoral: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (Padial) — interpretacions aplaudides, “més convincent que el mateix Padial”. Estil i to: interiors molt aprofitats, sessions individuals i teràpia grupal com a “teatre” d’idees; banda sonora de Javier Rodero que transita del festiu a l’ambient gairebé terrorífic; combinació de comèdia, drama i suspens. Cames i cameos: Berto Romero, David Pareja, ecos Vengamonjas; aparició muda del trapper Lil Moss; personatge d’“Estela” especialment potent al tram final. Frases lapidàries i títols d’episodis com a dispositius de pensament: • “Cuando la bestia ruge, la razón tiembla.” • “Confía en ti. Lo único que te impide conseguir tus sueños son 15 años de malas decisiones.” La gran paradoxa psicoanalítica: “Cuanto más consciente eres, más sufres.” Idees força Neurosi útil: el deliri com a motor creatiu i coneixent. Mètode Portuondo: veritats dures amb humor i imatges terrenals (“visualiza tus metas… y sigue comiendo doritos”). Rescat d’una eminència: Portuondo mereix més presència canònica; la sèrie el torna a posar al mapa cultural. Bloc 2 — Art: El crit d’Edvard Munch i l’expressionisme alemany Marc històric i estètic L’expressionisme alemany (finals s. XIX–1933) aposta per la distorsió per transmetre emocions; fons d’industrialització, ansietat i autoritarisme. Ecos al cinema: Nosferatu (Murnau), Metropolis i El testament del Dr. Mabuse (Fritz Lang); influència en el film noir americà. Banda sonora conceptual: dodecafonisme d’Arnold Schoenberg com a correlat sonor de tensió i dissonància. Munch en context Amor i dolor: arquetip de la “femme fatale” com a vampirització sensual; anticipacions del noir. El crit (Skrik): 4 versions; oli sobre cartró a la Galeria Municipal d’Oslo. Temes: • Por i angoixa existencial (biografia familiar: malaltia, pèrdues, salut fràgil). • Solitud radical: figura andrògina en un pont, “cridant en silenci” mentre el món l’ignora. • Composició: diagonal violenta (passarel·la) vs. ondulacions del cel i l’aigua; color irreal i vibrat com a imatge-angoixa. “Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama.” — Munch Curiositats i llegat pop Inscripció confirmada (2021): “Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco” — probablement autoironia lúcida i acceptació de la bogeria com a essència humana. Icona pop: la màscara de Ghostface (Scream, 1996) s’inspira en El crit. Bloc 3 — Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) De què va Saga (1997–2002, 60 números; reedicions actuals en volums) ambientada en una mega-metròpoli futurista. Protagonista: Spider Jerusalem, periodista Gonzo — cínic, brillant, drogoaddicte, icònic (calb, tatuatges, ulleres asimètriques verd/vermell). Tornada a la ciutat per complir un contracte i escriure una columna al diari “The World”. Temes principals Distopia política i mediàtica: campanyes electorals amb candidats monstruosos (La Bèstia, el Somrient Gary, Bob Heller feixista); propaganda, manipulació i proto-fake news. Cyberpunk social: transhumanisme, modificacions corporals, religió + tecnologia, tràfic i explotació (inclosa prostitució infantil), corrupció sistèmica. To i forma: sàtira ferotge, humor negre, energia punk; traç hiperexpressiu de Darick Robertson i paleta cromàtica expansiva. Per què continua vigent Anticipa la polarització, la infoxicació i la postveritat. Dificultat d’adaptació audiovisual (com passa amb The Boys) per la seva radicalitat i volum de contingut, però potencial altíssim si es respecta l’esperit punk i el nervi periodístic. “Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk.” Takeaways clau Neurosi com a motor creatiu: de la consulta de Portuondo al crit de Munch i al periodisme gonzo de Spider Jerusalem. Ponts entre disciplines: psicoanàlisi, plàstica i narrativa gràfica convergeixen en la representació de l’angoixa moderna. Claredat dins del caos: humor, frases-ganxo i metàfores visuals ajuden a fer digerible allò indigest.

Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià)

