
Smooth Jazz Club del 23/12/2021
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panoràmica de l’episodi Episodi temàtic al voltant de la neurosi com a fil conductor entre sèries, art i còmics. El programa enllaça el post-humor i el psicoanàlisi amb la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), contextualitza la neurosi dins l’expressionisme alemany a través d’El crit d’Edvard Munch, i tanca amb la distopia periodística del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis. "Cuanto más consciente eres, más sufres. La gran paradoja psicoanalítica." Temes principals Sèries • Doctor Portuondo (Filmin) i l’univers Carlo Padial • Sèrie breu (6 capítols x ~25’), primera producció original de Filmin. • Basada en el llibre homònim de Carlo Padial (Blackie Books) i en la seva teràpia real (2000–2005) amb el psicoanalista cubà Juan A. Portuondo. • Tò entre el deliri i el drama, amb arrels de post-humor i ecos de Woody Allen (neuròtic, divan, autoconsciència i vergonya existencial). • Repartiment: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (alter ego de Padial) en un tàndem molt sòlid; Berto Romero i David Pareja entre els secundaris. • Música de Javier Rodero: ambient i tensió quasi de suspens per subratllar la neurosi i el seu “misteri intern”. • Idees clau de Portuondo: - La mediocritat és avorrida; el deliri i la neurosi són fecunds. - Teràpia individual i grupal com a “teatre” de rols on emergix la veritat. - El psicoanàlisi cura, però la consciència incrementa el patiment. "Sigue visualizando tus metas… y sigue comiendo doritos." "Cuando la bestia ruge, la razón tiembla." Art • Expressionisme alemany i El crit (Munch) • Marc històric: Alemanya tardosegle XIX–1933 (industrialització, trauma de la Gran Guerra, autoritarisme). • L’expressionisme alemany distorsiona la realitat per transmetre emocions; influència directa en el cinema (Murnau, Fritz Lang) i en el film noir (llum/ombra, paranoia, fatalitat). • Música d’Arnold Schoenberg: dodecafonisme com a paral·lel musical de la distorsió perceptiva. • Focus en El crit (Skrik) d’Edvard Munch: - Temes: por, solitud, fragilitat i malaltia. - Composició: diagonal violenta del pont versus ondulacions orgàniques del paisatge; colors irreals i ritmes que amplifiquen l’angoixa. - Frase confirmada del propi Munch a la tela: “Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco”. - Ecos culturals: la femme fatale (en “Amor i dolor”) i el Ghostface de Scream com a derivació pop. • Connexions: de Nosferatu i Metrópolis al noir americà —la neurosi com a matriu estètica i moral. Còmics • Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) • Distopia periodística (1997–2002), 60 números, to punk-cyberpunk. • Protagonista: Spider Jerusalem, periodista gonzo neuròtic, cínic i afilat, de retorn a la megaciutat per complir contracte i desmuntar el poder. • Eixos: política corrosiva, corrupció, propaganda, religió tecnificada, transhumanisme, drogues i mitjans; anticipa dinàmiques de fake news i lideratges tipus Trump. • Visual: línia enèrgica i colors potents (Robertson), parentiu amb l’energia de The Boys (mateix dibuixant), però amb més tesi política i mediàtica. • Frases que el defineixen: - “El punk en el cyberpunk.” - “Spider Jerusalem, o quan el trippi esdevé còmic.” Moments i idees clau • «La mediocritat és avorrida; la neurosi és fecunda» — Portuondo. • «Cuanto más consciente eres, más sufres» — la gran paradoxa psicoanalítica. • L’expressionisme com a “distorsió de la mirada” per comunicar l’emoció. • El crit: diàleg entre línies dures (pont) i ondulades (figura/paisatge) per materialitzar l’angoixa. • Transmetropolitan: el periodisme com a arma contra el cinisme polític en una ciutat-món. Conclusió Episodi coherent i travat per la neurosi: del consultori de Portuondo al pont de Munch, i d’aquí al teclat furibund de Spider Jerusalem. Tres mirades —psicoanàlisi, expressionisme i distopia mediàtica— que, plegades, mostren com la consciència i el deliri dialoguen en la cultura contemporània.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.