Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
M de Música del 24/1/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 24/1/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 24/1/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/1/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Club Alternatiu del 21/1/2022 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 21/1/2022

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/1/2022 — Dakar 2022 a l’Aràbia Saudita, Berlín i la memòria del nazisme, i les “monges casadores” de Junqueras - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/1/2022 — Dakar 2022 a l’Aràbia Saudita, Berlín i la memòria del nazisme, i les “monges casadores” de Junqueras

Bloc 1 — Dakar 2022 (Aràbia Saudita) Context i recorregut • 12 etapes + 1 dia de descans, amb 8.404 km totals (4.129 km cronometrats) i una proporció altíssima de sorra i dunes. • Navegació subtil i exigent: jeroglífics de pistes i laberints que obliguen a decisions ràpides. Territori i recepció local • Percepció que la població local presta poca atenció al ral·li i que els ramats i nòmades es veuen afectats pel pas dels vehicles. • Respecte per l’entorn: consciència que “passem per casa seva”. Transició energètica i tècnica • Proves amb hidrogen i elèctrics; Audi destaca amb un prototip elèctric competitiu. • La transició és real però gradual; la combustió encara domina a curt termini. Combustible i logística • Refueling planificat en enllaços: tràilers de repostatge cada ~250 km per gasolina (les motos i cotxes més afectats). • Camions: 500–600 L al dia, consum ~400 L/etapa. Com funcionen les etapes (clàssic vs. “normal”) • En el Dakar Clàssic és regularitat: quants menys punts, millor; cal clavar les mitjanes. • Etapa típica: enllaç (asfalt i temps màxim, amb límits de velocitat) + especial (trams especials cronometrats) + enllaç. El cas del team 918 (camió) i la cursa dins la cursa • Gran ritme tota la cursa: 700 punts acumulats (molt pocs) fins a la penúltima etapa. • Penalització de 100 punts per una sortida 10’ abans (error humà de càlcul). • A la penúltima etapa, microavaria d’un manguito d’aigua ressecat per una fuita d’oli: aturada ~30’ i penes de 600 punts per control satèl·lit no complert. • Resultat final: 29è a l’escratx i 4ts en camions (Clàssic), després d’haver liderat 6 etapes. • Pressió psicològica de defensar lideratge molts dies amb un camió de sèrie i pressupost limitat. Navegació, waypoint ocult i polèmica • Jornada clau amb waypoint ocult on molts pilots van perdre hores; Nasser el troba a la primera i s’obre polèmica. • Explicació tècnica: track amb punts a validar a <50 m; sense validar, penalització o exclusió. Terreny i capacitat del vehicle condicionen. Vida a la cursa: ritme, salut i risc • Set i calor: Camelbak per motos i avituallaments en refueling i enllaços. • Navegació a camp obert: sense pista, amb rius secs, dunes i ramats (impactes reals amb camells). • Lesions i mecànica: costelles esquinsades, una etapa sense roadbook operatiu (sense avisos de perill) i conducció “a cegues” gestionant riscos. Estratègies d’equip i jerarquies • Motxillers i rols d’equip segons qui paga i qui lidera; decisions com cedir posició o donar peces al cap d’equip. • Diferència entre equips “de clients” (paguen per competir) i equips d’empresa/fàbrica (pilots assalariats). Dues realitats als camions • Domini Kamaz (equip d’Estat, pressupost i pilots professionals) a la prova principal. • A Clàssics (pre-2000), oportunitat per amateurs competitius; el team convidat hi brilla amb camió de sèrie. Dones al Dakar • Participació femenina creixent: destaca Laia Sanz (debut en cotxes amb molt bon paper), Cristina Gutiérrez, equips 100% femenins (mecàniques incloses), i copilots de primer nivell com la Fina Román. Campionat del Món Rally-Raid • Integració FIA/FIM en un W2RC amb proves com Dakar i Àfrica Eco Race (recupera l’esperit de la ruta clàssica cap a Dakar, però amb menys retorn mediàtic). "És una gincama de gent gran": regularitat, navegació, convivència i resistència mental a parts iguals. Bloc 2 — Berlín: memòria, arquitectura i història Reichstag i Porta de Brandenburg • Reichstag: incendi del 1933, avui dòcil al públic amb la cúpula de Norman Foster (reserva prèvia; “truquet” d’accedir via restaurant). • Porta de Brandenburg: escenari simbòlic del poder (desfilades nazis) i de restitució històrica (quadriga “robada” per Napoleó i retornada). Potsdamer Platz: d’epicentre a laboratori • De centre neuràlgic (Weimar i nazisme) a terra de ningú amb el mur; renaix amb arquitectura icònica (Sony Center, BahnTower). • Records: primer semàfor d’Europa, grans magatzems jueus, i espais de lleure destruïts a la guerra. Barri jueu i memorials • Nova Sinagoga reconstruïda i Museu Jueu (vida i cultura a Alemanya). • Memorial de l’Holocaust (columnes de diferents alçades): experiència immersiva i inquietant. • Sachsenhausen (camp proper a Berlín): centre administratiu de camps; memòria del sistema repressiu. Guerra Freda i Solució Final • Pont dels Espies (Glienicke): escenari d’intercanvi d’espies; cinema i història. • Conferència de Wannsee (1942): directrius de la Solució Final. Germania i l’arquitectura del poder • Projecte megalòman de Speer per a una “capital del món” (Volkshalle, Av. de l’Esplendor): grandiloqüència que no arriba. • Olympiastadion (1936) com a herència visitable. Personatges i cultura • Heydrich: poder i crueltat, paradoxes biogràfiques (música, esgrima) i assassinat a Praga (1942). • “Art degenerat” (1937): exposició propagandística que, paradoxalment, bat rècords de visites. "Averta amb els feixismes: canvien les formes, però el fons persisteix." Bloc 3 — Monestir de Junqueras (Barcelona): història i curiositats Orígens i ubicacions • Fundat al s. XIII com a convent femení vinculat a l’Orde de Sant Jaume, amb trasllats del primitiu emplaçament (prop de l’Arc de Triomf) cap a l’interior de muralla (zona Via Laietana/Jonqueres). • Guerres i reformes constants fins a la demolició al s. XIX. Regles, privilegis i les “monges casadores” • Orde amb vots més laxes (històricament sense pobresa estricta; casos de castedat conjugal i fins i tot matrimoni en períodes antics). • Comunitat formada sovint per noies de famílies nobles, amb rendes i dots. • “Monges casadores”: pati obert on festejaven amb pretendents; un fenomen social barceloní singular. Declivi, usos i trasllat • S. XIX: ocupacions militars, hospital, correccional, caserna i sala de ball “La Palmera”. • Trasllat pedra a pedra de l’església i claustre a la Parròquia de la Concepció (c. Aragó); el campanar “viatger” prové de Sant Miquel (avui plaça homònima). La palmera emblemàtica i memòria • Palmera monumental de l’hort (30 m), intent fallit de trasplantament; perviu en la toponímia i el record popular. • Jacint Verdaguer li dedica un poema que alerta del perill de perdre tresors en nom del progrés.

← Torna a tots els podcasts