Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 15/12/2021 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 15/12/2021 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

Resum general Episodi variat i molt cohesionat pel fil temàtic de la neurosi: arrenca amb un sketch líric i incòmode sobre la (in)seguretat social i el llenguatge políticament correcte, continua amb una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), salta a una peça musical en bucle que escenifica l’ansietat, se submergeix en l’expressionisme alemany per llegir en clau contemporània El crit de Munch, i tanca amb una immersió al còmic Transmetropolitan de Warren Ellis, una distopia periodística de plena actualitat. Temes principals i idees clau Sèries — Doctor Portuondo (Filmin) • Sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, adaptació del seu llibre homònim de Blackie Books. • Tò neuroticòmic: barreja d’humor post-humorístic, autoficció i reflexió psicoanalítica. Padial converteix la teràpia en narrativa i en classe magistral. • Dr. Juan Antonio Portuondo: psicoanalista cubà exiliat a Barcelona (anys 60–2005), figura clau per a la psicologia clínica local. Aporta un mètode heterodox i carismàtic: teràpies grupals com a “teatre” de rols, aforismes i sacsejades terapèutiques. • Repartiment: Jorge Perugorría (Portuondo) amb aval “familiar” d’autenticitat; Nacho Sánchez clava un Padial “més convincent que el mateix Padial”. Cameos i secundaris potents: Berto Romero, David Pareja, Lil Moss (gag mut recurrent), ecos de Vengamonjas. • Estil i formes: interiors molt aprofitats (consulta i grup), transicions a deliri visual controlat, viratges cap al drama i el suspens; banda sonora de Javier Rodero amb capes d’ambient i tensió. • Influències: reverberacions woodyallenianes (divan/anti-divan), post-humor ibèric, ecos del circuit Sitges (Padial i Desirée de Fez). "Cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica." • Frases-ganxo i títols lapidaris (p. ex. "Quan la bèstia rugeix, la raó tremola"; "Confia en tu… 15 anys de males decisions"). • Valoració: recomanable, àcida i lúcida; fa accessible el post-humor sense renunciar al risc intel·lectual. Píndola musical — Bucle neuròtic • Interludi musical que entra en bucle i paròdia (“Suscríbete al canal!”), funcionant com a metàfora sonora de l’obsessió i l’ansietat. Art — Expressionisme alemany i El crit (Edvard Munch) • Marc: l’expressionisme alemany com a destil·lació d’emoció a través de la distorsió de la realitat. Context d’Alemanya industrial, accelerada i autoritària (fins al 1933). • Connexions cinematogràfiques: Murnau (Nosferatu), Fritz Lang (El testament del Dr. Mabuse), genealogia del film noir (llum/ombra, alienació). • Munch, pioner i polèmic a Berlín (1892): Amor i dolor com a prefiguració de la femme fatale i la sensualitat amenaçadora. • Anàlisi d’El crit: por, solitud, cromatisme “irreal”, diagonal violenta vs. ondulacions del cos i del paisatge; lectura biogràfica (malaltia a la família, fragilitat física) i eco-angoixa davant el paisatge. "Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — inscripció confirmada recentment com a manuscrita per Munch. • Pop i derivacions: màscara de Ghostface (Scream) com a vampirització cultural de l’icònic gest del crit. Còmics — Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) • Distopia periodística (1997–2002, 60 números): el periodista Spider Jerusalem —gonzo radical, cínic i addicte— torna a la metròpoli del futur per desmuntar el poder. • Política com a thriller: la Bèstia vs. el Somrient (Calhan) i altres figures; campanyes brutes, spin doctors “cultivats” (clonats), i la manufactura de la veritat. • Temes: corrupció, fake news, religió i tecnologia, transhumanisme i modificacions corporals, prostitució infantil, drogues futuristes. • Estètica: cyberpunk de color expansiu i traç marcat; ritme i set pieces que recorden l’energia de The Boys (mateix dibuixant), però amb una capa més política i social. • Adaptabilitat: difícil traslladar-ne la ferocitat i la densitat; podria ser un relleu a l’ansietat tecnopolítica de Black Mirror, però amb més mala llet satírica. • Disponibilitat: reedicions en volums; fàcil de trobar en biblioteques (p. ex. Can Fabra). Conceptes clau • Neurosi, psicoanàlisi, post-humor, expressionisme, dodecafonisme, cinema expressionista, cyberpunk, periodisme gonzo, distopia política.

Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil - episode art
Veus Parròquia
16'

Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil

Resum temàtic Eix central: passar de la hostilitat a la hospitalitat envers les persones migrades, amb un focus en els CIE, les fronteres internalitzades i el dret d’asil. Perspectiva: mirada crítica basada en informes de Cristianisme i Justícia i l’experiència pastoral. Clau ètica: vulneracions de drets humans i crida a l’acció personal i institucional. "La frontera s'ha interioritzat." Fronteres internalitzades i CIE Les fronteres es desplacen a l’interior dels estats mitjançant els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Als CIE es priva de llibertat persones que no han comès delicte, sinó una irregularitat administrativa. "No han comès cap delicte, sinó una irregularitat, en tot cas, administrativa." La mesura hauria de ser excepcional i amb control judicial, però sovint és la primera resposta. Condicions i perfils afectats Condicions sovint dures: accés limitat o nul a salut i assistència letrada; denúncies per insalubritat, casos de violència policial i morts per manca d’atenció mèdica. Perfils diversos: persones amb arrelament i família, permisos caducats per atur, situacions d’explotació sexual, salut mental, i casos amb dret a protecció internacional. La maquinària homogeneïtza vulnerabilitats i consagra l’exclusió en lloc d’oferir respostes personalitzades. Drets, exclusió i treball La irregularitat administrativa comporta exclusió de drets socials (ex. exclusió sanitària des d’abril de 2012). Prohibició de treballar regularment; moltes persones (especialment dones) acaben a l’economia submergida. El sistema fronterer genera inseguretat jurídica i vulnerabilitat social, creant un col·lectiu de treballadors pobres. Por, invisibilització i integració La por a batudes, internament i deportació actua com a mecanisme de disciplina social. L’estigma de la irregularitat força a la invisibilitat, dificulta vincles i obstaculitza la integració. "La frontera s'ha interioritzat." El mite de migrar “legalment” Retòrica institucional: aposta per la migració regular per evitar sofriment. Problema pràctic: obtenir un visat és, per a molta gent (p. ex. subsahariana), gairebé impossible (possibilitat propera a zero). "Per què no ho intentes legalment en comptes de jugar-t’hi la vida?" — Una opció sovint inexistent en la pràctica. La contraposició regular/irregular esdevé fum quan es contrasta amb la realitat. Dret d’asil i devolucions en calent Les devolucions en calent vulneren la normativa i impedeixen sol·licitar asil. Dos punts oficials per demanar asil a la frontera no solucionen el problema: les forces marroquines només permeten l’accés a sirians, deixant fora persones subsaharanes. El govern utilitza l’existència formal d’aquests punts per justificar pràctiques que, de fet, bloquegen l’accés al dret d’asil. De l’hostilitat a l’hospitalitat: què cal fer? Acció personal: promoure l’acollida, combatre l’estigma i donar suport comunitari. Exigència institucional: demanar polítiques que garanteixin drets, vies segures i legals, i alternatives als CIE. "Mou, Senyor, mou la meva ànima" — una crida espiritual a transformar l’hostilitat en hospitalitat. Cloenda Tancament amb salutacions nadalenques i compromís de seguir aprofundint en el binomi hostilitat–hospitalitat durant el curs.

Just Blues del 14/12/2021 - episode art
Just Blues

Just Blues del 14/12/2021

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 14/12/2021 — Blow-Up i la postmodernitat: Antonioni, Cortázar i el conflicte de la percepció; recomanacions de festes i ofici de produir amb Patricia Sánchez Mora - episode art
Cinema sense condicions
54'

Cinema sense condicions del 14/12/2021 — Blow-Up i la postmodernitat: Antonioni, Cortázar i el conflicte de la percepció; recomanacions de festes i ofici de produir amb Patricia Sánchez Mora

