Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 8/12/2021 — Neurosi en sèrie, llenç i vinyeta: Doctor Portuondo, El crit de Munch i Transmetropolitan - episode art
Empanada Cultural
58'

Empanada Cultural del 8/12/2021 — Neurosi en sèrie, llenç i vinyeta: Doctor Portuondo, El crit de Munch i Transmetropolitan

Visió general Episodi polièdric sobre la neurosi com a motor creatiu i narratiu en tres àmbits: la televisió (Doctor Portuondo), l’art (El crit de Edvard Munch) i el còmic (Transmetropolitan). El to barreja post-humor, anàlisi cultural i divulgació. "La mediocridad es aburrida... La neurosis es muchísimo más interesante" — Doctor Portuondo Sketch inicial: monòleg interior i ansietat contemporània Un gag d’obertura en clau de monòleg interior (bar/discoteca) que retrata amb sornegueria la hiperautoconsciència i la pressió social del segle XXI (aliances, correcció política, vacunes, lligar, masculinitat) fins a un gir còmic amb el malentès de la persona que s’apropa. • Tema clau: neurosi social i autoedició constant • To: post-humor, ansietat, autocensura i confusió identitària Cinesèries: Doctor Portuondo (Filmin) — psicoanàlisi, post-humor i aprenentatge Context i autoria • Sèrie curta (6×25’), primera producció original de Filmin; creació de Carlo Padial (post-humor, Leitmotiv, Venga Monjas). • Basada en el llibre homònim (Blackie Books) i en teràpia real de Padial amb el psicoanalista Juan Antonio Portuondo (Barcelona, exiliat cubà; figura clau de la psicologia clínica i psicoanàlisi). El personatge i la llegenda de Portuondo • Portuondo, carismàtic i heterodox: psicoteràpia, psicodiagnòstic, test de Rorschach, teràpia grupal concebuda quasi com a teatre. • Frases lapidàries que vertebren capítols i to: "El psicoanálisis te cura, pero cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica." "Cuando la bestia ruge, la razón tiembla." "Visualiza tus metas… Pues ahora sigue comiendo doritos." Interpretacions i posada en escena • Jorge Perugorría és Portuondo: presència física i mental imponent, però amb calidesa; validació “familiar” de l’encoarnació. • Nacho Sánchez com Padial: més convincent que el mateix Padial, segons l’autor. • Aparicions: Berto Romero, David Pareja, cameos del cercle post-humor (Venga Monjas) i cameo mut del trapero Lil Moss. Estil, gènere i música • De la comèdia woodyalleniana al drama i el suspens psicològic; interiors aprofitats amb intel·ligència; pes de la teràpia grupal. • BSO de Javier Rodero: de l’ambient inquietant al hip-hop rítmic; la música accentua el bucle neuròtic. Temes clau • Obsesió terapèutica, narcisisme, aprenentatge a través del dolor, deliri lúdic. • Rescat cultural d’una figura infravisibilitzada (Portuondo) i del seu mètode personalíssim. "Te explicaré algo muy sencillo que tardarás años en comprender." Art: Expressionisme alemany i El crit (Munch) — neurosi i distorsió de la mirada Marc històric i estètic • L’expressionisme alemany (f. XIX–1933) trenca amb la versemblança i posa el focus en la distorsió emocional: la percepció com a imatge interior. • Ecos a cinema: Metropolis (F. Lang), Nosferatu (Murnau) i el llegat al film noir (llum-ombra, figures escindides). El so en El testament del Dr. Mabuse anticipa usos psicològics del sonor. • Música: Schoenberg i el dodecafonisme com a banda sonora de la dissonància emocional. Munch, biografia i lexicó emocional • Pioner admirat i denostat: escàndol a Berlín (1892); atacat com a "art malaltís" pel nazisme. • Trauma personal: malaltia, dol i fragilitat física impregnen l’obra. "Enfermedad, muerte y locura fueron los ángeles negros que velaron mi cama." Anàlisi d’El crit • Temes: por, solitud, angoixa existencial. Figura andrògina, esquelètica, en pont diagonal violent; ondulacions del cel i l’aigua que reverberen la nàusea. • Influències: postimpressionisme (Van Gogh, Gauguin), simbolisme. Quatre versions; la mostrada és oli i tremp sobre cartró (Galeria Municipal d’Oslo). • Curiositat confirmada (2021): inscripció del propi Munch a l’obra: "solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — assumpta irònica de la bogeria com a essència humana, no estigma. Cultura pop • De la fem fatal de Amor i dolor a Hollywood noir. • Icona pop: Ghostface de la saga Scream inspira’t en el gest d’El crit. Còmic: Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robinson) — distopia periodística, política i cyberpunk Premissa i món • Saga (1997–2002, 60 números): ciutat tipus Neo-NY en futur indeterminat (s. XXIII aprox.). • Protagonista: Spider Jerusalem, periodista de tall gonzo (a l’estil Hunter S. Thompson): narcisista, corrosiu, drogo-neuròtic i implacable amb el poder. Política i mitjans • Trama d’eleccions amb figures com "la Bèstia", el Somrient (Gary) —postureig permanent— i Bob Heller, senador feixista que “cultiva” assessors clonats. • Temes: corrupció, fake news (pre-era xarxes), religió i tecnologia, transhumanisme, tràfic i mutacions. • To i estètica: cyberpunk vibrant, cromatisme intens; humor cínic i crítica a la indústria mediàtica. Adaptació i llegat • Dibuix de Darick Robinson (també a The Boys): visualment potent; difícil d’adaptar sense rebaixar la sàtira extrema. • Reedicions actuals; fàcil de trobar en biblioteques. "Transmetropolitan és el punk dins del cyberpunk." Idees força • Neurosi com a motor d’expressió: en la consulta (Portuondo), al llenç (Munch) i al reportatge combatiu (Spider Jerusalem). • La heterodòxia (mètode Portuondo, dodecafonisme, periodisme gonzo) com a via per arribar a veritats incòmodes. • La cultura pop vampiritza l’art i el repropulsa (de Munch a Scream; del post-humor a Filmin).

Club Alternatiu del 3/12/2021 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 3/12/2021

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/12/2021 — Entre dunes i feix-feix: Dakar en camió, colònies tèxtils i la llum de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/12/2021 — Entre dunes i feix-feix: Dakar en camió, colònies tèxtils i la llum de Barcelona

Panorama general del programa • Programa magazine amb una primera hora d’entrevista esportiva i, després, dues seccions d’història i patrimoni català. • Obertura amb falques i música, entrevista central a un pilot del Dakar, i tancament amb dues peces divulgatives sobre colònies tèxtils i l’electrificació de Barcelona. "El Dakar és una gincama de nens grans." 1) Dakar en camió amb Jordi Selma Lluviols Perfil i trajectòria • Convidat: Jordi Selma Lluviols, pilot de camió al Dakar, de Socarrel. Somni d’infantesa complert el 2018 després de comprar un camió el 2015 i fer proves com la Baja Aragón, Tunísia i Andalusia. • Valor clau: perseverança. Ha progressat dins d’equips com Epsilon, aprenentatge intensiu i consolidant-se per mèrits. Com funciona el Dakar i costos • El Dakar és a l’off-road com la Fórmula 1 a l’asfalt: molt exigent i car. • Pressupost mínim “low cost” (entre cometes) per a un camió competitiu: 120–130 mil € (sense comptar vehicles top). Equips oficials (Audi, Mini en el passat…) poden moure centenars de persones i pressupostos multimilionaris. • Primera edició millor amb equip veterà per “fer un màster” pràctic d’organització, ritmes i imprevistos. Navegació: roadbook, brúixola digital i sentit comú • Es guia amb roadbook (vinyetes i símbols de perills/accents) i una brúixola digital (no GPS “turn-by-turn”). • L’agulla indica direcció, però cal buscar passos possibles entre dunes/serralades. De nit, la dificultat s’accentua. • El “sentit d’orientació” del pilot és crític: Jordi relata una anècdota on, sense roadbook, va corregir la direcció encertadament per intuïció. • Comparativa històrica: l’antic París–Dakar lineal a l’Àfrica (amb mapes i brúixoles) era més hostil logísticament; avui hi ha més mitjans, però la velocitat i l’exigència són majors. Vehicles i categories • Cotxes: prototips vs sèrie millorats (ex.: Toyota de sèrie preparat vs prototips de 450 CV). • Camions (T4/T5): prototips (Kamaz, Iveco, MAZ…) vs camions de sèrie millorats. • Buggies vs quads: els quads són percebuts com a el més dur i perillós (més risc de bolcada), tot i ser molt àgils a la sorra. El camió és el més “ferm” i segur a la cabina (3 persones). Terreny i perills: el feix-feix • El feix-feix és una pols finíssima (com “talc”) que forma “mars” on els vehicles s’enfonsen com a l’aigua. • Per sortir: gas constant per no quedar-s’hi, sabent que pot haver-hi pedres amagades. Si t’hi encalles, caldrà eslingues llargues i rescat des de fora del “mar de pols”. Duresa i preparació • Duresa principal: mental (gestió de son, frustració, imprevistos). La son és descrita com molt cruel. • Preparació física bàsica (estiraments, quiropràctic), però clau l’actitud: “problema → solució”, sense bloquejar-se. "Quan abans palegis, abans sortiràs i abans acabaràs." Patrocinis i finançament • Mix de patrocinadors, contactes personals i, sovint, places de pagament a la cabina per a aventurers/empresaris que volen viure el Dakar des de dins. • Estratègia: visibilitat mediàtica per retornar valor als patrocinadors (premsa/TV), relacions de win-win i constància tot l’any. Edició a Aràbia Saudita i Dakar Clàssic • Edició 44 (1–14 de gener) amb etapes curtes (250–300 km) però molt tècniques, i enllaços molt llargs (fins