Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 19/1/2022 — Paraula Viscuda: Néixer de dalt (Joan 3), Salm 119 i els “vectors” de l’amor i el perdó — de paraules a fets - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 19/1/2022 — Paraula Viscuda: Néixer de dalt (Joan 3), Salm 119 i els “vectors” de l’amor i el perdó — de paraules a fets

Context i convidat Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Conducció: Montserrat Giró (Montse) i Lina • Convidat: Joan Marull i Ernest, enginyer i col·laborador parroquial a Sant Just. • Presentació del convidat i del format: lectura d’un fragment bíblic i comentari vital • Temes del dia: Evangeli segons Sant Joan 3 (Nicodem) i Salm 119 (vv. 97–112) Evangeli de Joan 3 (Nicodem): néixer “de dalt” Lectura i clau principal "En veritat, ningú no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit." "El vent bufa allà on vol... així passa amb qui neix de l’Esperit." • Idea central: néixer “de dalt” = deixar-se transformar per l’Esperit i la fe • El baptisme com a entrada a la comunitat i camí de vida nova Pistes de lectura i vida • Fe que il·lumina la vida: canvia la mirada i prioritza el gran manament: estimar • Dos “vectors” per a l’home nou: amor i perdó (també cap a un mateix) • Nicodem de nit: recerca sincera amb prudència/por; camí de confiança progressiva • “De dalt” vs “de baix”: distingir valors espirituals de modes o criteris purament humans • Ser “mestres” pel testimoni: menys paraules, més exemple de vida coherent Salm 119 (vv. 97–112): la Paraula com a llum i saviesa Preceptes que alliberen "Com estimo la teva Llei… Gràcies als teus manaments tinc més seny…" • La Llei/preceptes, entesos espiritualment, formen una bona praxis de vida • Contra la simplificació: no és restricció, és camí de saviesa i felicitat Treballar la fe i escoltar l’Esperit • La fe es nodreix i es treballa; l’Esperit hi és, però cal escoltar-lo (silenci, pregària, meditació) Perdó i compassió • Imprescindible perdonar: primer a un mateix (humilitat), després als altres • El perdó autèntic va amb compassió; no és prepotència, és reconèixer la pròpia petitesa Llum en el sofriment i la providència "La teva paraula és llum dels meus passos." • El camí cristià inclou penes i espines; acollir-les amb confiança en la Providència • La pandèmia recorda la fragilitat humana i desmunta la prepotència Fidelitat enmig de paranys i seduccions "M’han parat una trampa els injustos, però no em desvio dels teus preceptes." • Viure la fe en un món amb enganys efímers; serenitat i fermesa en l’aliança • L’“alegria del cor” neix de la fidelitat a la Paraula De paraules a fets: caritat propera i testimoni "Més fets i menys discursos." • Caritat concreta i propera: començar pel veí i les necessitats més a prop • Coherència entre discurs i acció: experiències amb missioners (Burkina Faso) mostren la diferència • Advertiment final: no confondre bondat amb buenismo; la bondat és fortalesa amb Esperit Cloenda i notes litúrgiques • Missatge final: servir, no ser servits; viure la fe amb humilitat, amor i perdó • Indicació litúrgica: es llegeix el III diumenge del Temps Ordinari (cicle entre Nadal i Quaresma) i informació de reemissió del programa

Just Blues del 18/1/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 18/1/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 18/1/2022 — The Last Picture Show (Peter Bogdanovich), Macbeth (Joel Coen) i Paco Marín: fotografia, cinema quinqui i Bigas Luna - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 18/1/2022 — The Last Picture Show (Peter Bogdanovich), Macbeth (Joel Coen) i Paco Marín: fotografia, cinema quinqui i Bigas Luna