Blow-Up: context, temes i lectura Antonioni i la tensió modernitat/postmodernitat • Perfil d’Antonioni: dels flirtejos amb el neorealisme a un cinema més experimental, menys discursiu i que demana la participació activa de l’espectador. • Idea central: tensió entre la modernitat (fe en ciència, progrés i futur) i la postmodernitat (fractura, malfiança, nihilisme latent), especialment visible als anys 60. • Eix temàtic recurrent a Antonioni (i que connecta amb autors com Philip K. Dick): el conflicte d’identitat i l’avorriment/alienació de personatges atrapats pel progrés i la indústria. • Filmografia clau esmentada: L’avventura (punt d’inflexió), L’Eclisse, Il deserto rosso, Il grido, i més tard El reportero (The Passenger) com a variant madura d’aquesta crisi d’identitat. Argument i dispositiu del “blow up” • Protagonista: fotògraf de moda que, fart de la rutina, surt al carrer i al parc; creu haver captat un assassinat a les seves fotografies. • Dispositiu formal: el blow up (ampliació fotogràfica) que promet nitidesa i “veritat” però deriva en dissolució i incertesa quan s’exagera. • Lectura: l’espectador és convidat a completar el sentit; el film interroga què hem vist realment i si allò ha passat. "No es dilueix solament ell; em dilueixo jo també com a creador." — Antonioni sobre el final on el personatge es dissol Del relat de Cortázar a l’ambigüitat fílmica • Origen literari: Les baves del diablo (Julio Cortázar, 1958) com a base conceptual — el fotògraf projecta un relat sobre una imatge. • Antonioni potencia l’ambigüitat, la temporalitat i l’alteració de la realitat. La pel·lícula evita una resolució causal “clàssica”. "Entre les moltes maneres de combatre el no-res, una de les millors és fer fotografies." — Cortázar Recepció, envelliment i anècdotes • Debat sobre recepció: èxit sorprenent amb el gran públic tot i la seva dificultat. S’assenyalen elements “envellits” (tracte de gènere, to snob de certes escenes) i la narrativa deliberadament erràtica. • Context: Swinging London i herència del free cinema britànic; atmosfera mod i cultural dels 60. • Curiositats: càmera Nikon F (1959); gespa del parc pintada per aconseguir el verd desitjat; localització: Maryon Park; cameo de Cortázar en una foto; primer nu frontal parcial de Vanessa Redgrave al cinema britànic. • Anècdota “El reportero”: rodatge a La Pedrera (Barcelona) amb Jack Nicholson i Maria Schneider. • Posta en comú final: es rebutja una lectura “triangle criminal” que tancaria el sentit; l’ambigüitat és constitutiva del dispositiu d’Antonioni. Recomanacions per les festes (sales, plataformes i Filmoteca) • A Hero (Asghar Farhadi, 2021) — drama moral iranià sobre reputació i dilemes públics/privats. • La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán, 2019) — documental sobre memòria i paisatge de Xile. • What Do We See When We Look at the Sky? (Alexandre Koberidze, 2021) — poema cinematogràfic georgià sobre l’atzar i l’encanteri del quotidià. • AitaMari (Javi Julio, 2021) — rescat humanitari a la Mediterrània. • ¿Qué hicimos mal? (Liliana Torres, 2021) — autoretrat i memòria sentimental. • Sis dies corrents (Neus Ballús, 2021) — comèdia humanista sobre lampistes i convivència. • Sedimentos (Adrián Silvestre, 2021) — road movie documental amb sis dones trans; humanisme i pedagogia social. • Tre piani (Nanni Moretti, 2021) — mosaic veïnal de culpes i responsabilitats. • House of Gucci i The Last Duel (Ridley Scott, 2021) — dos grans títols en registres ben diferents. • The Power of the Dog (Jane Campion) — antiwestern psicològic; gran treball de Benedict Cumberbatch; film amb misteri i inquietud. • Silent Night (Camille Griffin) — sàtira apocalíptica de Nadal amb Keira Knightley i Matthew Goode; tònica depriment però estimulant. • També: Magaluf fantasma (M. À. Blanca) i Del otro lado (Iván Guarnizo). • Consell: Filmoteca com a refugi davant la programació televisiva de les festes. "El govern britànic ha distribuït píndoles per suïcidar-se" — premissa de Silent Night Conversa amb Patricia Sánchez Mora (productora): l’ofici de produir Què fa la producció • La producció és “tot el que no es veu”: preparar el rodatge, organitzar equips, logística, compres, conduir, tenir cura de l’estat d’ànim i de l’ètica de rodatge, especialment en projectes petits. • En equips reduïts, tothom fa de tot: polivalència i resolució constant. Figures de producció i finançament • Diferències (en teòric): productor, productor executiu (finançament i burocràcia), direcció de producció / line producer (encaixar pressupost i portar-lo a terme), jefatura de producció (organització en rodatge). • A l’Estat espanyol: pressupostos ajustats, la línia entre rols es difumina; la direcció de producció equival sovint a line producer. • Finançament: combinació de fons públics (culturals) amb privats i, si cal, capitalització de salaris. Sedimentos (doc) • Origen: treball de diversos anys amb l’associació Ivaginarium; tallers de representació, guió i interpretació. • Metodologia: guió obert amb converses previstes i espais que “provoquen” l’escena; espontaneïtat real (per exemple, un “pique” imprevist entre dues protagonistes). • Intenció: evitar el victimisme, apostar per l’empatia i la quotidianitat; fort valor didàctic (instituts, passes educatives). • Distribució: recorregut ampli en festivals; en sales, funcionament esglaonat i condicionat per candidatures (Goya, Gaudí). Occidente i rodatges low budget • Occidente: projecte transgressor i fora de temps; Patricia com a directora de producció. • Pressuposts mínims: Sedimentos (rodatge) ~15.000€; Occidente (rodatge) ~30.000€ — màxima optimització de recursos. Distribució i festivals • Estratègia: primer festivals Classe A, després resta de circuits; mercats per vendes internacionals (agents, distribuïdores, programadors). • A l’Alternativa, Patricia fa de “celestina”: connecta projectes amb productors/assessors i facilita trajectòries. Sostenibilitat i el digital • Principi clau: no malbaratar. Producció eficient en diners i materials. • Debat ecològic: el cinema fotoquímic tenia cadenes controlades; el digital afegeix impacte ocult (servidors, electricitat) i paranoia de còpies de seguretat. Direcció i muntatge • Ha codirigit el curt “Paraula/Mot de Paz Fajara”: treball intens amb arxius i muntatge (que és, de fet, una forma d’escriptura). • Encàrrec recent: dirigir un episodi documental per a TV3; defensa que els muntadors haurien de tenir més reconeixement autoral. L’Alternativa i dinamització cultural • Experiència excel·lent en organització d’esdeveniments, conducció de cerimònies i coordinació d’equips. • Ha treballat en circs i espectacles (fins i tot ballant “vestida d’ós” en temps de crisi): versatilitat i capacitat d’improvisació. Tancament i agenda • El programa s’acomiada fins a l’11 de gener (bones festes!). • Patricia avança rodatges al gener i febrer.

← Torna a tots els podcasts