
Music Club Selecció Migdia del 25/1/2022
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Bloc 1 — Dakar 2022 (Aràbia Saudita) Context i recorregut • 12 etapes + 1 dia de descans, amb 8.404 km totals (4.129 km cronometrats) i una proporció altíssima de sorra i dunes. • Navegació subtil i exigent: jeroglífics de pistes i laberints que obliguen a decisions ràpides. Territori i recepció local • Percepció que la població local presta poca atenció al ral·li i que els ramats i nòmades es veuen afectats pel pas dels vehicles. • Respecte per l’entorn: consciència que “passem per casa seva”. Transició energètica i tècnica • Proves amb hidrogen i elèctrics; Audi destaca amb un prototip elèctric competitiu. • La transició és real però gradual; la combustió encara domina a curt termini. Combustible i logística • Refueling planificat en enllaços: tràilers de repostatge cada ~250 km per gasolina (les motos i cotxes més afectats). • Camions: 500–600 L al dia, consum ~400 L/etapa. Com funcionen les etapes (clàssic vs. “normal”) • En el Dakar Clàssic és regularitat: quants menys punts, millor; cal clavar les mitjanes. • Etapa típica: enllaç (asfalt i temps màxim, amb límits de velocitat) + especial (trams especials cronometrats) + enllaç. El cas del team 918 (camió) i la cursa dins la cursa • Gran ritme tota la cursa: 700 punts acumulats (molt pocs) fins a la penúltima etapa. • Penalització de 100 punts per una sortida 10’ abans (error humà de càlcul). • A la penúltima etapa, microavaria d’un manguito d’aigua ressecat per una fuita d’oli: aturada ~30’ i penes de 600 punts per control satèl·lit no complert. • Resultat final: 29è a l’escratx i 4ts en camions (Clàssic), després d’haver liderat 6 etapes. • Pressió psicològica de defensar lideratge molts dies amb un camió de sèrie i pressupost limitat. Navegació, waypoint ocult i polèmica • Jornada clau amb waypoint ocult on molts pilots van perdre hores; Nasser el troba a la primera i s’obre polèmica. • Explicació tècnica: track amb punts a validar a <50 m; sense validar, penalització o exclusió. Terreny i capacitat del vehicle condicionen. Vida a la cursa: ritme, salut i risc • Set i calor: Camelbak per motos i avituallaments en refueling i enllaços. • Navegació a camp obert: sense pista, amb rius secs, dunes i ramats (impactes reals amb camells). • Lesions i mecànica: costelles esquinsades, una etapa sense roadbook operatiu (sense avisos de perill) i conducció “a cegues” gestionant riscos. Estratègies d’equip i jerarquies • Motxillers i rols d’equip segons qui paga i qui lidera; decisions com cedir posició o donar peces al cap d’equip. • Diferència entre equips “de clients” (paguen per competir) i equips d’empresa/fàbrica (pilots assalariats). Dues realitats als camions • Domini Kamaz (equip d’Estat, pressupost i pilots professionals) a la prova principal. • A Clàssics (pre-2000), oportunitat per amateurs competitius; el team convidat hi brilla amb camió de sèrie. Dones al Dakar • Participació femenina creixent: destaca Laia Sanz (debut en cotxes amb molt bon paper), Cristina Gutiérrez, equips 100% femenins (mecàniques incloses), i copilots de primer nivell com la Fina Román. Campionat del Món Rally-Raid • Integració FIA/FIM en un W2RC amb proves com Dakar i Àfrica Eco Race (recupera l’esperit de la ruta clàssica cap a Dakar, però amb menys retorn mediàtic). "És una gincama de gent gran": regularitat, navegació, convivència i resistència mental a parts iguals. Bloc 2 — Berlín: memòria, arquitectura i història Reichstag i Porta de Brandenburg • Reichstag: incendi del 1933, avui dòcil al públic amb la cúpula de Norman Foster (reserva prèvia; “truquet” d’accedir via restaurant). • Porta de Brandenburg: escenari simbòlic del poder (desfilades nazis) i de restitució històrica (quadriga “robada” per Napoleó i retornada). Potsdamer Platz: d’epicentre a laboratori • De centre neuràlgic (Weimar i nazisme) a terra de ningú amb el mur; renaix amb arquitectura icònica (Sony Center, BahnTower). • Records: primer semàfor d’Europa, grans magatzems jueus, i espais de lleure destruïts a la guerra. Barri jueu i memorials • Nova Sinagoga reconstruïda i Museu Jueu (vida i cultura a Alemanya). • Memorial de l’Holocaust (columnes de diferents alçades): experiència immersiva i inquietant. • Sachsenhausen (camp proper a Berlín): centre administratiu de camps; memòria del sistema repressiu. Guerra Freda i Solució Final • Pont dels Espies (Glienicke): escenari d’intercanvi d’espies; cinema i història. • Conferència de Wannsee (1942): directrius de la Solució Final. Germania i l’arquitectura del poder • Projecte megalòman de Speer per a una “capital del món” (Volkshalle, Av. de l’Esplendor): grandiloqüència que no arriba. • Olympiastadion (1936) com a herència visitable. Personatges i cultura • Heydrich: poder i crueltat, paradoxes biogràfiques (música, esgrima) i assassinat a Praga (1942). • “Art degenerat” (1937): exposició propagandística que, paradoxalment, bat rècords de visites. "Averta amb els feixismes: canvien les formes, però el fons persisteix." Bloc 3 — Monestir de Junqueras (Barcelona): història i curiositats Orígens i ubicacions • Fundat al s. XIII com a convent femení vinculat a l’Orde de Sant Jaume, amb trasllats del primitiu emplaçament (prop de l’Arc de Triomf) cap a l’interior de muralla (zona Via Laietana/Jonqueres). • Guerres i reformes constants fins a la demolició al s. XIX. Regles, privilegis i les “monges casadores” • Orde amb vots més laxes (històricament sense pobresa estricta; casos de castedat conjugal i fins i tot matrimoni en períodes antics). • Comunitat formada sovint per noies de famílies nobles, amb rendes i dots. • “Monges casadores”: pati obert on festejaven amb pretendents; un fenomen social barceloní singular. Declivi, usos i trasllat • S. XIX: ocupacions militars, hospital, correccional, caserna i sala de ball “La Palmera”. • Trasllat pedra a pedra de l’església i claustre a la Parròquia de la Concepció (c. Aragó); el campanar “viatger” prové de Sant Miquel (avui plaça homònima). La palmera emblemàtica i memòria • Palmera monumental de l’hort (30 m), intent fallit de trasplantament; perviu en la toponímia i el record popular. • Jacint Verdaguer li dedica un poema que alerta del perill de perdre tresors en nom del progrés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova