Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just

Visió general Conversa entre Núria i Dolors Cardona (Grup Justícia i Pau de Sant Just) al voltant de l’aigua dolça com a dret comú, els reptes de la contaminació i les preses, les arrels espirituals del respecte a la creació i la rica cultura de l’aigua a Sant Just Desvern. "Més de mil milions de persones al món no tenen garantit el dret de l’aigua; 20.000 persones moren diàriament, majoritàriament infants" (segons Nacions Unides) Aigua dolça vs. aigua potable Idees clau • Només el 3% de l’aigua del planeta és dolça (el 97% és salada); el cos humà és aproximadament 75% aigua. • L’aigua dolça prové de rius, llacs, aigües subterrànies, gel i del cicle de l’aigua (evaporació–pluja–infiltració). • El pas a aigua potable es fa necessari quan l’aigua dolça es contamina (domèstica, agrícola, industrial o natural) i cal tractar-la per a ús humà. Usos i salut • Beure, higiene, alimentació i agricultura depenen d’aigua dolça segura. • La manca d’aigua segura comporta malalties, avortaments i malformacions en zones afectades (exemples esmentats: rius contaminats a l’Índia). Preses i grans infraestructures: beneficis i danys Impactes ambientals i socials • Les preses poden ajudar a regular i emmagatzemar aigua, però els megaprojectes comporten desplaçaments forçosos, alteració de cabals, biodiversitat i economies locals. • Cas destacat: Presa de les Tres Gorges (Xina), emmarcada en una estratègia per triplicar potència hidroelèctrica, amb reubicació de poblacions i pèrdua d’història i arrelament. • Analogies amb la concentració de mercat: risc de poder i dependència quan desapareixen els petits productors. "Les preses s’han de fer en mesura, sense castigar la terra ni els rius" Causes de contaminació de l’aigua Factors principals • Urbanístics i d’infraestructura: aparcaments subterranis i excavacions que trenquen vetes d’aigua i les contaminen. • Canvi climàtic: augment de temperatura, desgel, sequeres endèmiques (ex. zones d’Àfrica) i migracions climàtiques. • Domèstic i agrícola: detergents, pesticides, adobs i purins → necessitat de depuració. • Industrial: abocaments il·legals → mort de fauna i flora; malgrat controls i multes, el risc persisteix. • Naturals: activitat volcànica (ex. La Palma) amb cendres i gasos que contaminen pous i cursos d’aigua. Conseqüències i denúncies • Canvi dels cabals i rius quasi secs per menors pluges i preses. • Dessecació d’aiguamolls i trencament de corredors d’aus migratòries. • Sobreexplotació d’aqüífers i 50.000 grans preses construïdes al segle XX (dades de la Comissió Mundial de Preses). • Privatització de l’aigua: del bé comú al negoci, en part per la necessitat de tractaments. Iniciatives i esperança Recuperacions i lluites • Riu Besòs: sensibilització ciutadana i gestió que permeten recuperar aigües subterrànies (ex. Santa Coloma). • No trasvasament de l’Ebre: mobilització sostinguda per preservar el Delta i la seva biodiversitat. • Salinització del Llobregat: impacte de les mines de potassa del Bages; conscienciació i passos positius en marxa. • Moviment veïnal a l’Àrea Metropolitana de BCN: protesta contra increments abusius del rebut de l’aigua. Cultura de l’estalvi • Mesures domèstiques d’estalvi d’aigua: airejadors, reutilització d’aigua freda de la dutxa per al vàter, educació cívica en episodis de sequera. Mirada espiritual: Laudato si i ecoparròquies • Des de Justícia i Pau i a la llum de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, l’aigua és do i bé comú que demana respecte, cura i compromís. • Impuls de ecoparròquies: aplicar principis d’ecologia integral a la vida comunitària i quotidiana. "L’aigua és un do, un bé comú per a tothom; tothom hi té dret" Cultura de l’aigua a Sant Just Desvern Patrimoni i geografia • Entorn de Collserola (Micorella) amb fonts a la part alta (Font del Ferro, del Rector, de la Beca) i abundància històrica d’aigües subterrànies. • Des de l’edat mitjana i especialment als segles XVII–XVIII, masies amb mines i pous d’aigua: base per a l’horta i l’autosuficiència. Oficis i gestió • L’ofici de minaire (finals XIX–inici XX): manteniment i qualitat de les mines d’aigua. • Conduccions històriques menors cap a Esplugues; paper d’exploradors locals (ex. grup dels "Rats Penats") i tècnics municipals en el coneixement de les mines. Risc de conflictes i cloenda • L’aigua pot esdevenir focus de conflictes i guerres si escasseja o es gestiona injustament (esment: Israel–Palestina). • Crida a una gestió en mesura, al respecte del bé comú i a la corresponsabilitat ciutadana.