a ~1.000 km acumulats per a motos/quads). • Dakar Clàssic: format “vintage” (vehicles < any 2000), inscripció més econòmica i creixent (de 40 a ~150 vehicles en un any). • Favorits per categories: noms com Peterhansel, Nasser Al-Attiyah (autos), Austin Jones (T4), Sotnikov (camions). • Presència catalana molt destacada al món del motor; menció a Laia Sanz (pas de moto a cotxe) i a la forta tradició catalana en motociclisme. Família i cicle emocional • Primera sortida al podi: emoció i llàgrimes. • Els fills ho viuen amb orgull i nervis; l’exparella hi dona suport i facilita logística familiar. • Cicle clàssic: durant el ral·li jures no tornar; un mes després “no ha estat tan malament”; als tres mesos ja planificant el següent. Vida al bivac i cultura d’ajuda • Ambient generalment solidari entre equips, amb exemples concrets d’ajudes importants entre pilots catalans. • A pista, els grans rivals no s’ajuden; fora de pista, hi ha col·laboració logística fins i tot entre “competidors” comercials. 2) Colònies tèxtils de Catalunya (Secció del Joan) Què eren i com visitar-les • Les colònies industrials eren complexos fabrils autàrquics (fàbrica + poblat) amb serveis: habitatge, escola, església, etc., propietat i control de l’amo. • Recomanades: Colònia Vidal (visites teatralitzades molt completes), Colònia Rosau (la més antiga, 1858, fins a 1.000 treballadors). • Context: situades al costat dels grans rius (Ter, Llobregat, Francolí…) per aprofitar l’energia hidràulica; xemeneies com a backup de vapor (rius irregulars). Marc històric i social • Expansió des de 1860 amb burgesia catalana i energia de riu; entorns aïllats per reduir la conflictivitat laboral. • Inspiració parcial en el socialisme utòpic (Robert Owen). Model paternalista amb “casa de l’amo” com a eix de poder. • Diversitat: no només tèxtils; també minerals o altres indústries. Fins a 138 colònies censades a Catalunya. • Exemple: Torre de Capdella (Pallars) neix amb la primera central hidroelèctrica (1914) i grans obres; avui visitable (Aigüestortes/La Vall Fosca). Martí i Pol – “La fàbrica”: poesia per comprendre la vida quotidiana i les aspiracions dels treballadors. 3) De la “Canadenca” a la llum de Barcelona (Secció del Josep) Empreses clau i la vaga • Barcelona Traction, Light & Power (la “Canadenca”), impulsada per H. Pearson: grans preses (Camarassa, Sant Antoni) i sistema integral d’electrificació. • Energia Elèctrica de Catalunya (Emili Riu) i la central de Capdella; col·laboració i absorció progressiva. • Vaga de la Canadenca (1919): fita històrica que aconsegueix la jornada de 8 hores. • Postguerra: caiguda de capital estranger, subhasta d’actius i concentració (FECSA); litigis internacionals i reordenació del sector. Impacte urbà i cultura de la llum • De la il·luminació pública i aparadors als electrodomèstics i oci modern. • Parcs d’atraccions històrics: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Turó Park, Montjuïc, i altres; la llum com a reclam festiu. • Anuncis lluminosos icònics (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia), primers sistemes dinàmics amb “electrògraf”. • Tradició de llum de Nadal i la ciutat com a escenari il·luminat. Avui, control de llums “per veu” com a culminació d’un llarg procés tecnològic. Idees clau • Perseverança i orientació marquen la diferència al Dakar: pressupost, logística i cap fred. • El patrimoni industrial català mostra com energia, treball i societat s’han entrellaçat: de les colònies als eslògans lluminosos. • La llum és tecnologia i cultura: de turbines i preses a la vida quotidiana i l’oci urbà.

← Torna a tots els podcasts