Visió general • Programa de “Cinema sense condicions” (Ràdio d’Esvern) amb enfoc en: The Last Picture Show de Peter Bogdanovich (in memoriam), la Tragèdia de Macbeth de Joel Coen i una entrevista profunda al director de fotografia Paco Marín Andreu. • Obertura musical amb Hank Williams i presentació d’absències (Lluna i Anastasi). Convidat central: Paco Marín. The Last Picture Show (1971) — Peter Bogdanovich Context, música i dispositiu • Ambientada a Texas (1951–52), retrata un poble en declivi i una joventut atrapada entre marxar o resignar-se. • Música totalment diegètica: totes les cançons (Hank Williams, etc.) sonen dins dels espais del film (bar, billar, jukebox). “Tota la música és la que escolten els propis personatges.” Fotografia i decisions creatives • Rodada en blanc i negre per decisió influïda per Orson Welles; direcció de fotografia de Robert Surtees: textura naturalista, “llum que no es nota” i atmosfera dels 50 impecable. • Recuperació de 6 minuts al muntatge del Director’s Cut (Columbia en va tallar metratge per ajustar la durada comercial). “Per aconseguir la foscor en cinema, cal molta llum.” — atribuït a Stanley Kubrick Personatges, temes i moments clau • Film coral amb interpretacions memorables: Cloris Leachman (colpidora), Ben Johnson (monòleg al riu), Jeff Bridges, Cybill Shepherd, Timothy Bottoms. • Temes: melancolia, aïllament, sexualitat trista i buida, manca d’estímuls, codi social que tothom coneix i calla. • Escena impactant: atropellament del noi amb discapacitat enmig d’una tempesta de pols i tall-fulgur a un camió carregat de bestiar — metàfora del valor de la vida i del destí dels joves. “Som carn de canó.” Cine dins del cine i coherència temporal • Última projecció: Rio Rojo (Howard Hawks, 1948); cartells de Winchester ’73 i El pare de la núvia (1950), teixint un mosaic d’època coherent. Veredicte • Valorada com obra mestra i possiblement la millor pel·lícula de Bogdanovich: naturalista, tendra i profundament trista, però entranyable. La Tragèdia de Macbeth (2021) — Joel Coen Estil i referències • Posada en escena ascètica i rigorosa, amb blanc i negre i espais minimalistes (ecos de Dreyer i de l’arquitectura metafísica de De Chirico). Recorda l’expressionisme del Macbeth d’Orson Welles però més depurat. • Ús de tecnologia digital per escenaris i composició, però al servei de la paraula i del gest. “El talent de Coen no és digital.” Interpretacions i experiència • Denzel Washington (Macbeth) i Frances McDormand (Lady Macbeth) sostenen el text de Shakespeare amb autoritat i magnetisme. • Experiència estètica descrita com d’èxtasi, “de levitar”. Context i posada en valor • Contrapunt a cert cinema d’algoritme: originalitat formal, risc i puresa teatral-cinematogràfica. Entrevista a Paco Marín Andreu — Director de fotografia Inicis i volum d’obra • Herència familiar (pare, director de fotografia). Carrera de 50 anys, amb 150 llargmetratges i milers d’espots. Escola vs ofici i revolució digital • Aprenentatge clàssic per meritocràcia al set (meritori, ajudant, operador, DF): més lent però més profund. • Les escoles formen bé, però sovint manca el rodatge real. La tecnologia digital facilita però també dispersa el control del DF (coloristes, calendaris ajustats, menys centralitat del DF). El foquista: tensió i responsabilitat • El foquista és “l’últim PO” però amb responsabilitat absoluta sobre el focus; un error pot ser irrecuperable. • L’angoixa dels dailies (projeccions de l’endemà) i el patiment amb objectius ultralluminosos (PDC mínima). “El foquista no té error possible.” — Paco Marín Oficis invisibles i reconeixement • Reivindicació de muntadors, laboratoris (esment a experts com en Tomàs) i directors de fotografia que no “brillen” mediàticament. • Elogi de Tomàs Pladevall (Premi Gaudí), humil i savi, i crítica a la mitificació d’alguns directors. Cinema quinqui amb Juan Antonio de la Loma • Participació a Perros callejeros: èxit de públic i realisme cru dels barris (La Mina), locals i figuració de veritat. • Rodatges temeraris (baixada per la Rambla de Barcelona sense talls globals). El Vaquilla real va ser descartat; el paper recau en el Torete (Trompetilla) per fotogènia i lideratge. Anècdotes memorables • Persecucions reals amb risc i sense grans dispositius policials. • El Torete desapareix i torna amb un paquet de diners (amagat a l’hort d’una vella) per ajudar a treure de comissaria el germà del cap de producció: codi d’amistat i lleialtat del carrer. Bigas Luna: Tatuaje, Bilbao, Caniche • Relació creativa en tres films: evolució de Bigas, de primerenc a un autor molt segur. • Estètica claustrofòbica/morbosa (especialment a Bilbao), ironia i càustica personalitat. Present i continuïtat • Jubilat del sector industrial, però segueix filmant curtmetratges domèstics en digital per passió i ofici.

← Torna a tots els podcasts