Visió general Programa “Veus de la parròquia” després de Nadal amb un repàs de patrimoni i tradicions: la nova estrella de Maria de la Sagrada Família, els orgues de Sant Felip Neri i de Sant Just, i la festa de Sant Antoni Abat (i la memòria de Sant Sebastià com a copatró). També s’anuncia voluntariat per a gent gran i es dona l’horari de reemissió. "El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum" — lectura d’Isaïes que introdueix la llum de l’estrella de Maria a Barcelona. Tema 1 — Sagrada Família: l’estrella de Maria i l’ambició de Gaudí Context i visió de Gaudí • Origen del temple: Josep Bocabella impulsa el projecte (1882) amb Francesc de Paula de Villar; el relleu passa a Antoni Gaudí. • Projecte monumental: 3 façanes (Naixement, Passió, Glòria) i 18 torres: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 per Maria i la central de Jesucrist. • Mesura icònica: la torre de Jesucrist farà 172,5 m, lleugerament per sota de Montjuïc (173 m), per humilitat davant la naturalesa. "No puc superar aquesta mida" — principi de Gaudí en relació a l’alçada de Montjuïc. Estat de les obres i finançament • Avui hi ha 9 torres acabades: 8 d’apòstols i la de Maria; les restants (evangelistes, Jesucrist i façana principal) avancen en paral·lel. • Interior consagrat el 2010 (Papat de Benet XVI); fort augment de visites fins a la pandèmia, que frena el calendari previst (objectiu 2026 per a les torres). • La Fundació Sagrada Família s’autofinança amb entrades i donacions (sense diners públics); la recuperació de visitants ha permès culminar la torre de Maria. La torre de Maria i la seva estrella • Disseny seguint dibuix de 1906 i escrits de 1922: simborri dedicat a la «Turris Davidica» culminat amb una estrella lluminosa. • Arquitectura: estructura moderna (acer laminat + pedra), peces tipus puzle amb tensors interns per resistència al vent; franges de granit blau de Bahia per evocar el mantell blau de Maria. • Ornament: lletres en llatí de l’Ave Maria i flors simbòliques (jessamins, lliris, atzabenes/atzosenes, muguet). • Pinacle de 18 m amb trencadís blau-blanc-groc. • L’estrella: dodecaedre estrellat de vidre texturat i acer inoxidable (123 peces, 3 capes, antireflex), 7,5 m de diàmetre, raigs de 2,90 m, 5.500 kg. • Fabricació i llum: vidre a Mataró, corona de 12 estrelles a Alpens, estructura a França; brilla amb sol de dia i 12 focus LED de nit (baix consum). Cost total del conjunt: ~1,5 M€. • Simbolisme visual: connexió amb el vitrall del Naixement (estrella de Betlem) i models geomètrics que Gaudí penjava al taller. Tema 2 — Orgues: Sant Felip Neri (Barcelona) i Sant Just Desvern Sant Felip Neri, Barcelona • Inauguració de l’Orgue Barroc (projecte iniciat el 1967) amb Montserrat Torrent als 95 anys. • Especificacions (1a fase): 49 registres, 3.481 tubs, 3 teclats (56 notes) i pedaler (32 notes). Sant Just d’Esvern: tradició i nou orgue (2005) • Tradició musical parroquial des de 1917; antic orgue d’Aquilino Amezua (arribat el 1950) acabà inviable per deteriorament. • Decisió de fer un orgue nou d’estètica barroca aprofitant la llum del vitrall de Sant Just i Sant Pastor; construcció encarregada a Joan Carles Castro. • Finançament comunitari: subvencions, suport de Josep Manuel Carles i concert al Liceu («La festa del cant per l’orgue d’un poble»). • Especificacions: 2 teclats (56 notes), pedaler (30 notes), 796 tubs. • Inaugurat el 19/11/2005; benedicció de Joan-Enric Vives i presència de José Montilla. Orgull local: «el més important del Baix Llobregat». Tema 3 — Festa de Sant Antoni Abat a Sant Just Programa actual • Diumenge 16 de gener (litúrgicament 17): després de la missa d’11 (~12:00), benedicció de mascotes i animals a la plaça Verdaguer (o espai habilitat). • Després, Tres Toms amb carros i carruatges; encapçalen el capità de bandera, el banderer (bandera de Sant Antoni) i dos cordonistes, tots a cavall. Tradició local i evolució • Arrels rurals: masies, carreters i animals com a motor econòmic; gran devoció a Sant Antoni («dels Burros»/«del Porquet»). • Antigament: ofici solemne, carros engalanats, animals beneïts, repartiment de borregos i venda de tortells de Sant Antoni (amb figureta de porquet). Rifes (garrinet, aviram) i ball a l’Ateneu. • Declivi amb tractors i camions; revifalla el 1993 (Can Pedrosa) i consolidació amb entitats de tot Catalunya; crida a relleu generacional per no perdre la festa. Tema 4 — Sant Sebastià: copatró i memòria del vot del poble • Sant Sebastià, capità de la guàrdia pretoriana i màrtir; invocat contra epidèmies des del 683. • Tradició del Vot del Poble: prometença col·lectiva (missa solemne, goigs, veneració de relíquia) cada 20 de gener. • A Sant Just és copatró i ha quedat eclipsat per Sant Antoni; es proposa recuperar la festa d’hivern en el seu dia. Altres continguts • Obertura amb anunci de voluntariat: «Bici sense edat» per combatre la soledat de la gent gran (passejades en tricicle, tornar a sentir «el vent a la cara»). • Horari de reemissió del programa: dissabtes, 10:30 (dos quarts d’onze). • Tancament musical amb una peça en anglès («Tell the world… There’s no greater love»).

← Torna a tots els podcasts