Just Blues del 25/1/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 25/1/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 25/1/2022 — Roma de Fellini: memòria, set pieces i sàtira; estrenes Nightmare Alley, Belfast i Delicieux; i memòries de TVE - episode art
Cinema sense condicions
58'

Cinema sense condicions del 25/1/2022 — Roma de Fellini: memòria, set pieces i sàtira; estrenes Nightmare Alley, Belfast i Delicieux; i memòries de TVE

Tema central: "Roma" (1972) de Federico Fellini Naturalesa i gènere • Pel·lícula lliure i inclassificable: barreja d’assaig vital, memòries i sàtira; no s’ajusta a un gènere convencional. • Estructurada per set pieces (seqüències autònomes amb valor propi), amb Roma i el mateix Fellini com a fil conductor subtil. • Visió profundament subjectiva: Fellini parla de Roma, però en realitat parla de si mateix. Estructura temporal i crítica • Dues èpoques en paral·lel: - Anys 30 (Mussolini): mirada irònica i caustica al feixisme i als costums. - 1972: crítica a la modernitat consumista, els cotxes als extraradis i, alhora, simpatia per la contracultura hippie. • Crítica social explícita en moments clau (festes populars, repressió policial, masclisme i incivisme en espectacles de varietés). Seqüències clau • Autopista (1972): barroquisme visual magistral; rodada a Cinecittà amb una infraestructura gegantina. Exemple paradigmàtic d’artifici controlat. • Metro: "càpsula del temps" romana descoberta i destruïda per l’aire modern. Potent metàfora del temps, la memòria i l’oblit. • Prostíbul: traveling sinuós pel corredor brut que retarda la informació i carrega l’escena de misteri i tensió. • Desfilada de moda eclesiàstica: sàtira exuberant de l’Església i de la pompa romana; ecos estètics que anticipen imatges del "Dràcula" de Coppola. Estil i posada en escena • Artifici voluntari: decorats evidents, doblatge integral, control absolut del so i la imatge. Cinecittà com a univers total. • Travelings lents (endavant/enrere) per dosificar el descobriment i intensificar el misteri; elegància visual combinada amb cruesa i sordidesa quan cal. Memòria, somni i temps • De les arrels neorealistes al regne de la memòria i el somni: Fellini prioritza el món interior (angoixa davant la mort i el tempus fugit) per sobre del realisme visual. • En el més íntim i personal, Fellini troba l’universal: records d’infantesa, somnis i evocacions que connecten amb qualsevol espectador. Retrat social de Roma • Amor-odi: fascinació per les places, trattories i la convivència; sàtira dels tics romans (masclisme, irreverència, esperit crític que esdevé demolidor). • Mirada comprensiva cap als joves i la contracultura, i denúncia de la repressió policial. Influències i llegat • L’artifici i la plàstica de "Roma" s’emmirallen i s’expandeixen a títols com Casanova i, sobretot, "Amarcord" (filla directa de Roma); alhora, hi ha una filia clara amb "Satyricon". Cites i idees destacades "Roma és el lloc ideal per esperar la fi del món" —Gore Vidal "Roma és la ciutat de les il·lusions: no per casualitat aquí hi ha el govern, l’església i el cinema" —Gore Vidal • Idees-força: destrucció/reconstrucció contínua de Roma; la imatge com a artifici veritable; tot és memòria i, per tant, oblit. Valoració • Gran pel·lícula i peça clau del període de llibertat formal de Fellini: difícil d’encaixar en lectures convencionals, però fascinant per densitat visual, idees i audàcia. Estrenes destacades Delicieux (França) • Drama de cuina als prolegòmens de la Revolució Francesa: el naixement del primer restaurant. • Va de menys a més: primera hora correcta; segona hora més potent fins a un final gairebé "revolucionari". Nightmare Alley (El callejón de las almas perdidas) — Guillermo del Toro • Adaptació de la novel·la de 1946. Sense elements sobrenaturals, però amb ambient de fira, trucatges i il·lusió com a tema central. • Recorregut d’un ambiciós showman (Bradley Cooper) entre esperpent i noir tardà; femme fatale (Cate Blanchett), moralitat circular i caiguda del protagonista. • Posada en escena excelsa: fotografia, direcció d’art i repartiment de primer nivell; versió alternativa en blanc i negre als EUA. Belfast — Kenneth Branagh • Records d’infantesa a Belfast 1969: convivència trencada entre protestants i catòlics vista des dels ulls d’un nen (Jude Hill). • Emoció i humanisme per sobre de la tesi política; context dels Troubles com a teló de fons; reflex sobre identitat, exili i estigma de l’accent. Conversa final: televisió i ofici "Quién sabe dónde" (TVE) i aprenentatges • Etapa televisiva (mitjans 90): rodar ràpid, decidir amb criteri i desmitificar la necessitat de temps infinit. • Ofici i mètode aplicats en condicions de pressa: el directe com a escola d’eficàcia, rigor i capacitat d’adaptació.

← Torna a tots els podcasts